dimarts, 10 de juliol del 2012

La teva frase feta preferida

Amb aquest títol, el Servei Local de Català de l'Ajuntament de Rubí va iniciar per Sant Jordi una crida per seleccionar la frase feta més popular dels rubinencs.

Com podeu llegir a la imatge que acompanya aquest escrit s'hi podia participar entre el 23 d'abril i el 15 de juny i només era obert a rubinencs.

Ara fa uns dies va sortir el resultat d'aquesta enquesta i em va agradar la manera divertida de presentar-ho, fent un joc de paraules amb les expressions més votades: «A Rubí tenim la mà trencada a posar fil a l’agulla i, sobretot, mirem de no dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat».

Pels resultats podem concloure que de les 167 participacions, la majoria es podrien inscriure en fraseologia de llenguatge general, habituals a un domini bastant més estès que l'àrea municipal de Rubí o la comarcal del Vallès.

Vegem com ho presenten: «Un mosaic variat de frases, refranys i locucions, com per exemple: bon vent i barca nova; de mica en mica s’omple la pica; escampar la boira; estar curat d’espants; fer-ne cinc cèntims; a l’estiu tota cuca viu; haver-hi roba estesa; tal faràs, tal trobaràs; ser de l’any de la picor; ser un somiatruites; un tastaolletes o cornut i pagar el beure; anar a quarts de quinze, de boca en boca o de vint-i-un botó; treure foc pels queixals, les castanyes del foc o alguna cosa de polleguera; tocar la pera, el dos i de peus a terra. Aquesta és una mostra de la diversitat i el mosaic de fraseologia amb la qual els rubinencs han fet que la llengua sigui encara més viva. Per cert, el mes de juliol també n’hi ha dues que hi han fet forat: al juliol ni dona ni cargol, i nit de juliol, pluja no vol».

Em va fer gràcia la iniciativa, perquè em va recordar el Top ten de refranys catalans, de març del 2010. En aquella enquesta, el refrany més votat va ser Qui no vulgui pols que no vagi a l'era i No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat va quedar en tercera posició. Les estadfístiques, però els donaven bastant més força: el primer refrany el van dir 404 de les 1.205 persones i el del blat el van dir 305 informants.

Els resultats de l'SCL de Rubí són més modestos i s'hi endevina una gran dispersió: «Un total de 167 rubinencs han participat en aquest joc que ha tingut una metodologia ben senzilla: omplir una butlleta i dipositar-la a una urna. A partir d’aquí des del Servei Local de Català, han estudiat totes les frases pensades pels rubinencs. La que més vegades s’ha repetit, tres concretament, ha estat “No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat”. Li segueix “posar fil a l’agulla”. Amb dues repeticions, “bon vent i barca nova”, “de mica en mica s’omple la pica”, “estar durat d’espants” “Fer la puta i la ramoneta”, “fer-ne cinc cèntims”, “haver-hi roba estesa” i “tal faràs, tal trobaràs”. La Roser Tutusaus ha destacat durant la lectura del veredicte que les poques repeticions indiquen la creativitat de la gent quan utilitza la llengua catalana. I per posar més exemples, Tutusaus i Tercero han llegit altres frases preferides que han triat els rubinencs com ara “A cavall regalat no li miris el dentat”, “que a l’estiu tota cuca viu” i “bont vent i barca nova”».

Trobo interessants aquestes enquestes, que mostren, amb dades actuals, la vitalitat de la fraseologia catalana i la variació en els resultats.

4 comentaris:

Puigmalet ha dit...

I com interpretes tu aquesta absència de repeticions?? És ben curiós...

A peu coix. Núria Sagués ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Galderich ha dit...

Haurem de parlar de l'escola paremiològica de l'Sparèmies?

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Puigmalet, són poques participacions (167). Recordo que al TOp ten jo treballava amb més de 12.000 refranys (1.200 enquestes de 10 refranys cada una).

Ho puc interpretar també com que hi ha un pòsit general de refranys força ampli i quan fas que la gent en triï només un surt un ventall molt divers i dispers.

A mi em sorprèn que siguin refanys i expressions tan generals i no hi hagi gaire indicis vallesans en la tria mostrada.

Galderich, això de fer enquestes, sigui per internet o amb urna, és més vell que l'anar a peu. No voldria pas atribuir-me'n l'autoria!