Quan passa una dita a formar part del cabal lèxic d'una llengua?

Sempre dic que és difícil traçar els límits entre la paremiologia popular i la sàvia. Què són citacions d'autor i què refranys o proverbis populars?

De vegades, només les etiquetem aquí o allà en funció de si en sabem l'autor (sàvia) o no (popular), però tampoc és així de senzill, és clar.

I... ¿quan un poema, un vers, una citació, una traducció... passa a engruixir el cabal lèxic d'una llengua? Jo crec que quan s'estronca l'arrel d'on prové i crea fortuna en l'imaginari popular.

Totes aquestes reflexions vénen a tomb d'un parell de fragments, seguits, que he llegit avui, on s'atorgava crèdit de refrany a dues expressions que jo crec reconèixer i conèixer d'autors castellans.

Primer, els fragments, i després en seguim parlant:

El Punt.cat - Endolls
25/07/09 02:00 - FERMÍN MASDEU. TARRAGONA

És per això que no me'n vaig refiar prou i vaig demanar-los que canviessin tot el sistema, per si de cas en poc temps la vella instal·lació provocava un incendi i em deixava sense casa. Llavors em vaig despertar i vaig descobrir que tot havia estat un somni i que encara tenia casa meva. Espero i desitjo que aquell refrany popular que diu que «els somnis, somnis són» no es compleixi per a ningú.

El Punt.cat - Les incògnites del finançament

31/07/09 02:00 - JOSÉ MEGÍAS. SANT ADRIÀ DE BESÒS (BARCELONÈS)

Pel que sembla ja s'ha acabat el problema del finançament de les autonomies. Uns diuen que han guanyat i altres que han perdut. Com sempre passa en els temes de la política, res no és veritat ni res no és mentida, tot depèn del color del cristall amb què es mira. Almenys així resava el refrany.

La vostra intuïció funciona com la meva? Reconeixeu aquests "refranys" castellans? Va, digueu, que en un segon article intentaré treure'n el trellat.

Nota (posterior): Penso que amb el que hi ha apuntat als comentaris n'hi ha prou per acabar aquest apunt sense necessitat d'un altre que ho expliqui gaire més. Gràcies a tots els qui heu aportat el vostre parer!

Homenatge pels 200 anys del naixement d'Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe... És un d'aquells noms que ens acompanyen des de sempre, que no sabríem dir quan el vam sentir per primera vegada, que no podríem recordar el primer cop que el vam veure escrit. Arthur Conan Doyle, Alexandre Dumas, Mercè Rodoreda, William Shakespeare... Estem parlant de la història de la literatura escrita amb majúscules.

No saber idiomes ens obliga a llegir autors d'altres cultures a través de traduccions. Bones o dolentes, no deixen de ser un filtre, que s'afegeix al salt cultural.

Tinc records d'haver llegit Poe, fa molts anys, encara que la literatura romàntica i el gènere fantàstic no és pas el meu cercle de lectures preferides.

Em costaria molt, doncs, ara, acostar-me a l'autor i tampoc vull fer d'altaveu d'informacions que trobareu en enciclopèdies en línia o d'altres escrits.

La filosofia d'aquests apunts simultanis sempre és coincident, ja sigui amb Brossa, ja sigui amb Poe: volem que escrigueu seguint l'estil del vostre blog.

El meu anglès no em permet endinsar-me en la fraseologia usada per Poe, que segur que seria un tema apassionant i que oferiria bons arguments i anècdotes.

Però sí que m'hi puc atansar pel que ha deixat escrit i que altres han destacat, per les citacions extretes de la seva obra o de les seves declaracions. Sempre, la paremiologia sàvia va de la mà de la paremiologia popular.

He cercat què trobava sobre citacions d'Edgar Allan Poe, i us n'ofereixo unes píndoles, que puntualment aniré incorporant durant aquesta setmana al Diccitionari:

• A la mort, se l'encara amb valor i després la convidem a una copa
• Calumniar un gran home és, per a molta gent mediocre, el mitjà més ràpid d'aconseguir, al seu torn, la grandesa
• Començo a creure que el poble no té res a veure amb les lleis si no és obeir-les
• Els anys d'amor han estat esborrats per l'odi d'un sol minut
• Els cabells blancs són arxius del passat
• Els que somien de dia són conscients de moltes coses que escapen als que només somien de nit
• L'enorme multiplicació de llibres, en totes les branques del coneixement, és un dels pitjors mals de la nostra època
• L'important, allò principal, és saber què cal observar
• L'únic mitjà que té l'home de conservar la seva llibertat és estar sempre disposat a morir per ella
• La ciència no ens ha ensenyat encara si la bogeria és o no és el més sublim de la intel·ligència
• La felicitat no existeix en el coneixement, sinó en l'adquisició del coneixement
• La ignorància és una benedicció, però perquè la benedicció sigui completa, la ignorància ha de ser tan profunda, que no sospiti d'ella mateixa
• La malenconia és, doncs, el més legítim de tots els tons poètics
• Per ser feliços fins a un cert punt, cal que hàgim patit fins al mateix punt
• Perquè la tortuga té els peus segurs, és una raó per tallar les ales a l'àliga?
• Potser sigui la mateixa simplicitat de l'assumpte el que ens condueix a l'error
• Qualsevol moviment, sigui de la natura que sigui, és creador
• S'ha constatat que tots els boigs eren filòsofs i que tots els filòsofs estaven boigs
• Tot el que veiem o creiem, no és res més que un somni dins un somni
• Totes les coses són bones o dolentes per comparació