Com una espelma que s’apaga, a poc a poc, avui bufaré el teu bri amb enteresa i nostàlgia. És l’últim adéu de molts adéus. Molts anys d’anar perdent-te pel camí: un record, una veu, un cos. Nosaltres hem estat la teva àncora a través de la veu, les carícies i el plor.
Has marxat sense fer soroll, com qui no vol la cosa, d’aquella manera discreta que t’agradava de fer les coses. Avui et faré el darrer petó, t’arreglaré els cabells i et tornaré a dir que t’estimo.
Segueixes l’estela de les dones de casa. Ara quan marxis, tanca amb clau, que les que es queden volen cercar altres camins i volen trencar aquest cercle que mai s’acaba.
Descansa en pau, mare.
Una abraçada i un potxó ben tendre, Víctor.
ResponEliminaQue et siga el més lleu possible. Ho sent, de veres.
ResponEliminaUna forta abraçada, Víctor.
ResponEliminaUn homenatge molt maco i tendre. Un petó.
ResponEliminaHo sento molt, Víctor, i deixa'm dir-te que m'ha agradat molt com ens ho has explicat. Una abraçada
ResponEliminaAmor des de la discreció que sempre t'acompanyarà. Una abraçada.
ResponEliminaUna abraçada, Víctor.
ResponEliminaAquest vincle, aquesta àncora, hi serà sempre; d'una manera distinta, però et continuarà acompanyant.
ResponEliminaUna abraçada ben gran, Víctor!
Victor, t'acompanyo en aquesta pèrdua tan sensible.
ResponEliminaT'acompanyo en el sentiment. Un forta abraçada.
ResponEliminaUna abraçada, Víctor. Ànims.
ResponEliminaLes paraules, tu que n'ets mestre, no valen gaire res en aquests dolorosos viaranys. Fes-li també un petó de part meva. I un de molt gran per tu. Sempre la duràs al cor.
ResponEliminaEl meu condol, Víctor. Una abraçada
ResponEliminaEl meu sincer condol i una forta abraçada.
ResponEliminaI pensa, Víctor, que una mare no ens deixa mai del tot.
Malgrat la bellesa del teu comiat, el dolor va per dintre. Perdre la Mare sempre és un cop fort. Et desitjo coratge i consol.
ResponEliminaUna abraçada
Sempre recordaré aquesta dona menuda i plena de força que sempre tenia un somrís per tots.
ResponEliminaUn petó Víctor!
Víctor, rep també el meu condol. Quan se'n van els pares es tanca un cercle, però aquells records no s'esborren mai. Una abraçada
ResponEliminaHo sento molt, una abraçada,
ResponEliminaSaps que t'hi assembles? el meu condol i una abraçada! descansi en pau
ResponEliminaHo sent molt, Víctor. Ànims i una abraçada
ResponEliminaBenvolgut Víctor, t'acompanye en el sentiment. Una abraçada ben forta.
ResponEliminaUna forta abraçada, Víctor, per aquest moment tan intens en què el dolor s'entrellaça amb la fortalesa.
ResponEliminaUna abraçada molt forta, molts ànims i moltes felicitats pel pou de sentiments que has estat capaç de transmetre amb el teu text!
ResponEliminaDescansi en pau la mare.
ResponEliminaGràcies per les teves paraules.
Una fort abraçada
Una forta abraçada a tota la família.
ResponEliminaPetons.
Ho sento, Víctor.
ResponEliminaUna abraçada.
Moltes gràcies a tots. Han estat uns dies molt llargs i esgotadors.
ResponEliminaEstic segur que la pena i la tristor compartides són menys pena i menys tristor.
T'acompanyo en el sentiment, Víctor, una abraçada ben forta.
ResponEliminaara sí descansa en pau.
ResponEliminauna abraçada, víctor.
Les mares que s'apaguen com les espelmes deixen la seva llum. Que aquesta t'acompanyi Víctor.una abraçada
ResponEliminaHo sento molt, la pèrdua de les mares i dels pares, sempre ens afebleixen l'ànima. Però el seu record sempre roman en nosaltres, i pots estar segur que li diràs molts cops que l'estimes, malgrat la seva absència!!!
ResponEliminaUna abraçada!
Des de les profunditats de les urgències en que la mort és tan present a les hores baixes del dia, rebre aquesta notícia i personalitzar una mort, la de la teva mare, t, escapça una mica el cor. Una abraçada ben forta
ResponEliminaDes de les profunditats de les urgències en que la mort és tan present a les hores baixes del dia, rebre aquesta notícia i personalitzar una mort, la de la teva mare, t, escapça una mica el cor. Una abraçada ben forta. Eugènia
ResponEliminaAquet dolor que ens queda que sigui el teu record per ella. Ho sento molt .
ResponEliminaUna abraçada ben forta meva i una d'en Sintu, Víctor!
ResponEliminaVíctor, ara no tinc paraules però t'envio una forta abraçada
ResponEliminaEl seu record mai s'esborra. T'ho dic per experiència. La meva farà 17 anys. Sempre està amb mi. Una abraçada
ResponEliminaMoltíssimes gràcies a tots per les vostres paraules i suport.
ResponEliminaEls nostres difunts ens acompanyen mentre els seguim recordant. Per mi no quedarà, sens dubte.
Víctor: T'acompanyo en el dolor i en l'esperança amb una gran abraçada. Ànims!
ResponEliminaPetons per a tu i la teva gran família. I endavant.
ResponEliminaAi, Víctor, quin greu. Feia dies que no entrava al teu bloc i m’acabo d’assabentar d’aquesta trista notícia. Ho sento molt. L’escrit que has penjat és preciós, arriba al cor. Una forta abraçada des de l’altra banda de l’Atlàntic.
ResponElimina