Ahir vaig publicar la dita 30 de les 300 dites que faran història. Un mes de bagatge i un 10 per cent de camí traçat i fet.
La dita triada d'ahir era: A l'enemic que fuig, pont de plata (o mostra-li la drecera). Sempre he pensat que cal evitar la confrontació fins a l'últim moment. Just fins al moment que el silenci ens pogués fer ser traïdors.
Tenim clara la drecera a seguir i no hem de caure en el parany de les provocacions i de les pors que alimenten els qui volen fer fracassar el procés iniciat pel poble de Catalunya.
Però la nostra força és la nostra unitat i la transversalitat de la proposta, defensada des de baix per una massa ingent de persones de la societat civil. Perquè confiem poc en els nostres polítics, i els hem d'anar empenyent perquè no oblidin el compromís que hem pres.
Ens queda molt camí i queda molta corda per destriar al blog de les 300 dites que faran història.
Felicitats per la teva obra, m'encanta.
ResponEliminaI tens tota la raó quan diua que la nostra força està en la unitat del poble, i també que cal empènyer els nostres polítics perquè no defalleixin i no ens fallin, perquè hi confiem poc...
Tots junts ho hem d'aconseguir, aquest cop sí-sí i de manera definitiva.
enhorabona! per cert vaig rebre allò dels 500 refranys encara m'hi he de posar tenim temps fins el juny oi?
ResponEliminaGràcies, Salvador i Elfreelang.
ResponEliminaPenso que la nostra força rau en nosaltres, en la pinya que fem al carrer i en la decisi´que tinguem. La resta vindrà rodat.
Pel que fa a l'enquesta, Elfreelang, sí, teniu temps fins a Sant Joan, però no us adormiu! Gràcies per participar-hi! :-)