Pàgines

dimecres, 6 d’agost del 2008

Aquest és el camí

La millor campanya, el millor reforç, la millor imatge: una empresa que aposta pel català d'una manera senzilla, activa i sense pal·liatius:

Parla'm en català

8 comentaris:

  1. és així de fàcil: no renunciem a parlar en català

    ResponElimina
  2. Mentre no es quedi només en una iniciativa... el problema ESCLATARÀ si els clients d'aquests establiments no entenen ni el que hi diu a la xapa, que també pot passar, que ALGUNS diran: Adéu, Bon Preu!

    De tota manera: Bravo!

    ResponElimina
  3. Doncs a mi em sembla de conya i tinc ganes de mostrar-me optimista davant d'iniciatives com aquesta: directa, senzilla, clara, necessària. Endavant, Bon Preu!

    ResponElimina
  4. Sergi, jo penso que a casa nostra, com a mínim, hem d'exigir que les coses estiguin en la nostra llengua i que ens atenguin en la llengua que parlem.

    Em poso malalt quan veig productes alimentaris etiquetats en portuguès, grec, xinès i japonès.

    No ho hauríem de comprar, perquè senzillament no sabem què estem comprant.

    I els electrodomèstics? Llibres d'instruccions en 20 idiomes (o més), però mai en català. Això no pot ser! És que ens ho empassem tot i som nosaltres qui hem de comprar el producte i ells qui ens l'han de vendre!

    El que té de bo aquesta campanya és que trenques la inèrcia aquella que quan et dirigeixes a algú que no coneixes, ho fas en castellà, per si de cas i si veus una persona estrangera, te li adreces també en castellà, per educació. I un rave!

    T'entén igual un rus que només parla rus si te l'hi adreces en català que si te l'hi adreces en castellà.

    A més, no parlant-los mai en català els estem dificultant que mai aprenguin la nostra llengua i que mai sàpiguen, ni tan sols que existeix.

    Ja veus, prefereixo ser optimista, com en Jesús M. o en David.

    ResponElimina
  5. Ja vaig advertir que jo era pessimista...
    Repeteixo Bravo!

    Només posava un exemple del que pot passar amb ALGUNS, si Bon preu no els troba a faltar a AQUESTS clients, olé! (perdó: collonut!)

    En quant a les instruccions, en sóc un devorador, com et pot confirmar la meva família sencera, i sempre les llegeixo en anglès, així el practico, no hi havia pensat en això, em sap greu, però només se m'acut In varietate concordia i pau per a tots...

    Salut!

    ResponElimina
  6. Sí, és així de fàcil, suposant que ho vulguin fer, noi, aquí a la costa és una lluita constant, no hi ha manera!!!

    Petonets!

    ResponElimina
  7. Sóc home pacífic, i m'agrada la concòrdia. Però quan, perquè hi hagi concòrdia, sempre ens toca renunciar als catalanoparlants... doncs, no. Per aquí ja no hi torno a passar.

    Zel, als estrangers que vénen a la costa, no els deu ser gaire diferent que els parlis en català o castellà, que els menús siguin en català o en castellà. O que siguin en les dues llengües, també m'està bé.

    No és tan difícil. Només cal que els catalanoparlants ens ho proposem. Només demanem respecte per la nostra llengua.

    ResponElimina
  8. A veure si no passa el mateix que amb el Caprabo dels collons.

    ResponElimina

Avui, sí. Demà, potser no. Depèn dels aires que respira la catosfera modero o no modero.