Aquest passat divendres es van lliurar a Girona els primers Premis Blocs Catalunya. Com ja us havia comentat al seu moment, jo m'hi vaig presentar, però no vaig passar el sedàs dels vint-i-cinc nominats. Bé, tampoc vaig fer-ne gaire campanya, tret de l'anunci de la meva participació en el blog.Jo sempre he pensat que són iniciatives divertides, poc rigoroses, però serveixen per generar visibilitat d'un grapat de gent que més o menys anònimament està fent molt bones i diverses coses a la xarxa. Diversitat, originalitat i ganes immenses de compartir.
Bé, en saber que ja no estava ni nominat, doncs ja vaig desconnectar-ne una mica, perquè tampoc m'ho podia fer venir bé per anar a Girona, encara que hagués estat interessant de poder-hi anar.
Però bé. La sorpresa: Joan Puig Malet, el blogaire pratenc del millor blog de lexicografia que es fa i desfà estava nominat entre els cinc millors en l'apartat de Societat (sic per l'apartat on li va tocar concórrer!)
Bé, sorpresa relativa. Perquè els qui el coneixem, sabem del seu potencial, del seu humor i de l'excel·lència dels seus articles sobre un tema tan poc populista com és la lexicografia i la seva especialització en diccionaris catalans prefabrians.Excel·lència que els editors del Diccitionari tenim l'honor de compartir amb ell. No em cansaré de dir-ho: la millor decisió que he pres en qüestions d'Internet i blogs ha estat compartir el blog de citacions amb en Joan, el Marc i el David. El blog n'ha sortit beneficiat sense cap mena de dubte, ha vist diversificats els seus continguts i interessos i l'experiència és fantàstica. Veure passar pel teu davant persones com ells i no aturar-los i compartir-hi coses és gairebé impossible. No em calia tenir gaire bon ull per fixar-m'hi, que llueixen sols!
Però bé, avui és el dia del Joan i del seu «Gazo»: guanyador de l'apartat de Societat dels Primers Premis Blocs Catalunya. Qui ens ho havia de dir, oi? I qui t'ho havia de dir, oi, Joan, amb aquest nom tan poc comercial i que a mi mateix m'ha costat tant d'escriure bé!
Em consola veure que ni tan sols a Stic.cat han sabut escriure'l comme il faut: Gazylophacium? Gazolyphacium? Gatsofilàcium? No, si us plau! Gazophylacium!!!
Gran article, Víctor! Molt bé pel contingut relatiu al premi d'en Puigma i excel·lentment bé pel que fa a bons sentiments!
ResponEliminaEt puc robar alguna imatge per un post (molt més modest) que vaig penjar ahir sobre el mateix assumpte?!?
I tant, David. Ets a casa teva.
ResponEliminaQui m'havia de dir que trobaria gent així per aquests mons virtuals.
ResponEliminaEts un absolut crac.
Una periodista del 3/24 m'ha enviat quatre preguntetes. La darrera és que recomani un bloc. Són molts els que diria, però en diré un que n'agrupa molts: aquest.
M'has ensenyat moltes coses d'aquest món (més de les que et penses) i compartir la conya del diccitionari és un petit privilegi.
Una abraçada ben gran, amic!
En Víctor s'hauria de muntar un planeta per agrupar tots els seus blocs en una única adreça... :)
ResponEliminaPuigmalet, no desviïs l'atenció que l'homenatjat ets tu.
ResponEliminaXavi, més que un planeta, tinc una teranyina paremiològica, amb portal, planeta i esfera incloses. :-)
Un altre dels blocs que també podria haver dit és el del Fary, que em té el cor robat, amb aquesta mirada tan seductora...
ResponEliminaVíctor, ja saps el que penso dels premis, tot és relatiu, cosa que no treu mèrit als premiats ni molt menys, però podien haver estat molts d'altres, entre els quals també el teu, la veritat. Són un joc i una loteria, en certa manera.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, Júlia. Però si som al ball, hem de ballar, que diuen. :-)
ResponEliminaI si em vaig presentar i no vaig sortir he d'acceptar el resultat del jurat, a banda que m'alegra moltíssim pel Puigmalet que ho val i s'ho mereix.
Serveixen per al que serveixen, tampoc n'hem de fer bandera, és evident. No deixen de ser un joc i una competició i qui hi participa entra en la fira de vanitats, sens dubte.
Em plau descobrir que uses "blog" en lloc del ja massa popular (i penso que equívoc) "bloc".
ResponEliminaI d'altres se'n dolen, Gerard. :-)
ResponEliminaUna llarga batalla, de la qual no en faig bandera, però que l'utilitzo amb absoluta normalitat, malgrat el Gran Diccionari de la Llengua Catalana ja hagi optat pel bloc normatiu i recomanat pel Termcat.