Martí vs. Martina o Berta. L'estat de la qüestió. Pacte de quatre.O ara o mai.
Diuen que:
- no n'hi ha dos sense tres
- a la taula de sant Francesc, on hi mengen dos, hi mengen tres
- a on n'hi ha per dos, n'hi ha per tres
- allà on mengen dos, hi mengen tres
Altres, però, també diuen que molts són tres.
Qui tindrà raó?
Bon estiu!!
ENHORABONA PAPI!! ;-)
ResponEliminaHaig d'entendre amb el teu jeroglífic que seràs papà de nou, és així?
ResponEliminaDoncs enhorabona, ens deus una!
Gràcies, Margarida i Jordi.
ResponEliminaBé, com a jeroglífic no crec que hagués sobreviscut gaires anys sense resoldre. Era un petit joc, per no posar-ho tan fàcil. :-)
Enhorabona, Victor i Cristina!!
ResponEliminaEvidentment, ha de ser un nen i dir-se Martí (faltaria més...)
Una forta abraçada des de Cardedeu
Caram, Martí, quina sorpresa.
ResponEliminaNo sabia que em tenies de lectura de sobretaula!
Jo estic amb tu: que sigui nen i que es digui Martí. Més que res, per no haver-nos de barallar pel nom.
Records a la family tota!!
Jajajaja Martí! Tu escombrant cap a casa, oi??
ResponEliminaMarc, Martí, Marta, Martina, Mar,...
Berta, Betina (Berta+Martina),...
Tots són bonics si el nadó és bonic i...
Quin nadó no ho és??
Petonets de caramel per grans i petits ;-)
KE CABRÓNNNNNNNNNN!!!!!!!!
ResponEliminaAra si que kedem segur per dinar.I si no fos tant tard (23,20 h) us trucaria per enviar-vos molts petons i abraçades a tots 2, o a tots 4, o a tots 5.
Pep
Hola guapo,
ResponEliminaTambé diuen que:
No n’hi ha dos sense tres i tres sense quatre....uiiiiiiii!
A la taula del meu Francesc n’hi mengen quatre, i coooooooste!
On n’hi ha per dos, n’hi ha per dos i amb un tercer en passes gana , no fotem!
Allà on mengen dos, hi mengen tres i els que calguin home, que tot es una broma.
M’alegro molt de tornar a ser tieta, i si per mi fos també l’hi faria lloc a un tercer i a un altre i a un altre i......................
Que tinguis sort, salut i euros ja que d’amor en vas sobrat.
Un petonet.
Margarida, si Déu vol aquesta setmana que ve farem a sorts quin nom li toca a la nena que ve. TOt i que Bertina seria una altra possibilitat... o fins i tot Berta Martina, i la veig fent "culebrons" d'ací uns anys. :-)
ResponEliminaPep, teníem moltes coses per celebrar aquest divendres passat, la qüestió és remullar-ho, oi?
Elisa, germaneta gran, veig que finalment te n'has sortit amb això del formulari i els comentaris i escriu aquí i allà de Blogger. I pensar que els petits entren, remenen, troben i en surten sense ni pensar-hi... i mira les voltes que hen de fer nosaltres per escriure quatre ratlles! És clar: és més fàcil agafar el telèfon i ja està... hehehehe. Però les paraules se les enduu el vent i al blog tothom ho pot llegir.
Sobre la paremiologia "casolana", no et dic que algun dia puguin fer forrolla i esdevenir refranys populars, però ara com ara em sembla que tenen poc futur. ;-)
I et garanteixo que per al quart ja no hi som a temps, que els anys no passen debades!
Petons a tots!