Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris presentació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris presentació. Mostrar tots els missatges

dilluns, 6 de desembre del 2021

El fons paremiològic de Josep Ricart i Matas

Josep Ricart i Matas (Font Wikipedia)

Josep Ricart i Matas (Barcelona, 27 d'octubre 1893 - Barcelona, 24 d'agost de 1978) va ser un violoncel·lista i musicòleg català.

Per a un acostament biogràfic de l'autor us recomano els articles de Bonastre, Francesc «XXV aniversari de la mort del mestre Josep Ricart i Matas». (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 18, 0, 2004, pàg. 317–322. ISSN: 2340-3802) i Tiñana Mbuña, Àfrica. «3.4. El fons documental Josep Ricart i Matas (1893-1978)». (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, [en línia], 2019, Vol. 33, p. 279-92. ISSN: 2340-3802).

L'autor va fer deixa de tot el seu fons a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), de la qual era acadèmic.

El 8 de febrer de 2018, Joan Antoni Solans Huguet (acs) es posava en contacte amb mi, a través d’un correu electrònic, adreçat per l’aleshores presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, perquè valorés part del fons corresponent a aquesta deixa. Havien aparegut alguns llibres de paremiologia antics i unes fitxes «recollides per ell o per la mare, la pianista Carme Matas Aurigemma».

Així, durant el febrer de 2018 vaig poder quedar amb Núria Nus, secretaria del RACBASJ, per veure aquell material manuscrit desat en capses. Recordo que eren tres capses de sabates que contenien, bàsicament:
- Un fitxer de bibliografia paremiològica (molt complet i detallat).
- Un fitxer, ordenat alfabèticament, corresponent al buidatge sistemàtic dels primers 60 anys del Calendari dels pagesos (entre els anys 1861 i 1920, aprox.).
- Un fitxer de papers solts de dites, majoritàriament, sobre poblacions catalanes, sobre meteorologia, etc. També conté extractes de textos d’obres teòriques sobre folklore i paremiologia.
Així a cop d’ull, em va semblar un material inèdit prou interessant, per la sistematicitat de la recopilació, pel volum (vaig valorar que hi podia haver uns quants milers bons de dites allà recollides) i perquè alguns materials no eren gaire coneguts (dites de pobles, escatològiques, etc.).

Posteriorment, interessant-me per l'autor, vaig poder saber que el 1950 havia publicat un Refranero internacional de la música y de la danza (Madrid, CSIC, a través de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya), una obra multilingüe molt completa i rigorosa, fruit del seu interès per la música i per la paremiologia.
 I vaig aconseguir-ne un exemplar a IberLibro, de segona mà, per 24 €. Una petita joia que conté més de 5.000 parèmies sobre música, classificades temàticament en més de catorze llengües (alemany, anglès, castellà, francès, italià, portuguès, etc., i català també). 

Per tant, això ens demostrava que Josep Ricart i Matas tenia un gran interès per la paremiologia i havia confeccionat una obra capdavantera sobre paremiologia musical.

Al març de 2021 reprenem el contacte amb el nou president de l'entitat, el Sr. Josep Muntañola i Thornberg, i acordem digitalitzar el fons i documentar-lo.

I fins aquí puc llegir. 

Només us diré, a més a més, que aquest fons s'està digitalitzant (ho fa el RACBASJ) i jo estic documentant totes aquestes fitxes en una base de dades perquè puguin ser consultades i per poder mostrar resultats a través de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD). Per al dia de la presentació ja hi apareixeran els primers resultats.

Això és un avançament de l'explicació que faré el proper dimecres, 15 de desembre, a les 19.00 h, a la seu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), al Saló d'actes de la Llotja de Mar de Barcelona. Us convido a venir-hi!




diumenge, 16 de febrer del 2020

Crònica de la presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l'Espai Vilaweb

Fotografia de Lluc Pàmies Milian
El passat dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 h, va tenir lloc la presentació davant d’una cinquantena de persones de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l’Espai Vilaweb. Jordi Badia, cap d’estil de VilaWeb va exercir d’amfitrió per obrir i tancar l’acte i van parlar també Pere Orga, informàtic de Softcatalà i Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia.

Podeu veure el vídeo de l’acte sencer en aquest enllaç.

La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és una eina en línia, desenvolupada per Pere Orga, informàtic de Softcatalà, que dona accés obert a la consulta del banc de dades fraseològic de Víctor Pàmies, gestor i mantenidor del fons paremiològic. En aquests moments ja es poden consultar 160.000 fitxes corresponents a més de 10.000 unitats fraseològiques (al programa li diuen paremiotipus) diferents, després de la darrera actualització. L’entorn és responsiu i s’hi pot accedir des de qualsevol dispositiu connectat a internet (mòbil, tauleta o PC).

El programa s’allotja als servidors de Softcatalà, i es presenta sota una llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional i es redirigeix a un subdomini del web sobre paremiologia catalana de Víctor Pàmies.

Durant l’acte de presentació es van poder mostrar les funcionalitats del programa informàtic, molt còmode i ràpid de consultar des del mòbil, quines opcions de cerca i en quins camps es pot filtrar la informació i quin tipus de fonts s’hi poden trobar documentades. Bàsicament és un recull de fonts orals, en paper i digitals.

