... tanta xerrameca al voltant d'una crisi
que té uns culpables clars
i que sembla que ningú vulgui veure:
la usura sense límits
de la banca,
la usura sense límits
de les empreses de serveis monopolístiques
la usura sense límits
de tots els qui s'han dedicat
a ficar mà a la caixa
des de posicions privilegiades,
des dels seus càrrecs polítics.
Aquesta crisi té tres noms propis:
CORRUPCIÓ,
USURA
i BANCA
i no necessàriament per aquest ordre.
noomés pagaran uns quants caps de turc
ResponEliminaVas fort!
ResponEliminaEl problema és saber on anat a parar tots els diners que la gent aquests van fer!
Els tenen ells, Galderich. Només cal trobar la manera de fer que els tornin!
ResponEliminaS'omplen la boca de transparència, tolerància zero contra la corrupció... però que prensen fer realment els partits? Res.
El que cal, ja que som en una societat mardada per les lleis (que injust acabar depenent d'unes lleis que només coneixen uns quants espavilats... precisament per trobar la manera de no complir-les!) és que per llei aquestes coses no puguin passar: que els polítics declarin els béns que tenen i que se'ls faci una auditoria exhaustiva cada legislatura, que hi hagi un marge màxim de benefici (sigui per terrenys, per oferta de serveis o per venda de productes), que qui més tingui més pagui i si amenacen d'emportar-se els diners a paradisos fiscals, fotre'ls patada al cul a ells i als seus diners i que visquin tota la seva vida sota un cocoter a 50 graus... Segur que hi ha milers de mecanismes per controlar que els diners es destinin a allò que cal destinar-los i no a enriquir butxaques de quatre penques.
jo et dòno tota la raó, igual de fort i alt...
ResponEliminaNomés tres culpables? Jo crec que n'hi ha més...
ResponEliminatens tota la raó, no cal afegir-hi més
ResponEliminaI què podem fer nosaltres davant d'aquestes injustícies? Pensar en una nova Revolució Francesa amb rodaments de caps?
ResponEliminaSegur que, més civilitzats com som ara, sabrem trobar-li alguna solució abans.
Jaume, amb retre comptes amb aquests tres actors, se solucionarien un bon grapat de problemes. Després aniríem cap a altres culpables.
Tens tota la raó!!
ResponEliminaHola! M'ha agradat molt el teu blog, el trobo molt interessant, i sobretot m'ha cridat l'atenció especialment aquest post, jeje
ResponEliminaBé, desitjo que també t'agradi el meu. Una abraçada :)
L'imperdible de ℓ'Àηimα
Gràcies per la visita, Jordi (els altres em sembla que sou repetidors).
ResponEliminaInteressant el teu blog i molt dinàmic malgrat la joventut (del blog i del blogaire).
Repetidors? Uhmmmm no ho agafo... :-))
ResponEliminaQue gairebé teniu claus de casa i entreu i sortiu quan voleu. :-)
ResponEliminaM'agrada quan de tant en tant et treus la roba de feina de filòleg o lingüista i et surt aquest tarannà contestatari, gairebé a vegades 'revolucionari' :-) Hi estic d'acord
ResponEliminaSom polièdrics, Jordi. :-)
ResponElimina