A l'article de l'Espinàs vam dir que hi apareixien 37 frases fetes. Bé, de fet 36, perquè surt dos cops fugir d'estudi, encara que amb sentits diferents. Avui farem l'exercici (farragós, sens dubte) de cercar-ne el significat i de traduir-les al castellà.Tingueu en compte també que moltes frases fetes són la suma d'un verb i una locució (per exemple, Anar a mal borràs = anar + a mal borràs), que sovint admet un canvi de verb (per algun d'equivalent o per fer una altra frase feta amb un altre sentit diferent), també admet canvis en el temps verbal (present, passat o futur), la intercalació de molt diversos complements (complements circumstancials, adverbis, qualificatius, etc.) i fins el canvi d'ordre d'elements de la frase (hipèrbaton), que ens podrien fer pensar que són frases fetes sinònimes o diferents.
En el cas que ens ocupa, he mirat de ser fidel a l'ús que en fa Espinàs.
Després qui ho vulgui, pot substituir al text les frases fetes per l'explicació [en cursiva] (quedarà un text net i transparent, formalment neutre) o de traduir-lo al castellà [en vermell], sense fer riure amb allò de 'alquilar sillas' o 'irle detrás con un flabiol sonando'.
Per ordre d'aparició:
- Anar a mal borràs - Empitjorar - Ir de capa caída.
- A tort i a dret - Pertot arreu | Sense reflexió - A diestro y siniestro | A tontas y a locas.
- Fer sortir de polleguera - Exasperar - Sacar de quicio.
- Fugir d'estudi - Defugir una qüestió - Escurrir el bulto.
- Pagar els plats trencats - Carregar-se-la - Pagar el pato.
- Cames ajudeu-me - Corrents - ¡Pies para qué os quiero!
- De ca l'ample - Immens - De padre y muy señor mío.
- Omplir-se de gom a gom - Completament ple - Abarrotarse.
- Saber el pa que s'hi dóna - Tenir experiència - Conocer bien el percal.
- No tot ser flors i violes - No ser tot plaent i fàcil - No todo el monte es orégano.
- Anar-li al darrere amb un flabiol sonant - Perseguir inútilment - ¡Échale un galgo!
- Demanar la lluna en un cove - Demanar un impossible - Pedir la luna.
- Ser bufar i fer ampolles - Ser molt fàcil - Ser tortas y pan pintado.
- Dur de clepsa - Obtús - Duro de mollera.
- Tallar el bacallà - Dominar una situació - Ser el amo del cotarro.
- Els testos s'assemblen a les olles - Els fills s'assemblen als pares - De tal palo, tal astilla.
- Una de freda i una de calenta - Adés una cosa, adés la contrària - Una de cal y otra de arena.
- Treure foc pels queixals - Irritar-se molt - Echar fuego por los ojos.
- Fer els ulls grossos - Fer com qui no ho veu - Cerrar los ojos.
- Fugir d'estudi - Canviar de conversa - Salirse por la tangente.
- Per quins set sous - Per quin motiu - A santo de qué.
- No posar-se cap pedra al fetge - No preocupar-se per res - Tener mucho estómago.
- Fer la gara-gara - Adular - Hacer la rosca.
- Fer la guitza - Importunar - Hacer la puñeta.
- Sortir amb un ciri trencat - Sortir amb raons impertinents - Salir por peteneras.
- Tenir la mà trencada - Tenir-hi habilitat - No ser manco.
- Bon vent i barca nova - Expressió de comiat quan algú se'n va i no ens sap greu que marxi - ¡Buen viaje!
- Arribar a misses dites - Arribar tard - Llegar a las quinientas.
- Fer la viu-viu - Anar passant la vida com es pot - Ir tirando.
- Perdre bous i esquelles - Perdre-ho tot - Perder hasta la camisa.
- Remenar les cireres - Dirigir un assumpte - Dirigir el cotarro.
- Explicar amb tots els ets i uts - Amb tots els detalls - Explicar con pelos y señales.
- Tenir pa a l'ull - No veure quelcom molt evident - Estar ciego.
- El més calent és a l'aigüera - No haver-hi res fet d'un assumpte que ja hauria d'estar acabat - Estar la pelota todavía en el tejado.
- No haver-hi més cera que la que crema - Una cosa no té sinó allò que es veu - No hay más cera que la que arde.
- Fer figa - Defallir - Flaquear.
- Ja hem begut oli - No haver-hi remei - Estamos perdidos.
quan veus aquestes traduccions veus, també, un munt de diferències culturals interessants. gràcies :)
ResponEliminaMolt, molt interessant :-))
ResponEliminaVeus? Jo creia que "fer la viu-viu" era fer-se el despistat... segur que la confonc amb alguna altre :-))
Molt interessant i molta feina, no eres tu el que deies que en aquest temps estiuenc no calia esforçar-se gaire en això dels blogs?
ResponEliminaHi tant Clídice. Ara em ve al cap un escrit que passaven per correu sobre les diferències entre el català i el castellà amb un seguit d'expressions oposades o contrastades que era molt divertit. Miraré de recuperar-lo.
ResponEliminaAssumpta, això seria fer l'orni, no?
Sí, McAbeu, però també deia que és quan tinc una mica més temps per fer aquestes coses.
He decidit que a primers de setembre faré un apunt resum de tot el que he anat publicant per aldiable durant l'estiu. :-)
Clídice, McAbeu... vosaltres -com jo- heu entés que aquest xicot ens està dient "diables"?
ResponEliminaah!! Doncs serà fer l'orni :-)) Veus? Aquesta de la viu-viu la tenia ben mal entesa, ara ja sé una cosa més :-)
No trobes curiós això de pagar plats i pagar el pato? Pato, Plato... No hi haurà una errata en el passat que ha propiciat aquesta deriva?
ResponEliminaMolt interessant! Gràcies Víctor!
ResponEliminaha sigut interessant el post ...sempre s´ha prent alguna cosa amb una frase feta...una abraçada
ResponEliminaAssumpta, això de treballar pel diable és una frase feta més, que no s'ha d'entendre en el seu sentit literal. :-)
ResponEliminaGazo, ho haurem d'investigar això dels plats i els pats. Sí que en castellà també es diu pagar los platos rotos, però... queda pendent!
Carme i Jorge... no és l'últim! Espereu que aviat vénen els del Solsona!
El fet és que tant en català com en castellà hi ha una gran variació de frases d'aquesta mena però amb les normalitzacions i estandarditzacions es van reduint perillosament.
ResponEliminaSobre tot plegat, fa ja algun temps que pels mitjans i en la vida quotidiana escolto sovint la utilització de 'mai millor dit' que, em sembla, és una traducció del 'nunca mejor dicho'. Et volia preguntar què et sembla i si creus que en català hi ha alguna traducció millor, no sé si és cosa meva però li tinc mania al mai millor dit perquè em sembla que se n'abusa força.