Locucions onomatopeiques, traduïdes i comentades

Anem doncs a reblar el clau amb l'explicació i la traducció de les 39 locucions onomatopeiques detectades al text del Ramon Solsona.

Us les presento en l'ordre d'aparició en el text, per facilitar-ne la localització.

1. Xerric-xerrac - Onomatopeia del soroll de la carraca o dels instruments usats per a serrar - Carraca.
   
2. (Pagar) bitllo-bitllo - (Pagar) al comptat. (Pagar) al contado.
   
3. (Ésser un/a) Baliga-balaga - Persona poc seriosa, que no té formalitat en res - (Ser un/a) zascandil, tarambana.
   
4. (Fer) Cofis i moris (Fer cofis i mofis, o fer cofis-mofis, segons el DCVB) - Fer el que es vol d'una cosa, tractar-la sense mirament, sense subjectar-se a llei - Hacer mangas y capirotes.
   
5. Pengim-penjam - adv. Deixant-se anar indolentment a un costat i a l'altre, sense cap gràcia - Desgarbado/a, desmadejado/a
6. Farrigo-farrigo - m. Barreja de coses desordenades - Batiburrillo, revoltijo.
   
7. Ning-ning - interj. Onomatopeia que evoca el so d'una campaneta - Tilín-tilín.
   
8. Xano-xano - adv. A poc a poc - Chano chano, paso a paso, pasito a pasito.
9. Nyeu-nyeu- interj. Expressió que evoca el parlar d’una persona gata maula, hipòcrita - Ñi, ñi, ñi.
   
10. Nyic-nyac (Nyic-i-nyac al DIEC2) - Raons, renyines, contínues entre dues persones - Chacarrachaca, dares y tomares, dimes y diretes.
    
11. Tol·le-tol·le - Clamor d’indignació contra algú o alguna cosa - Tole tole.
    
12. (Fer la) viu-viu- Anar tirant, anar passant la vida com hom pot - Ir tirando, ir viviendo.
    
13. Nyigo-nyigo - interj. Expressió que evoca el so d'un violí, d'un violoncel, etc., mal tocats - m. Soniquete
    
14. Tiroliro - So agut, com de flabiol - Tiroliro.
    
15. Poti-poti - Desori, desordre - Batiborrillo (o batiburrillo), revoltijo.
    
16. Banzim-banzam - loc. adv. Amb un moviment de fort balanceig, especialment en l'acte de caminar - Bamboleándose.
    
17. Tau-tau - loc. adv. Així així, ni molt bé ni molt malament - Así así, regular, ni fu ni fa.
18. Bum-buum - So continuat sord i confús. Rumor públic, murmuració de molta gent - Rumor, runrún.
    
19. Nyic-nyic- Expressió que evoca el parlar d'una persona que ens martiritza amb la seva insistència. Soroll desagradable i insistent - Erre que erre, dale que dale.
    
20. Ziga-zagues - Zigzaguejar. Línia trencada en forma de Z - Zigzag.
    
21. Barrim-barram - Amb un moviment atropellat, trafegós - Barahúnda | Barroer/a - Chapucero, -ra.
    
22. (Fer la) gara-gara (a algú) - Tractar de plaure’l, d’atreure’s el seu afecte, la seva benvolença, etc., amb afalacs, llagots, compliments - Hacer la pelotilla, hacer la rosca.
    
23. Leri-leri - adv. A punt, prop d’esdevenir-se, si cau no cau - A punto (o al borde) de, en un tris (o a dos dedos) de | (Estar) leri-leri (un malalt) - A punt de morir; molt malament de salut; en perill de mort - En las últimas.
    
24. (Bacallà a la) màquili-mòquili - Sembla un tipus de recepta per preparar el bacallà. No ho he trobat documentat.
    
25. De nyigui-nyogui - loc. adj. Fet de qualsevol manera, de construcció defectuosa, feble - De baratillo, de pacotilla.
26. Xup-xup - Bull lent d'un líquid, com el suc d'un guisat, la llet, etc. - Hervor.
    
