─Despenja't, maleïda maquinota!! Ara, precisament, no!
Mira al seu voltant. No queda ningú al despatx dels correctors. Tots els ordinadors són apagats i surt corrents cap a la sala de redacció.
─No sé què passa, Jan. El sistema s'ha aturat i no funciona cap ordinador.
Agafa la jaqueta al vol i surt esperitat de la seu de la Ràdio. Sap que al davant hi ha un bar amb connexió a Internet on pots connectar-te mentre fas un cafè o un refresc per un preu prou assequible. Des de l'altra banda estant, fixa els ulls en la sala d'ordinadors del bar i veu que només n'hi ha dos d'ocupats. Corre, corre, mentre les seves cames l'empenyen ràpid a creuar la Diagonal. Passa, amb agilitat, esquivant els matolls del marge enjardinat i nota com una branca li arrabassa l'inhalador de la butxaca. Gira els ulls per veure on ha caigut, mentre les cames el segueixen guiant cap al vial central de l'avinguda...
Tot passa molt de pressa. Té el temps just de girar el cap per mirar endavant, després de decidir que ja no necessita l'inhalador i, en el mateix moment que el peu dret trepitja la via del tramvia que travessa l'avinguda, sent un ofec al pit que fa que el seu cos es recargoli exhaust i sense forces al pas del tramvia.
El conductor no ha pogut fer res. L'home s'ha abraonat segons abans que passés el comboi 27 amb direcció cap al centre de Barcelona i l'ha arrossegat mentre el seu cos es desmembrava i exhalava un ofec sec.
─Bon dia. Són les set. Aquesta nit passada, poc després de les 10, un tramvia ha atropellat mortalment un treballador d'aquesta casa, en Jan Romeu, que en sortir, s'ha abocat embadocat al pas del vehicle. El conductor no ha pogut evitar que el tramvia arrossegués el seu cos sense vida al llarg d'uns deu inacabables metres.
(final)
Enllaços als lliuraments anteriors
- La meva notícia (I)
- La meva notícia (II)
- La meva notícia (III)
- La meva notícia (IV)
- La meva notícia (V)
- La meva notícia (VI)
- La meva notícia (VII)
- La meva notícia (VIII)
Aquest relat el vaig pensar durant la primavera de 2008 i ara us l'ofereixo en lliuraments al blog.
Cruel!!
ResponEliminaM'agrada quan s'hi juga amb l'espai i amb el temps. Curt, contundent i arredonit.
ResponEliminaAssumpta, no podíem deixar en Jan amb aquests superpoders. :-)
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris!
Però no calia que el matessis, home!! Podria ser que un inhalador en mal estat li provoqués una reacció consistent en pèrdua de poders i conversió en una persona normal!! :-)
ResponEliminaAl Blog 365 Contes de la Bajoqueta em van dir un dia que tots els meus relats acaben bé... :-))
Això canviarà aviat... molt aviat.
Molt bo el conte, et vaig dir fa no gaires entregues que ja em semblava veure cap on anava el relat, no em vaig equivocar gaire però el final m'ha sorprès i això fa que encara m'hagi agradat més. I discrepo de l'ASSUMPTA, aquest final és el que s'escau.
ResponEliminaMira que ja m'ho pensava que això acabaria malament!
ResponEliminaI tu no saps els servei que ens hagués pogut fer aquest home!
:) És la vida... sempre ha de ser sense superpoders... quina llàstima!
És que en Jan volia reescriure la història, fent-la acabar diferent o canviant el nom del personatge de la notícia tràgica del tramvia i això no li podia permetre! Era o ell o jo :-)
ResponEliminaMac, quin final t'havies imaginat? SI em convenç potser el canvio... hehehe.
Assumpta, no he provat encara de fer microrelats o contes curts.
Aquest no sabia ben bé cap on aniria i ha sortit aquesta micronovel·la. No cal que et digui que si hi trobo temps i inspiració encara sóc a temps per als contes de la Bajoqueta!
I tant que hi ets a temps!! I segur que ella estaria contentíssima!!
ResponEliminaSi no anem ni per la meitat... En té publicats 106 i uns 20 ja rebuts i programats... Mira si en falten!!
I, la veritat, tu escrius molt bé, i domines la llengua, cosa que no fem tots els que hi escrivim... seria bo que gent com tu us animessiu!! :-))
No ho descarto, però ja et dic que no és el meu fort això dels relats.
ResponEliminaJa en el seu moment em van dir que el que jo feia no era literatura i em van esbandir de la Catosfera literària... :-)
I què és "literatura"?
ResponEliminaDe veritat et van dir això? I què és la "Catosfera literària" un grup selecte que llegeixen llibres d'aquells que no s'entèn res però que queda molt bé dir que els has llegit? :-)