Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
Pàgines
▼
dissabte, 1 de novembre del 2008
Moments musicals - Mammy Blue
Avui m'he despertat una mica melangiós. Recordo que potser va ser dels primers temes que vaig escoltar en anglès, dels primers singles que van entrar a casa. Un altre dia el meu primer single. Feu apostes...
Badoc, Núria, Mon, Puigmalet, Menta fresca... us he de fer una confessió:
No m'ha vingut al cap, així, espontàniament, aquest tema musical. Vaig anar dijous a veure el musical de Mortadel·lo i Filemó.
Una horterada com una casa de pagès, amb una posada en escena brillant. I un reguitzell de músiques de l'any de la picor, d'entre les quals el Mammy Blue.
Puigmalet, jo sé que tu ets més de l'estil Bonnie M. Què hi farem. :-)
el cantant dels pops tops era en Phill Trim una cantant jamaicà que a la versió en castellà del Mamy blue forçava aquest accent angles, encara que parlava un correcte espanyol....despres va provar sort en solitari, jo vaig poder parlar una vegada amb ell quan jo tenia 14anys
Carai, company Víctor! Si no sabés l'edat que tens pensaria que tenies la meva; malgrat que tampoc és que siguis un "nano", eh? :-) El fet de posar-hi aquest vídeo ho demostra.
Quins records!
ResponEliminaSalut!
Ja tens un seguidor més! (Ja em tenies, però d'incògnit...)
ResponEliminaMami blue, també jo la tinc gravada a la memòria!
ei ja tenim uns anys eh? jajaj ostres jo la recordo de la meva infancia
ResponEliminaei ja tenim uns anys eh? jajaj ostres jo la recordo de la meva infancia
ResponEliminaGlups, jo també la recordo però si sóc moooolt més vella que tú!
ResponEliminaEl meu primer single (en anglès eh!) American Pie, si?
I a més, Parèmies, els pantalons grocs que llueixes al vídeo mai passaran de moda. Mira que ho tenies amagat...
ResponEliminaTots tenim una edat i batalletes per explicar.
ResponEliminaMaria Mercè, no ens portem pas tants anys. I tinc germans més grans.
Badoc, Núria, Mon, Puigmalet, Menta fresca... us he de fer una confessió:
ResponEliminaNo m'ha vingut al cap, així, espontàniament, aquest tema musical. Vaig anar dijous a veure el musical de Mortadel·lo i Filemó.
Una horterada com una casa de pagès, amb una posada en escena brillant. I un reguitzell de músiques de l'any de la picor, d'entre les quals el Mammy Blue.
Puigmalet, jo sé que tu ets més de l'estil Bonnie M. Què hi farem. :-)
el cantant dels pops tops era en Phill Trim una cantant jamaicà que a la versió en castellà del Mamy blue forçava aquest accent angles, encara que parlava un correcte espanyol....despres va provar sort en solitari, jo vaig poder parlar una vegada amb ell quan jo tenia 14anys
ResponEliminaCarai, company Víctor! Si no sabés l'edat que tens pensaria que tenies la meva; malgrat que tampoc és que siguis un "nano", eh? :-) El fet de posar-hi aquest vídeo ho demostra.
ResponEliminaCoses del temps!....
Salutacions fraternals
Jordi