Linguamón: Mapes vius

Ho he vist a can Mayans: segueixen les novetats a Linguamón.
Però estigueu atents que mai són les últimes!



Encara en fase de proves han publicat ja al seu web els Mapes vius, una ambiciosa iniciativa d'innovació cartogràfica entorn a les llengües del món. En paraules d'Antoni Mir, director de la Casa de les Llengües - Linguamón, «És una aplicació que té aquest sentit de donar visibilitat als idiomes, de crear eines útils. És una eina que utilitza un software lliure, és a dir, no és Google Earth, perquè Google Earth et permet utilitzar la teva cartografia si tu li'n cedeixes els drets; i vàrem pensar que un organisme d'una administració pública no havia de fer això. Per tant, són uns mapes de cartografia lliure perfectament vàlids».

«La Toponímia sí que és una incorporació de la Casa de les Llengües. Té una aportació ben interessant i tendrà aplicacions múltiples. D'entrada qualsevol usuari del món tendrà accés a aquesta informació en 21 idiomes. És a dir, és una tecnologia interactiva que no existia. La tecnologia ja existia, però l'aplicació no. L'aplicació és interactiva. I relaciona la base de dades amb els mapes».

La navegació pel mapa de les llengües és molt intuïtiva i senzilla i de cada una de les llengües del món podem obrir una fitxa amb les dades bàsiques actualitzades.

Les opcions de visualització són via satèl·lit, el mapa en blanc i i el mapa d'alçades. I hi ha les preceptives opcions d'imprimir, desar, generar un informe o enviar per correu electrònic.

Podem fer cerques en el mapa del món per llengües o per zones i, si ens registrem, podem desar les cerques que hem fet. També hi ha determinats mapes predefinits, com el dels dialectes del català i permet crear i compartir activitats sobre les llengües del món, classificades per edats (no oblidem que hi col·labora el Departament d'Educació, també).

Lluís de Yzaguirre: Análisis del manifiesto monolingüista

A través del blog del Marc Belzunces m'assabento de la rèplica del Dr. Lluís de Yzaguirre al pamflet dels pseudointel·lectuals, que finalment ha publicat La Vanguardia, el dilluns, 28 de juliol de 2008.
Se'ls pot respondre amb el cap, amb el cor, amb el fetge... o amb arguments seriosos i lingüístics com els que aporta Lluís de Yzaguirre.

Sabia que el Lluís estava preparant aquesta resposta quan ens vam veure fa unes setmanes per preparar uns documents que ens demana Linguamón - La Casa de les Llengües sobre Bones pràctiques multilingüístiques relacionades amb l'àmbit de les TIC, de les quals us en parlaré en un altre article, més endavant.

Amb el Lluís ens uneix una bona relació des que vaig ser alumne seu a quart de filologia de la UB, on ell impartia Fonètica i Fonologia Catalanes. De fet, ell em va obrir la porta per col·laborar als Serveis Lingüístics de la UB. Allò era el 1994. I des d'aleshores, intermitentment, els nostres interessos i inquietuds es van trobant, ara aquí, ara allà.

És important que veus autoritzades com la seva s'aixequin i desmuntin les grolleres mentides d'aquests pesudointel·lectuals. Calen veus lúcides que ens recordin on som i on anem i que més enllà de respostes i actes individuals, puguin moure una col·lectivitat sencera.

"Perquè hem d'aprendre a dir:
prou mentides i prou cinisme!"

Us dono els enllaços a l'article publicat a La Vanguardia [pdf], que ell té disponible al seu lloc web i el document ampliat [pdf] on aporta molts més arguments i expressats d'una manera molt més clara i entenedora.

Llegiu-lo, que us sorprendrà i us agradarà. Només vull destacar dos fragments que mereixen constar al Diccitionari:

• «El concepto de lengua común es un acto de fe sin relación con la ciencia.»
• «Confundir la persecución (incluidos prisión y asesinatos) gracias a la cual se ha implantado el castellano fuera de su dominio con arraigo histórico no tiene perdón.»
• «Decir que la protección de las demás lenguas españolas se ha cumplido sobradamente es un insulto a los hablantes del aragonés y del asturiano.»
• «Partir de premisas falsas es el mejor método para llegar a conclusiones erróneas.»
• «Los padres que desean que sus hijos sean monolingües, como los que no quieren que cursen educación para la ciudadanía, como los padres musulmanes que prohíben a sus hijas hacer educación física, no son menos fundamentalistas que los testigos de Jehová que no quieren que a sus hijos se les practiquen transfusiones.»

