Pàgines

dijous, 4 de novembre del 2010

Eufemismes i fraseologia sobre el fet de morir-se

I ja, per tancar el tema de la mort, per al mateix programa Tassa i mitja d'IB3, vaig preparar també una llista d'eufemismes i fraseologia referits al fet de morir-se. És un camp molt ric, amb una sinonímia i imatges molt suggeridores i també amb molts eufemismes per no parlar clarament del fet de finir.
En una cerca ràpida, en vaig trobar gairebé una norantena.
Els comparteixo amb vosaltres i us agrairé qualsevol ampliació del llistat amb informacions dels llocs on els heu sentit o fet servir.


  1. Abandonar el cos
  2. Abandonar el món
  3. Acabar a Can Margarit (Castellbisbal) (Finca on està situat el cementiri)
  4. Acabar a la corva (Pla del Penedès)
  5. Acabar a la Doma (Garriga)
  6. Acabar al Ramassà (Granollers)
  7. Acabar al Saiol (Moià) (Nom de la masia del costat del cementiri)
  8. Acabar amb el pijama de fusta
  9. Acabar els alens
  10. Acabar els torrons
  11. Acabar-se la candela
  12. Aclucar els ulls
  13. Acollar (Mallorca)
  14. Adormir-se en el Senyor (o en la pau del Senyor)
  15. Adormir-se en la mort
  16. Aferrar el pallet
  17. Anar a Ca l'Encarnat (Granollers) (Els Encarnat era la família que feien d'enterramorts a Granollers)
  18. Anar a Cal Boc (Ripoll)
  19. Anar a Cal Guimerri (Celrà) 
  20. Anar a Cal Montfar (Montblanc) (Antic propietari dels terrenys del cementiri)
  21. Anar a Cal Saio (o darrere cal Saio) (El Prat de Llobregat)
  22. Anar a Cal Tamborino (La Seu d'Urgell) 
  23. Anar a Cal Trencalòs (Badalona) 
  24. Anar a Can Buac (Pont de Molins) (Nom del mas del costat)
  25. Anar a Can Catarra (Alella)
  26. Anar a Can Cirera (Tiana)
  27. Anar a Can Faló (Palau-solità i Plegamans)
  28. Anar a Can Falot (Centelles)
  29. Anar a Can Graells (Sant Cugat del Vallès) 
  30. Anar a Can Gurgui (Canovelles)
  31. Anar a Can Pairot (Besalú)
  32. Anar a Can Pelat (Esquirol)
  33. Anar a Can Roure (Matadepera) (pel taüt, la caixa de fusta)
  34. Anar a Can Torrella (Terrassa)
  35. Anar (o anar-se'n) al clot
  36. Anar a fer malves
  37. Anar (o Dur) (algú) a Gàlim (Olleria) 
  38. Anar a son Tril·lo (nom de l'antic cementiri, a Mallorca)
  39. Anar a veure en trompeta (Ciutadella) (Per l'àngel trompeter del judici final, que hi ha damunt la porta del cementiri)
  40. Anar a l'altre barri
  41. Anar a l'hort de Sinbala (Carcaixent) (Lloc on es troba el cementiri)
  42. Anar a l'ombra dels xiprers
  43. Anar [a parar] al canyet (Esparreguera)
  44. Anar a la carretera de Puigcerdà (La Seu d'Urgell)
  45. Anar a la casa del Pare
  46. Anar a la Malguer (Montblanc) (Partida on es troba el cementiri)
  47. Anar a la vinya del Cigala (Sant Sadurní d'Anoia)
  48. Anar a plegar
  49. Anar a plegar aulives (La Ràpita)
  50. Anar a Son Alegre (Algaida) (El cementiri és en una possessió del mateix nom)
  51. Anar a sopar amb el Pare etern (o amb el pare sant)
  52. Anar a sopar amb sant Pere