27. Cori-mori - m. Mal de cor - Ahílo.
    
28. Tal·là-tal·lera- loc. adv. Ni poc ni molt, si fa no fa, més o menys - Poco más o menos; más o menos | Mig mig - No del todo, a medias.
    
29. Rau-rau - m. Remordiment, especialment de la consciència - Resquemor, reconcomio | Malestar de nervis, de gana - Desazón, comezón.
    
30. Així així - loc. adv. Mig mig, mitjanament - Así así.
    
31. A frec a frec (A frec, o Frec a frec de, segons el DIEC2) - loc. prep. A punt de - A punto de | Molt a la vora de - Muy cerca de; al borde de; a la orilla de || Frec a frec - adv. Gairebé tocant - Muy cerca, casi rozando.
    
32. Elis elis - interj. per fer befa - Rabia, rabiña.
    
33. Trinco-trinco - adv. Al comptat - A toca teja, a tocateja, al contado.
34. Xim-xim - m. Plovisqueig - Calabobos, sirimiri | Seguit de músiques, d’actes ostensius, etc., amb què es vol donar solemnitat, importància, a un esdeveniment - Chinchín | Per a donar importància - Bombo.
    
35. Xiu-xiu - Remor inintel·ligible d’una conversa tinguda en veu molt baixa - Cuchicheo, susurro, bisbiseo | So o soroll suau i continuat - Pío, pío.
    
36. Fru-fru - m. Soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda - Frufrú.
    
37. Cloc-cloc - interj. Expressió que evoca la veu de la gallina - Clo clo.
    
38. Arreu arreu (o pertot arreu o a tot arreu) - Arreu - En todas partes, por todos lados.
39. De cap a cap - loc. adv. D'un extrem a l'altre - A lo largo y a lo ancho | Totalment - Totalmente.

I ara un nou repte. M'ajudeu a ampliar la llista de locucions onomatopeiques amb elements duplicats (similars, encara que no sempre idèntics)? N'hi ha un bon grapat més!

Si a sobre em dieu què volen dir i on les heu sentides (si són d'un lloc molt concret), l'agraïment serà ja ultrasideral. Au!, au!... ja m'he passat.

---

He fet servir, bàsicament, les informacions que forneix l'Optimot referides al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a. edició en línia) (DIEC2) i al Diccionari català-castellà castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a. edició, 1994), i algunes consultes puntuals al Diccionari català-valencià-balear (en línia) (DCVB).

Frases fetes encadenades, traduïdes i comentades

A l'article de l'Espinàs vam dir que hi apareixien 37 frases fetes. Bé, de fet 36, perquè surt dos cops fugir d'estudi, encara que amb sentits diferents. Avui farem l'exercici (farragós, sens dubte) de cercar-ne el significat i de traduir-les al castellà.

Tingueu en compte també que moltes frases fetes són la suma d'un verb i una locució (per exemple, Anar a mal borràs = anar + a mal borràs), que sovint admet un canvi de verb (per algun d'equivalent o per fer una altra frase feta amb un altre sentit diferent), també admet canvis en el temps verbal (present, passat o futur), la intercalació de molt diversos complements (complements circumstancials, adverbis, qualificatius, etc.) i fins el canvi d'ordre d'elements de la frase (hipèrbaton), que ens podrien fer pensar que són frases fetes sinònimes o diferents.

En el cas que ens ocupa, he mirat de ser fidel a l'ús que en fa Espinàs.

Després qui ho vulgui, pot substituir al text les frases fetes per l'explicació [en cursiva] (quedarà un text net i transparent, formalment neutre) o de traduir-lo al castellà [en vermell], sense fer riure amb allò de 'alquilar sillas' o 'irle detrás con un flabiol sonando'.

Per ordre d'aparició:

1. Anar a mal borràs - Empitjorar - Ir de capa caída.
2. A tort i a dret - Pertot arreu | Sense reflexió - A diestro y siniestro | A tontas y a locas.
   
