Les excuses de sempre per a l'immoblisme lingüístic dels de sempre.Cansa haver d'argumentar contra els qui no volen escoltar. Botxins amb pell d'ovella. Assetjadors. Immobilistes.
L'acudit del Ferreres entronca el pamflet [pdf] d'ara amb les imposicions i prohibicions d'abans.
No hi destinaré més energies que les necessàries. Per higiene personal, perquè les mentides cal rebatre-les perquè no se les acabi creient ningú.
I perquè altres ho han argumentat molt i molt bé amb bona prosa i arguments contundents.
Us recomano algunes lectures:
- Gabriel Bibiloni - 28-06-2008 - dBalears.cat - Misèria "intel·lectual
- Jordi Graupera - Comentari de text del Manifiesto por una lengua común
- Juan Carlos Moreno Cabrera - 4-7-2008 - Público - Un manifiesto nacionalista
- Toni Strubell - 10-07-2008 - El Punt - Carta oberta a Mario Vargas Llosa
Nota: La imatge correspon a la caricatura de Ferreres a El Periódico de Catalunya, Animus Iocandi, del divendres, 11 de juliol de 2008.
Només els podem dir curts de gambals amb tranquil.litat, que potser no ens entendran...
ResponEliminaHas escoltat el vídeo de Telemadrid, zel?
ResponEliminaÉs im-pressionant, per dir-ho en dues paraules.
«Y es que ¿por qué tienen que decir suc al zumo?» i altres galindaines semblants. Kafkià!!