diumenge, 27 de setembre del 2009

Refranys empeltats

Jo suposo que en aquella època (finals del s. XIX) era prou habitual jugar amb els refranys i parèmies. Prova d'això és que si fa pocs dies us reproduïa els ditxos contrariats, en el mateix Almanach, unes quantes pàgines més enllà (pàg. 141), trobem els Refrans empeltats de Joseph Coroleu.

Aquests són tots en català i mentre el primer hemistiqui ens recorda algun refrany conegut, la segona part està estrafeta a gust de l'autor.

Us ho reprodueixo també.

REFRANS EMPELTATS

  • Si vols estar ben servit, treu la grossa de Madrit.
  • Ab palla y temps s'engreixan els burros.
  • QUi canta á taula y xiula al llit, te'l geni molt eixerit.
  • Any de neu any de fret.
  • Qui traballa no menja y fa fástich al diumenge.
  • La pór no guarda res.
  • Si vols que't trobin bonich, fes corre que t'has fet rich.
  • Ahont menjan quatre menjan tres.
  • Tant va'l canti á la font que fa fastich de vell.
  • Qui vol peix, que's grati la butxaca.
  • Marxant que pert y riu, ó es molt rich ó está de gresca.
  • Gat escaldat miola de cremat.
  • El gos que lladra amohina á tothom.
  • Val més sabi conegut que boig per coneixer.
  • Com més xica es la nou menos atipa.
  • Caball regalat senyal que val poch.
  • De llevant ó de ponent, de richs pródichs sias parent.


Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1895). Pàg. 141.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

molt bons! m'he fet un bon tip de riure, gràcies :)

Francesc Mompó ha dit...

I és que el poble, o és molt savi, o molt agosarat. O totes dues coses a la vegada.
Salut i Terra.
PS. Te'n dic un que sol utilitzar Cacarella bastant i que em va agradar molt. És el corresponent al castellà: Pa ser puta i no ganar na mas vale ser mujer honrà; el nostre seria: Pâ ser puta de cassoleta, més val tenir la figa queta.

Francesc Mompó ha dit...

Perdó un milió de vegades: CUCARELLA

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

No cal que us demani que si em voleu ajudar a eixamplar la llista... :-)

Francesc, molt bona aquesta del Cucarella. L'apunto i passarà a engrossir el refranyer català-castellà.

Galderich ha dit...

La conya que es portaven a finals del segle XIX és molt bona!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

I cal recuperar-la perquè no es perdi i per continuar-la amb el mateix enginy que usaven.