Cronologia d'un procés de canvi - II

Reprenc el fil iniciat a primers d'any sobre la disciplina del coaching i sobre com he percebut jo l'evolució d'aquest procés amb el pas del temps.

Diuen que quan el deixeble és a punt, apareix el mestre. És clar que no existeixen les casualitats, sinó que tot són causalitats. Així s'explica que just quan decideixo reprendre la meva carrera i formació professional, després del parèntesi obligat i volgut per atendre els meus fills Oriol i Lluc ─ara fa vora un any i mig─, just en aquest moment tinc la possibilitat d'iniciar sessions de coaching amb en Jesús Cosido i la Maria Antònia Plaxats, amics amb qui hem compartit un grapat d'esdeveniments i vivències arran de l'elaboració a quatre mans (les mans femenines de la Cristina i la Maria Antònia) del llibre Miradas hacia la vida - Ganar al perder.

És clar que quan decideixes un procés de canvi, en positiu, amb uns objectius i unes fites clares, l'ajuda d'un professional és imprescindible i inestimable. I en aquell moment inicio el meu procés de coaching.

Acordem fer les sessions presencials amb el Jesús, i un seguiment telefònic i per correu electrònic amb la Maria Antònia. Així, en les primeres sessions, aprenc els orígens del coaching, des del vessant humanista amb què ho enfoquen la Maria Antònia i el Jesús, i fem una iniciació a l'anàlisi transaccional i altres disciplines emmarcades dins la psicologia humanista, esencialment.

Acordem la periodicitat quinzenal de les trobades, fixem l'objectiu sobre el qual treballarem (vull trobar feina de lingüista) i marquem l'estratègia inicial:

• Què em cal per trobar feina de lingüista?
• Quines possibilitats hi ha al mercat?
• Quins condicionants ─econòmics, familiars, formatius, professionals─ hem de tenir en compte?

Així, en les primeres sessions dissenyem l'estratègia inicial que consistirà en fer una anàlisi dels possibles llocs de feina i els requeriments per obtenir-la, veure quina formació em demanen en aquests llocs i avaluar cap on oriento la meva formació per omplir els possibles buits del meu currículum personal, i també actualitzem i fem un currículum personal complet i posat al dia.

En les meves circumstàncies actuals, la meva estratègia de futur és una aposta de millora professional i personal, però des de la tranquil·litat de tenir ja un bagatge professional consolidat i una feina a partir de la qual poder fer el salt.

Per tant, sense urgències, però amb molta il·lusió i ambició, dissenyem els ciments sobre els quals volem bastir el projecte de millora.

... continuarà...

La societat del benestar

Diuen -i m'ho crec- que vivim a la societat del benestar.
Què vol dir això? Que a mida que tenim cobertes les necessitats més primàries (les fisiològiques i les de seguretat, segons la piràmide de Maslow), podem començar a pensar en cobrir les que resten a la part més alta de la piràmide: les socials, les del Jo i les d'autorealització.

Suposo que és per això que cada vegada la gent gasta més diners en imatge personal, operacions d'estètica i creixement personal. I perquè vivim més anys, també, és clar. Invertim en nosaltres mateixos, en la nostra imatge. Esdevenim més narcisistes, més mirats amb la nostra imatge personal i pública.

Un indicador clar d'aquest procés: els cursos que ofereixen els diferents Departaments de la Generalitat per als seus treballadors:

1. Inicialment només oferien cursos sobre Administració i serveis i de llengua i ús del català, aplicat a les necessitats d'una Administració amb una llengua pròpia.
2. Seguidament, i per no perdre el tren de les noves tecnologies, van començar a oferir cursos d'ofimàtica, bàsics i avançats.
3. Cobertes aquestes necessitats inicials, van començar a aparèixer els cursos sobre riscos laborals i salut laboral.
4. Amb l'obertura a Europa, tímidament han començat a aparèixer cursos d'idiomes o d'aprofundiment del coneixement d'altres idiomes (bàsicament anglès).
   
5. Finalment, des de fa pocs anys, també comencen a oferir la possibilitat de realitzar cursos de creixement personal: qualitat personal, intel·ligència emocional, afrontament de l'estrès...

Ja arribats a aquest punt no ens queda cap dubte que som una Administració oberta a una societat moderna, cosmopolita i benestant.

Hi ha encara força gent reàcia o escèptica per deixar-se seduir per aquestes darreres temàtiques de creixement personal. Potser per por a conèixer-se i no agradar-se? Perquè potser millor no remoure coses que no acabo d'entendre o que em fan patir?

Nosce et ipsum: Coneix-te. El coneixement del món, de l'entorn, de les coses ha de començar per un mateix.

Potser la societat fins fa poc era poc donada a parlar d'afectivitat, de sentiments o d'emocions i a l'escola ens ensenyaven a emmascarar amb conductes i normes l'aflorament del Jo a l'exterior.

Tot això que hem guanyat. I ens queda tan camí per córrer.