Diccitionari 3000

Logo vist a http://www.tebo-3000.de/

Arriba un moment que, amb tantes efemèrides per celebrar, n'hi ha alguna que se t'escapa. Això ens ha passat amb el Diccitionari, un dels meus blogs més veterans, del 16 de juny de 2007 (ens hem saltat el 5è aniversari!), compartit amb el David, el Joan i el Marc -en rigorós ordre alfabètic, perquè ningú s'enfadi- des d'inicis del 2008, que ha superat ja les 3.000 entrades. Enrere queden les 1.000, del 30 de juliol de 2008 o les 2.000 del 26 d'abril de 2009.

Ens hem relaxat. Números canten. I hem pogut mantenir l'empenta, embranzida i actualització inicial mercès a la dedicació gairebé exclusiva del Marc Cortès i Minguet, l'amo i senyor en aquests últims anys del blog.

Tant és així, que els altres tres diccitionaristes, d'amagat, hem decidit fer-li un homenatge i dedicar-li aquestes 3.000 citacions del Diccitionari en exclusiva.

Avui que és la Festa Major del Pla de Sant Tirs, li dediquem un apunt als nostres blogs i unes quantes entrades triades al Diccitionari amb les màximes que el Marc escampa per arreu...

No us perdeu els escrits que li han dedicat el David i el Joan:
- Cinc cèntims: Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
- Gazophylacium: Citacions vora Segre

Per Nadal, el Diccitionari és dels usuaris

Com ja hem fet en altres períodes vacacionals, aprofitem aquests dies de descans per obrir el Diccitionari, el diccionari de citacions, als usuaris.

Hem posat al dia les propostes que ens heu fet arribar a través del formulari i podrem publicar una citació cada dia entre Nadal i Reis. Les anireu veient publicades cada matí.

Des de la inauguració d'aquest formulari, a l'agost de 2008, ja ens heu fet arribar 166 citacions.

I què podem dir? Doncs només gràcies, gràcies i més gràcies. I que mai us canseu de fer-nos arribar noves citacions!

Les dites populars són el pes de la paraula que no es fa enrere, que es claven a l'ànima com un punyal i que són el pinyol de la nostra cultura

Paremiologia catalana al Facebook

Dissabte em vaig decidir a provar l'aventura d'obrir els materials de paremiologia a les xarxes socials, on els seguidors i amistats que hi tinc són força diferents i no coincidents amb els lectors habituals del blog.

Així, vaig obrir la pàgina de Paremiologia catalana al Facebook i vaig crear el perfil del Diccitionari al Twitter. Són dos serveis de xarxes socials on hi tinc perfil actiu des de fa força temps i que penso que funcionen molt bé per a continguts com els que ofereixen el diccitionari o la pàgina de paremiologia.

Resultat? És molt d'hora per fer-ne una valoració, però la pàgina al Facebook ja té més d'un centenar de seguidors i les actualitzacions al Twitter del Diccitionari ja arriben a més de 30 persones.

Aquestes eines permeten una interacció directa amb els lectors i ofereixen unes possibilitats d'actualització i de materials molt versàtil que es complementa amb els continguts del blog.

Així, a la Pàgina de paremiologia hi ha penjades les fotografies de la conferència de Vilafranca del Penedès, de finals de novembre i un videomuntatge amb la part sobre Amades que vaig utilitzar per a l'homenatge al folklorista en el 50 aniversari de la seva mort.

A l'agost, el Diccitionari és dels usuaris

I mai més ben dit!

Aquest agost, hem aprofitat per posar al dia les vostres propostes a través del formulari i ha donat per publicar gairebé una citació cada dia. Les anireu veient publicades cada matí.

I què podem dir? Doncs només gràcies, gràcies i més gràcies. I que mai us canseu de fer-nos arribar noves citacions!

Entrevista a Joan Solà a eldebat.cat

No us perdeu l'entrevista que li van fer a Joan Solà al diari digital El Debat.cat el passat 26 de juny de 2009: penso que ja hi avançava moltes coses que després va poder repetir al Parlament.

Si aneu a l'enllaç de l'entrevista, hi trobareu també el video.

Per als amics lectors del Diccitionari n'he extret una de les frases perquè la puguin seguir completa si ho desitgen:

Jo regalaria tots els diccionaris catalans i totes les gramàtiques catalanes si tu em regales una altra cosa: que demà, als carrers de Barcelona jo sentiré que el català hi viu amb normalitat

Autor: Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 1940), lingüista català.

Font: Vista a l'entrevista que li fa Carles Bellsolà al diari eldebat.cat el 26 de juny de 2009.


Nota: La imatge és de Vicens Giménez. Es pot veure en vídeo l'entrevista sencera.

Mans generoses, mans poderoses

En els temps que corren, d'individualisme (diuen), d'egoisme (diuen), de mirar només per cadascú (diuen)... hi ha actes que esmicolen aquests tòpics i precisament des del web 2.0, aquell centrat precisament en l'individu sol, aïllat i autosuficient (diuen).

Ja fa un temps vam obrir un formulari perquè els lectors del Diccitionari ens poguessin fer arribar les seves citacions preferides: és un blog compartit que pren sentit precisament a partir de la interacció amb els lectors.

Bé, ja feia balanç ara fa uns mesos del funcionament extraordinari del formulari, amb més d'un centenar de citacions aportades pels lectors (vora un 5% del total del Diccitionari, poca broma), però és que la cosa va molt més enllà: d'una manera absolutament altruista i generosa Joan Ilari Lapuerta i Bernie ens han fet arribar sengles documents de text amb centenars (en el primer cas) i milers (en el segon cas) de citacions.

Un gran tresor, sens dubte que agraïm moltíssim. I calia deixar-ne constància. Anireu veient, doncs, sovint, que en citacions del Diccitionari agraïm públicament aquests dos lectors les seves aportacions tan generoses.

II Setmana del marro al Diccitionari

A cal Diccitionari no parem. Si fa poc va ser celebrar les 2.000 citacions catalogades, aquesta setmana reprenem una iniciativa que va funcionar molt bé l'any passat: La II Setmana del Marro, amb citacions una mica més pujades de to que de costum (i amb fotografies també força més suggerents, pel que estic veient aquest any).

No us ho perdeu! Si ens voleu ajudar amb alguna d'aquelles citacions de dos o tres rombes, ens les podeu fer arribar a través del formulari: les encabirem dins aquesta mateixa setmana!

Una de les perles recollides:

A la dutxa, no t’entretinguis evocant totes les marranades que has somiat si no és per decidir quines posaràs avui en pràctica

Autor: Pere Asensi (pseudònim).

Font: De la novel·la Com guanyar amics. Edicions de La Magrana, 1988. Vista al bloc Tinta xinesa.

Diccitionari: 2.000 citacions

(El logo és gentilesa de Carnús de Cal Gavatxó,
autor també del logo del Diccitionari. Gràcies!)

El 30 de juliol de 2008, poc més enllà de tenir un any de vida, celebràvem haver arribat a les mil citacions del Diccitionari.

Només nou mesos després, ja hem doblat aquesta quantitat i ja hem arribat a les 2.000 citacions. És una mitjana de 4 citacions diàries.

Què ho ha fet possible?

Primerament que és un blog cooperatiu i som quatre persones que compartim la responsabilitat, la il·lusió i la diversió de posar-lo al dia.

També, en segon lloc, la fantàstica acollida de la catosfera, amb lectors diaris, gent que ens enllaça, que ens ressenya, que ens llegeix i que ens comenta.

I finalment també cal destacar la magnífica aportació desinteressada de tots aquells que feu servir el formulari. A través d'ell ens han arribat més d'un centenar de citacions escrupolosament
documentades i traduïdes quan ha fet falta.

No cal dir que la voluntat d'aquest blog de citacions és enciclopèdica, de font del saber d'avui i d'antuvi. Del saber de demà enllà ens n'encarregarem més endavant. :-)

Gràcies a tots i ja anem camí dels 3.000!

Bibliografia al Manual d'Estil Mestres-Costa-Oliva-Fité

Si la de l'altra dia era la primera ressenya bibliogràfica en un pròleg d'un llibre, la d'avui ja és tota una altra cosa: En la quarta edició, sortida aquest 2009, del Manual d'Estil. La redacció i l'edició de textos (1995) de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité, publicada Per Eumo Editorial, en coedició amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i l'Associació de Mestres Rosa Sensat, es fan ressò, a l'apartat 6.5., de Reculls de fraseologia, de citacions i d’onomatopeies, d'una bona part dels meus continguts paremiològics:

Pàmies, Víctor. Dites i frases fetes [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies], 18 abril 2008 (última actualització). [Consulta: 22 abril 2008].
— Enciclopèdia paremiològica [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies], 17 abril 2008 (última actualització). [Consulta: 22 abril 2008]. [Amb equivalències en anglès, espanyol i francès]
— Refranyer català-castellà [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies], 17 abril 2008 (última actualització). [Consulta: 22 abril 2008].
— Refranyer temàtic [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies], 9 abril 2008 (última actualització). [Consulta: 22 abril 2008].
— Vocabulari de paremiologia [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies], 20 abril 2008. [Consulta: 22 abril 2008]. [Amb equivalències en anglès, espanyol i francès]

A més, la consulta de les fonts són d'ara fa un any encara no, quan encara no portava ni un any desenvolupant continguts paremiològics a la xarxa de manera metòdica i sistemàtica.

I encara una altra alegria: també es fan ressò, en el mateix apartat 6.5., del Diccitionari, com a font de paremiologia sàvia (David, hauràs d'esperar a aparèixer a la cinquena edició revisada, que quan van fer la consulta encara no t'havíem fitxat):

— Pàmies, Víctor; Cortès, Marc; Puigmalet, Joan. Diccitionari: Diccionari de citacions i frases cèlebres [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies, s. a.]. [Consulta: 22 abril 2008].

Tinc a casa la primera edició. En aquells moments, la bibliografia de l'apartat sobre Reculls de fraseologia, de citacions i d’onomatopeies (6.2 en la numeració de la primera edició) es limitava a tres obres de referència (però no pas les úniques):

— Balbastre, Josep. Nou recull de modismes i frases fetes (català-castellà i castellà-català). 4a ed. Barcelona: Pòrtic, 1985.
— Farnés, Sebastià. Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna, 1992-.
— Raspall, Joana; Martí, Joan. Diccionari de locucions i frases fetes. Barcelona: Edicions 62, 1984.

A més, l'obra de Farnés era encara en procés d'edició. En aquests moments l'apartat recull 45 referències. Ens hem de felicitar també d'aquesta exhaustivitat.

Ja sabeu que si voleu trobar referències bibliogràfiques sobre paremiologia, en paper o en línia, la majoria dels meus blogs contenen un apartat de bibliografia i a la Paremiosfera hi ha un seguit d'enllaços i cercadors actualitzats.

Diccitionari: la catosfera col·laborativa

Quan es parla del futur dels blogs jo sempre apunto que aquest futur passa pels continguts originals, especialitzats en una temàtica ben concreta i en la transversalitat que aporta compartir-lo amb d'altres autors.

El Diccitionari, el diccionari de citacions i frases cèlebres, n'és un bon exemple. Nascut al juny de 2007, esdevenia compartit al febrer de 2008 i a finals de juliol de 2008 decidíem obrir-lo a la participació dels lectors amb la implementació d'un formulari.

Deia que n'hauríem de fer una valoració. I ara, a vuit mesos vista, la valoració no pot ser més positiva: som a punt d'arribar a la citació 100 tramesa a través del formulari. Això representa una mitjana de 2-3 citacions setmanals, una xifra gens menyspreable.

Gairebé 100 citacions que han engruixit i diversificat el contingut del blog. Participants ben diversos. I una qualitat excelsa. Felicito a tots els que us preneu una mica de temps en emplenar el formulari , perquè les citacions que ens esteu fent arribar són excel·lents i la documentació que les complementa, completíssima i suficient.

Tots els que així ho voleu, posant les vostres dades de contacte, consteu als agraïments de cada citació reproduïda de la base de dades del formulari. Ens sembla que és el mínim que podem fer per agrair-vos l'esforç i la generositat de les vostres aportacions.

Homenatge pels 200 anys del naixement d'Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe... És un d'aquells noms que ens acompanyen des de sempre, que no sabríem dir quan el vam sentir per primera vegada, que no podríem recordar el primer cop que el vam veure escrit. Arthur Conan Doyle, Alexandre Dumas, Mercè Rodoreda, William Shakespeare... Estem parlant de la història de la literatura escrita amb majúscules.

No saber idiomes ens obliga a llegir autors d'altres cultures a través de traduccions. Bones o dolentes, no deixen de ser un filtre, que s'afegeix al salt cultural.

Tinc records d'haver llegit Poe, fa molts anys, encara que la literatura romàntica i el gènere fantàstic no és pas el meu cercle de lectures preferides.

