Entrebancaments

Ara en diem embarbussaments o travallengües. Però ja d'antuvi hi havia qui s'entretenia a enganyar la llengua, fent que s'entrabanqués en un dicteri complex de pronunciar, com podeu observar en l'article que signa "Sanch de Cargol" allà pel 1897.

Entrabancaments

En Borrás y l'Amorós
deyan qu'era ros en Rus
y respongué, un gamarús:
-No'n té res, en Rus, de ros.

En Piu, que manobra fou,
fent un pou va perdre un peu,
y a un amich, digué, l'Aleu:
-Pau, en Piu té un peu al pou.

En Manel, home tranquil,
á n'en Mil va comprar mel,
y digué, trobantla un fel:
- Molt mala mel ven en Mil

En Reig va tornarse boig
y á n'en Roig, sense cap enuig,
insultava, y digué en Puig:
-N'hi falta un raig á en Reig, Roig.

La filla del senyor Tripa,
quant ab la Pepa jugava,
no molt de gust, exclamava:
-Papa, la Pepa m'empipa.

De ví no'n puch beure un poch,
y tant que'n beuria, xich
-va dir en Pich á n'en Roch
y aquest respongué: -Jo't toch,
donchs jo puch, y'n bech poch, Pich.

En Bel va dir, á n'en Gual:
-Só un vil-home pro, jo sol
sóch capas de...
-No alsi'l vol
que Bel, home vil res val.

Sanch de Cargol.

PD.: Suposo que no cal adaptació del text al català modern. Ull!, però que hi ha formes que avui dia no són pas vàlides! Qualsevol aclarimetn que us calgui, si us plau, demaneu-ho als comentaris.

---

Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1897). Pàg. 60.

Refranys empeltats

Refrans empeltats

Jugar amb els refranys, des d'antuvi. Com dèiem, els qui ara es dediquen a estrafer refranys i actualitzar-los a les noves tecnologies no han pas inventat la sopa d'all, sinó que reprenen una antiga tradició de jocs lingüístics que ja trobem recollits en revistes d'època, de finals del segle XIX, com aquests que recullo avui de Joanet Xarramí (un pseudònim, com també era habitual de fer-ho en aquells moments).

• Quan els gossos lladran... arriban á fer mal de cap.
• Si vols estar ben servit... procura tenir molts criats y moltas pelas
• Qui vulgui peix... que'n compri.
• Qui xerra... amohina.
• Com més parents... mes familia
• Qui fa un cove... pot posarse á cisteller
• En temps de fam... hi ha miseria
• Val més anar sol... que ab la sogra
• Los boigs fan... bojerías
• Qui no vulga pols, que no vaja... al Ensanxe.

---

Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1897). Pàg. 141.

Refranys empeltats

Jo suposo que en aquella època (finals del s. XIX) era prou habitual jugar amb els refranys i parèmies. Prova d'això és que si fa pocs dies us reproduïa els ditxos contrariats, en el mateix Almanach, unes quantes pàgines més enllà (pàg. 141), trobem els Refrans empeltats de Joseph Coroleu.

Aquests són tots en català i mentre el primer hemistiqui ens recorda algun refrany conegut, la segona part està estrafeta a gust de l'autor.

Us ho reprodueixo també.

REFRANS EMPELTATS

• Si vols estar ben servit, treu la grossa de Madrit.
• Ab palla y temps s'engreixan els burros.
• QUi canta á taula y xiula al llit, te'l geni molt eixerit.
• Any de neu any de fret.
• Qui traballa no menja y fa fástich al diumenge.
• La pór no guarda res.
• Si vols que't trobin bonich, fes corre que t'has fet rich.
• Ahont menjan quatre menjan tres.
• Tant va'l canti á la font que fa fastich de vell.
• Qui vol peix, que's grati la butxaca.
• Marxant que pert y riu, ó es molt rich ó está de gresca.
• Gat escaldat miola de cremat.
• El gos que lladra amohina á tothom.
• Val més sabi conegut que boig per coneixer.
• Com més xica es la nou menos atipa.
• Caball regalat senyal que val poch.
• De llevant ó de ponent, de richs pródichs sias parent.

---

Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1895). Pàg. 141.

Ditxos contrariats

Refranys estrafets, refranys inventats, refranys recreats, versos rimats: sobre una base paremiològica, refer-la amb un cert sentit de l'humor o de la ironia. Jugar amb els refranys, vaja.

I potser podríem pensar que això ho acabem d'inventar, que mai abans s'havia fet. La sopa d'all hem inventat!

Llegint l'Almanac de la Esquella de la Torratxa de 1895 (només fa 114 anys), ja hi ha un article sobre Ditxos contrariats. Us el reprodueixo.

