Per què no els treuen?

─Papa, si els de Renfe ho fan tan malament... Per què no els treuen?

Ai!, la innocència dels infants!

Divendres 13: Renfe s'apunta a engrossir el mite

7.15 h del matí. Estació de Montmeló (Vallès Oriental). Línia 2 de Rodalies Renfe.
Matí xafogós i les cares endormiscades de la gent traspuen l'essència de cada divendres. De cada divendres dic? No pas! Avui és divendres 13. Qui creu en la malastrugança d'aquesta data? Nyec! Diu l'epistemologia popular que només queden 37 divendres 13 més perquè s'acabi el món.

Sí, ja ho sé que és superstició anglosaxona, però què en sap Renfe de les diferents cultures? S'apunten al primer carro que passa!

7.20 h del matí. Agafo el tren amb una puntualitat impròpia o sorprenent. No és el mateix tipus de tren de cada dia. Nyec. Alguna cosa passa. És un regional d'aquells més amples i de l'any de la Quica. Més nyec, si cal. Però trobo lloc, que és l'important a aquestes hores del matí que et ve de gust que et portin, asseure't, tancar els ulls i escoltar una bona música a través dels auriculars de l'mp3. Fa força dies que estic escoltant la discografia completa de Peter, Paul & Mary.

7.25 h del matí. Estació de Mollet-Sant Fost. Pugen al tren un grup de dones que em sona d'haver-hi coincidit algun altre cop. Ocupen els altres tres seients de la zona on jo estava. Parlen animadament entre elles, de la feina, de Sant Joan que ja s'acosta... Jo segueixo amb la meva música... I'm the kid who ran away with the circus | Now I'm watering elephants | But I sometimes lie awake in the sawdust | Dreaming I'm in a suit of light...

7:45 h del matí. Entrem al túnel que ens ha de portar fins a Passeig de Gràcia. A l'estació de Sant Andreu he mirat de cua d'ull l'andana i he vist una perspectiva diferent: avui vaig en el darrer dels tres primers vagons de cap i normalment ho faig en algun dels tres de cua. No per res, però al cap i a la cua del tren és on s'acumula sempre més gent i hi costa trobar un seient buit. Prefereixo després haver de caminar una mica més a l'andana de Passeig de Gràcia, estreta, sufocant i perillosa, que fer tot el trajecte dret i amb estretors.

7:50 h. del matí. Ja hem passat l'estació del Clot, de les més fosques, tètriques i deixades de la xarxa ferroviària amb què ens obsequia Renfe. Si les catenàries són d'abans de la Guerra Civil, l'estació del Clot l'hi fa justícia.

7.52 h. del matí. Deixem enrere l'estació del Clot i ens endinsem al túnel camí de Passeig de Gràcia i Sants. Tot sembla anar com sempre, quan sobtadament el tren fa una aturada brusca i inesperada al mig del túnel. No hi fas cas. El semàfor no haurà canviat encara. En hores punta, el trànsit de trens és elevat i de vegades s'arrengleren esperant que l'andana quedi lliure. Segueixo endormiscat amb la música que circula fluïda a través dels auriculars: I'm walkin' down that long, lonesome road, babe, | Where I'm bound, I can't tell | But goodbye is too good a word gal, | So I'll just say "fair-thee-well"... «Deixa-ho córrer, ja està fet!»... penso, mentre taral·lejo amb un somriure als llavis aquesta magnífica cançó de Bob Dylan.

8:10 h del matí. Una altra vegada faig tard! Va marxar el Morlán i aquí tot torna a desgavellar-se. Quan el gat no hi és, les rates ballen. Portem mitja hora aturats al túnel i no ens han dit res de res. No era la comunicació una de les prioritats de la companyia?

Tots comencem a impacientar-nos. Molts farem tard a la feina. Però potser hi haurà qui perdi un vol o qui faci tard a un examen. Sort que ahir es van acabar els exàmens de selectivitat!

