Com que no genera gaire estat d'opinió als mitjans, hem d'anar escalfant motors nosaltres mateixos, oi?
Us avanço, en exclusiva, una altra diapositiva de la presentació. Correspon a una part de l'explicació sobre una de les figures cabdals de la paremiologia catalana, Sebastià Farnés, pare de la Paremiologia catalana comparada (1913), editat pòstumament entre 1992-98 per Editorial Columna, en vuit volums. És el temple de la paremiologia catalana.
Sebastià Farnés, avi de Maria Aurèlia Capmany i sogre d'Aureli Capmany, folklorista també, a banda de l'obra arreplegadora i investigadora, va ser també un teòric de la ciència paremiològica. En aquesta diapositiva recullo algun fragment del seu pensament. Ja veureu que els tres paràgrafs ens ajuden a donar llum a tres punts prou importants dels estudis paremiològics.
I trobareu una altra ressenya de l'acte de Vilafranca al Diari d'un llibre vell, de Xavi Caballé. Em treu en una fotografia estiuenca prou curiosa. Exactament del dia 1 de juliol de 2009, quan Joan Solà va fer un discurs al Parlament de Catalunya.
En Sebastià Farnés avui diria que només hi ha una paraula pe a parlar de ditxos, proverbis, aforismes... a internet, i a aquesta paraula és Pàmies, en Parèmies pels amics blocaires.
ResponEliminaSi en Farnés fos avui entre nosaltres, jo tindria un bon mestre de qui aprendre!
ResponEliminaHola Víctor,
ResponEliminano sabia res de la figura d'en Sebastià Farnés, tot i que tinc la sort de tenir els vuit volums de la Paremiologia Catalana Comparada a casa.
Saps si és cert que no es va arribar a distribuir mai? Un meu oncle me la va regalar com si l'hagués salvat de la crema; segons ell, un cop publicada s'havia decidit que el cost de distribuir-la seria massa alt i que per tant no es comercialitzaria.
O la vas trobar en una llibreria, tu?
50.000 mil parèmies, va dir en Farnés
ResponElimina500.000, va dir en Pàmies. O més!
Jo crec que actualment hi ha molts mestres, i minyons, que aprenen dels teus blocs. No us cal de qui aprendre, a vós.
Maria, jo vaig anar adquirint els volums a mida que apareixien a l'Abacus, que em feien descompte, o a Enciclopèdia Catalana (Edicions Proa del carrer Diputació).
ResponEliminaI en vaig veure exemplars en d'altres llibreries.
El que cal saber de la Paremiologia catalana comparada de Sebastià Farnés és que ell va publicar el 1913 el primer volum, només. Tota la resta és edició pòstuma feta entre 1992 i 1998 (crec).
És una obra colossal i imprescindible, sens dubte. Si mireu l'esquema de les entrades dels meus blogs (sobretot el Refranyer i les Dites i frases fetes), estan fetes a imatge d'aquesta magnífica publicació.
En parlaré una mica més dissabte.
Puigmalet, ja només et queda santificar-me! Trobo que exageres un xic, xiquet! :-)
No puc més que enviar-te el meu més sincer desig de que vagi tot molt, molt bé :-)
ResponEliminaSi un dia en fas una a Reus vindré!! Paraula d'honor... encara que no hi hagi piscolabis :-)