DITXOS CONTRARIATS

A río revuelto... senyal de molta aygua.
A grandes males... grandes medicinas.
Antes de casarte... mira de no tenir sogra.
Donde las dan... ne fujo corrents.
Dios los cría... y'l fossé'ls enterra.
El peor de todos los males... es no tenir un ral
El que con un cojo vá... no pot caminar gaire depressa
El que roba á un ladrón... molt espavilat ha de ser
Júntate con buenos... si es que buscantlos molt, logras trobarne

I. TARRUELLA

Tenen la gràcia d'estrafer el refrany castellà. Per tant, una mostra del bilingüisme que ja es podia trobar en aquella època.

Jo sempre me'n recordo d'un que em deia una companya de feina: Cría cuervos... y tendrás más.

I encara algun altre que ha fet prou fortuna: Ojo por ojo, sesenta y cuatro.

Però ja veieu: referents en castellà. En sabeu més? En sabeu en català? Us agrairé que me'ls deixeu als comentaris.

---

Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1895). Pàg. 107.

El català, mare de totes les llengües

Rellegint els Anuaris de la Esquella de la Torratxa, en el de 1895 he trobat un article molt divertit sobre un tema que recurrentment tracten altres autors (per exemple Ed. Millà en un llibret que reprodueix aquest mateix article): quina és la llengua més antiga? D'on provenen les llengües modernes?

Amb molt d'humor (i poc de rigor lingüístic, tot sigui dit), cerquen equivalències i influències del català en la resta de llengües del món.
I aquest és el resultat:

LA LLENGUA CATALANA
ES LA MARE DE TOTAS LAS LLENGUAS

A un grapat d'anys que aparegué en Lo Xanguet un aplech de frasses catalanas qual eufonía era la mateixa de moltas altras llenguas vivas y mortas. Més ensá La Llumanera de Nova-York portá una col·lecció numerosa de frasses catalanas per l'istil, en demostració de que la llengua catalana havia de ser la mare de totas las llenguas perque ella sola comprenía'ls sons de totas ellas. Una y altra inolvidables publicacións están agotadas. Jo vaig recullir d'una y altra aquellas bromadas de la més bona lley y he procurat enriquir l'aplech resultant ab bona cosa de frasses novas, ó per lo menys inéditas, classificant-las totas d'acort ab lo quadro universal de llenguas trassat pel sabi Max-Müller, pera que's vegi que totas las llenguas del món tenen arrels en la catalana , y si no's vol confessar que siga la nostra la mare de totas, al menys se vindrá á parar en que cap com la nostra té condicións pera ser la llengua universal quan d'aixó's tracti. Alguns amichs m'han demanat que publiqués la meva col·lecció classificada, y jo he pensat qu'en lloch millor qu'en L'ALMANACH DE LA ESQUELLA DE LA TORRATXA podria publicar lo que's desitja. Héusela aquí.

PRIMER GRUPO
LLENGUAS MONOSILÁBICAS

CHINO - Quin fou lo sant gay que tens al estanch? - Com que tinch tanta sang á las cinch tinch son. - Tinch cinch fills tísichs y prims y amichs intims vinticinch.

SIAMÉS - Teta tonta, tanta tinta tota t'unta. - En quin tinté té tinta Anton? - Aquest estúpid ha escupit en un tupí qu'está tupit.

SEGON GRUPO
LLENGUAS AGLUTINANTS

FAMILIA AFRICANA

MANDINGA
- 'Ls encenalls s'empassan per las senallas.
- Las bagassas malaltissas s'esllavissan sachsejant.
- Estich pensant de quant ensá s'han esquinsat los cinch cents sachs.

ZULÚ
- Setze agutzils s'han emmatzinat ab brots d'etzevara.
- Ab xerigot els noys s'esquitxan.
- Si'l butxí butzina esbótzali l'atzarola.

EGIPCI
- Donch gola al cayre del padrís.
- No ramení tafané si no'l faré anar d'oros.
- Tot lo meu se'n va en missas ó ciris.

FAMÍLIA TURANIA

TURCOMÁ
- Si es tova costa calés.
- Dins del cove hi ha caragolets molt cars.

SANSCRIT
- Com qu'ha de rajá fássimela barata.
- Sa madrastra y sa mare m'han escrit que l'asa brama.

FAMILIA HOLOFRÁSTICA

AZTECA
- Está feta l'escala? Guáytila, pórtili, coyti.
- Quan en Quico xiscla la Tecla xiula.
- Lo baylet del butzem cala piulas.
- Estripali'l caixal xich á la mula.
- A pí xich escala no cal, si cal duli.

EUSKAR
- Arri bagarra no me la carreguis.
- M'has arrencat la cua de la grua.
- Oy que van enrera'ls esguerrats?
- Una sagarreta se'm agarra.
- Ab el casco se sua.

