El web 2.0 i en concret els canals RSS són un primer pas important per tenir monitoritzades determinades fonts d'informació per rebre'n els canvis, sense necessitat d'anar-les visitant totes, una a una, per veure si han escrit contingut nou.
Així, podeu veure les notícies que destaco de les meves fonts RSS en el meu perfil públic del Google Reader. Una estona a primera hora del matí em permet saber què ha passat al món. Després, em van arribant a poc a poc les novetats del dia. I en ressalto les que trobo interessants o que voldré consultar més endavant.
Precisament aquesta setmana, hem vist que el Google Reader s'actualitzava i millorava les seves prestacions i utilitats. Us recomano llegir l'article que ha escrit la Núria Masdéu al respecte.
Google, continuant amb la seva imparable actualització per mantenir el primer lloc en el camp de les cerques i la compartició de la informació, ja fa temps que ens va oferir una nova eina també molt útil: el Google Alerts.
Les alertes de Google són uns avisos per correu electrònic que ens envia el cercador sobre les novetats referents a la paraula o conjunt de paraules que nosaltres li indiquem. Ho podem delimitar al web en general, als blogs o a les notícies. Li podem dir que ens faci un informe diari, setmanal o cada cop que rebi una novetat. I podem fer servir qualsevol expressió (simple o combinada) que faríem servir al cercador per delimitar una cerca.
El cercador de blogs de Google ja ho incorpora a la part esquerra. Cada vegada que fem una cerca ens dóna la possibilitat de fer-ne un seguiment a través dels avisos per correu electrònic o amb un canal RSS.
Proveu-ho i ja em direu si és útil o no. I ja em direu també, què en fareu de les hores lliures de què disposareu amb aquests petits trucs de la tecnologia.
Gràcies per la cita!
ResponEliminaDe res! La veritat és que ho explicaves molt bé i m'ha anat d'allò més bé per completar la informació el meu article.
ResponEliminaAixò de com ens assabentem que altres ens enllacen o citen serà motiu d'un altre article. A Internet la interconnexió és una passada!