Ara vaig lligant caps i penso que sóc un tros d'ase que no hi veu més enllà del nas, i que aquest no li serveix per ensumar una conxorxa d'aquestes dimensions.
Tres-centes mil gràcies a tots! Avui (i em sembla que demà també el necessitaré) deturaré temporalment la meva tasca de buidatge de refranys per llegir i agrair tots els escrits que m'heu dedicat. Un tresor. O potser no: a mida que els llegeixi aniré buidant aquesta colla de refranys i frases fetes que molts hi heu anat deixant anar: directament passeu a formar part de la meva base de dades paremiològica.
Enhorabona per aquestes 300.00 entrades.
ResponEliminaJejejeje no t'estranyava que tots et preguntessim si JA havies arribat als 300.000 :-))
ResponEliminaHi havia muntat un torn de Guàrdia permanent entorn al teu blog :-)))
La feina ben feta ha de tenir aquests premis!! :-))
Et mereixes el nostre agraïment, dels que sabem el teu treball i dels que l'ignoren. Felicitats de cor. Als meus 78 anys et dic que estàs fent una obra d'art. Anton.
ResponEliminaQuè collons passe aquí?
ResponEliminahttp://reflexionsencatala.blogspot.com/2009/11/si-el-victor-fos-alemany-ja-seria.html
ResponEliminaVictor, has de començar a fer un apunt amb tots els teus adeptes! Això comença a semblar una secta a base de frases fetes!
ResponEliminaHe arribat a aquest bloc a través d'un enllaç i m'ha agradat molt. Molta constància i treball hi ha en aquests 300.000. Moltes felicitats!
ResponEliminaDe totes les llengües sàvies,
ResponEliminala millor és la d’en Pàmies...
Salut camarada.
onatge
ah!m'oblidava, sota el garrofer t'he deixat quelcom
ResponEliminaJo no et faré un post especial al meu blog perquè no sé què dir però tens el meu reconeixement per la teua tasca, i ves fent que ja saps que tota pedra fa paret :)
ResponEliminaFelicitats, campió!
ResponEliminaNo cal que diguis res, Víctor, fins que en tinguis 500.000 al sac, i ben lligades!
ResponEliminaels que estimem la nostra llengua t'ho devem.
ResponEliminaGràcies
Quina mala jugada, ara que ho penso bé... quina feinada a passejar pels blogs!
ResponEliminaUna abraçada, víctor.
Víctor, la perseverança, la paciència, la constància que demostres no són d'aquest món. I la feinada que has fet no té preu. Ets caparrut com un porcellet de llet. Enhorabona i gràcies!
ResponEliminaEl Tibau ho ha expressat perfectament. No és per tu, Parèmies: senzillament estimem la llengua :P
ResponEliminaenhorabona!
ResponEliminaPer molts (refr)ANYS, Víctor!
ResponEliminaUna forta abraçada.
Enhorabona, Víctor! Realment fas una feina impressionant. Jo, per desgràcia, no tinc blog, i no t'he pogut dedicar cap text, així que serveixi això de felicitació.
ResponElimina(per cert, amb el nas que gastes, no veure-hi més enllà ja té prou mèrit...) ;-)))
Una forta abraçada!
Marti
Hola a tots,
ResponEliminaSóc la Cristina. He tingut l'impuls d'escriure i alhora no tinc paraules que puguin encabir el meu sentiment vers aquest reconeixement.
Només dir-vos, donat que no el podeu veure, que el Victor està emocionat.
Ho diuen els seus ulls, ho diu el seu cor. Es un home feliç i agraït. I aquí casa, tots ho estem amb ell.
La paremiologia és la seva passió. Donar-la a conèixer i poder-la compartir a través de la xarxa és una de les seves fites més importants.
El Víctor és perseverant, pacient, reflexiu, tranquil, assertiu, divertit (i sóc objectiva, eh!!), és un home amb una ment ordenada que saps optimitzar els recursos de que disposar i sembla increïble però no us penseu pas que li hem de posar el plat per sota de la porta, perquè la seva passió la comparteix amb l'altre pilar de la seva vida, els nostres tres fills de 11, 8 i 20 mesos i una servidora. Això si, dorm poques hores :.)
MOLTES GRÀCIES. EL VICTOR ESTÀ FELIÇ.
Cristina
Ualaaaaaaaaa!!!! ♥ ♥ ♥
ResponEliminaCristina, el teu comentari fa emocionar :-)))
Ei, que he arribat tard, però estic dins el període oi? Moltes felicitats!!!
ResponEliminaVictor, felicitats, i agrair la teva ajuda amb el blog "Dites i frases fetes" que em va treure de molts dubtes quan escrivia el conte "qui del llop fa esment, prop se'l sent" que forma part del llibre "I demà, l'atzar" que presento el pròxim dijous 3 de desembre. El recurs bàsic d'aquest conte són les frases fetes.
ResponEliminaCristina, per molts refranys que hi hagi al darrere, si al davant no hi hagués un gran paio, res d'això hagués passat. Ai, quan arribi al mig quilo...
ResponEliminaEm sembla que trigaré molts dies a pair i encaixar això que heu fet amb mi.
ResponEliminaEl meu agraïment és immens, perquè no hi ha res més gran que el fet que siguin els qui et llegeixen els que et reconeixen la bona feina. I amb això ja en tinc prou. Gràcies.
Encara estic descobrint tots els qui heu participat de la "conxorxa" i estic passant per casa vostra per agrair-vos-ho.
No fare ara aquí un escrit personal per a cadascú, perquè hi hauria més lletres que parèmies té la meva base de dades.
Gràcies a tots i a totes i segueixo furgant a veure què m'he deixat de veure.
Tens tota la raó Puigmalet.
ResponEliminaAh!!! i avui just avui es doble l'alegria. En Pàremies i jo avui 15 de Novembre fa 18 anys que ens vam casar!!!!
Ja veus, Puigmalet si tinc visió de futur :.)
Apaaaaaaaa 18 anys!! :-))
ResponEliminaEl setembre passat el meu Josep Lluís i jo en varem fer 19 :-)
***FELIÇ ANIVERSARI!!!***
Sí, la meva passió per les parèmies "només" té 14 anys. Però amb la Cristina la passió ve de més lluny. :-)
ResponEliminaAra ho entenc! Quan es va casar la Cristina no sabia el que li havia de caure!
ResponEliminaI els nens ja s'ho van trobar...
EMOCIONATS, TOTS!!!
ResponEliminaCristina, Víctor,
Moltes felicitats!!!
Doncs jo sí sé que dir:
ResponEliminaFELICITATS!
Pot ser una mica tard, però a partir d'ara t'aniré seguint.
Cris, acabo de veure els teus comentaris. Si en fa de temps que us vàreu conèixer, i jo en tinc la sort de ser-ne testimoni directe. Defineixes molt bé en Víctor, es nota que "l'aguantes" cada dia ;-)
ResponEliminaUna forta abraçada a tots dos!
Marti
Ja veieu que sempre hi ha coses per celebrar. Només cal trobar l'excusa.
ResponEliminaSí, Martí, 18 anys, però gairebé vint-i-cinc que anem junts! Més de mitja vida, ja!
Hola sóc la teva cunyada Montse, des de Sant Pere de Ribes, i no volia passar per aquí sense FELICITAR-TE!. A més del reconeixement de la feina que fa el Victor, puc dir, per la part que conec, que és una gran persona.
ResponEliminaMolts petons!!!!!
Gràcies, Montse.
ResponEliminaREcords a l'Alfons i a la Marina (que tu tens via directa amb ella). :-)