Anem doncs a reblar el clau amb l'explicació i la traducció de les 39 locucions onomatopeiques detectades al text del Ramon Solsona.Us les presento en l'ordre d'aparició en el text, per facilitar-ne la localització.
- Xerric-xerrac - Onomatopeia del soroll de la carraca o dels instruments usats per a serrar - Carraca.
- (Pagar) bitllo-bitllo - (Pagar) al comptat. (Pagar) al contado.
- (Ésser un/a) Baliga-balaga - Persona poc seriosa, que no té formalitat en res - (Ser un/a) zascandil, tarambana.
- (Fer) Cofis i moris (Fer cofis i mofis, o fer cofis-mofis, segons el DCVB) - Fer el que es vol d'una cosa, tractar-la sense mirament, sense subjectar-se a llei - Hacer mangas y capirotes.
- Pengim-penjam - adv. Deixant-se anar indolentment a un costat i a l'altre, sense cap gràcia - Desgarbado/a, desmadejado/a
- Farrigo-farrigo - m. Barreja de coses desordenades - Batiburrillo, revoltijo.
- Ning-ning - interj. Onomatopeia que evoca el so d'una campaneta - Tilín-tilín.
- Xano-xano - adv. A poc a poc - Chano chano, paso a paso, pasito a pasito.
- Nyeu-nyeu- interj. Expressió que evoca el parlar d’una persona gata maula, hipòcrita - Ñi, ñi, ñi.
- Nyic-nyac (Nyic-i-nyac al DIEC2) - Raons, renyines, contínues entre dues persones - Chacarrachaca, dares y tomares, dimes y diretes.
- Tol·le-tol·le - Clamor d’indignació contra algú o alguna cosa - Tole tole.
- (Fer la) viu-viu- Anar tirant, anar passant la vida com hom pot - Ir tirando, ir viviendo.
- Nyigo-nyigo - interj. Expressió que evoca el so d'un violí, d'un violoncel, etc., mal tocats - m. Soniquete
- Tiroliro - So agut, com de flabiol - Tiroliro.
- Poti-poti - Desori, desordre - Batiborrillo (o batiburrillo), revoltijo.
- Banzim-banzam - loc. adv. Amb un moviment de fort balanceig, especialment en l'acte de caminar - Bamboleándose.
- Tau-tau - loc. adv. Així així, ni molt bé ni molt malament - Así así, regular, ni fu ni fa.
- Bum-buum - So continuat sord i confús. Rumor públic, murmuració de molta gent - Rumor, runrún.
- Nyic-nyic- Expressió que evoca el parlar d'una persona que ens martiritza amb la seva insistència. Soroll desagradable i insistent - Erre que erre, dale que dale.
- Ziga-zagues - Zigzaguejar. Línia trencada en forma de Z - Zigzag.
- Barrim-barram - Amb un moviment atropellat, trafegós - Barahúnda | Barroer/a - Chapucero, -ra.
- (Fer la) gara-gara (a algú) - Tractar de plaure’l, d’atreure’s el seu afecte, la seva benvolença, etc., amb afalacs, llagots, compliments - Hacer la pelotilla, hacer la rosca.
- Leri-leri - adv. A punt, prop d’esdevenir-se, si cau no cau - A punto (o al borde) de, en un tris (o a dos dedos) de | (Estar) leri-leri (un malalt) - A punt de morir; molt malament de salut; en perill de mort - En las últimas.
- (Bacallà a la) màquili-mòquili - Sembla un tipus de recepta per preparar el bacallà. No ho he trobat documentat.
- De nyigui-nyogui - loc. adj. Fet de qualsevol manera, de construcció defectuosa, feble - De baratillo, de pacotilla.
- Xup-xup - Bull lent d'un líquid, com el suc d'un guisat, la llet, etc. - Hervor.
- Cori-mori - m. Mal de cor - Ahílo.
- Tal·là-tal·lera- loc. adv. Ni poc ni molt, si fa no fa, més o menys - Poco más o menos; más o menos | Mig mig - No del todo, a medias.
- Rau-rau - m. Remordiment, especialment de la consciència - Resquemor, reconcomio | Malestar de nervis, de gana - Desazón, comezón.
- Així així - loc. adv. Mig mig, mitjanament - Así así.
- A frec a frec (A frec, o Frec a frec de, segons el DIEC2) - loc. prep. A punt de - A punto de | Molt a la vora de - Muy cerca de; al borde de; a la orilla de || Frec a frec - adv. Gairebé tocant - Muy cerca, casi rozando.
- Elis elis - interj. per fer befa - Rabia, rabiña.
