Actualment parlar de les xarxes socials sembla sinònim de parlar únicament de Facebook i, en menor mesura, de Twitter.
No en sóc pas un defensor a ultrança, d'aquests serveis de web 2.0, però hi mantinc perfils més o menys actius i intento trobar-li el trellat i els avantatges de dedicar-hi un cert temps i abocar-hi possible informació i continguts. Si voleu veure una bona part dels meus perfils públics, us aconsello visitar FriendFeed.Twitter i Facebook. La veritat és que ambdues són eines senzilles, potents, amb moltes virtuts i molts inconvenients. Privacitat? Dependència? Estafes? ... És possible.
Però m'agrada anar pel món amb una balanceta que m'ajudi a mesurar els pros i els contres de les coses i, ara per ara, en el cas d'aquestes dues eines de les xarxes socials, tenen molt més de pes les oportunitats que ofereixen que les pors a tenir-hi un perfil.
Amb les eines 2.0 perds intimitat (és clar!), però hi guanyes amb accessibilitat i visibilitat. Si el que pretens és que la gent que cerqui el teu perfil (professional, preferentment) et trobi, et cal mantenir perfils actius en aquestes xarxes.
I les possibilitats que ofereixen són il·limitades. O, si més no, hi ha encara molt camp per córrer. Avui només us posaré alguns exemples al Twitter.
Twitter és una eina social de microblogging. En altres paraules: missatges SMS a través de l'ordinador en un canal on tu tens uns seguidors (followers) i tu segueixes els comptes de determinades persones o mitjans (following).
Què es pot dir en 140 caràcters? Doncs moltes coses (els qui l'useu, ajudeu-me a ampliar-ne la llista):
- Pots compartir enllaços
- Pots compartir notícies
- Pots avisar d'actualitzacions als blogs
- Pots retransmetre actes d'actualitat en directe
- Pots fer preguntes i demanar ajuda
- Pots oferir informacions
- Pots imaginar-te moltes més coses per fer
Sense anar més lluny, @gamoia, la vígilia de la cloenda de l'Any Amades va proposar des d'un fil del fòrum de LibraryThing (un altre servei 2.0, per compartir biblioteques en aquest cas) que podíem compartir refranys i dites al Twitter, sota el Trending topic (fil de moda o de tendències) #amades.
I van començar a aparèixer persones que omplien Twitter de refranys durant unes quantes hores. Mireu-ne un fragment:
I de vegades, moltes tasques es poden automatitzar, perquè actualitzin el teu compte de manera automàtica. Així, sembla que estiguis fent molta feina, quan resulta que tot està programat i enllaçat.Mireu-vos-ho amb bons ulls i plantegeu dubtes als comentaris i en parlem. O directament a Twitter. Ens hi veiem!
Jo és que no tinc més temps... sóc adictiu i m'haig de frenar. El Facebook no vaig durar ni 24 hores, vaig sortir el més aviat possible (i em va costar)!
ResponEliminaA mi m'ha passat com al Galderich, i tinc la impressió que cada canal (blog, facebook o twitter) s'adiu a una forma de pensar i d'escriure molt diferents.
ResponEliminaem diverteix escoltar les persones que pregonen l'apocal·lipsi al davant d'aquestes eines. Que si et "roben" les fotos, que si s'assabenten de la teva intimitat ... el més curiós és que moltes d'aquestes barbaritats les escoltes als medis de comunicació "tradicionals", quan ells no tenen gaire angúnia a l'hora de fer pornografia amb la vida privada dels altres.
ResponEliminaPer a mi són el que són: eines, i cal saber-les utilitzar.
Potser la pròpia massificació d'aquestes eines els hi farà perdre importància. De tanta informació alhora que es rep de tants contactes al final no te'n llegeixes atentament cap. Potser el millor és selectiu.
ResponEliminaA mi el bloc ja em porta una mica de temps, així que de moment no tinc facebook però no dic que no més endavant. M'ha agradat el teu apunt perquè m'ha semblat aclaridor d'alguns dubtes que tenia.
ResponEliminaSuposo que, llegint el meu escrit, us podeu imaginar que sóc més en la línia apuntada per Clídice que per la que defensen Lluís i Galderich.
ResponEliminaÉs la televisió un mal invent? O els ordinadors? No. Depèn de l'ús que se'n faci.
També sembla clar que no en farà el mateix ús un adolescent de 16 anys que un professional que cerca clients o algú amb un perfil prou definit que cerca altaveus de la tasca que fa.
L'avantatge: nosaltres tenim la clau per convertir aquestes eines en soroll incontrolable o en eines amplificadores de la nostra tasca.
Perquè aquestes eines permeten que cadascú les configuri a la seva mida, tant pel que fa a la privacitat com pel que fa als possibles seguidors.
Per tant: som nosaltres qui tenim la clau per fer-ne un bon ús. Però cal saber-les utilitzar, sens dubte.
Gràcies per l'exemple triat! ;-)
ResponEliminaJo també sóc dels experimentadors d'aquestes eines i algunes em fan molt de servei. Twitter n'és una que empro a la feina i a casa, en diferents horaris, amb diferents perfils i objectius.
Ho sé, Gamoia. Et vaig trobant arreu on vaig. I generalment hi arribes tu abans! :-)
ResponElimina