Linguamón: posada de llarg

Diuen que rectificar és de savis. I m'alegra molt haver-me de disculpar per les previsions agoreres que feia per la invisibilitat del projecte de la Casa de les Llengües. Suposo que un projecte d'aquesta envergadura i pretensió necessitava d'aquest temps de gestació.

Si la línia del centre segueix la qualitat marcada i demostrada el dia de la presentació al Petit Palau del Palau de la Música, aquest passat dimarts 11 de juliol, estic segur que ens reportarà moltes alegries.

Tot l'acte va ser exquisit. Amb ritme, bon gust, qualitat i missatge. Com no podia ser d'una altra manera: la Casa de les Llengües havia de començar amb un missatge clar i contundent.

Com diàfana i documentada fou la conferència de David Crystal (tan de bo algun dia la trobem reproduïda en el web institucional de Linguamón), el president del Comitè Científic.

Crystal va vertebrar el seu parlament al voltant de tres eixos, que marquen les tendències lingüístiques d'aquest nou segle:

• La globalització, per la irrupció de l'anglès com a lingua franca.
• L'extinció de llengües. Si al segle XX quedaven unes 6.000 llengües, es calcula que la meitat desapareixeran al llarg d'aquest segle XXI.
• La tecnologia. L'extensió d'Internet ha suposat una revolució a molts nivells per a les llengües... i una oportunitat de fer-se visibles a moltes llengües minoritàries.

El colofó: Jaume Sisa i el seu Qualsevol nit pot sortir el sol, interpretat per artistes d'arreu del món. Simplement excels.

En definitiva un acte pel multilingüisme, pel plurilingüisme i per la tolerància.

Veient la delicadesa amb que saben abordar les sensibilitats, els noms del Comitè científic (presidit per David Crystal, però amb altres noms com ara, Peter Austin, Colin Baker, Ayo Bamgbose, Manuel Castells, Jean Claude Corbeil, M. Carmen Garmendia, François Grin, Monica Heller, M. Carme Junyent, Luis Enrique López, Guillem López Casasnovas, Isidor Marí, Marianne Mithun, Juan Carlos Moreno, Òscar Pujol, Xavier Sala i Martín, Joe Sheils, Jesús Tuson, Llorenç Valverde i Colin Williams), els objectius i l'arquitectura del lloc web, tot fa preveure que en seguirem parlant.

I segur que també acudirem sovint al Portal de tecnologies multilingües, un repertori de recursos que haurà de créixer i créixer exponencialment.

La Casa de les Llengües

Arran del diàleg celebrat en el Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004, «Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau», organitzat per Linguapax i amb la participació dels lingüistes Fèlix Martí i Isidor Marí, va néixer el compromís de crear La Casa de les Llengües, proposada en el transcurs del Diàleg pel lingüista David Crystal, sobre una idea que Linguapax fa temps que hi treballa.

Martí i Marí han dit que hauria de ser un centre d’investigació d’envergadura i no un museu de llengua, «que no ens agrada perquè s’hi guarden realitats mortes». Es tractaria d’una «proposta innovadora que ajudi a la convivència entre llengües grans, mitjanes i petites» i que consolidi a Barcelona «La Meca de la diversitat lingüística» com a punt de referència en aquest àmbit.

Per un Acord de Govern d'11 de gener de 2005, es va considerar necessari crear el carrec de director de la Casa de les Llengües, per tal de potenciar i donar impuls al programa de promoció d’aquest organisme dependent del conseller en cap. Antoni Mir, fins aleshores secretari de Política Lingüística, va deixar el càrrec per assumir aquesta nova direcció, integrat inicialment per la Generalitat, el Centre Unesco de Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures.

L’objectiu d’aquest organisme és esdevenir una seu internacional de les llengües del món, que en permeti l’arxiu i l’estudi, i en faciliti la preservació i l’ús com a vehicle de comunicació, civilització i diàleg, com a patrimoni cultural de la humanitat, i com a dret inalienable de les persones i les comunitats lingüístiques. També vol fer de Catalunya un referent mundial i internacional en diversitat lingüística, multilingüisme i indústria aplicada a les TIC, i d’entre els seus objectius a destacar hi ha el de treballar en xarxa des de qualsevol punt de la Terra.

Posteriorment, per una Resolució de Presidència del 7 d'abril de 2005, es dóna publicitat a l'Acord del Govern de la Generalitat de 22 de març de 2005, sobre la constitució del consorci Casa de les Llengües.

Al DOGC 4425, de 13.7.2005 surt el cessament d'Antoni Mir i Fullana, com a director de la Casa de les Llengües, amb efectes del 30 de juny de 2005.

Gairebé mig any després no se n'ha sabut res més ni hi ha notícies que el consorci tingui una seu fixa (ni no fixa). Serà un altre bon propòsit que no arribarà a bon port?