El que és clar és que la humanitat no ha necessitat mai gaire excusa per riure's del mort i de qui el vetlla i que hi ha moltes altres tradicions que ens condueixen cap a l'episodi de les innocentades o bromes més o menys pesades.
I què en diu el refranyer d'aquesta diada tan assenyalada i tan esperada pels bromistes? Doncs ben poca cosa: el refrany que dóna nom a l'article Els innocents posen llufes, treta de la Paremiologia comparada de Sebastià Farnès (1913) i una altra recollida per Josep Pujol (1999): Pels Sants Innocents, ni donis ni deixis a amics ni parents.
Sigui quin sigui l'origen, la diada persisteix i els blogs reprenen amb força aquesta tradició i aprofiten per publicar articles-llufa que més d'un es pren al peu de la lletra.
Us imagineu el recull de l'Avui Cultura de dijous vinent ple d'articles-llufa? Només és una idea...
Caldria animar els diaris per mantenir el costum de penjar una llufa.
ResponEliminaRecordo que un any, a TV3, van treure les natges d'una mossa en lloc del mapa del temps.
Potser no en pengem més perquè el diari en si ja és una llufa constant.
No m'agraden les llufes. Ja ho he dit i m'he sentit com el Barrufet Rondinaire.
ResponEliminaDoncs mira, ja som dos barrufets rondinaires. Em semblen ridícules les bromes d'aquest calibre. Prò bé, és el que tenim. Hom no pot fugir.
ResponEliminaI on queda l'humor català? Jo tampoc estic d'acord amb les bromes barroeres o de mal gust. Però una broma fina... s'ha de saber valorar.
ResponEliminaHi ha bromes i bromes, efectivament. No m'agraden massa però algunes són intel·ligents i remarcables.
ResponEliminaDoncs jo vaig penjar un post de broma al bloc i m'ho vaig passar força bé (i em consta que alguns lectors també). Una mica de sentit de l'humor no fa mal a ningú, que la vida ja és prou trista.
ResponEliminaM'afegeixo a la colla dels barrufets rondinaires :P pfffff, no m'agraden les bromes :(
ResponElimina