  53. Anar a Talló (Bellver de Cerdanya) (Talló és un poblet del costat de Bellver on hi ha el cementiri per a tots els de la batllia)
  54. Anar al camí de Balaguer (Linyola)
  55. Anar al lledoner (Montuïri) (Hi ha un arbre d'aquesta espècie davant del cementiri)
  56. Anar al pati de Can Llobet (Montroig del Camp)
  57. Anar al pot
  58. Anar al ribast (Rupit, Collsacabra)
  59. Anar al sequer
  60. Anar al Serret del Pip (Vilaplana)
  61. Anar al Solei d'en Rap (Plana de Vic) 
  62. Anar al Solell del Barber (Súria)
  63. Anar al sot
  64. Anar al tenyidor (Torredembarra)
  65. Anar al tros de l'era
  66. Anar (o Dur) als Escles (Gata)
  67. Anar als suros d'en Mas (Maçanet de Cabrenys)
  68. Anar (o Eixir) amb els peus per davant
  69. Anar cap al solei (Súria i Gironella) (El cementiri és en un lloc asolellat)
  70. Anar-se'n
  71. Anar-se'n a can Pistraus
  72. Anar-se'n a can Taps
  73. Anar-se'n a criar malves
  74. Anar-se'n a l'altre barri (o món)
  75. Anar-se'n a l'arxiu
  76. Anar-se'n a la carrera (Beneixama) 
  77. Anar-se'n a la fossa
  78. Anar-se'n a la Vinya de Ferreres
  79. Anar-se'n a les Ecles
  80. Anar-se'n al calaix
  81. Anar-se'n (o Anar) al canyet
  82. Anar-se'n al cel
  83. Anar-se'n al cial de les panses
  84. Anar-se'n al cop
  85. Anar-se'n al garrofer de la Tella
  86. Anar-se'n al garrofer del Crac
  87. Anar-se'n al Garrut (Lleida, DCVB)
  88. Anar-se'n amb els peus per davant
  89. Anar-se'n camí de l'Oret (Eslida)
  90. Anar-se'n cap allà
  91. Anar-se'n del món
  92. Arribar al darrer son
  93. Arribar l'hora
  94. Arribar la darrera hora
  95. Arribar la Magra
  96. Arribar la Seca
  97. Batre els peus
  98. Batre l'ala
  99. Batre les cames
  100. Batre les ferradures
  101. Batre les pernes (Maçanet de Cabrenys)
  102. Boquejar (Cat. i Val.)
  103. Cantar el gori-gori
  104. Cantar-li les absoltes (Beneixama)
  105. Carguinyolar-se (Torelló)
  106. Cascar-la
  107. Caure de l'església (Fígols i Alinyà)
  108. Cloure els ulls [a la llum]
  109. Colltorçar
  110. Colltrencar-se
  111. Cremar en el verd (o en el blau)
  112. Criar malves 
  113. De camí cap amunt i al clot (Òdena)
  114. Deixar de viure
  115. Deixar-hi els ossos
  116. Deixar-hi la pell
  117. Deixar-nos
  118. Desaparèixer de l'escena
  119. Descansar en pau (DEP, del llatí RIP: Requiescat in pace)
  120. Destinar l'hora
  121. Dinyar-la
  122. Deixar-se la pell
  123. Donar de menjar als cucs
  124. Donar (o lliurar, o retre) l'ànima a Déu
  125. Dur-lo a la pedrera (Ròtova) (És al costat del cementiri)
  126. Eixir amb els peus per davant
  127. El darrer sospir
  128. En l'article de la mort (a punt de morir-se)
  129. Estar a punt de lliurar (o entregar) l'ànima a Déu
  130. Estar caput
  131. Estar combregador (estar per morir)
  132. Estar en el gori-gori (Xàtiva)
  133. Estar en la darrera fulla ('darrê fulla', o en el darrer badall) (Camp d'Elx)
  134. Estar guardant la llàntia
  135. Estar més sec que un ripi (Algemesí)(Per associació d'idees amb el RIP)
