Dues ciutats cosines, sovint ignorades, a tres hores de distància, en termes temporals; a tres-cents quilòmetres, en termes espaials, i desgraciadament, a anys llum perquè políticament interessa (i dóna bons rèdits electorals a moltes formacions) i perquè nosaltres ho permetem.
He trigat 48 anys a fer estada a València i ara us podeu imaginar el meu compungiment per no haver posat remei a aquest buit molt abans. Cap excusa. Mea culpa.
El llibre era el de menys. Era només el motiu per trobar-nos i Laura Santacruz i el col·lectiu 1entretants han fet mans i mànigues per facilitar-ho i fer-ho possible.
De l'acte no en faré crònica. Us recomano llegir les que han penjat Francesc Mompó (que ens va parlar de La Iseta, la columna setmanal que va tenir durant vora un any a l'Informatiu) i Mercè Climent. O el que de ben segur que penjaran a la xarxa 1entretants.
Aniré a les anècdotes.
Presses i corredisses de darrera hora per problemes tècnics (qui no s'hi ha trobat!) i el murmuri de la gent que esperava a l'entrada ens anava fent botar el cor.
L'acte previst era de dues hores més el sopar. Va començar amb un retard més que acadèmic (mitja horeta) i es va allargar fins a les tres hores llargues i generoses, rematades amb el sopar i sobretaula a l'altell de Ca Revolta.
Ca Revolta... fa 10 anys. Quin nom més suggerent per enllaçar-lo amb els acampats de la plaça! Potser hi hagués hagut més persones (que potser no hi haurien cabut prou bé!), però feien també el seu paper a la plaça. Cada cosa té el seu temps...
Trobada 2.0. Dos canons de projecció: un per a les presentacions; un altre per al Twitter.
Que per a què serveix el Twitter? Heu seguit mai un esdeveniment en directe a través d'aquesta eina? Veieu el que s'esdevingué a Ca Revolta a través d'algunes piulades interessants, sota el hastag #AmbCaraiUlls:
