Ara Vallès és un diari digital jovenet, amb pocs mesos de vida, però amb una presència cada cop més notable a la comarca del Vallès Oriental.
Els vaig enviar un avís quan vaig arribar a les 300.000 parèmies. Bé, de fet, els vaig reproduir l'article de Guillem Carbonell al seu blog i m'he emportat una gran alegria quan he vist que, no només se n'han fet ressò, sinó que han elaborat un article propi, que els agraeixo molt.
En la imatge de la capçalera el podeu llegir sencer, i també podeu llegir-ho directament des d'Ara Vallès: «Un blogaire de Vallromanes cataloga 300.000 parèmies».
I no us podeu imaginar la il·lusió que em fa començar a veure la paraula parèmia o paremiologia escrita en premsa!
Moltes felicitats. Encara que llegit així, en titulars, m'ha sonat a pàgina de "sucesos".
ResponEliminaJa ja ja, Allau!!!!! sort que des de que se de que va tot això de parèmies em sento més implicada en el món blocaire, però tens tota la raó, sembla que en Victor sigui un assessí en série que col.lecciona ossos.
ResponEliminaFelicitats Victor, aviat als Matins d'en Cuní... per cert, m'has guardat catanies?
Allau i Criticartt, espereu-vos que en Parèmies ja sortirà a la secció de succesos però assassinat per la seva dona...
ResponEliminaTitular: Paremiòleg és assassitat a cops de llibres en un cas de violència domèstica!
Criticartt... Si hi havia el Gazo i el Caballé és obvi que no podien quedar catànies!
ResponEliminaEsperem que en Parèmies faci un recorregut gastronòmic amb les seves conferències. Si un poble no té res gastronòmicament no cal anar-hi! Per cert, a Sitges què teniu?
JA, JA, JA, JA
ResponEliminaNo patiu, no hi ha perill de que m'el carregui ... què a més de les 300 mil parèmies tenim 3 fills!!!!
A més jo vull anar a totes les recepcions en les que haurà d'anar per recollir tots els premis i reconeixements que li faran: Premi de les lletres catalanes, Creu Sant Jordi, ... fin i tot crearan el Premi Nobel de Parèmies ja, ja, ja.
JA fa temps vam quedar amb el Gazo que aniriem plegat a menjar canapés. Qui vulgui està convidat.
Cristina
Cristina,
ResponEliminaNo has de quedar amb el Gazo que és un tripero!
Ei Gaderich, a Sitges tenim el XATÓ (que quedi clar: amb escarola), i tabé la Malvasia, i les escumes... però segur que aviat algú crearà unes galetes per homanetjar en Rusiñol, en Cases, l'actual regidor d'Urbanisme, el de cultura..... com veus, si ens fas una visita, gana no en passaràs!!!!
ResponEliminaUi, el xató... Els meus amics del Vendrell i de Vilanova discreparien lleugerament. En canvi, a ningú que no sigui pratenc se li acut reivindicar els galls potablava. Per alguna cosa serà!
ResponEliminaL'altre dia ja hi havia piscolabis, Cristina, però això anirà de millor en millor. Ja ho veuràs.
Doncs a mi també em fa il·lu llegir-ho... apa!! :-)) així que et torno a felicitar!! :-))
ResponEliminaEi felicitats.... ets un crack
ResponElimina