Ara en diem embarbussaments o travallengües. Però ja d'antuvi hi havia qui s'entretenia a enganyar la llengua, fent que s'entrabanqués en un dicteri complex de pronunciar, com podeu observar en l'article que signa "Sanch de Cargol" allà pel 1897.Entrabancaments
En Borrás y l'Amorós
deyan qu'era ros en Rus
y respongué, un gamarús:
-No'n té res, en Rus, de ros.
En Piu, que manobra fou,
fent un pou va perdre un peu,
y a un amich, digué, l'Aleu:
-Pau, en Piu té un peu al pou.
En Manel, home tranquil,
á n'en Mil va comprar mel,
y digué, trobantla un fel:
- Molt mala mel ven en Mil
En Reig va tornarse boig
y á n'en Roig, sense cap enuig,
insultava, y digué en Puig:
-N'hi falta un raig á en Reig, Roig.
La filla del senyor Tripa,
quant ab la Pepa jugava,
no molt de gust, exclamava:
-Papa, la Pepa m'empipa.
De ví no'n puch beure un poch,
y tant que'n beuria, xich
-va dir en Pich á n'en Roch
y aquest respongué: -Jo't toch,
donchs jo puch, y'n bech poch, Pich.
En Bel va dir, á n'en Gual:
-Só un vil-home pro, jo sol
sóch capas de...
-No alsi'l vol
que Bel, home vil res val.
Sanch de Cargol.
En Borrás y l'Amorós
deyan qu'era ros en Rus
y respongué, un gamarús:
-No'n té res, en Rus, de ros.
En Piu, que manobra fou,
fent un pou va perdre un peu,
y a un amich, digué, l'Aleu:
-Pau, en Piu té un peu al pou.
En Manel, home tranquil,
á n'en Mil va comprar mel,
y digué, trobantla un fel:
- Molt mala mel ven en Mil
En Reig va tornarse boig
y á n'en Roig, sense cap enuig,
insultava, y digué en Puig:
-N'hi falta un raig á en Reig, Roig.
La filla del senyor Tripa,
quant ab la Pepa jugava,
no molt de gust, exclamava:
-Papa, la Pepa m'empipa.
De ví no'n puch beure un poch,
y tant que'n beuria, xich
-va dir en Pich á n'en Roch
y aquest respongué: -Jo't toch,
donchs jo puch, y'n bech poch, Pich.
En Bel va dir, á n'en Gual:
-Só un vil-home pro, jo sol
sóch capas de...
-No alsi'l vol
que Bel, home vil res val.
Sanch de Cargol.
PD.: Suposo que no cal adaptació del text al català modern. Ull!, però que hi ha formes que avui dia no són pas vàlides! Qualsevol aclarimetn que us calgui, si us plau, demaneu-ho als comentaris.
Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1897). Pàg. 60.
Que divertit! :)
ResponEliminaJa saps que m'encanta recuperar perletes d'antuvi!
ResponEliminaI n'hi ha tantes que es perden entre pàgines i pàgines de llibres i revistes velles...
Jo em sé d'uns nanos que avui escoltaran aquesta mostra de llengua tan eixerida.
ResponEliminaMerci!
Memorables, aquestes entrabancades... records antics...
ResponEliminaPuig, a canvi, hauries de fer les classes més 2.0 (que els alumnes participin) i m'envies els resultats de les seves aportacions per engrossir el cabal paremiològic (i que no s'exhaureixi).
ResponEliminaZel, tot just vaig pels primers anys de recerca. Em queden dècades d'investigar fons documentals!
He intentat llegir-los tots i m'ho he passat pipa!! ;-))
ResponEliminaAmb la majoria he pogut, pero amb aquest:
De ví no'n puch beure un poch,
y tant que'n beuria, xich
-va dir en Pich á n'en Roch
y aquest respongué: -Jo't toch,
donchs jo puch, y'n bech poch, Pich.
m'he entrabancat moltíssim :-))
Molt bo!! :-))
Brrrrrlllgllglglglg... encara tinc la llengua travada d'intentar-ho dir una mica ràpid. :-)
ResponEliminaNo hi ha res inventat!
ResponEliminaestà prou bé el teu blog, faré una ullada tot sovint, gràcies.
ResponEliminaCèlia, jo no seria tan taxatiu, però no podem crear d'esquenes a la tradició o sense tenir en compte el que ja s'ha fet.
ResponEliminaMia, gràcies a tu per venir-me a veure. Aquest blog el feu interessant les persones que m'ajudeu a millorar-lo cada dia amb els vostres ànims i comentaris.