dilluns, 28 d’abril del 2014

Debat sobre el món editorial a "Visions" de Vallès Visió

Divendres passat, 25 d'abril de 2014, em van convidar a participar en un debat sobre el món editorial. Dirigit per Alícia Navarro i amb la participació també de Martí Nadal, d'Editorial Alpina de Granollers; Xavier Bertran, periodista i escriptor; Carles Peña, de la Llibreria l’illa de Mollet, i Josep Francesc Delgado, escriptor i editor.

Penso que tots plegats vam intentar donar una visió no gaire pessimista, malgrat la crisi i les dificultats, ni escudar-nos en la pirateria per justificar la crisi de tot un sector que pot arrossegar molts llocs de treball.

Si no ho vau poder escoltar llavors, ho podeu fer quan vulgueu des de l'arxiu del programa de Vallès Visió.

dimarts, 8 d’abril del 2014

Pròxims tallers de dites i refranys catalans

Taller intensiu a Barcelona (5a edició) (9 h)

Dades del curs: Taller intensiu de dites i refranys (T2014002) (cap de setmana)
Lloc: Farfala (C/ Diputació, 322, pral. 1a. — 08009 Barcelona) (prop del Metro Girona i Tetuan)
Dates: Dissabte i diumenge (28 i 29 de juny del 2014)
Horari: de 9.30 h a 14.00 h (9 hores en total)
Preu: 50 euros
Grup reduït (entre 10-20 persones)
Cal matriculació prèvia emplenant el Formulari d’inscripció
Quan l’hagis emplenat, rebràs un correu de confirmació i la indicació per fer la paga i senyal (20 €).


Igualada. Dissabtes 10 i 17 de maig de 10.30 a 14.00 (9 h)

Dades del curs: Taller intensiu de dites i refranys (dos dissabtes consecutius)
Lloc: Espai Cívic Centre (Igualada).
Dates: dissabtes 10 i 17 de maig
Horari: de 2/4 de 10 del matí a les 2 del migdia (9 h)
Preu: 50 € (socis de l’APLEC: 45 €) A càrrec de Víctor Pàmies i Riudor
Organitza: APLEC (Associació Promotora de la Llengua Catalana)
Cal matriculació prèvia emplenant el Formulari d'inscripció.


Barcelona. Dimecres de 18.00 a 20.00 (12 h)

Dades del curs: Taller introductori de dites i refranys
Lloc: Associació ECAD (Escola Catalana de Doblatge) (C. Plató 20, entresòl 1a / 08006 Barcelona). 
Dies: Dimecres 
Horari: de 18.00 a 20.00 (12 h)
Dates: Per confirmar encara, en funció de les matriculacions
Preu: 90 €
Grup reduït (entre 10-15 persones)  
Organitza: Escola Catalana de Doblatge (ECAD)
Més informació: Truqueu al 93-445 71 95 o 606 150 395

dimarts, 1 d’abril del 2014

Enquesta sobre els refranys més usuals de la llengua catalana

Davant la insistent pregunta (o queixa) d’alguns dels participants en l’Enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana en el sentit que molts refranys els senten com a castellans o acastellanats (traduccions directes del castellà), volíem compartir unes quantes reflexions al respecte.

  1. Tradició oral. Tenint en compte que els refranys provenen d’una tradició oral molt antiga i remota, resulta molt difícil determinar el moment exacte del seu naixement i és més difícil encara assegurar en quina llengua van aparèixer o es van generar.
  2. Origen comú en la tradició bíblica, grecollatina o àrab. És absurda la baralla per intentar determinar la paternitat d’aquestes peces atribuïda a una o altra llengua romànica, perquè és molt habitual trobar dites en la majoria de llengües romàniques en un format idèntic o molt semblant, perquè pertanyen a citacions bíbliques o a fonts àrabs, gregues o llatines anteriors, d'on, al seu moment, van passar a les llengües romàniques.
    1. Alguns exemples. Així, ens han criticat usar expressions com Ull per ull dent per dent, citació bíblica que ja apareix en les primeres traduccions de la Bíblia a la llengua catalana (un dels primers llibres traduïts al català), o Tant va el càntir a la font que al final es trenca, que és un proverbi que ja apareix així en Francesc Eiximenis, a finals del segle XIV i el podem considerar dels proverbis més antics del català, o Qui a bon arbre s’acosta ben ha del fruit i de la ombra, que ja apareix així documentat en una traducció de proverbis àrabs del segle XIV, també. Podríem seguir i seguir.
  3. Educació. A causa de l’educació rebuda i possiblement pels anys difícils de supervivència i ús públic del català durant la dictadura franquista i altres moments amb forts atacs a la nostra llengua, les podem haver après en una altra llengua (la castellana, per exemple) i ens semblen més habituals. Però això no treu que puguem documentar-les en català i que sigui una expressió pròpia i sovint existent abans i tot que en altres llengües romàniques.
  4. Variants geogràfiques. Hi ha una gran diversitat de variants a tot el territori de parla catalana i expressions que poden sonar estranyes a un parlant barceloní o valencià, poden ser ben usuals i conegudes per a un parlant de les Illes o del Pallars, sense anar més lluny. O a l’inrevés, és clar. Per això vam incorporar la columna “Variants” al qüestionari, perquè cadascú hi anotés la variant que coneixia de cada parèmia proposada.
  5. Pèrdua dels primers testimonis escrits. Els primers repertoris de proverbis catalans no s'han conservat i només ens han arribat a través de traduccions castellanes o franceses (segons fons bibliogràfics francesos) i alguns recopiladors de proverbis castellans eren de nació catalana o sovint feien esment a proverbis catalans. Tenim així servit un bon còctel per interpretar.
  6. Si en voleu saber més... Us remetem a les obres d’uns bons especialistes en l’origen dels proverbis catalans, com són Maria Conca i Josep Guia i, per exemple, el seu llibre Els primers reculls de proverbis catalans (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1996), entre d’altres.