Fotografia de Lluc Pàmies Milian
Víctor Pàmies va explicar que, com que és una feina inacabable i inabastable, ha hagut de prioritzar quines fonts hi incorporava. Així, hi ha anat abocant els primers repertoris coneguts amb fraseologia catalana, obres antigues, desconegudes i poc accessibles al públic en general i també aquelles obres que per la seva singularitat aporten detalls de qualitat al recull, ja sigui perquè són reculls d’un àrea local molt restringida i delimitada (parlars concrets com ara de l’Empordà, dels Pallars, de la Catalunya del Nord), ja sigui perquè permeten oferir un ventall dialectològic polièdric, amb buidatge d’obres de les Illes, de l’Alguer, del País Valencià, de les comarques de Lleida, etc. Per tant, aspira a la màxima compleció possible, però tenint sempre en compte que és preferible la qualitat que la quantitat.

Al final de l’acte, hi va haver temps perquè els assistents poguessin formular aquelles preguntes que els van semblar oportunes de fer, com per exemple preguntar si hi havia alguna eina semblant (en obert) en altres llengües, si es podia fer algun tipus de filtre “parental” per fer més menjívola la informació a infants o nous parlants de la llengua, també per destacar que tota aquesta informació estigui disponible en obert i a l’accés de qualsevol que la vulgui fer servir...

Fotografia de Lluc Pàmies Milian
Víctor Pàmies i Pere Orga van agrair l’assistència de totes les persones que es van desplaçar fins a VilaWeb per fer-los costat en la presentació i van aprofitar per anunciar que volen treballar en el desenvolupament d’una altra eina, més encarada a traductors, que permeti consultar equivalents idiomàtics de les parèmies catalanes.

Sobre les millores de la Paremiologia catalana comparada digital, a banda de seguir incorporant noves fonts, es vol fer una classificació temàtica de les parèmies recollides, i també oferir la possibilitat de consultar-les a través de les festivitats del calendari, un mapa de toponímia o els mots claus de cada unitat fraseològica.

dimarts, 8 de novembre del 2011

Catalunya, One Nation, Two States



Ja podeu veure el reportatge que ha fet Vallès Visió de l'acte de presentació de la traducció al català del llibre Catalunya, One Nation, Two States, d'Alexander Alland Jr. i Sonia Alland, que es va fer a la sala de conferències del Casal de Vallromanes el passat dijous.

Són 2 minuts i escaig, que podeu sentir si cliqueu damunt la imatge.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Presentació a Vallromanes de la traducció del llibre 'Catalonia: One Nation, Two States'

Recordeu: demà a les 19.00 h, a la sala de conferències del Casal de Vallromanes, presentació-col·loqui de la traducció al català del llibre d'Alexander Alland Jr. i Sonia Alland, Catalunya, One Nation, Two States.

Molt interessant la visió que tenen una parella d'antropòlegs americans del fet català i de la pervivència d'aquest esperit a la Catalunya Nord i al Principat.

Sobta que sovint, algú de fora, conegui millor que nosaltres mateixos la pròpia realitat i història catalana.

Ja sé que demà hi ha molts altres actes interessants, com ara l'homenatge a l'Institut d'Estudis Catalans a Joan Solà, en l'aniversari del seu traspàs, però si sou al Vallès i us ve de gust parlar i reflexionar una estona sobre la nostra nació, no us ho podeu perdre.

També parlarem de Verkami i com dos projectes editorials (l'edició d'un llibre i l'edició d'una traducció al català) han pogut reeixir amb aquest procediment tant nou i novedós que és el crowdfunding.

Tens pensat de plantejar algun projecte de micromecenatge? Vols saber unes quantes claus d'èxit en aquesta plataforma? demà en parlarem distesament...

dimecres, 29 de setembre del 2010

Xerrada a Vallromanes sobre paremiologia

Finalment avui ha tingut lloc la xerrada sobre paremiologia que he fet a les dones de l'Associació la Brúixola de Vallromanes (una cinquantena d'assistents) al restaurant Sant Miquel, de Vallromanes, en el marc dels actes de celebració de la Festa Major. He servit unes postres paremiològiques lleugeres que espero que no hagin desentonat amb el magnífic àpat que ens han servit la Margarida i el Josep Maria.

M'he sentit molt honrat de ser el primer home que assisteix a un d'aquests dinars, com a convidat, en els 14 anys d'existència de l'associació. Ja els he dit que seré una tomba i que no piularé res del que he vist durant el dinar.

I per a mi ha representat poder ser profeta a la meva terra, tasca prou difícil i que ben poques vegades s'esdevé. Profeta a la meva terra d'acollida: ja porto un terç de la meva vida al Vallès.

Em feia molta il·lusió aquesta xerrada, perquè ja no era la primera i perquè volia que em pogués generar prou material audiovisual per poder-vos mostrar què explico en aquestes xerrades.

Finalment, no em pregunteu com, m'he oblidat de connectar la gravadora de veu i encara sort que la Cristina ha pogut gravar la primera mitja hora de la xerrada amb vídeo i ha fet un grapat de bones fotografies.

O sigui que m'he de conformar (i vosaltres també, ves) amb les diapositives de la presentació, les fotografies del dinar i una part en vídeo de la xerrada.

De moment, podeu anar fent boca amb la presentació i les fotografies.