Serà un cap de setmana Amades intens. Tan intens, que m'hauré de partir i ser present a dos llocs alhora. Per sort, la Catosfera és atemporal i sense espai definit i em permetrà ser a l'acte de cloenda que farem a Vallromanes, a la plaça de l'església a les 12 en punt del migdia.DIUMENGE 17 DE GENER A LES 12h. A LA PL. de L'ESGLÉSIA. CLOENDA DE L'ANY AMADES.
Vine a la plaça de l'església a conèixer una mica més d'en Joan Amades de la mà d'en Víctor Pàmies, i amb la col.laboració d'en Carles Oliete, del Grup Poètic de Vallromanes i el Grup de Teatre Xerrameca.
Un acte senzill que se suma als actes que més de 60 municipis faran a la mateixa hora per clore conjuntament l'Any Amades des de les seves places majors. Llàstima que per una setmana no ha coincidit amb la festa d'hivern de Vallromanes, Sant Vicenç, i els actes dels Tres Tombs a Vallromanes. Però bé, tindrem festa al poble dues setmanes seguides. «No hi ha mal que per bé no vingui», ens diria el mateix Amades!
Ahir, divendres, es va fer la clausura institucional de l'Any Amades al Palau de la Generalitat. Ple de gom a gom, amb un acte teatralitzat, atípic, amb ritme i desenfadat, vam sentir el manifest llegit per Pere Cañellas, president de l'Associació Joan Amades, l'antropòleg Manuel Delgado parlant de la gestualitat de Joan Amades i els parlaments de Josep-Lluís Carod Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, i de Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació.I demà la Catosfera també serà a l'alçada de l'esdeveniment. Demà farem d'Internet la plaça major de la cultura popular.
No us ho perdeu pas!
Celebro especialment que s'acabi la tabarra del Joan Amades. Penso que Amades és un tumor a la cultura catalana, ja que va destruir profundament l'imaginari popular a partir del seu pensament ultracatòlic. Més que homenatges, caldria dir clarament que fou un censor, un repressor i un genocida.
ResponEliminaA Tàrrega, a partir de les 11.00h també s'hi faran diferents actes lúdics i actuacions per commemorar la cloenda de l'any Amades i a les 12.00 també es llegirà un manifest.
ResponEliminaTinc previst d'anar-hi.
Lluís, en l'imaginari Amades no existia la figura del barrufet rondinaire, ni el nan malhumorat de la Blancaneu.
ResponEliminaPerò no li caldrien Batonis, ni bensors, ni bubús, ni papus, ni bubotes, ni caçamentides, ni criats gregoris, ni currucuques, ni molts altres espantacriatures o esgarriafestes si hagués estat contemporani teu.
Si no t'agrada la festa, no hi participis i no facis de mosca collonera en cada escrit dedicat a aquest personatge de la nostra història, al qual nosaltres sí que creiem que li devem moltes coses.
Ja sabem què en penses i podem anar sempre que vulguem al teu blog a informar-nos de les teves teories tan fonamentades. Però no cal que a cada escrit sobre Amades ens ho vinguis a recordar.
Quan hi ha alguna cosa que no m'agrada, l'obvio i segueixo vivint tan tranquil. No en faig croada de tot allò que em desagrada, o seria no viure.
M'hagués estat més fàcil esborrar el comentari, però és que arriba un moment que la gota fa vesar el got.
Fas bé de no esborrar el comentari del " mestre de poble"(sic en el seu vlok).
ResponEliminaCrec que queda ben retratat i no calen gaires paraules, però ho de barrufet rondinaire i nan malhumorat són quasi elogis.
Ei, voleu fer una cadena de piulades amb l'etiqueta #amades ?
ResponEliminaDesprés es podria veure així: http://search.twitter.com/search?q=amades
Gamoia, molt bona pensada!! M'hi apunto.
ResponEliminaBiblioaprenent, ja sabeu que em costa molt saltar, però en aquest cas el Lluís m'ha agafat una mica calent.