Em costaria molt, doncs, ara, acostar-me a l'autor i tampoc vull fer d'altaveu d'informacions que trobareu en enciclopèdies en línia o d'altres escrits.

La filosofia d'aquests apunts simultanis sempre és coincident, ja sigui amb Brossa, ja sigui amb Poe: volem que escrigueu seguint l'estil del vostre blog.

El meu anglès no em permet endinsar-me en la fraseologia usada per Poe, que segur que seria un tema apassionant i que oferiria bons arguments i anècdotes.

Però sí que m'hi puc atansar pel que ha deixat escrit i que altres han destacat, per les citacions extretes de la seva obra o de les seves declaracions. Sempre, la paremiologia sàvia va de la mà de la paremiologia popular.

He cercat què trobava sobre citacions d'Edgar Allan Poe, i us n'ofereixo unes píndoles, que puntualment aniré incorporant durant aquesta setmana al Diccitionari:

• A la mort, se l'encara amb valor i després la convidem a una copa
• Calumniar un gran home és, per a molta gent mediocre, el mitjà més ràpid d'aconseguir, al seu torn, la grandesa
• Començo a creure que el poble no té res a veure amb les lleis si no és obeir-les
• Els anys d'amor han estat esborrats per l'odi d'un sol minut
• Els cabells blancs són arxius del passat
• Els que somien de dia són conscients de moltes coses que escapen als que només somien de nit
• L'enorme multiplicació de llibres, en totes les branques del coneixement, és un dels pitjors mals de la nostra època
• L'important, allò principal, és saber què cal observar
• L'únic mitjà que té l'home de conservar la seva llibertat és estar sempre disposat a morir per ella
• La ciència no ens ha ensenyat encara si la bogeria és o no és el més sublim de la intel·ligència
• La felicitat no existeix en el coneixement, sinó en l'adquisició del coneixement
• La ignorància és una benedicció, però perquè la benedicció sigui completa, la ignorància ha de ser tan profunda, que no sospiti d'ella mateixa
• La malenconia és, doncs, el més legítim de tots els tons poètics
• Per ser feliços fins a un cert punt, cal que hàgim patit fins al mateix punt
• Perquè la tortuga té els peus segurs, és una raó per tallar les ales a l'àliga?
• Potser sigui la mateixa simplicitat de l'assumpte el que ens condueix a l'error
• Qualsevol moviment, sigui de la natura que sigui, és creador
• S'ha constatat que tots els boigs eren filòsofs i que tots els filòsofs estaven boigs
• Tot el que veiem o creiem, no és res més que un somni dins un somni
• Totes les coses són bones o dolentes per comparació

Amades també reciclava continguts

«Els diferents àmbits del Folklore que Amades va anar tractant al llarg de la seva vida, per molt diferents que en principi semblin ésser, tenen sempre nombrosos punts de contacte entre sí, i això sovint el feia reciclar en les seves publicacions part del material elaborat en treballs anteriors».

Lluís de Yzaguirre: Análisis del manifiesto monolingüista

A través del blog del Marc Belzunces m'assabento de la rèplica del Dr. Lluís de Yzaguirre al pamflet dels pseudointel·lectuals, que finalment ha publicat La Vanguardia, el dilluns, 28 de juliol de 2008.
Se'ls pot respondre amb el cap, amb el cor, amb el fetge... o amb arguments seriosos i lingüístics com els que aporta Lluís de Yzaguirre.

Sabia que el Lluís estava preparant aquesta resposta quan ens vam veure fa unes setmanes per preparar uns documents que ens demana Linguamón - La Casa de les Llengües sobre Bones pràctiques multilingüístiques relacionades amb l'àmbit de les TIC, de les quals us en parlaré en un altre article, més endavant.

Amb el Lluís ens uneix una bona relació des que vaig ser alumne seu a quart de filologia de la UB, on ell impartia Fonètica i Fonologia Catalanes. De fet, ell em va obrir la porta per col·laborar als Serveis Lingüístics de la UB. Allò era el 1994. I des d'aleshores, intermitentment, els nostres interessos i inquietuds es van trobant, ara aquí, ara allà.

És important que veus autoritzades com la seva s'aixequin i desmuntin les grolleres mentides d'aquests pesudointel·lectuals. Calen veus lúcides que ens recordin on som i on anem i que més enllà de respostes i actes individuals, puguin moure una col·lectivitat sencera.