TERCER GRUPO
LLENGUAS PER FLEXIÓ

FAMILIA SEMÍTICA

HEBREU
- 'M raca'l sabatot rebech.
- Qué hi fas? Agafarne un es lo que't toca.
- Carat, quin rot.
- Nostramo trech l'aca?
- La traca s'atraca.

ARABE
- Ab las alicatas ben segú fem marinyachs.
- Ola Laya, volem oli.
- Bufá no fá fí.
- Anant á la babalá li han esqueixat la bufanda.
- Ala, baliga balaga, ves á cabdellá fil fí.

SIRIACH
- Un germanastre d'en Bonastre diu qu'ha atrapat un pollastre.
- En Fabra té una cabra sota cad'abre.

FAMILIA INDO-EUROPEA

GRECH
- Lo gos s'esgarrifa de tocá l'ós calent.
- Qu'ética está la Tona.
- Al cal Hipólit no hi ha qu'anarhi.
- Qu'es bó escumar ví ab espátula?
- Quan arrenqui la bullida, pénjala als calamástechs.

LLATÍ
- Melis es fusta per vigas.
- Te demano estám y'm surts ab corda.
- Si no m'aturo perdo l'oremus.
- D'aná ab els nuvis al omnibus casi be l'avia sua.
- Avis murris portan els nuvis á Gracia en omnibus gratis.

ITALIÁ
- Fasolet ó caldo es bo per qui matina.
- Passi, passi, xitxarel·lo, fassi muxoni y camini.
- Per un escapulari van donarhi un picotí de carquinyoli.
- En saldoni fa un tiberi de víxarel·lo ab ali-oli.

CASTELLÁ
- La política castellana es aventurera.
- La patata catalana es consentida.
- Vaya una broma de pitos y flautas.

GALLEGO
- Guayta minyó la gayta de nyiguinyogui
- Ay! guenyo del meu carinyo que'ls morros t'espinyo.

PORTUGUÉS
- Qué li cau á ne'l sarau á la dona de casa?
- Lo que'm cou ho porto á sobre.
- Tingáu la festa en pau.
- A peresa no'm guanyáu.
- Dos reys van anaá á sarau.
- Noya la perruca os cau.

FRANCÉS
- Un bon jornal fa de bon-suar.
- Ab fanch del carré m'ha embrutat lo cotó.
- Un xeval m'ha atrapat un calé.
- Ja ve'l marxant?
- Comprém pa?
- Qu'es que sé que sab tothom?

RUS
- Qu'ho vols com arrop?
- La garrafa del xarops'ha aixefat ab'l trepitj.
- D'un buf va quedar pitof.
- Un ruch xich de Garraf va ferse un tip de garrofas.
- Aqueixa escarxofa fa tuf d'aygua naf.

POLACK
- Qui li piqui que s'ho rasqui.
- Quan pesqui no s'arrisqui.
- Mira que no s'osqui.
- Ves que no s'embesqui.
- No s'engresqui y no m'esquinsi.
- Vingui aquí á jugar á la brisca.
- Si te basca que busqui qui'l refresqui.
- No's trenqui la closca quan rellisqui.

ALEMANY
- Saben sí'l gotim vert fa las ocas grassas?
- Un cranch va caure sobre una brasa grossa.
- Xafan xuxos y fan traus.
- Jo't flich que flochs que du.
- Es que s'ha fet un gros trench al nas ab un catúfol esberlat de la cisterna.
- Ja vol préssechs grochs?
- Lo mal del fetje engreixa'l metje.
- Elástichs blaus fan fástich si's mullan y's tacan.

INGLÉS
- L'anech ha mort sens' haver-hi hagut espeternech.
- No's toquin ni's moquin.
- May estich tip de bescuyts.
- L'oncle broda á la moda.
- May cap gech me fa sachsons.
- No pot haverhi hagut may ví á n'aquest got.
- Lo got demlo al xicot que s'ha cruspit'l turró perque no xerri.

Y prou.

MARRAMAU.

Recorda aquella cançoneta infantil de Si tu vas al cel amb patinet, que construeix estrofes en diferents idiomes a partir de jocs lingüístics semblants (hi ha moltes variants i versions diferents):

1.- Si tu vas al cel amb patinet
fes-m'hi un bon lloc
que hi pujo jo.
Airi Airó! Airi Airó!

(castellà)
2.- Si al cielo vas patinando
hazme un lugar
que subo yo...

(francès)
3.- Si tu vas au ciel en patinant
fais un petit trou
que jo monte là...

(anglès)
4.- En un got no hi pot haver-hi hagut
mai vi del bo
sense un embut...

(àrab)
5.- Jamai jalem ni jalarem
fa mal aquí
fa mal allà...

(rus)
6.- Romanitoff truep titoff
strangula poff
amb l'aigua roff...

(xinès)
7.- Tinc tanta set que a les set tinc set
tinc tanta son
que a les cinc tinc son...

---

Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1895). Pàg. 90-93.