Ser bloguer amb tots els ets i uts (i IV)

I això del reciclatge de continguts, de les audiències i dels RSS està molt bé, però encara podem anar més enllà i veure alguns altres elements que poden fer que el nostre blog s'ajusti a l'audiència i respongui a la demanda o a les cerques dels lectors: cal escriure en clau d'atemporalitat i sobre temes que resisteixin el pas del temps i el sedàs de l'actualitat.

Sens dubte hi ha articles que no caduquen, que no són d'actualitat rabiosa i que poden ser llegits, avui, demà, el mes que ve o d'aquí uns anys, sense que perdin interès. Per a aquests no val això que explico, perquè aquests articles perviuen en el temps i sobreviuen de visites a través del cercador, quan algú vol informar-se sobre aquell tema concret.

L'ideal doncs: escriure en clau atemporal i que el que expliquem no perdi interès ni es marceixi amb el pas del temps. No fer escrits efímers, com els d'actualitat i les opinions dels diaris, que a l'endemà ja no tenen cap interès.

Podríem entrar també en l'anàlisi d'altres elements, com ara:

• Quin pes tenen els cercadors (i Google, en particular) en el nombre de visites que rebem? Aquí cal analitzar percentatge i les cerques amb què arriben els nostres lectors.
• Feedburner. Crec que ara com ara és l'únic que ens indica quants lectors sindicats tenim. Tot i ser un servei que s'integra prou bé dins Blogger, encara no l'he provat. També tinc deures pendents! Sembla que ofereix moltes dades estadístiques interessants. Ho deixo, doncs, per més endavant, que en parlarem.
  

Arribats a aquest punt, hi ha webmestres i bloguers que només valoren l'allau de visites, vinguin d'on vinguin i cerquin el que cerquin. Visites, visites... I per això poden intercalar en els seus escrits noms de dones desitjades o paraules que puguin fer pensar als cercadors que allà hi ha determinats continguts (de sexe explícit, per exemple), que sabem que mouen un tràfic considerable a la xarxa.

De veritat creieu que una persona que cerca, posem per cas, imatges de sexe explícit o practicar sexe cibernètic restarà més de 3 segons en el nostre blog? Sí que haurem comptabilitzat una visita, però qualitativament ens és d'alguna utilitat?

Estem generant tràfic fictici enganyant els internautes. I són visites que difícilment tornaran o que no ens aportaran res qualitatiu: ni comentaris, ni enllaços, ni bones crítiques.

Jo cerco usuaris que vinguin i tornin i que se sentin com a casa en els meus blogs. Que em comentin, que em demanin, que m'enllacin, que em referenciïn i que em cataloguin.

El boca-orella de sempre: aquesta és, en definitiva, la clau de l'èxit d'un bon blog. I un bon contingut: original, únic, especialitzat i ben elaborat.

No he volgut pas ser exhaustiu amb aquests quatre articles relacionats amb el fet de ser bloguer. Es pot anar molt més enllà, sens dubte. Em sentiré ben satisfet, però, només que aquestes reflexions us hagin servit per conèixer o per avaluar la tasca que feu.

Ser bloguer amb tots els ets i uts (III)

Vèiem en els articles anteriors què ens portava a escriure un blog i quins sistemes teníem per optimitzar al màxim aquesta feina: dèiem, així, que cal reciclar continguts, que cal analitzar l'audiència i optimitzar els esforços ajustant la nostra producció als potencials lectors.

Cada audiència és diferent i calen eines que ens facilitin poder-la estudiar, analitzar i sistematitzar i oferir als lectors allò que volen en el moment que ho poden consumir.

Això encara és més vàlid si els teus lectors són usuaris RSS (i molts dels meus lectors ho sou i ho sé perquè rebo comentaris als pocs minuts de penjar un article) i reben allaus d'actualitzacions: el més possible és que no llegeixin els articles pendents.

Com actuem els lectors d'RSS? Encara que intentis optimitzar l'eina, fàcilment acabes tenint diversos centenars de fonts que s'actualitzen amb periodicitat diversa. Per als blogs és fantàstic, perquè t'estalvia el viacrucis de visitar els teus blogs de referència: quan s'actualitza algun blog ho saps al moment i si té una actualització o dues setmanals, no fa gaire nosa al teu Reader.

Però és clar: quants missatges rebeu en un dia? Més de 1.000? Diversos milers? Us imagineu un parell de dies sense llegir el Reader? L'acumulació de missatges per llegir és una muntanya inabastable. Solució: marcar-los tots com a llegits i aquí pau i allà glòria.

Si les teves actualitzacions arriben en un d'aquests moments d'allau informatiu, estàs condemnat a no ser llegit i a anar a la paperera directament. Cal doncs tenir-ho en compte. I afegim aquest supòsit als casos en què considerava que estàvem treballant per al diable.

Ser bloguer amb tots els ets i uts (i II)

Deia en l'antecedent d'aquest escrit que calia reciclar continguts. Ja en vaig parlar i per això us enllaço el que vaig dir en aquell moment, que segueix sent vigent i segueixo pensant el mateix: formats diversos (imatges, textos, píndoles, presentacions, àudios, vídeo) poden conviure amb una mateixa font.

I per tant, quan elaborem material sobre un tema, el podem abordar o desenvolupar en molt diverses plataformes i formats. Diferents i complementaris.

Cal tenir un comptador al blog? Definitivament, SÍ. I ha de ser un bon comptador, que ens ofereixi dades estadístiques de qui ens visita, quan ho fa, com arriba, des d'on ho fa i quines pàgines o informacions cerca.

Amb aquestes dades a la mà ens resultarà més fàcil optimitzar els esforços que esmercem en l'escriptura i manteniment del nostre blog. Per tant, hem d'analitzar la nostra audiència i entendre (i respectar) els seus costums.

En concret, cal veure els pics d'audiència (quan ens llegeixen més) horaris. I analitzar les oscil·lacions setmanals pel que fa a les visites del nostre blog. Això vol dir conèixer els nostres lectors per poder acontentar la demanda, dins les nostres possibilitats, i si tenim realment una voluntat de mantenir i premiar la seva fidelitat.

S'han d'analitzar aquestes dades perquè no totes les audiències funcionen de la mateixa manera, com passa, per exemple, amb altres mitjans audiovisuals (televisió, ràdio, mitjans digitals, diaris...). Ni coincideixen els fluxos horaris, ni els ritmes setmanals.

Porto més d'un any intentant analitzar la meva audiència. No és fàcil, ni hi ha una única anàlisi possible. Però crec que puc apuntar unes tendències que es repeteixen cíclicament.

Una bona part dels meus lectors són usuaris vinculats amb l'educació, amb les escoles. És potser un grup d'usuaris dinàmic, amb accés a connexió i que inverteixen unes quantes hores setmanals a remenar per la xarxa. Per tant, durant les vacances escolars, l'audiència baixa (mesos d'estiu i caps de setmana) i connecten bàsicament des de l'escola (o feina) els matins.

Però a les tardes també hi ha un altre segment d'usuaris important i les audiències es tornen a disparar. Poden ser escolars (o mestres) que connecten des de casa o gent que disposa de les hores de tarda/vespre per navegar per Internet. Penso que poden ser dos sectors diferenciats i complementaris, que conviuen perfectament.

Durant la matinada l'audiència cau gairebé a zero: són les hores de son i majoritàriament el meu públic (català) es connecta durant les hores que no dormo i dorm les mateixes hores que jo. Per tant les visites entre les 24.00 h i les 8.00 h del dia següent són mínimes.

Amb aquestes dades a la mà sé quan no és efectiu que faci feina als blogs:

• mesos de vacances d'estiu (juliol i agost), vacances de Nadal i Setmana Santa.
• caps de setmana (sobretot des de divendres a la tarda fins diumenge a la tarda).
• durant les matinades.

És treballar per al diable, perquè ningú et llegirà. O només algun passavolant.

Segueixo en articles subsegüents parlant dels lectors RSS (cada vegada més) i en com són d'efímers els escrits als blogs i a la xarxa en general.

Sóc bloguer, amb tots els ets i uts (I)

Per què escrivim en un blog? Per a qui escrivim? Quina visibilitat cerquem? Quina audiència tenim?

Són preguntes que en un moment o altre ens hem fet la majoria de bloguers. Sovint comencem a escriure per a nosaltres mateixos, perquè ens agrada o perquè ens ajuda a desfogar-nos. Però quan veiem que hi ha gent que llegeix allò que escrivim, que ho cita en altres articles i que, a més, et comenten el que escrius, llavors aquell espai personal nostre deixa de ser només nostre i passa a ser compartit per una comunitat més o menys àmplia i diversa.

Una cosa sembla clara: a tots ens agrada que ens llegeixin i ens comentin. Si no fos així, no ho penjaríem a la xarxa. Jo tinc molts papers que són només per a mi... i els tinc desats en un calaix de casa. No se m'acudiria pas penjar-los en un blog amb accés obert perquè tothom ho llegís. En això podem estar d'acord, oi?

I en el mateix moment que decideixes escriure un blog i fas una tria de llengua, i de temàtica i de servei d'hostatjament estàs començant a integrar-te en una comunitat més gran, on hi ha moltes persones que fan una cosa semblant a tu i que cerquen amb més o menys intensitat i amb més o menys neguit contactar amb aquests iguals. I ens agrupem per pobles, per llengua, per temàtica, per edats... Qualsevol excusa és bona per integrar-se en aquestes petites esferes que ens ajuden a no sentir-nos tan sols a la xarxa.

I també arriba el dia que posem un comptador al nostre blog, que l'apuntem en algun rànquing, que ens integrem en alguna esfera territorial o temàtica, que participem en alguna iniciativa conjunta o que anem a alguna trobada presencial. Som animals socials i no podem viure isolats.

I quina vida té un blog? L'experiència ens diu que poca. Se n'obren molts cada dia, però se'n tanquen encara més o, pitjor encara, resten com a cadàvers vivents en una xarxa que no fa neteja de llocs abandonats o desactualitzats.

Supervivència! I com aconseguir sobreviure en aquesta teranyina immensa i golafre que s'ho empassa tot sense contemplacions?

Continuaré^* aquest apunt, la setmana entrant, amb algunes claus que faig servir per sobreviure amb més de deu blogs actius i amb audiències creixents. Ja us sonarà d'algun altre cop que n'he parlat: reciclar continguts.

---

^*: La meva intenció era poder-ho enllestir amb un sol article, però penso que el tema dóna prou de si per poder-ne parlar una mica més. Per tant... Continuarà...