Hi havia una vegada
un Home que no es volia fer gran,
un Idealista que no volia baixar dels núvols
i un Poeta virtual.
I els tres eren la mateixa persona.
L’home es va casar,
va firmar una hipoteca
i va envellir sense ni adonar-se’n.
I el que veia no li agradava.
L’idealista va cercar el benestar,
va plantar arrels silencioses
i va descendir, pas a pas, a la terra dels mortals.
I el que veia no li agradava.
El poeta virtual va deixar d’escriure,
va oblidar versos i rimes
i va deixar assecar la tinta de la ploma.
I el que veia no li agradava.
I ara, aquest home gran, pragmàtic i deslletrat
vol tornar a escriure
i cerca amb anhel un nou ideal
globalitzat, com ara mana,
tecnificat, que tot ajuda,
col·lectivitzat, que ha fet família
i modernitzat, per posar-se al dia...
I, conte contat,
ja ha començat.
un Home que no es volia fer gran,
un Idealista que no volia baixar dels núvols
i un Poeta virtual.
I els tres eren la mateixa persona.
L’home es va casar,
va firmar una hipoteca
i va envellir sense ni adonar-se’n.
I el que veia no li agradava.
L’idealista va cercar el benestar,
va plantar arrels silencioses
i va descendir, pas a pas, a la terra dels mortals.
I el que veia no li agradava.
El poeta virtual va deixar d’escriure,
va oblidar versos i rimes
i va deixar assecar la tinta de la ploma.
I el que veia no li agradava.
I ara, aquest home gran, pragmàtic i deslletrat
vol tornar a escriure
i cerca amb anhel un nou ideal
globalitzat, com ara mana,
tecnificat, que tot ajuda,
col·lectivitzat, que ha fet família
i modernitzat, per posar-se al dia...
I, conte contat,
ja ha començat.
Doncs bona sort.
ResponEliminaAquest conte em sona molt. He, he. C'est la vie!
El temps passa i nosaltres, darrere seu.
ResponEliminaI mira que s'ha de lletrat per escriure 'deslletrat'. Salut, company!
"de ser lletrat", clar.
ResponEliminaT'escrit sobre la Pirena blocaire, aviam tu com ho tens.
No patiu que no us perseguiré amb gaire poemes, però algun, en caurà.
ResponEliminaEm sembla que els penjaré per versos al Twitter, en lloc de fer-me autobombo quan escrigui un nou post als blogs com fa tothom. :-)
"Poemes per lliuraments al Twitter".
Som un prisma polièdric
ResponEliminaveuràs una o una altra cara
segons d'on ve
el feix de llum.
Si serveix la meva solució...
(com que el que veig no m'agrada...
imagino (però es temporal) a llarg termini no serveix.
donçs no ho entenc...
Sí, Sandra. I si no, tan sols cal canviar de prisma. :-)
ResponElimina