Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
Pàgines
▼
dilluns, 23 de juliol del 2007
No entenc, tampoc...
... Que els polítics s'estranyin que la gent deixi d'anar a votar. No. La gent ha deixat d'anar a VOTAR-LOS.
Bé, no deixa de ser un resum simplista de la situació, però, fent un símil futbolístic, de la mateixa manera que la gent deixa d'anar al camp quan l'equip no juga bé, si els polítics no fan bé la seva feina, la gent deixa d'acudir a les urnes.
Doncs, una simplicitat magistral! Segur que molts no l'entenen. (especialment si tenen alguna vinculació amb algun partit polític). ALguns i algunes confonen el què passa amb el que els passa a ells.
Ho pots dir més alt, més fort i, fins i tot més clar, tanmateix no pas tan encertadament.
ResponEliminaBé, no deixa de ser un resum simplista de la situació, però, fent un símil futbolístic, de la mateixa manera que la gent deixa d'anar al camp quan l'equip no juga bé, si els polítics no fan bé la seva feina, la gent deixa d'acudir a les urnes.
ResponEliminaSent reduccionista, com tu dius, és sens dubte un bon símil el del futbol.
ResponEliminaSalutacions
Doncs, una simplicitat magistral! Segur que molts no l'entenen. (especialment si tenen alguna vinculació amb algun partit polític). ALguns i algunes confonen el què passa amb el que els passa a ells.
ResponEliminaBenvingut al Raons, Albert. Els amics dels meus amics, són els meus amics. :-)
ResponEliminaPOdríem fer servir molts símils per parlar d'aquesta situació. Penso en dites com la de la biga a l'ull, la de mirar-se el melic, la bena als ulls...