8:20 h del matí. Finalment ens diuen per la megafonia interna del tren que posaran un tren arrenglerat a l'altra via i ens hi haurem de traslladar per una pasarel·la. Qui diu que ja ho ha vist tot amb Renfe? Jo ja serà el segon cop que faci aquest paperot. L'altra vegada, per un atropellament mortal a Montcada, també un divendres, el 2 de novembre passat, un dia de pont d'aquells que el seny t'aconsella de no anar a treballar amb Renfe.

Les dones del costat no acabaven d'entendre què havíem de fer tot seguit i els ho he explicat. «Tu passa davant, que ja tens experiència!», em deien, mofetes. Pots comptar! Va, que no es tan gros com sembla. Ens toca recórrer per dins els tres vagons davanters del tren fins a la pasarel·la habilitada per al transvassament de persones. O és una captació provisional de persones que fa un tren des d'un altre tren per fer-les arribar a bon port finalment? Fotos i més fotos. Des del mòbil. Amb flaix i sense flaix. Mirant avant i cap enrere.

─Paaaaaa-taaaaaaaa-taaaaaaaaaa!

Algú en podrà fer un bon reportatge gràfic. Periodisme ciutadà? Bah!, pamplines, que ja porto prou cabreig pel retard i la desinformació. Però si algú em vol fer arribar alguna instantània, acabaré d'arrodonir aquest article amb elements gràfics de l'esdeveniment.

8:25 h del matí. Els passatgers dels tres vagons del cap ja som a l'altre tren. Ens hi hem encabut com hem pogut, perquè han aprofitat un tren que passava per allà, camí del Clot (enrere, com els crancs! Un altre cop al Clot) i ni tan sols l'han buidat. A més, la gent té tendència a quedar-se a la primera porta per on entra i s'ha fet difícil fer espai per a tots els passatgers del tren accidentat.

«─I jo com vaig des del Clot a l'Illa? Si les comunicacions per anar-hi des de Passeig de Gràcia ja són dolentes, des del Clot... com m'ho faig? I hi ha vaga de taxis, oi? Per acabar-ho d'adobar!» Una de les dones que m'ha acompanyat durant el viatge s'exclamava en veu alta...

8:40 h del matí. No m'aturo a demanar el bitllet Express. Quin timo!! Et faig perdre el temps, arribes tard, fes cua per sortir de l'andana, fes cua per validar el bitllet de sortida, fes cua per demanar el bitllet express, fes cua per demanar el justificant de retard i fes cua per anar cap al metro, camí de la feina.

No, comptat i debatut, si m'afanyo encara podré validar el bitllet que he fet servir a Montmeló i no em costarà més el farciment que el gall. Si m'espero per al bitllet express, l'hauré de fer servir per agafar el metro fins a la feina. Ja s'ho munten bé, ja!

Divendres 13? Quina tonteria, no us sembla?

---

Nota: Ja sortim al Telenotícies, a l'Avui i a Vilaweb.

AVE, Caesar! Morituri te salutant!

Avui, que els diaris i les ràdios i les teles i tot Cristo s'omplia la boca de l'arribada del Tren d'Alta Velocitat (TGV) a Barcelona, només amb 16 anys de retard i encara sense connexió amb Europa ni amb l'Arc Mediterrani, els soferts usuaris de Rodalies tornàvem a patir una vegada més l'enèsim retard en al xarxa de Rodalia.

Un tren espatllat a l'entrada de l'estació de Sant Andreu Comtal ha provocat retards d'una hora (sí, una hora, i no pas els vint-i-cinc o trenta minuts que reconeix la companyia).

Massa pressa s'ha donat el senyor Morlán per tancar la paradeta del CECOF, el Centre Coordinador de les Operacions Ferroviàries, i agafar el primer TGV amb destinació a Madrid. És clar, el tren arriba a Barcelona i ja no ens hem de preocupar de res més!

Però les obres segueixen ara amunt, cap a Girona i la frontera francesa, i les incidències en aquesta zona es multipliquen exponencialment. Però és clar, a qui li importa que uns quants milers de treballadors no puguin desplaçar-se fins a la feina en condicions dignes i amb puntualitat?

Vergonyós i ultratjant. I com a bons provincians ens ha faltat temps per anar a retre cortesia a la Cort, pagant, és clar!

