Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris digitalització. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris digitalització. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de setembre del 2011

Blogs del Diari Ara


La gènesi d'aquest escrit neix aquest matí quan una blogaire amiga fa aquesta piulada al Twitter, reclamant més presència de determinats blogaires en mitjans de comunicació escrits com el Diari Ara.

De fet, d'uns quants anys ençà, és habitual veure blogaires escrivint en mitjans periodístics digitals i, a poc a poc, els diaris tradicionals han anat incorporant espai de blogs en les seves versions digitals.

Al seu moment, jo vaig apostar per Cultura21, del grup Comunicació 21, que obria el mitjà digital i un espai de blogs especialitzats. L'acord: ells et cedeixen l'espai i tu hi escrius. Una mena de simbiosi, on el mitjà digital et reporta visites i anomenada i tu hi aportes escrits i la teva especialització.

L'experiència va ser molt negativa. Els blogs funcionaven en l'entorn Wordpress, però això era el 2008 (crec recordar o potser una mica abans i tot) i l'entorn encara no anava prou en doina. Molts errors, reporta'ls al contacte, que miri si es pot solucionar... La comunicació no va ser mai gaire fluida.

Dos moments marquen el meu desencís. 

El primer quan veig que a portada només hi posen determinades patums, encara que el seu escrit sigui de fa dies. Tu, per molt que actualitzessis el blog, no apareixies en portada. Em queixo per la diferència de tracte i ho fan rotatiu, o almenys, quan jo faig escrit, aparec en portada encara que només siguin unes hores.

Mal senyal que hagis de queixar-te! I les visites? A través del comptador del blog (que vaig haver-me d'instal·lar jo), veia que portava jo més visites al diari que no pas a l'inrevés. Mal negoci!

El segon moment, quan un dia concret el blog desapareix sense previ avís. Si clicaves l'adreça del blog (http://paremiologia.comunicacio21.cat, em sembla que era) anaves a la portada del diari cultural. Sense previ avís, sense còpia de seguretat. Silenci per resposta. I no hi havia cap acord econòmic de per mig!

Per sort, sóc gat escaldat, i tenia reservada una adreça a Blogger amb tots els escrits en esborrany del blog de Cultura 21. I el mateix dia va aparèixer un dels meus 12 blogs ara ja fora de Cultura 21 i també sota el paraigua de Blogger: Paremiologia didàctica. Una mena de curs en lliçons breus sobre la paremiologia i eines per consultar aquesta disciplina a cavall entre la lingüística, la cultura popular, la terminologia i la etnologia i antropologia, per citar-ne només algunes de possibles.

En aquells moments, per a mi era important poder donar-me a conèixer a través d'un mitjà cultural digital i l'acord em va semblar just.

Poc abans que sortís el Diari Ara, es van posar en contacte amb mi per reeditar aquest tipus d'acord però sota el paraigua d'aquest diari que havia d'aparèixer en pocs mesos. Era l'estiu de 2010.

El mateix tracte, però em demanaven fer 2-3 actualitzacions setmanals de caire especialitzat, en el meu àmbit de paremiòleg.

I els vaig dir que no, perquè em sembla que ara, amb una presència a internet de més de 6 anys, amb més d'una dotzena de blogs especialitzats, amb més d'un milió de visites i unes puntes mensuals de 20.000 o 30.000 visites, no necessitava aquest acord.

Allotjar-te en un diari és cedir-los l'espai. Ets a casa seva i no pas a casa teva. I si cerquen un tipus de col·laborador tan específic i productiu (3 escrits a la setmana! Sovint no ho faig ni entre els 12 blogs que tinc!) això té un preu. No sé quin. Però té un preu.

Els vaig dir que al juliol els havia enviat el meu currículum personal amb la proposta de fer una columna al diari. Si ho havien desestimat pagant, trobava il·lògic que després ho volguessin tenir "per la patilla". O sigui de gorra, de baldraga o d'arròs.

Mireu si dóna de si una simple piulada al Twitter! Aquesta és la història de per què no sóc al diari Ara.

dilluns, 10 d’agost del 2009

Google Books en català i fons digitalitzats de la Biblioteca de Catalunya

Dues notícies en una i quina més important que l'altra. Ens trobem, sens dubte davant d'una de les notícies més importants, en l'àmbit de la Cultura, de l'estiu i si no, feu un cop d'ull al final de l'escrit dels mitjans que se n'han fet ressó en un parell de dies. I aquestes només són notícies que, d'una manera o una altra, m'arriben a través de les meves subscripcions RSS.

La notícia: Google digitalitza més de 35.000 libres de la Biblioteca de Catalunya.

Aquest és el titular. Però hi ha moltes altres informacions al darrere d'aquest titular.

Com per exemple:
  • que això només és una tercera part del total de volums previstos, segons l'acord de Google i la Biblioteca de Catalunya de principis del 2007,
  • que tot són llibres sense drets d'autor vigents, però hi ha veritables joies de la literatura catalana o obres d'un gran interès per a estudiosos de molt diversos temes,
  • que els 35.000 llibres digitalitzats fins ara ocuparien en suport paper prop d'un quilòmetre lineal de prestatgeria,
  • que la Biblioteca de Catalunya disposa d'un fons de més tres milions de documents en diferents suports, com llibres, revistes, diaris, manuscrits, gravats o gravacions sonores
  • que majoritàriament són publicacions del s. XIX, entre les quals podríem destacar Don Joan de Serrallonga, de Víctor Balaguer (1868); Cuentos del avi, de Serafí Pitarra (1867); Crónica Catalana, de Ramon Muntaner (traducció al castellà d’Antoni de Bofarull, 1860); Diccionario catalán-castellano, de Magí Ferrer (1854); Poesias, de Joaquim Rubió i Ors, lo Gaiter del Llobregat (1841); Espill o Llibre de les dones, de Jaume Roig (1865), o El criterio, de Jaume Balmes (1862),
  • que Commentaria sive glossemata ad vtiliorem qvanda mex constitvtionibvs, de Francesc Ferrer i Nogués (1617), i Practica, forma i estil de celebrar Corts generals, de Lluys de Peguera (1701), són algunes de les obres més antigues de les digitalitzades,
  • que els llibres digitalitzats són sobretot de la Biblioteca Nacional de Catalunya, però ara començarà la digitalització dels de les biblioteques del Monestir de Montserrat, de l'Ateneu Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya i del Seminari de Barcelona, que també van signar l'acord amb Google el gener del 2007,
  • que, de rebot, apareix la versió catalana del Google Books (mireu la imatge que encapçala aquest article), una de les 42 interfícies idiomàtiques del cercador de llibres de Google,
  • també hem sabut que el català és la 14a llengua més usada a Google Books, molt per sobre dels fons i usuaris disponibles en la nostra llengua,
  • que Google ja ha digitalitzat uns 10 milions de llibres de tot el món, procedents d'una trentena de biblioteques.


Mira també: