Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris generositat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris generositat. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 de juny del 2009

Mans generoses, mans poderoses

En els temps que corren, d'individualisme (diuen), d'egoisme (diuen), de mirar només per cadascú (diuen)... hi ha actes que esmicolen aquests tòpics i precisament des del web 2.0, aquell centrat precisament en l'individu sol, aïllat i autosuficient (diuen).

Ja fa un temps vam obrir un formulari perquè els lectors del Diccitionari ens poguessin fer arribar les seves citacions preferides: és un blog compartit que pren sentit precisament a partir de la interacció amb els lectors.

Bé, ja feia balanç ara fa uns mesos del funcionament extraordinari del formulari, amb més d'un centenar de citacions aportades pels lectors (vora un 5% del total del Diccitionari, poca broma), però és que la cosa va molt més enllà: d'una manera absolutament altruista i generosa Joan Ilari Lapuerta i Bernie ens han fet arribar sengles documents de text amb centenars (en el primer cas) i milers (en el segon cas) de citacions.

Un gran tresor, sens dubte que agraïm moltíssim. I calia deixar-ne constància. Anireu veient, doncs, sovint, que en citacions del Diccitionari agraïm públicament aquests dos lectors les seves aportacions tan generoses.

divendres, 19 de desembre del 2008

Gràcies, Carme

Avui la Carme Rosanas, aquesta companya bloguera vallesana que col·lecciona moments ha aconseguit emocionar-me com feia temps que no em passava.

No sé si sabré ser prou fidel a la seqüència dels fets i a la magnitud de la seva gesta.

Sabeu que sóc un acèrrim defensor de la participació bloguera i de la col·laboració entre iguals a la catosfera (primus inter pares). Per això comparteixo blogs, participo en iniciatives endegades per altres bloguers i de tant en tant també col·laboro en muntar-ne alguna.

Es tracta de ser una baula d'una cadena finita però tan llarga com calgui.

Bé doncs aquesta xicota de la Nova col·lecció de moments ens ha obsequiat a una seixantena de bloguers amb un dibuix i un poema personalitzat. Ella diu que són micro-regals. Fals. Són uns regals grandiosos i generosos.

No puc imaginar-me el temps que ha dedicat a fer cada un d'aquests micro-regals. Incalculable. Per a mi té un valor inestimable i encara em sento atordit de tanta generositat i gratitud.

Podeu anar a veure el que ha fet la Carme al seu blog de bons desitjos i reprodueixo aquí el meu regal:


Raons que rimen

tot col·leccionant tirallongues de mots,
espigolant amb paciència
tota mena de refranys,
i endreçant-los a poc a poc,
cadascun al seu lloc.

Una capseta de tresors m'ha regalat la Carme. L'acullo al meu blog i li dedico un espai ben destacat.

Moltíssimes gràcies, Carme! Què gran, això que has fet avui!