  136. Estirar la pota (o la cama)
  137. Exhalar el darrer (o l'últim sospir)
  138. Exhalar l'ànima (o l'esperit)
  139. Expirar
  140. Fer atots
  141. Fer cap a l'ermita (Bràfim) (N'hi ha una al costat)
  142. Fer cap al tenyidor (Penedès, Torre d'en Barra)
  143. Fer coll de figa algú
  144. Fer el bategot
  145. Fer el darrer (o l'últim) badall
  146. Fer el dos de bastos (Santanyí, DCVB)
  147. Fer el pellot (Beneixama)
  148. Fer es darrer alè
  149. Fer es tres alens
  150. Fer ets alems (o es darrers alems)
  151. Fer flist
  152. Fer la clucaina
  153. Fer la [darrera] ganyota
  154. Fer la fel (Gandia)
  155. Fer la fi d'en Cagaelàstics
  156. Fer la fi d'en Pocarroba
  157. Fer l'ànec
  158. Fer l'ou
  159. Fer la clucaina
  160. Fer la ganyota
  161. Fer la pell
  162. Fer les darreres (o raderes)
  163. Fer l'últim (o el darrer) badall
  164. Fer nyec (entre d'altres llocs, sentida a Rupit, Collsacabra)
  165. Fer un pet com un aglà
  166. Fer-li la crida (Solsona) (Perquè el pregoner municipal anuncia l'enterrament pels carrers)
  167. Fer-se'n el pellot
  168. Fer-se'n l'aresta (Gir., Olot)
  169. Fer-se'n la pell
  170. Fer-se'n la pellissa
  171. Fer-se'n les calces
  172. Fer-se'n les set pedretes
  173. Fer-se'n l'estella
  174. Finar
  175. L'anada de l'avi
  176. La terra el crida
  177. Lliurar l'ànima a Déu
  178. Morir com un ca (sense els darrers sagraments)
  179. No alçar el cap del coixí (Beneixama)
  180. No ser d'aquest món
  181. Pagar amb la pell
  182. Pagar tribut a la mort
  183. Palmar-la
  184. Parar a l'estiba
  185. Passar (o Anar) a l'altra (o a millor) vida
  186. Passar el pont d'esquena (Reus, Baix Camp) (o d'esqueneta) (Lleida)
  187. Passar el portal de la bassa (Torredembarra)
  188. Passar els taps (d'algú) (sentida, entre d'altres llocs, a Torelló, Osona)
  189. Perdre-hi la vida
  190. Perir
  191. Petar
  192. Plegar gàbies (Valls)
  193. Plegar hams
  194. Plegar veles
  195. Podrir malves (Tavernes de la Valldigna)
  196. Posar-li un pijama de fusta
  197. Pringar-la
  198. Pujar-se'n al cel
  199. Que molts anys vagi per davant!
  200. Quedar-li dos xolla(d)es (Elx)
  201. Quedar-se com un pardalet
  202. Quedar-se fred
  203. Quedar-se sec
  204. Quedar-s'hi
  205. Retre l'ànima a Déu
  206. Rompre's el coll (morir d'accident)
  207. Sortir amb els peus (o les cames) per (o pel) davant
  208. Sucumbir
  209. Tancar els ulls
  210. Tancar els ulls a la llum (o a la llum d'aquest món)
  211. Tenir el peu a l'estrep
  212. Tenir un lloquet a la paret de Cotes (Algemesí)
  213. Tenir (algú) un peu a la fossa (o a la tomba) (estar a punt de morir)
  214. Tenir una cama al fossar
  215. Tindre els dies complits
  216. Tocar les barbes del Pare Etern
  217. Tòrcer (o torçar) el coll 
  218. Tornar a la pols
  219. Tornar la carn a la terra
  220. Tornar-se
  221. Transir
  222. Traspassar
  223. Trobar la mort
  224. Venir la Lletja
  225. Volar al cel