- Trinco-trinco - adv. Al comptat - A toca teja, a tocateja, al contado.
- Xim-xim - m. Plovisqueig - Calabobos, sirimiri | Seguit de músiques, d’actes ostensius, etc., amb què es vol donar solemnitat, importància, a un esdeveniment - Chinchín | Per a donar importància - Bombo.
- Xiu-xiu - Remor inintel·ligible d’una conversa tinguda en veu molt baixa - Cuchicheo, susurro, bisbiseo | So o soroll suau i continuat - Pío, pío.
- Fru-fru - m. Soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda - Frufrú.
- Cloc-cloc - interj. Expressió que evoca la veu de la gallina - Clo clo.
- Arreu arreu (o pertot arreu o a tot arreu) - Arreu - En todas partes, por todos lados.
- De cap a cap - loc. adv. D'un extrem a l'altre - A lo largo y a lo ancho | Totalment - Totalmente.
Si a sobre em dieu què volen dir i on les heu sentides (si són d'un lloc molt concret), l'agraïment serà ja ultrasideral. Au!, au!... ja m'he passat.
He fet servir, bàsicament, les informacions que forneix l'Optimot referides al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a. edició en línia) (DIEC2) i al Diccionari català-castellà castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a. edició, 1994), i algunes consultes puntuals al Diccionari català-valencià-balear (en línia) (DCVB).
Ara ja tinc el recurs sencer per a la feina. Així m'agrada!
ResponEliminaAra m'has de fer tu els deures i dir-me unes quantes dotzenes més de locucions onomatopeiques. Uh? Brumm? Groing? Nyigo-nyego-nyago? Tururut, tururut! :-)
ResponEliminaHola, Víctor,
ResponEliminaEn una obra que encara roman inèdita, un dels personatges ferit en una cama al setge de Girona, el faig anar coixim-coixam.
Salut i Terra
Una altra, quan se salta avançant amb un peu en diem que va a la coix-coix.
ResponEliminaSalut i terra
Francesc, t'agraeixo molt les dues aportacions, perquè a més no són molt molt habituals.
ResponEliminaHi ha un grapat de locucions onomatopeiques fetes amb sufixos -im/-am sobre verbs o adjectius: banzim-banzam, pengim-penjam, balandrim-balandram, xerrim-xerram, barrim-barram... coixim-coixam. És (o potser era) un dels mecanismes recurrents en la llengua per crear onomatopeies.
*n’importa com / comsevulla / arreu / de mala manera / de qualque manera R (/anar ~) / a la greu manera Bal. / a la biorxa / a la guerxera R / a la torta / a la bescunça Bal. / a la bona de Déu / a la babal·là / a la borina / a l’-en orsa / a salts i a bots / a la brutesca / a la bordellesca / a la fotrenca-fotranca / així com així Bal. / bandera per quarter / sense com ni què (fer-anar de qualsevol manera, sense mirament) | a la Déu-dóna (de qualsevol manera, sense bon ordre, sense previsió ni seny) | barrim-barram, barrip-barrap ("De manera desordenada i sense reflexionar" Diccionari Manual llengua catalana Vox) / barrís-barràs ("Barroerament, sense mirament, amb precipitació" DCVB) / (/a la) barrispa-barraspa R | de troncs o de broncs (de qualsevol manera) | a trossos i (a) mossos (de qualsevol manera) | d’arrapa-i-fuig Val. (de pressa i sense miraments, de qualsevol manera) | sense solta ni volta / sense trellat ni forrellat (sense cap motiu raonable, sense seny)
ResponEliminaPENGIM-PENJAM
|| 1. adv. Penjant i movent-se d'un costat a l'altre sense gràcia ni vivacitat; cast. colgando. Ja l'arramben a un sepulcre, | los braços pengim-penjam, Guimerà Poes. 237. Llevat dels cinch o sis que s'emporten el ferit pengim-penjam, Oller Rur. Urb. 163. Estava cansat i anava pengim-penjam, Santamaria Narr. 154.
|| 2. m. Acció de moure's d'una banda a l'altra una cosa penjada. Les riques arracades... fent-los a les orelles acompassat pengim-penjam, Moreira Folkl. 306.
|| 3. m. Conjunt de coses penjades. D'un pengim-penjam de bufes de greix i pernils, Ruyra Parada 152.
|| 4. m. i f. Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera, sense ajustar i sense gràcia. «El Joan és un pengim-penjam, tant s'estima anar aixís com aixàs». «Sembles un pengim-penjam». a) m. Cosa malgirbada, desgavellada, que no té orde ni gràcia. «Això és un pengim-penjam» (Barc.).