El soterrament de l'estació de Renfe de Montmeló

Ahir al vespre, tornant a casa amb la magnífica línia 2 de rodalies de Renfe (poseu-hi aquí totes les emoticones imaginables d'ironia fina, fina, fina), ens hem trobat amb el regal de Reis d'enguany: «ADIF informa: a causa de les obres de soterrament de l'Estació, aquest pàrquing romandrà tancat». Indiquen uns altres llocs alternatius per aparcar i no indiquen si el tornaran a obrir ni el temps que restarà tancat.

Ja fa dies que els usuaris que ens coneixem i que anem comentant la jugada ja ens ho imaginàvem: "Què passarà quan comencin les obres de soterrament de la via al seu pas per Montmeló?". No ens ho volem ni imaginar!! Si sense tenir cap motiu aparent, les incidències són contínues i imprevistes, ara que tindran motius no volem ni imaginar-nos quins viacrucis ens pot tocar patir als pacients usuaris del servei públic ferroviari.

Sembla que l'Ajuntament de Montmeló té previst algun mitjà de transport alternatiu per als usuaris del tren.

• Però aquest pla alternatiu té previst que un molt alt percentatge d'usuaris no som de Montmeló?
• Han pensat amb els usuaris que ens hi desplacem cada dia des de Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Montornès del Vallès, Parets del Vallès o fins i tot des de Lliçà de Vall? Tindrem alternatives de transport?
• Seguirem podent aparcar en alguna banda per poder fer ús del servei públic?
• O haurem de triar l'alternativa del transport privat com ja ha fet tanta d'altra gent farta d'arribar tard a la feina dia sí dia també?

I des dels respectius municipis han previst facilitar la mobilitat de la població que viu al Vallès Oriental, però que treballa fora del municipi i de la comarca? Sí, és clar, tenim els magnífics viatges combinats amb l'autobús, que ens comporten més temps de desplaçament, més quilòmetres i més preu, amb un increment exponencial de risc d'avaries o de falles en la interconnexió els diferents mitjans de transport combinats.



Des de Vallromanes, per exemple, ens han posat autocars que ens porten a Granollers. Mitja hora més de trajecte, una zona més per l'autocar i tres zones de tren des de Granollers a Barcelona. I des de Montmeló, que amb cotxe hi arribes en un quart d'hora, pagues dues zones només i en mitja hora ets al centre de Barcelona (si ADIF vol, per suposat!!).

Els diferents governs (d'aquí, d'allà i dels pobles respectius) haurien d'apostar clarament pel transport públic. I això vol dir posar totes les facilitats del món perquè la gent confiï en l'alternativa pública de transport i no pas que no li quedi cap altra alternativa que matinar, fer cues i pagar, amb increments anuals per sobre de l'IPC i un servei tercermundista.

I les notícies sobre mobilitat i transports d'aquests dies no conviden precisament a l'optimisme, quan s'ha ajornat sine die el traspàs de Rodalies de Renfe a la Generalitat per manca d'acord en els terminis i en les inversions.




Mostra un mapa més gran

Renfe torna a la normalitat

Després de molts dies de tenir la sort de no ensopegar amb una avaria de Renfe, cosa que no vol dir pas que no hi hagi hagut incidències, avui he llepat, com dirien al Vallès (accepció que no recullen els diccionaris).

Quina és la millor manera de començar un dilluns postfestiu? Doncs amb retards, aglomeracions, corredisses i cursa lliure a través de les vies.

Confraternitza! I com no si som 20 persones en un metre quadrat! Per força!

Desapuntat del gimnàs! Renfe et garanteix unes quantes corredisses de bon matí que t'ajudaran a mantenir la forma.

A mi se'm cauria la cara de vergonya de treballar en una empresa com aquesta. I després no volen ser traspassats!! El que haurien de ser és acomiadats!

Volia relacionar aquest escrit d'avui amb el Blog Action Day, que enguany és dedicat al medi ambient. I volia treure a colació el perjudici que provoca Renfe, amb els seus retards i mal servei, perquè els usuaris acaben optant per utilitzar el transport privat per la por de no arribar a l'hora enlloc. Només així s'explica que Renfe rodalies sigui l'únic mitjà de transport públic amb disminució d'usuaris, quan en molts llocs és l'única alternativa viable al transport privat!