3. Fer sortir de polleguera - Exasperar - Sacar de quicio.
   
4. Fugir d'estudi - Defugir una qüestió - Escurrir el bulto.
   
5. Pagar els plats trencats - Carregar-se-la - Pagar el pato.
   
6. Cames ajudeu-me - Corrents - ¡Pies para qué os quiero!
   
7. De ca l'ample - Immens - De padre y muy señor mío.
   
8. Omplir-se de gom a gom - Completament ple - Abarrotarse.
   
9. Saber el pa que s'hi dóna - Tenir experiència - Conocer bien el percal.
   
10. No tot ser flors i violes - No ser tot plaent i fàcil - No todo el monte es orégano.
    
11. Anar-li al darrere amb un flabiol sonant - Perseguir inútilment - ¡Échale un galgo!
    
12. Demanar la lluna en un cove - Demanar un impossible - Pedir la luna.
    
13. Ser bufar i fer ampolles - Ser molt fàcil - Ser tortas y pan pintado.
    
14. Dur de clepsa - Obtús - Duro de mollera.
    
15. Tallar el bacallà - Dominar una situació - Ser el amo del cotarro.
    
16. Els testos s'assemblen a les olles - Els fills s'assemblen als pares - De tal palo, tal astilla.
    
17. Una de freda i una de calenta - Adés una cosa, adés la contrària - Una de cal y otra de arena.
    
18. Treure foc pels queixals - Irritar-se molt - Echar fuego por los ojos.
    
19. Fer els ulls grossos - Fer com qui no ho veu - Cerrar los ojos.
    
20. Fugir d'estudi - Canviar de conversa - Salirse por la tangente.
    
21. Per quins set sous - Per quin motiu - A santo de qué.
    
22. No posar-se cap pedra al fetge - No preocupar-se per res - Tener mucho estómago.
    
23. Fer la gara-gara - Adular - Hacer la rosca.
    
24. Fer la guitza - Importunar - Hacer la puñeta.
    
25. Sortir amb un ciri trencat - Sortir amb raons impertinents - Salir por peteneras.
    
26. Tenir la mà trencada - Tenir-hi habilitat - No ser manco.
    
27. Bon vent i barca nova - Expressió de comiat quan algú se'n va i no ens sap greu que marxi - ¡Buen viaje!
    
28. Arribar a misses dites - Arribar tard - Llegar a las quinientas.
    
29. Fer la viu-viu - Anar passant la vida com es pot - Ir tirando.
    
30. Perdre bous i esquelles - Perdre-ho tot - Perder hasta la camisa.
    
31. Remenar les cireres - Dirigir un assumpte - Dirigir el cotarro.
    
32. Explicar amb tots els ets i uts - Amb tots els detalls - Explicar con pelos y señales.
    
33. Tenir pa a l'ull - No veure quelcom molt evident - Estar ciego.
    
34. El més calent és a l'aigüera - No haver-hi res fet d'un assumpte que ja hauria d'estar acabat - Estar la pelota todavía en el tejado.
    
35. No haver-hi més cera que la que crema - Una cosa no té sinó allò que es veu - No hay más cera que la que arde.
    
36. Fer figa - Defallir - Flaquear.
    
37. Ja hem begut oli - No haver-hi remei - Estamos perdidos.
    

Incorporaré tota aquesta informació al blog sobre dites i frases fetes, on podreu consultar moltíssimes més dades i expressions sinònimes. Perquè, per simplificar-ho, he triat unes definicions al més concretes possibles i només una opció equivalent en castellà, però n'hi caben moltes més, que la sinonímia i el giny de la llengua no tenen deturador.

50 Aniversari de la mort de Carles Riba

Diu la Viquipèdia:

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre 1893 - 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Ben poca cosa per a un dels personatges més influents i destacats del nostre país durant el darrer segle. Perquè a més, Riba era moltes coses més: era un traductor prolífic i magnífic, que va traduir al català obres cabdals de la literatura universal des del latí, el grec, l'hebreu, l'alemany, l'anglès, el francès o l'italià.

