Al pot petit hi ha la bona confitura, però preu per preu, sabates grosses! El dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 hores, es presenta la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l’Espai VilaWeb. És un projecte del lingüista i paremiòleg vallromaní, Víctor Pàmies i Riudor, desenvolupat per Pere Orga, informàtic de Softcatalà.
El pròxim dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 h, a l'Espai Vilaweb (C. Ferlandina, 43, de Barcelona) tindrà lloc l'acte de presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), amb Víctor Pàmies, lingüista i paremiòleg, que n'és el mantenidor; Pere Orga, informàtic de Softcatalà, desenvolupador del programa de consulta i gestió, i Jordi Badia, cap d'estil del diari digital VilaWeb.
La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és un recull fraseològic de fonts ben diverses (orals, escrites i digitals) que pretén recopilar les expressions figurades de la llengua catalana des dels orígens fins a l'actualitat. És un recull paremiogràfic de fraseologia en el sentit més ampli possible d'entendre-la: locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, embarbussaments… Tot allò que sigui llenguatge figurat en principi hi té cabuda.
Al Top ten de refranys catalans (2010) 1.200 enquestes van determinar que el refrany més popular de la llengua catalana era “Qui no vulgui pols que no vagi a l'era”. Posteriorment, les 886 enquestes de Els refranys més usuals de la llengua catalana (2016) van determinar que el més usual era “Més val sol que mal acompanyat”. Dues enquestes d'ús, sobre el coneixement oral que en tenen els usuaris, amb uns resultats ben diversos i dispars.
Ara, amb aquesta nova eina, podem determinar quins són els refranys més recurrents en les fonts escrites, els que apareixen recopilats en més diccionaris, refranyers o altres obres lexicogràfiques que continguin fraseologia en general. I ara mateix, amb el bolcat de més de 150.000 refranys de més de 600 obres diferents, ens diu que el més popular segueix sent “Qui no vulgui pols que no vagi a l'era”, amb 584 mencions, seguit de “Cel rogent, pluja o vent” (483 mencions) i “Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot” (471 mencions).
Les estadístiques, abans o després de cuinar-les, acostumen a dir el que volem que diguin. Què en podem dir de les dades acumulades sobre paremiologia des del 2010? Sabem que ja no se'n fan de refranys de nou encuny, però podem veure que segueixen tenint prou bona salut, tal com els infants els segueixen aprenent a l'escola, apareixen en titulars ben cridaners de premsa escrita o digital i són usats com eslògans que mostrem en samarretes, bosses, tasses i altres utensilis que en fan marxandatge.
Un dels objectius d'aquest projecte és posar a l'abast d'estudiosos o amants de la paremiologia aquelles fonts d'accés remot o que se'n fa difícil d'accedir-hi, així com fonts singulars, especialitzades, curioses, que desperten un interès per la seva qualitat i raresa.
No podem pretendre partir de zero cada cop que volem emprendre una obra fraseològica. Així, l'evolució natural va fer que l'Editorial Salvat, per al seu diccionari enciclopèdic, es nodrís del Diccionari de la llengua catalana de Pere Labèrnia; de la mateixa manera que Pompeu Fabra, per al seu diccionari, es va valer de les fonts lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans que, posteriorment i per a tancar el cercle, ha pres el Fabra com a “canemàs” del DIEC, que ara té una llarga i dilatada vida en format digital.
L'avenç de la informàtica ens ha obligat a replantejar el format i els continguts de les obres lexicogràfiques. Hi ha un abans i un després de la digitalització. Amb el format digital i aquests cercadors acurats que et permeten cercar en tot el contingut i no només en els lemes principals, cal oferir una bona varietat de paràmetres de cerca i ja no cal ser deutors d'índexs analítics, temàtics ni d'autors que coronin l'obra. Tot allò escrit, en qualsevol camp, és susceptible de ser reindexat, cercat, trobat, substituït i corregit al moment, sense necessitat d'addendes ni d'edicions revisades ni ampliades.
Plantejàvem el projecte en diverses fases i tal com ara el presentem no és al 100% de les seves funcionalitats, però pensem que té prou interès i envergadura per iniciar el seu camí públic. Així les fases de desenvolupament previstes eren:
- Determinar un paremiotipus o parèmia principal per a cada una de les entrades de la base de dades. Fet en part (iniciat)
- Incorporar una fitxa bibliogràfica i escaneig de la coberta de cada una de les fonts bibliogràfiques consultades i buidades. Fet en part (iniciat)
- Incorporar aquelles imatges que prenen una parèmia com a font. Siguin il·lustracions, fotomuntatges, samarretes, bosses, tasses, ceràmica, rajoles i un llarg etcètera. Sempre respectant l'autoria dels seus creadors, intentant enllaçar la font digital on apareixen i amb una minuciosa i detallada font bibliogràfica de cada obra. Fet en part (iniciat)
- Incorporar un camp temàtic i un mot clau a cada paremiotipus. Això permetrà classificar les parèmies per àmbits i ordenar-les alfabèticament en un diccionari a partir de cada mot clau. Pendent
- Incorporar els equivalents idiomàtics. De moment només hi ha les equivalències que incorporen les fonts bilingües buidades. Però no s'hi poden fer cerques específiques i es mostren com un camp més sota de cada variant recollida.
Durant la presentació s'explicaran les característiques tècniques del programa, es farà una petita ressenya de les fonts incorporades i a través de les consultes directes a la base de dades es mirarà de mostrar la flexibilitat i potencial de l'eina. Tot plegat una presentació curta amb torn obert de preguntes al final perquè el públic hi pugui dir la seva.
L'eina és responsiva, s'actualitza (i creix) freqüentment i té una paràmetres de cerca múltiples per diversos camps de la base de dades.
S'ofereix sota llicència de Creative Commons d'atribució no comercial, compartir igual, sota el paraigües logístic i tècnic de Softcatalà i redirigit al domini de paremiologia catalana http://www.dites.cat/.