Renfe.cat

Ahir, José Luis Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol, va sorprendre tothom durant el debat de política general a les Corts prometent el traspàs del servei de Rodalies de Renfe a la Generalitat al gener de 2008.

Fantàstica notícia, només equiparable a la promesa que va fer d'aprovar l'Estatut de Catalunya que sortís del Parlament de Catalunya.

A banda de la credibilitat del senyor Zapatero a l'hora de fer promeses electorals, cal llegir amb deteniment la lletra menuda: traspàs de la gestió, sí; però acompanyada del traspàs de les inversions i rescabalament del dèficit ancestral que anem arrossegant des de fa algunes dècades.

Tan de bo no hagi estat solament una tempesta d'estiu.

Bye, bye, RENFE, al 2010

La setmana passada, Manel Nadal, secretari de Mobilitat del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, advertia Renfe que a partir de l'any 2010 pot negociar amb altres operadors el servei de Rodalies si no millora el que està donant la companyia.

Si necessiten signatures, els dono ja la meva. Incondicional. Que n'estic fart que aquesta gent juguin amb el nostre temps, amb el nostre benestar i amb els nostres sentiments (hi ha poques coses que provoquin tan d'odi i menyspreu com sentir parlar d'aquesta operadora ferroviària tercermundista, inepta i estafadora).

I ara s'han inventat el meravellós invent de la devolució express: t'estic donant pel sac tota la teva vida i et rescabalo amb un miserable bitllet... si JO, l'omnipotent operadora, considero que he tingut un retard superior a 15 minuts i, a més, per causes degudes a la meva gestió.

I així ens trobem:

• Que la previsió perquè Catalunya tingui el tren d'alta velocitat i aquest connecti amb França s'endarrereix fins al 2012. Només són 20 anys després que s'estrenés la línia Madrid-Sevilla. Però què són vint anys en la vida de ningú? I no cal que ningú faci números del retard i llast econòmic que suposa per a un país arribar 20 anys tard. Imagineu que sou una empresa, us fan una comanda i dieu que sí, que ja els la fareu arribar... als seus néts d'ací vint anys!!!
• Que la devolució express és insuficient i a sobre la gent no s'hi acull. Per mandra, per desídia, perquè ja ens hem acostumat a no reclamar els nostres drets. Tothom ha de reclamar el bitllet!! Ahir, a Montmeló, només 3 persones el vam demanar, d'un tren que anava ple de gom a gom i del qual vaig veure baixar prop d'una cinquantena de persones a la mateixa estació.
• La devolució express hauria de ser més senzilla. Aquests informadors amb casaca vermella que només són visibles quan els trens van bé (i això passa poc, és clar), haurien de repartir automàticament a tots els usuaris del tren un nou bitllet abans que baixessin o arribessin a la seva destinació. Com fan algunes companyies aèries quan hi ha retards en els vols: surts de l'avió amb el teu val.
• El greuge de retards continus i injustificats no es compensen amb un bitllet gratuït (que a més no serveix per als viatges combinats). Volem un bitllet de desgreuge que sigui integrat amb la resta de mitjans de transport que tenen un funcionament més correcte que Renfe.
• Ahir, sense anar més lluny, arribava a Montmeló 45 minuts tard. Un tren que havia de sortir de Passeig de Gràcia a les 16.22 h. no va passar fins les 17.05 h. Us heu estat mai més de 5 minuts a l'estació de Passeig de Gràcia a l'estiu? I acompanyats per un parell de centenars de persones (o més).
• No entenc que no funcionin els trens de Rodalia, i no parin de passar trens que fan el mateix recorregut, però que no paren en aquestes estacions. Senyors de Renfe: quan hi ha retards i avaria cal posar tots els recursos disponibles per solventar-ho o alleugerir-ne els efectes. Per tant, si hi ha un tren regional que va cap a Girona i només té previst parar a Sant Celoni i alguna altra estació abans d'arribar a Girona, hauria d'aturar-se a totes les estacions per tal que els soferts clients de Renfe que porten estona i estona esperant un tren a l'andana puguin arribar amb el menor perjudici a la seva destinació. Que si hi ha un tren que té previst el final a Sant Andreu Comtal, però hi ha milers d'usuaris penjats a les estacions, tingueu prou cintura per modificar-ne el recorregut i fer-lo arribar a Granollers o Sant Celoni. Però no, és clar, per això cal algú que en sàpiga de gestió i d'improvisar i aquestes són qualitats que no sobren a l'operadora.
• També volem cabines gratuïtes a totes les estacions per poder informar les nostres famílies dels retards que patim o vals per a saldo del mòbil. Per què hem de sufragar també nosaltres aquesta despesa?
  