Així, gràcies a ell, tenim traduccions rigorosíssimes de Les bucòliques, de Virgili; Odissea, d'Homer; Antígona, Electra i Les tragèdies, de Sòfocles; el Càntic dels càntics o el Llibre de Ruth; Versions, de Hölderlin; les Rondalles, dels germans Grimm; Històries extraordinàries i Els assassinats del carrer Morgue, d'Edgar Alan Poe; Poemes de Kavafis, i una llista interminable d'altres obres importantíssimes. La majoria les podem trobar a la col·lecció de Clàssics de la Fundació Bernat Metge, que va arribar a dirigir quan va tornar de l'exili.

Però no només era això Carles Riba. Carles Riba va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1950 i 1957, intermitentment i President de la Secció Filològica des del 1950 fins el 1959, any de la seva mort.

La importància de Riba també rau en el seu paper de pont entre la línia innovadora i normalitzadora de la llengua catalana que endega i dirigeix Pompeu Fabra i el seu paper com a escriptor i humanista. En poques paraules: Riba plasma en les seves obres l'ordenació lingüística de Fabra. Era la peça clau que podia fer aquest paper, per formació i coneixements.

I quins homenatges li reten a Riba al seu país en acomplir-se 50 anys de la seva mort? Alguna cosa a l'IEC? Res a la Fundació Bernat Metge? A la Universitat? O a la Institució de les Lletres Catalanes, on fou vicepresident?

Res de res. El silenci més absolut. És clar! És que a les biografies no posa ni tan sols la data del seu decés. Doncs sí, avui 12 de juliol de 2009 fa exactament 50 anys de la mort de Carles Riba. I uns quants blogaires ens n'hem enrecordat i li hem retut un homenatge senzill, però sentit.

Ponts lingüístics

Llegeixo aquest matí un article de Pep Riera a Vilaweb-El Punt, En què pensen? En què pensem?, on diu:

L'altra cosa és un detall d'un discurs del diputat de CiU Ramon Espadaler al Parlament: «...com deia la meva àvia, quan fou mort el combregaren, que en castellà vol dir a buenas horas mangas verdes». Espadaler, conscientment o inconscientment, que encara seria pitjor, sabia que si no traduïa un refrany català de tota la vida potser no se l'entendria. I no només aquells ciutadans que hi parlen en castellà. Els asseguro que utilitzant un català de pedra picada no t'entenen en tot Barcelona i àrea metropolitana i més enllà (i no parlo dels nous immigrants). Sí, en canvi, en castellà d'on sigui. Per això ja incorporem al nostre mecanisme de pensament no fer servir determinades expressions i, si ho fem, les traduïm amablement. No només ens sotmetem pels trens o per l'aigua.

I és ben cert que els modismes són la part de la llengua més complexa i difícil d'adquirir, precisament perquè són «expressions particulars d'una llengua, que no s'adapten a les seves normes gramaticals o al sentit literal i usual de les seves paraules, sinó que posseeixen un sentit figurat adoptat de manera convencional.»

Però això no tan sols passa en català. I sociolingüísticament, la realitat del català és prou complexa per haver-hi de fer, encara, mans i mànigues, per arribar a una plenitud i normalitat encara llunyana.

I per això cal tota la pedagogia del món per aconseguir que els nous parlants adquireixin la fraseologia més específica del català i per aconseguir que aquells parlants de tota la vida que no van poder aprendre la seva llengua amb els mitjans i en les condicions desitjables, tinguin ara mateix les eines per refer el camí i avançar fins on el seu interès els porti.

Sense anar més lluny, aquest ideal em va moure a compartir el refranyer català-castellà a Internet: posar a disposició dels parlants i dels professionals de la llengua una eina de recuperació del cabal paremiològic català, sovint substituït, per desconeixement, per la fraseologia d'altres idiomes de contacte. I allà, sense anar més lluny hi trobareu un seguit d'expressions equivalents al a buenas horas, mangas verdes de l'article que ha motivat aquest comentari.