"Perquè hem d'aprendre a dir:
prou mentides i prou cinisme!"

Us dono els enllaços a l'article publicat a La Vanguardia [pdf], que ell té disponible al seu lloc web i el document ampliat [pdf] on aporta molts més arguments i expressats d'una manera molt més clara i entenedora.

Llegiu-lo, que us sorprendrà i us agradarà. Només vull destacar dos fragments que mereixen constar al Diccitionari:

• «El concepto de lengua común es un acto de fe sin relación con la ciencia.»
• «Confundir la persecución (incluidos prisión y asesinatos) gracias a la cual se ha implantado el castellano fuera de su dominio con arraigo histórico no tiene perdón.»
• «Decir que la protección de las demás lenguas españolas se ha cumplido sobradamente es un insulto a los hablantes del aragonés y del asturiano.»
• «Partir de premisas falsas es el mejor método para llegar a conclusiones erróneas.»
• «Los padres que desean que sus hijos sean monolingües, como los que no quieren que cursen educación para la ciudadanía, como los padres musulmanes que prohíben a sus hijas hacer educación física, no son menos fundamentalistas que los testigos de Jehová que no quieren que a sus hijos se les practiquen transfusiones.»

El Diccitionari ja és mil·lenari

L'immobilisme no és cap doctrina filosòfica;
és una actitud física

Miquel Martí i Pol, «Tot l'univers als ulls»,
dins Contes de la vila de R. i altres narracions (1978)

Avui 30 de juliol i després d'un intens mes d'introduir noves citacions, que no hem parat els quatre diccitionaristes!!! (David, Joan, Marc i Víctor ─en rigorós ordre alfabètic, perquè no s'enfadi ningú), finalment avui al migdia, a les 15:46 hora local del Vallès Oriental, hem arribat a la citació que feia 1.000.

Un llarg camí des d'aquell El món és un lloc bonic pel qual val la pena lluitar, d'Ernest Hemingway, de les 00:51 h del 16 de juny de 2007 quan iniciava en solitari la singladura.

Pel camí? Penso que dues decisions ben encertades.

La primera, decidir compartir-lo el febrer d'aquest any. Primer amb en Joan Puigmalet i el Marc Cortès. Ara fa poquet, amb el David Gálvez. Diversitat, diversió, aprendre cada dia, reactivar-te des de bon matí amb l'intercanvi d'idees, de citacions, de comentaris, de correus... No heu compartit mai un blog? Us ho recomano, sobretot si encerteu les persones amb qui compartir-lo. Jo em sento afalagat que tots tres hagin dit que sí sense pensar-s'ho gaire i que m'hagin permès conèixer-los i viure un bocí d'aquesta web 2.0 amb ells.

La segona, arriba avui i encara caldrà fer-ne valoracions. Hem decidit compartir el blog amb tots vosaltres. Amb qui vulgui.

Vèiem que potser els usuaris s'acostaven al blog amb recança, perquè veien les bromes i riures que deixem a gairebé totes les citacions llistades. I ho entenc: quan trobes un cercle tan viu, costa d'entrar-hi i acostar-t'hi.

Volem trencar també aquest cercle i us convidem a tots a què ens feu arribar citacions noves, frases que us agraden, que signifiquen alguna cosa per a vosaltres.

Tot el blog és farcit de referències a altres blogs i llocs on ofereixen de tant en tant alguna citació. Som lectors compulsius i ens agrada navegar per Internet cercant aquella citació que ens falta. I som decorosos amb la citació de les fonts. Noblesa obliga i és una bona manera de fer partícip a gent molt diversa de la nostra iniciativa. De la mateixa manera que usem i citem la Wikipèdia o Enciclopèdia Catalana com a fonts usualment utilitzades per emplenar les dades bibliogràfiques o les imatges que acompanyen les citacions.

Ja ens agradaria trobar un il·lustrador que ens ajudés a vestir el Diccitionari amb imatges pròpies! Llenço la crida... per si algú s'hi anima.

Però com deia, volem anar més enllà i hem obert un formulari perquè ens pugueu enviar d'una manera ràpida i senzilla les citacions que vulgueu. Això dels formularis ja ho he provat amb els refranys i és molt pràctic i fàcil d'utilitzar.

No us espanteu. El formulari té molts camps. Tan de bo els vulgueu emplenar tots! Però amb la citació i l'autor en tenim prou i després ja fem nosaltres la tasca de recerca.

