Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris refranys estrafets. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris refranys estrafets. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 de febrer del 2013

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Refranys empeltats











Refrans empeltats


Jugar amb els refranys, des d'antuvi. Com dèiem, els qui ara es dediquen a estrafer refranys i actualitzar-los a les noves tecnologies no han pas inventat la sopa d'all, sinó que reprenen una antiga tradició de jocs lingüístics que ja trobem recollits en revistes d'època, de finals del segle XIX, com aquests que recullo avui de Joanet Xarramí (un pseudònim, com també era habitual de fer-ho en aquells moments).
  • Quan els gossos lladran... arriban á fer mal de cap.
  • Si vols estar ben servit... procura tenir molts criats y moltas pelas
  • Qui vulgui peix... que'n compri.
  • Qui xerra... amohina.
  • Com més parents... mes familia
  • Qui fa un cove... pot posarse á cisteller
  • En temps de fam... hi ha miseria
  • Val més anar sol... que ab la sogra
  • Los boigs fan... bojerías
  • Qui no vulga pols, que no vaja... al Ensanxe.




Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1897). Pàg. 141.

diumenge, 27 de setembre del 2009

Refranys empeltats

Jo suposo que en aquella època (finals del s. XIX) era prou habitual jugar amb els refranys i parèmies. Prova d'això és que si fa pocs dies us reproduïa els ditxos contrariats, en el mateix Almanach, unes quantes pàgines més enllà (pàg. 141), trobem els Refrans empeltats de Joseph Coroleu.

Aquests són tots en català i mentre el primer hemistiqui ens recorda algun refrany conegut, la segona part està estrafeta a gust de l'autor.

Us ho reprodueixo també.

REFRANS EMPELTATS

  • Si vols estar ben servit, treu la grossa de Madrit.
  • Ab palla y temps s'engreixan els burros.
  • QUi canta á taula y xiula al llit, te'l geni molt eixerit.
  • Any de neu any de fret.
  • Qui traballa no menja y fa fástich al diumenge.
  • La pór no guarda res.
  • Si vols que't trobin bonich, fes corre que t'has fet rich.
  • Ahont menjan quatre menjan tres.
  • Tant va'l canti á la font que fa fastich de vell.
  • Qui vol peix, que's grati la butxaca.
  • Marxant que pert y riu, ó es molt rich ó está de gresca.
  • Gat escaldat miola de cremat.
  • El gos que lladra amohina á tothom.
  • Val més sabi conegut que boig per coneixer.
  • Com més xica es la nou menos atipa.
  • Caball regalat senyal que val poch.
  • De llevant ó de ponent, de richs pródichs sias parent.


Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1895). Pàg. 141.

dilluns, 7 de setembre del 2009

Ditxos contrariats

Refranys estrafets, refranys inventats, refranys recreats, versos rimats: sobre una base paremiològica, refer-la amb un cert sentit de l'humor o de la ironia. Jugar amb els refranys, vaja.

I potser podríem pensar que això ho acabem d'inventar, que mai abans s'havia fet. La sopa d'all hem inventat!

Llegint l'Almanac de la Esquella de la Torratxa de 1895 (només fa 114 anys), ja hi ha un article sobre Ditxos contrariats. Us el reprodueixo.
DITXOS CONTRARIATS

A río revuelto... senyal de molta aygua.
A grandes males... grandes medicinas.
Antes de casarte... mira de no tenir sogra.
Donde las dan... ne fujo corrents.
Dios los cría... y'l fossé'ls enterra.
El peor de todos los males... es no tenir un ral
El que con un cojo vá... no pot caminar gaire depressa
El que roba á un ladrón... molt espavilat ha de ser
Júntate con buenos... si es que buscantlos molt, logras trobarne

I. TARRUELLA

Tenen la gràcia d'estrafer el refrany castellà. Per tant, una mostra del bilingüisme que ja es podia trobar en aquella època.

Jo sempre me'n recordo d'un que em deia una companya de feina: Cría cuervos... y tendrás más.

I encara algun altre que ha fet prou fortuna: Ojo por ojo, sesenta y cuatro.

Però ja veieu: referents en castellà. En sabeu més? En sabeu en català? Us agrairé que me'ls deixeu als comentaris.



Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1895). Pàg. 107.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Humor i frases fetes

Qui diu que la lingüística és avorrida?

Som un país de lletraferits, no ho podem pas negar. I sempre ens hem volgut empescar la manera de trobar-li la clau de volta a aquella frase o expressió.

Juguem amb les paraules des de la ludolingüística, des dels refranys, des de la televisió... o des de la ràdio.

Si l'encerto l'endevino, Bocamoll, Màrius Serra, Les 1001 dites...

Donen molt de joc, oi?

El penúltim exemple: les Farses fetes i refranys de l'altre dia de La Segona hora del Minoria absoluta de RAC1, amb una revisitació de refranys i frases fetes clàssiques, carrinclones, démodés, que han perdut actualitat i vigència. Fa pocs dies parlàvem de refranys estrafets. Fa pocs dies, també, Magdalena Ramon a IBWEB parlava de refranys actuals sobre tecnologia. I avui RAC1 sortia al carrer amb refranys inventats, refranys impossibles perquè la gent els trobés un significat.

Si voleu riure una estona, us recomano d'escoltar-lo des del podcast del programa, en format mp3. I si us animeu, podeu deixar algun missatge en el blog del programa.

dilluns, 1 de setembre del 2008

Refranys estrafets

Què diferencia un refrany d'un proverbi? I un proverbi d'una citació?

Aquest és un terreny força estudiat i amb uns marges prou apamats i definits. Tot i així, sempre trobem algunes peces que grinyolen, algunes notes que desentonen i que no sabem ben bé dins de quina capseta guardar.

És aquest el cas dels refranys estrafets. O refranys inventats. O neorefranys. O refranys moderns. O versos rimats, simplement.

Què diferencia un dels versos d'Albert Llanas d'un refrany popular? Què diríeu que és El que als altres vegis fer, no ho facis si no et convé? I El rellotge no perdona a qui perd sempre l'estona? I Cada quatre anys es celebren les olimpíades, records de Grècia i esforços per guanyar medalles? I No per molt que es faci de dia em llevo abans?

Doncs tots entrarien dins la categoria de refranys estrafets o moderns. El primer és d'Albert Llanas. El segon, d'Antoni Pi. El tercer, de Miguel Cervero Ruiz. I el quart, d'en Jaume Perich.

Com els refranys populars, n'hi ha d'humorístics, de satírics, d'aire sentenciós o simples pensaments rimats.

La diferència entre els uns i els altres? Que uns es remunten a la tardor dels dies i no en sabem l'autor i els altres són publicats en obres signades, amb autor conegut.

Però la forma, la intenció, el contingut... coincideixen plenament.

Tant coincideixen que qualsevol d'aquestes frases d'autor poden fer fortuna i passar a engrossir l'imaginari popular. La Cultura amb majúscula d'un poble se'l fa seu i llavors ja el que menys importa és qui ho va dir o escriure per primer cop.

És una mica com les etimologies dels refranys. Sabem l'origen dels refranys i les frases proverbials? Ben poques vegades. Perquè se'n perd l'origen o es descontextualitzen d'allò que les va originar. I ben sovint canvia el significat amb el pas del temps.

Ja veieu. Paremiologia popular vs. paremiologia sàvia. Una frontera ben estreta i subtil. Discontínua i no sempre clara.

Quants refranys es va inventar Amades? Quants en va embellir durant la seva feina d'arreplega? Quants n'he inventat jo mateix...?

Contes i llegendes a la vora del foc...