Mira també

  • Ramon Solsona hi dedica un programa monogràfic de les seves Perles cultivades [mp3] a RAC1 l' de novembre de 2011.
  • Màrius Serra fa una piulada al Twitter el 26 de març de 2012 sota l'etiqueta #malacaraquanmorirem

39 comentaris:

  1. Galderich, tu uses aquesta frase en el sentit de morir-se? O l'uses en el sentit que jo la coneixia de 'exclamació quan una cosa s'ha resolt satisfactòriament' o de 'resignació quan ja s'han exhaurit totes les possibilitats de fer o aconseguir alguna cosa'?

    Seria l'equivalent al castellà 'Apaga y vámonos' i hi ha tot un seguit de seqüències que allarguen la dita i en presenten variacions, com ara:

    - Bona nit caragols, que he quedat a les fosques
    - Bona nit cresol, que la llum sapaga
    - Bona nit, Cargol, que per mi ja és vespre
    - Bona nit, Viola, que per mi ja és vespre

    Altra cosa és l'expressió «Bona nit i bona hora, i bona mort quan sigui l'hora», però que no deixa de ser una manera més o menys divertida i ritmada de desitjar bona nit.

    ResponElimina
  2. Al Prat en tenim una de local: "anar a cal Saio (o "darrere cal Saio")". Perquè l'antiga (i inexistent) masia de cal Saio era prop del cementiri.

    ResponElimina
  3. Al meu poble "anar a parar al canyet", que era on es llençaven les despulles dels animals morts. Ara ja no existeix el canyet, que hi ha un aparcament, però la gent continua dient-ho.

    ResponElimina
  4. Víctor,

    T'hi puc afegir això:

    -"anar al ribast", pròpia de Rupit, Collsacabra [informació de l'amic Miquel Banús, devers l'any 2000], [observació: la [t] hi és relaxada, però s'hi sol sentir, tal com correspon a aquella zona].

    -"fer nyec", també de Rupit, coneguda gràcies a la mateixa persona i per la mateixa època.

    -"passar els taps" és, a Torelló, 'enllestir un assumpte, fer-ne via', però també 'morir (enllestint tots els assumptes pendents)'.

    -"anar al Solei d'en Rap" és, també, de Torelló i crec que de la Plana de Vic, però no en sé l'origen.

    Salutacions!

    ResponElimina
  5. Quin mal gust que feu servir Bona nit i tapa't per això! M'ha agradat la llista i venia a veure si hi podia aportar alguna cosa, i quina desagradable sorpresa (per qui no ho sàpiga, és el nom del meu blog!)

    Suposo que no servirà, però a casa deien que algú ja cria malves, però no és el fet de morir-se, sinó d'estar mort. Encara que pot ser recent i potser sí que ho aplicaven en el sentit de que acaba de passar, 'aquest ja cria malves'.

    Tinc un amic que diu sovint 'traspassar', i una que potser pot servir és que també diu 'tal persona ha faltat'. Els seus orígens són valencians.

    Ah, i una que no ve al cas, però que sempre m'ha fet gràcia, quan parla d'algú que és mort diu 'que molts anys vagi per davant', referint-se a que a ell li quedin molts anys de vida encara.

    ResponElimina
  6. La forma tradicional i ancestral del Camp d'Elx, residual però encara molt viva en el meu entorn familiar més íntim és:

    - estar en la darrê fulla.

    Ara, estar en la darrê fulla es com estar en el darrê badall, justetet abans de "quedar-se gelat".

    ResponElimina
  7. A casa meva sempre he sentit l'expressió "Anar-se'n al canyet".

    Segons el DCVB canyet és el lloc a on s'enterraven les bèsties. Prou clar no?

    Fins i tot, el mateix diccionari, dóna una segona entrada per a canyet: Sala de l'hospital civil en la qual són exposats els cadàvers de gent desconeguda, perquè el públic els pugui reconèixer.

    Sembla raonable que, fins i tot aquesta sala, prengués el nom del canyet del bestiar original.

    ResponElimina
  8. A Reus vaig sentir una vegada: "Passar el pont d'esquena", referit al fet de morir-se. Salutacions.

    ResponElimina
  9. Quantes dades que no tenia recollides! Moltes gràcies a tots!!

    Enteneu perquè he de fer aquestes coses en línia i en els blogs i esperar i desitjar els vostres savis comentaris, com a parlants de la llengua? ;-)

    XeXu, que consti que jo he defensat el recte sentit del Bona nit i tapa't!

