Us reprodueixo el text i, si voleu veure l'original escannejat, feu clic damunt la imatge.
És natural...
... que el nen de la merceria sigui un "llepafils"
... que el terrissaire sigui un "tastaolletes"
... que una fàbrica d'armaris sigui "can penja i despenja"
... que hi hagi algun moro "tocat de l'ala"
... que el fabricant de botelles sigui "parent d'en Bufa"
... que un lladre "estiri més el braç que la màniga"
... que un poeta "l'acompanyin en el sentiment"
... que un escombriaire "s'hi posi fulles"
... que als anglesos els agradi "escampar la boira"
... que un golafre es faci "un fart de riure"
... que en els fills no hi vegem "un pam de net"
... que les lloques vulguin les coses al seu "lloc".
hahaha molt fi :)
ResponEliminaM'encanten aquests "jocs" que són divertits però que també serveixen per fer conèixer millor la nostra llengua a petits i grans.
ResponEliminaQuan el vaig trobar per casualitat mentre repassava antics Patufets que encara conservo vaig pensar que a tu també t'agradarien. :-)
N'hi ha un que segur que s'ha d'estar molt "tocat de l'ala" per publicar-lo avui!
ResponEliminaAquí calen notes aclaratòries, parèmies!
ResponEliminaMcAbeu, ja veus que faig servir el blog de calaix de sastre: hi penjo tot allò que algun dia m'agradarà trobar. :-)
ResponEliminaQuè és això de demanar aclariments? Jo no menystinc la capacitat d'anàlisi dels meus lectors! ;-)
Ara... si després de molt rumiar-hi n'hi ha alguna que no acaba d'entendre's, pregunteu i sereu contestats, explicats i il·luminats.
Molt bo!!
ResponElimina"Can penja i despenja" l'havia sentida molt de petit i ara la tenia oblidada. Gracies per fer-me-la recordar!!