En un comentari, algú es queixava de les hores que es passava la seva parella a l'ordinador. Discussió recurrent, que podem remuntar als orígens de la informàtica i que podem aplicar a qualsevol dedicació o afició. O a la feina, als qui tenen aquest vici.D'entrada, i encara que no sóc psicòleg, val a dir que la percepció d'un i altre del pas del temps i de la dedicació és força diferent. I no sabríem a qui donar la raó. És allò que les hores no passen igual de ràpides quan estem passant-ho bé que quan estem pendents del rellotge. No descobreixo pas la sopa d'all.
És ben cert que tenir un blog demana una constància i una dedicació no avaluable en hores. I als fruits ens remetem. Altra cosa és l'efectivitat i que la inversió en hores es correspongui amb un resultat vistós i avaluable.
En aquest punt volia centrar la reflexió d'avui: en ser efectius amb el que fem.
Quan vaig iniciar-me en la informàtica, em van ensenyar que allò que escrius o arxives en qualsevol format, després es pot recuperar o convertir a molts altres formats, sense necessitat d'haver-ho de tornar a escriure. O almenys aquesta és la teoria.
En funció de la nostra creativitat i imaginació farem d'aquesta gènesi inicial molts altres diversos materials relacionats, comunicats, complementaris...
De vegades amb ben poc s'arriba lluny. O, amb poc esforç, podem donar sortida i nodrir moltes diverses fonts amb formats i continguts que convergeixen en l'origen, però que divergeixen en la forma i destinació.
Per això de vegades no puc evitar un esbós de somriure quan algú em diu: d'on treus el temps per mantenir tants blogs alhora? Tot és relatiu i amb efectivitat i reciclatge de vegades podem donar una imatge desmesurada del que estem fent.
Jo aplico aquesta teoria a la paremiosfera, la blogosfera paremiològica teixida a partir dels continguts del portal refranys.com.
I tot això no surt pas del no res: és el producte de quinze anys d'alimentar una base de dades sobre refranys, amb vora 250.000 registres, d'abastir una biblioteca especialitzada de més de 200 obres i de furgar, llegir i investigar sobre el tema d'una manera sostinguda i constant.La clau: reciclar continguts. En un altre escrit us ho intentaré explicar amb exemples.
Ecoparemiologia aplicada, en podríem dir.
ResponEliminaRespecte al teu cas, és fals dir que "amb ben poc s'arriba lluny". Tu, "amb molt, has arribat molt lluny". I imagino que amb molt d'esforç, temps i dedicació, també. Les coses. i més quan tenen qualitat, no es fan soles.
Era una manera de parlar, puigmalet. I 'danimar a tothom a posar-s'hi. Diuen que una ovació comença amb un sol aplaudiment. I una passa és l'inici de qualsevol viatge, que t'acabarà portant allà on tu vulguis. :)
ResponEliminaAixò és entusiasme, no?
ResponElimina