    ResponElimina
  10. Víctor,

    Sobre el "bona nit i tapat". Aquí el feien servir per dir que ja no hi havia res a fer. Exemple: Si algú emmalaltia i sabien que era greu i no se'n sortiria deien: aquest, aviat, bona nit i tapat.
    No sé si m'explico.

    ResponElimina
  11. Núria, és un sentit pròxim a la mort, doncs. L'avantsala, per dir-ho d'alguna manera. No hi desentona, doncs aquí.

    Gràcies per la precisió de l'ús que ens expliques!

    ResponElimina
  12. Víctor,
    -"Batre les pernes" 'morir-se' a Maçanet de Cabrenys; ho trobaràs a l'adreça: (http://www.massanetdecabrenys.com/vocabulari.html)
    -"carguinyolar-se" 'morir-se' a Torelló (es diu molt).

    ResponElimina
  13. Gràcies, Jordi. 'Batre les pernes' deu tenir més extensió, perquè surt al DIEC2.

    No està gens malament: 128 maneres de morir. :-)

    ResponElimina
  14. A Elx també diem "li que(d)en dos xollaes" per referir-nos a que alguna persona li queda poc temps d'alguna cosa. I en molts casos jo l'he sentit dir en relació a la mort. El trobe força bonic ja que una "xolla(d)à" a Elx diem al fet d'anar a la perruqueria i tallar-te els cabells, quan significa segons el DCVB "tallar arran el pèl o la llana", "esquilar" en castellà. A més, d'ací la frase feta típica "qui se xolla, s'estrena" i la resposta "i qui te peluca se retruca". De fet, fins i tot entre castellanoparlant he sentit dir "te has xollao!". En fi, una més per al sac Víctor ;)

    ResponElimina
  15. Gràcies, Manet!

    Coneixia l'expressió de xollar en el sentit d'esquilar aplicat a anar a cal barber. I és clar, si li queden dos xollaes, senyal que és a punt de desfilar... Segueixo recollint, Manet!

    ResponElimina
  16. A Beneixama:

    "No alçar (algú) el cap del coixí"

    "Anar-se'n (algú) a la carrera"

    "Cantar-li (a algú) les absoltes"

    A Tavernes de la Valldigna:

    "Podrir (algú) malves"

    ResponElimina
  17. Gràcies, Francesc. Anem ampliant el repertori!

    ResponElimina
  18. Fer-se'n l'aresta: morir-se Gir., Olot

    ResponElimina
  19. No poder sentir cantar el cucut per la primavera: haver se mort. «Aquest gat sí que no sentirà pas cantar el cucut per la primavera» (Olot).

    Rossellonès: Se fer desquitllar, se'n fotre/fúmer el carric (Ceret), se'n fotre/fer/ficar l'esclop, le guetes, fer malves, traspasssar

    ResponElimina
  20. Pepsi, podeu revisar/corregir el text que m'heu enviat, que crec que hi ha alguna errada?

    «le guetes»
    «traspasssar»

    Mercès

    ResponElimina
  21. Guetes ve del fr. Guêtres, com l'equivalent sud-català, Polaines. Garramatxa, occitanisme per polaina llarga.

    Traspassar o trapassar també s'emprava al Rosselló, com a tot Catalunya.

    Altres expressions, sóm fet el buidatge del recull inèdit d'Albert Saisset, publicat com a "Caram! Això me mira" :

