Quan ens vam embrancar amb l'homenatge a Brossa per commemorar els 10 anys de la seva mort no podíem ni imaginar cap on ens portarien els fats.L'ablogcedari ha estat un punt d'intercanvi i d'aprenentatge increïble: aprenentatge sobre Brossa i sobre moltes altres coses. Encara hi dono voltes: l'altruisme dels participants, la qualitat excelsa del gruix visible de les participacions, l'obertura de mires, l'obertura al coneixement... Hi cal sens dubte una valoració profunda, atemperada i ben païda.
Encara estàvem gestionant la multitud de participacions que van arribar a l'homenatge que en Jaume Maymó ens va obrir els ulls: el 19 de gener fa 90 anys del seu naixement: 19-1-1919. Allarguem l'homenatge durant tres setmanes?
Obligacions, la magnitud de la tragèdia, tot plegat ha fet que ens veiéssim certament desbordats en la clausura de l'homenatge.
Queden serrells pendents que a poc a poc anirem tancant.
El meu compromís: una valoració exhaustiva de l'experiència i una presentació amb tots els blogs participants, com en la primera edició dels apunts simultanis.
Una mica més de temps, encara.
Em sembla fantàstic, però el 30-N del títol no hauria de ser 30-D?
ResponEliminaI tant!
ResponEliminaNo sé en què devia estar pensant!
Jo en sé d'un altre que havia posat 80 anys en lloc dels 90 pertinents :)
ResponEliminaCal fer una valoració de tot plegat i una birra tots plegats, també.
Doncs pugeu a 'esquiar-vos' o a portar el maletí al senyor banquer i quedem aquí dalt, recoi.
ResponEliminaMoltes Gràcies Víctor per les teves paraules, el teu comentari, al bloc!
ResponEliminaI felicitats per la iniciativa de l'Ablogcedari, ha estat genial!!
Estic content d'haver-hi participat !!!
Salutacions
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDoncs jo també estic content d'haver-hi participat. Pel meu caràcter tan "perfeccionista" em vaig embarcar en un projecte certament laboriós (fins i tot ambiciós en aquell moment) que em va obligar a treballar molts dies a "temps complet" per enllestir una idea que em rondava el cap i transformar-la en una "cançó triple". Molta feina, molt aprenentatge també i molta il·lusió en el projecte. Si vosaltres no haguéssiu tingut la idea de portar tot el projecte endavant, ara aquesta cançó meva no hi existiria. D'alguna manera, doncs, sou coautors i això em satisfà. I m'enorgulleix poder haver deixat petjada i part de la meva creativitat en aquest homenatge cooperatiu i enorme.
ResponEliminaSalutacions
Jordi
Quina feinada que fas....realment, visitar el blog, és tota una experiència ( no pas religiosa, però té un quelcom màgic...)
ResponEliminaPetons!
Això de Brossa marcarà un abans i un després. No sé si mai sabrem enredar-vos en alguna altra blocada tan grossa com aquesta!
ResponEliminaGràcies a tots per ser tan incondicionals!
Zel, tu que te'l mires amb bons ulls! :-)
Sempre hi ha un abans i un desprès i coses que segur, d'una manera o una altra, fan història. Aquests segur que en déu ser un cas. I tu, Víctor, n'ets gairebé el major culpable :-)
ResponEliminaRes del major culpable, que a mi també m'hi van enredar. :-)
ResponEliminaBenvolgut senyor Pàmies. Des de l'Escola Cooperativa El Puig d'Esparreguera volem donar-li les gràcies pel seu generós comentari al bloc de la nostra classe. Ha estat un honor per nosaltres participar en aquesta iniciativa.
ResponEliminaEn Joan Brossa a l'escola dóna molt de joc, ens ajuda a tots a estar amb la ment desperta i amatent, ells llapis esmolats les orelles i els ulls esbatanats... i això no és poca cosa.
Moltes gràcies
Patrici Batalla mestre tutor.
Patrici, gràcies a vosaltres per fer arribar iniciatives com l'Ablogcedari als infants. Feu un gran tasca!
ResponEliminaUna gran iniciativa, sobretot per un home tan genial com en Joan Brossa! Moltes gràcies per comentar-me l'entrada del meu bloc. Per cert, ahir em van regalar un poemari d'en Brossa. Curiós, no?
ResponEliminaSalut!