• Finalment: estem pagant un import per fer un viatge en condicions: amb puntualitat, asseguts i sense aglomeracions. A algú li cap al cap la possibilitat que agafessis un taxi i haguessis d'anar 5 persones al darrera, o encarcarat al portamaletes? a algú li cap que agafessis un avió i haguessis d'anar dret al passadís central? A algú li cap que lloguessis una bicicleta i haguessis de portar dues persones de paquet, que a més no coneixes? Oi que no? Doncs quan paguem un bitllet de tren, estem pagant fer un trajecte en condicions. Que potser algun dia (dic algun dia) hi ha aglomeracions perquè hi ha un esdeveniment extraordinari i més gent ha agafat el tren. Potser aquell dia hauríem d'anar drets, alguns. Però no pas cada dia. Hi ha usuaris de determinades estacions que encara no deuen saber ni de quin color són els seients dels trens, perquè mai els han vist buits.
• I pagar menys. Si ens estàs donant un servei deficient i ho saps, no ens pots cobrar com si el servei fos bo i eficients. Que rebaixin l'import dels bitllets mentre el servei no sigui el correcte. Llavors sí que es posaran les piles.

Bé, suposo que haureu notat que avui estava molt enfadat amb les condicions que ens toca viure dia sí dia també als soferts usuaris dels serveis públics.

Per tot això, poso ara mateix una ampolla de cava a la nevera i espero poder-la obrir per celebrar el canvi d'operadora el 2010... o abans.

La xacra de Renfe

Si jo fos l’inepte que dirigeix una empresa com Renfe, ja fa molts anys que hauria plegat. Per dignitat i per ineptitud.

I quan la ineptitud arriba a afectar a milers i milers d’usuaris, llavors això ja hauria de convertir-se en una qüestió política. I què hi diuen els nostres polítics?

Si tenim lleis que permeten multar empreses per no respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants, caldrien lleis que multessin la negligència en la gestió dels serveis públics o el lucre excessiu que apliquen certs monopolis en serveis bàsics.

I la mobilitat és un servei bàsic i una qüestió política. I crec que caldrien actuacions valentes en el preu de la gasolina, en el preu dels peatges i en el preu i mal servei dels transports públics.

Perquè, mentre empreses com TMB apliquen mesures correctores per intentar descongestionar l’allau d’usuaris que cada dia fan servir el metro i els autobusos de Barcelona (i no entraré a comparar els ajuts públics que reben els transports públics de Barcelona amb els transports de Madrid, per exemple) i se’ns informa de la compra de nous combois de Metro i de més autobusos per reduir el temps d’espera dels usuaris, ... què fan els caps pensants (perdoneu que usi aquest símbol tan inadequat, perquè els fets ens demostren que el cap no el tenen gaire ben moblat) de Renfe per solucionar els greus problemes de saturació i inseguretat de la xarxa de Rodalia? Res. Res de res.

I pitjor encara: malbaraten els pocs recursos que destinen a modernitzar el servei per reduir el personal de control (menys revisors i més segurates) i per blindar les estacions com si de gàbies es tractés. Aquesta actuació tan galdosa ha comportat un augment de la inseguretat i situacions de risc personal dia sí dia també (i si no arrisqueu-vos a agafar un dels últims trens de la nit en cap de setmana, si teniu la sort d’ensopegar amb l’hora de sortida que hagin decidit per aquell tren, amb baralles, incivisme, fum, agressions i altres episodis de violència injustificable... però cap persona de seguretat).

