Acaba un any difícil, malastruc per allò del 13 i per la crisi que sembla que s'ha quedat a casa per fer-nos companyia més del que voldríem.
I tot just n'encetem un de ben nou d'aquí a unes hores, amb efemèrides importants i amb horitzons il·lusionants. Il·lusió com a país que vol decidir el seu futur, sense lligams, sense llastres.
I seguirem fent feina, sense remor o amb visibilitat. Us demano que us apunteu alguns noms que seran notícia l'any vinent: refranys més usuals, dites amb suc, 300 dites que faran història, una mà de dites... I continuarem endavant amb el portal de paremiologia, el dites.cat, els tallers presencials (l'any 2012 en vaig fer 2 amb entitats i l'any passat en vaig fer 3 d'intensius organitzats per mi mateix) i el mapa dels refranys dels pobles dels Països Catalans, entre moltes altres coses.
El diumenge 9 de novembre, em reservaré una estona a la tarda, pels volts de les 17:14 per anar a votar SÍ. Votar i reiterar que vull la independència del meu país i vull que siguem lliures per decidir el nostre futur. Ens espera un llarg any ben esperançador. Farem història.