    Se'n fer les quitlles
    Se'n fer la pell
    Se'n fer la pellissa
    Se'n fer el pellot
    Tant hi va lo que xiula com lo que piula
    Mor el que xiula i viu el que piula
    Aqueix, quan se morirà, li diran pas gaires: « Déu te perdó ! »
    Morir com un ca (sense els darrers sagraments)
    Morirà amb la boca oberta (avar)
    Quan fou mort lo combregaren
    Emprés de la mort, lo metge
    Aquí hi farà mort i vida
    Morta la cuca mort el verí
    Viurem fins a la mort
    A la mort sempre hi arribarem vius
    Ho vol fort i mort (a totes passades)
    Fer morir verd (o: fer veure els ulls verds, fer tornar els ulls verds a algú)
    colltrencar-se
    La terra el crida
    Passar pel tap (matar)
    Segur com nos cal morir un dia
    Caga el rei, caga el Papa,
    de la mort ningú s'escapa.
    S'acaba de perdre (: és a l'article de la mort)
    Mirem de nos penedir antes d'anar fer el gran capbusset dins del clot
    Se'n treure amb la pala i l'aixada (deixar-hi la pell)
    Fer l'ou (morir)
    Ha begut oli
    Ni per mal de morir
    Ser a tres quarts de llaca (: edat avançada)
    Qui és gelós, mori cornut
    Tos de gener, alegra el fosser
    Espantós com la mort
    Enterra sense cantar (: menja molt en silenci)
    Emposonar com un rat mort (pudir)
    Discret com un mort, com la pedra de la tomba
    Estre al clot
    Ser dins del clot
    Tenir un peu en el clot
    Ser a desenou de caputxes (al·lusió a les 20 ploradores d'un enterrament de primera classe)
    Tenir una cama al fossar

    Acollar: Anar-se'n a l'altre món. «D'aquí a cinquanta anys molts de noltros ja haurem acollat» (Mall.).

    ResponElimina
  22. Morir com un poll: morir quietament, sense convulsions ni estertor.

    ResponElimina
  23. Esser per En Cotà: estar una bístia vella a punt de morir-se; estar a punt per a esser portada al carnatge (Mall.); cast. estar para buitrera.

    ResponElimina
  24. Plegar gàbies: retirar se d'un negoci, empresa o assumpte; morir-se (Valls)

    ResponElimina
  25. BOQUEJAR 3. Fer les bocades de l'agonia, morir-se (Cat. i Val.); cast. dar las boqueadas Rebullen i boquegen d'agonia, Espriu Anys 51.

    ResponElimina
  26. Caure de l'esglesia (fígols,Fígols i Àlinya)
    Per que els morts estaven a l'ermita i van ser treslladats a un terreny avall

    ResponElimina
  27. Ésser al pot, o Estar en el pot: ser mort, estar enterrat; estar mal agafat, haver perdut, estar indefens. D'ençà d'allò, s'ensopí, envellia, i aviat fou al pot, Espriu Anys 183.

    ResponElimina
  28. Tenir un peu en el clot DCVB

    ResponElimina
  29. Fer el dos de basto: morir-se (Santanyí) DCVB

    ResponElimina
  30. garrut m. 'fossar, cementiri': «aixo és senyal que me'n aniré al garrut prompte» (64); «qualsevol indiscreció faria anar al garrut lo que tinc pensat» (106). És una denominació particular de la ciutat de Lleida perque el camp on hi ha el fossar pertanyia a un home anomenat de sobrenom lo Garrut (DCVB VI, 211); no ha de resultar estrany aquest ús per part de Chauvell, si tenim en compte la proximitat geografica entre Lleida i el Campell, circumstancia que hauria provocat la propagació d' aquest mot.

    http://revistas.iea.es/index.php/ALZ/article/viewFile/127/126

    ResponElimina
  31. "Fer cap al tenyidor" (Penedès, Torre d'en Barra)

    https://www.raco.cat/index.php/RecullTreballs/article/viewFile/292759/400208

    ResponElimina
  32. Estar (ser?) en el gori-gori: ser mort, al cementiri (Xàtiva)

    ResponElimina
  33. Estar guardant la llàntia: ser mort, Val.

    ResponElimina
  34. "anar al tros de l'era" http://www.valldecapafonts.com/picorandan/documents/qc_07.pdf

    ResponElimina
  35. FLIST Fer flist: morir-se (apareix el mot en la codolada d'En Serrallonga, a. 1634, segons Aguiló Dicc.).

    ResponElimina
  36. Més o menys, m'he posat al dia, afegint els que es refereixen al fet concret de morir.

    Gràcies, Pep!

    ResponElimina

Avui, sí. Demà, potser no. Depèn dels aires que respira la catosfera modero o no modero.