dimarts, 7 febrer de 2012

Bicentenari del naixement de Charles Dickens

Més per convicció que per temps o coneixement, m'apunto a l'homenatge blogaire que han endegat els reusencs Assumpta i McAbeu.

No és excusa, però fixeu-vos que encara no he tngut temps de passejar-me i comentar els participants en l'últim homenatge blogaire, pels 25 anys de la mort de J. V. Foix i sabeu que per a mi és tan important o més botar i comentar els blogs que fer un escrit de participació.

Així que he pensat que, atès que no tenia temps de millorar el meu anglès macarrònic per llegir i entendre Dickens, em fixaria, per un cop, en el personatge. En la pervivència del personatge.

I com que no tinc bola màgica que m'ho digui he anat a l'endeví i setciències per excel·lència dels nostres temps: el cercador Google.

I m'ha dit coses força interessants. Com ara:
  • En anglès: 30.000.000 resultats (3.300.000 el darrer mes)
  • En català: 76.800 resultats (9.230 el darrer mes)
Si ho comparem amb algun personatge d'actualitat, ens podrem fer una idea de la magnitud de la seva pervivència. Vegem què passa amb Messi, per exemple:
  • En anglès: 229.000.000 resultats (148.000.000 el darrer mes)
  • En català: 1.170.000 resultats (211.000 el darrer mes)
Curiosament ambdós personatges apareixien 40 cops en les meves cerques (canals RSS o resultats de cerques anteriors), 10 en el darrer mes.

I ara fem la prova del cotó amb un personatge més o menys contemporani a Dickens, però de la nostra tradició cultural i literària, com pot ser Joan Maragall:
  • En anglès: 2.040.000 resultats (88.700 el darrer mes)
  • En català: 1.610.000 resultats (59.400 el darrer mes)
Què ens diu tot plegat? Doncs que Dickens és un personatge conegut i amb anomenada encara ara, dos-cents anys després de la seva mort, que té una bona presència a la xarxa en català i que aquests resultats són prou actuals en un percentatge ben alt.

Res comparable al fenomen mediàtic que ara mateix té una figura del futbol, que només veu com li fa ombra l'homenot Maragall en les cerques en català. Sembla clar que haurem de seguir apostant per la pedrera!

Ara bé. Ja m'agradaria, que allà pel 2163, dos-cents anys després del meu naixement, hi hagués qui em dediqués una cerveseria o un club a Melbourne:


Publica un comentari a l'entrada