I qui assumeix el cost social, familiar i laboral de milers de persones aturades en andanes cada dos per tres?

I el cost en la sensibilització de les persones perquè usin el transport públic? Com volen que els usuaris confiem en uns serveis de mobilitat indignes i sovint perillosos? O no són un perill real i tangible les estacions plenes a vessar i sense la infraestructura necessària per contenir aquests allaus de gent, com és el cas de Passeig de Gràcia? O no és un perill real circular en trens plens de gom a gom, amb una capacitat molt per sobre del que marquen les plaques interiors dels vagons?

Pots entendre que passi això en una situació excepcional o per una catàstrofe imprevisible i no desitjada. Però quan això és el pa nostre de cada dia i l’excepcionalitat esdevé rutina... què podem fer els usuaris davant d’aquest abús reiterat i vexatiu?

Sóc usuari del servei de rodalia de Renfe des de fa més de 10 anys. I puc assegurar que no s’ha fet cap actuació en aquests 10 anys per millorar el servei. El nombre d’usuaris s’ha multiplicat exponencialment (i els guanys, és clar), però ni s’ha incrementat la freqüència de pas dels trens, ni la capacitat, ni l’accessibilitat a l’estació. Són 10 anys d’empitjorar el servei, d’apujar abusivament el preu del servei i de veure incrèdul i impotent que ens maltracten, ens menystenen i se’n riuen de nosaltres. Seguim sent cornuts i els paguem el beure.

Coordinar-nos, organitzar-nos i obligar, amb actuacions valentes i decidides, a qui hagi de prendre decisions perquè les prengui. Això és el que cal. Caldria organitzar alguna associació de perjudicats forta. Potser existeix i ho desconec. Però cal fer-hi alguna cosa, això és ben clar. Només conec una iniciativa mataronina i els Txuquis, una plataforma d’usuaris de Renfe de Vilafranca del Penedès.

I que deixin de prendre’ns el pèl!!! Que estem pagant per un servei que no ens ofereixen. Que estem pagant per poder seure i viatjar en unes condicions mínimes de seguretat i comoditat que no es respecten. Que som persones i no pas ramats impersonals que es poden tractar de qualsevol manera

I la puja de l’IPC anual no se’ls oblida mai (a banda que no el sàpiguen calcular i que sempre escombrin unes quantes dècimes cap al seu favor). Però res de comprar més trens, posar més vagons, fer un estudi d’utilització del servei, fer un estudi de satisfacció dels usuaris, vetllar per la seguretat dels usuaris, prendre mesures efectives contra l’incivisme i la violència en tot l’àmbit de Rodalia, facilitar zones d’aparcament perquè els usuaris puguin optar a fer servir el transport públic i deixar aparcat el cotxe particular... Per donar només algunes idees positives i efectives per millorar el servei.

Us convido a fer-los saber el nostre malestar a través del formulari d’atenció al client (que curiosament, el primer cop que hi he intentat accedir, era fora de servei) o a través del Síndic de greuges. I també us animo a transmetre l’efecte crida d’escriure les nostres males experiències amb el transport públic i no callar-nos. En diaris, en blogs personals, fent queixes públiques o donant suport a iniciatives ja existents: que ens sentin, que se sàpiga. QUE HI POSIN REMEI!!!

I deixeu-me acabar amb la pregunta del milió: Per què les corones de rodalies de la ciutat de Barcelona estan més juntes que les corones de rodalies de la ciutat de Madrid, amb la qual cosa el preu per quilòmetre recorregut és ostensiblement més car?


Enllaços

Renfe
TMB
El Síndic de Greuges de Catalunya
Mataró viu
Campanya "Els trens de rodalies són el nostre Metro


Alguns damnificats (qui serà el següent?):

David Poblador - M'ha passat avui
David Poblador - "Seguretat" a Renfe
La trona - Històries de la Renfe
Diari de la kriz_peta - Queixes a Renfe
Calaix de sastre - La Renfe
Pinxitoblog - Bendita Renfe