dimarts, 14 d’agost de 2012

L'últim comiat


Com una espelma que s’apaga, a poc a poc, avui bufaré el teu bri amb enteresa i nostàlgia. És l’últim adéu de molts adéus. Molts anys d’anar perdent-te pel camí: un record, una veu, un cos. Nosaltres hem estat la teva àncora a través de la veu, les carícies i el plor.

Has marxat sense fer soroll, com qui no vol la cosa, d’aquella manera discreta que t’agradava de fer les coses. Avui et faré el darrer petó, t’arreglaré els cabells i et tornaré a dir que t’estimo.

Segueixes l’estela de les dones de casa. Ara quan marxis, tanca amb clau, que les que es queden volen cercar altres camins i volen trencar aquest cercle que mai s’acaba.

Descansa en pau, mare.
Publica un comentari a l'entrada