A mi no se m'acudiria d'anar a casa seva insistintentment a xafar-li iniciatives. Simplement, si no m'agrada el que fa no hi vaig, no elllegeixo i punt. Allà pau i aquí glòria.
No pretenia crear aquesta impressió, ho sento. En tot cas gràcies per no esborrar el comentari. I finalment dir que no diré res de l'Amades que no sigui al blog del pobre mestre de poble.
ResponEliminaLluís, en un altre moment i en un altre context, si vols, parlem amb arguments d'Amades, en el context de la seva extensa i valuosa obra, emmarcada en una societat i unes circumstàncies ben concretes.
ResponEliminaNo podem desqualificar Aristòtil perquè no denunciava l'esclavitut ni a Albert Einstein per no denunciar la violència de gènere.
Sigueu benvinguts els qui veniu en so de pau a casa d'aquest paremiòleg de poble. :-)
Crec que un mestre de poble de pobre no té res ans al contrari.
ResponEliminaVíctor, aquells qui estem escrivint un blog estem i hem d'estar oberts a les veus dissonants. En tot cas, tampoc no he vist contraarguments a les postures del meu company de blog que fossin gaire fonamentats... Més aviat una resposta a l'estil "avui no toca" o "no tinc temps de respondre't"...
ResponEliminaMai he intervingut en relació a aquest afer Joan Amades tot i que penso que hauria estat bé aprofitar l'avinentesa per fer-ne una revisió crítica. Cosa que no s'ha fet.
Eulàlia, amb el Lluís ja hem parlat les coses, em sembla. Tens raó, el context era un "ara no toca" i menys quan estàs intentant motivar i animar a gent a participar i la primera aportació és una galleda d'aigua freda.
ResponEliminaHi ha maneres crítiques d'intervenir que no siguin desmotivadores i destructores de les iniciatives que emprenen els altres.
Si tant antiAmades sou, heu tingut més de cinquanta anys per criticar la seva obra amb tots els arguments que vulgueu aportar.
Si us passegeu per les més de quaranta participacions d'avui, hi trobareu força arguments a favor de l'obra d'Amades. Jo diria que més que no pas en contra.
I just dos comentaris damunt del teu tornava a dir-li al Lluís que quan vulgui (no ara, no avui) en parlem amb detall i arguments.
Encara que penso que tenir en compte el context social, cultural i polític del moment ja és un argument prou vàlid per justificar la posició d'Amades. O algunes imatges, enigmes o jocs de paraules que podien resultar prou picants o pujats de to per l'època que li va tocar viure també poden servir de mostra que va tibar tant la corda com va poder (o saber o li van deixar).
Això de les veus dissonants en els blogs, per cert, també donaria per molta literatura.
Tens raó, donaria per motla literatura
ResponEliminaTan sols voldria afegir que jo, personalment no em considero ni "anti" ni "pro" en moltes coses. Sovint considero que les coses no són blanques ni negres, sinó més aviat grises.
ResponEliminaAra bé, partint des d'aquesta posició, considero que hauria estat bé un cert punt de revisió crítica. I això és aplicable a molts afers i especialment pel que fa a les celebracions. No tan sols Joan Amades, naturalment.
Sincerament crec que el teu to de resposta envers el meu comentari, ara que me l'he rellegit, és d'una duresa innecessària. No crec que jo fos ni destructora ni desmotivadora, més aviat força ponderada.
Eulàlia, no eren resposta al teu missatge aquells qualificatius, sinó a la intervenció del Lluís, només penjar l'escrit de convocatòria de l'acte des de la Catosfera.
ResponEliminaIntentava tornar-te a argumentar el perquè em va empipar aquella intervenció.
Lamento que t'ho hagis pres com un atac personal. Crec que el meu tarannà a la xarxa no és pas ni polèmic ni polemicista, sinó que m'agrada fer i deixar fer.
De totes maneres, aclarides les posicions i el malentès i sense intenció de voler-hi donar més voltes, em disculpo si has entès que el meu to era bel·ligerant.