Per Santa Llúcia, un pas de puça,
Per Nadal un pas de pardal,
Per Sant Esteve, un pas de llebre
Per Any Nou, un pas de bou,
Per Reis, ase és qui no ho coneix
Per Sant Anton, una passa de porc
Us sona? Sencer, una part, amb altres imatges comparatives... segur que gairebé tots n'heu sentit algun fragment.
I què és això? Una cançó? Uns rodolins? Són refranys?
Són refranys, són refranys. No en tingueu cap dubte! Els refranys, aquestes peces populars, sense autor conegut, que contenen coneixements, ensenyaments, sentències o lliçons morals, amb rima, per facilitar-ne la memorització, formaven part, tot sovint, d'uns versos encadenats que el "mestre" deixava anar per alliçonar un "deixeble" (poso 'mestre' i 'deixeble' entre cometes perquè no us quedeu amb la idea estricta d'aquests termes: podien ser un pare i un fill, l'amo i un mosso, etc.). Aquesta tirallonga de versos s'havia d'enllaçar i això fa que sovint els refranys fossin introduïts per algun altre vers que en facilités la rima amb ell mateix o amb el conjunt poètic on era contingut.
Per això és molt usual trobar refranys amb més d'una clàusula, com hem pogut comprovar en diversos refranys que han sortit escollits en el Top ten de refranys més populars de la llengua catalana:
A la taula i al llit, al primer crit;
quan diguin a treballar, ja va!
A l'estiu tota cuca viu;
a l'hivern, tota perd son govern
Per Nadal, cada ovella al seu corral;
per Sant Esteve, cadascú a casa seva
I un altre sistema mnemotècnic era fer-ne tot un cicle, amb refranys referits a una mateix tema, com és el cas que ens ocupa.
Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l'any.
Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta. Com deia, no és ben bé cert, però ja ens serveix per explicar les tendències del dia, perquè ja sabeu que «El refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes».
I al voltant d'aquest fet perceptible hi ha un seguit de refranys referits a diferents festivitats que configuren aquest cicle.
La data central del cicle és Santa Llúcia (13 de desembre): Per santa Llúcia, un pas de puça. Es refereix al fet, gairebé imperceptiblement, que a partir d'aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.
Com bé han estudiat i recollit José Enrique Gargallo i Antoni Gimeno, són molts els refranys referits a aquest cicle, repartits al llarg de tot l'any. Els sis que encapçalen aquest article només en són una petita mostra, que trobareu ampliada al refranyer temàtic.
I la pregunta inevitable: Per què si Santa Llúcia és el 13 de desembre, vuit dies abans del solstici d'hivern, que teòricament el dia encara s'escurça, diu el refranyer que ja comença a allargar-se un pas de puça?
La resposta, a les Etimologies paremiològiques o a la Devocioteca de Joan Arimany Juventeny.