Perquè recordeu que Encara no som allà on anem. Voleu que fem plegats el camí?

A veure com es veu el formulari en aquest escrit i us animo a fer-lo servir tants cops com vulgueu:

Veritat o mentida?

Aquest matí, mentre acabava de recollir la cuina i gaudia (ara que sóc de permís de paternitat) per darrers dies del programa de l'Antoni Bassas, he pogut sentir per primera vegada la secció que fa amb l'Adolf Beltran, Veritat o mentida?, on normalment demanen els oients si estan d'acord amb sentències, aforismes o refranys, plens de contingut.

Avui acomiadaven la secció i demanaven als oients i col·laboradors de Catalunya Ràdio algun aforisme que els servís de lema, o que haguessin sentit dir als seus pares o que trobessin especial per algun motiu.

I nosaltres, des del Diccitionari, recopiladors de proverbis, sentències, citacions i frases il·lustres, desconeixíem l'existència d'aquest programa!

Doncs mireu, només avui, que el programa ha durat potser una mica més que de costum, n'he pogut recollir, a dictàfon del Winamp a través de l'ordinador, gairebé 125. Us les reprodueixo tot seguit, perquè les gaudiu com he fet jo, sentint-les en directe i rebobinant el reproductor per poder-les agafar totes.

Curiositats? Penso que guanyen per golejada aclaparadora els proverbis, sense autor conegut i amb un origen que podríem remuntar als nostres avantpassats grecs i romans. Una altra curiositat: també guanyen per golejada els refranys, proverbis i citacions fetes en català, respecte de les castellanes o en d'altres idiomes. Simptomàtic!, quan un dels motors del meu refranyer català-castellà, per exemple, o del diccitionari mateix, era poder fornir referents culturals en català que ja existien, però que la gent havia oblidat o se n'havia tallat la transmissió oral.

Amb il·lusió vana penso: Quants d'aquests aforismes (o parèmies, en general), hauran tingut de font les eines que conformen la paremiosfera?

Apa, us deixo amb el recull de citacions del programa d'avui.

1. Quan un fa tot el que pot no està obligat a més
2. Com més hi fas, més hi perds
3. La gent gran es torna com canalla
4. El que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú
5. Avui és el primer dia de la resta de la meva vida
6. Qui no està acostumat a bragues, les costures li fan llagues
7. La mujer que tiene punto y no tiene de que coma, tiene que comerse el punto para que tal punto como
8. Quan un polític diu que sí, vol dir ja ho veurem. Quan diu ja ho veurem vol dir que no. Si diu no, no és un polític
9. Tot és difícil abans de ser senzill
10. Mentre hi hagi burros, hi haurà qui anirà a cavall
11. La llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos
12. No es pot tenir el vi a la bóta i la dona borratxa
13. La cara de un niño lo dice todo, sobre todo la parte de la boca
14. Qui té el cul llogat no seu quan vol (depens d’altri i no ets mai independent)
15. L’única constant universal és el canvi (Heràclit)
16. La violència és l’últim recurs de l’incompetent (Isaac Asimov)
17. Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla
18. Viu la vida com si avui fos el darrer dia
19. No hi ha mal que per bé no vingui (sempre s’aprèn de les males coses)
20. Si té solució per què te’n preocupes i si no té solució per què te’n preocupes (Dalai Lama?)
21. De porc i de senyor se n’ha de venir de mena
22. Pa ser puta i no ganar na’, más vale ser mujer honrá
23. No es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré
24. Si vols mentir, digues el que sents a dir
25. No es pot tenir tot en aquest món
26. Más vale ponerse una vez colorado que ciento amarillo
27. No intentes engañarte, no podrás
28. No quieras para los demás lo que no quieras para ti
29. Donde hay patrón no manda marinero
30. Quien quiera peces que se moje el culo
31. Quien bien te quiere te hará llorar
32. Lo cortés no quita lo valiente
33. Del amigo ausente, como si fuese presente
34. El corazón atiende a razones que la razón no entiende (diu que ho va sentir al Cor de la Ciutat)
35. He trencat el testament que acabo d’escriure. Feia feliç a tanta gent amb ell que tal vegada m’hauria suïcidat per no fer esperar tant
36. No et fiïs mai de qui et deixa la mà morta quan t’encaixa la mà
37. El mai i el sempre no existeixen
38. El llegir et farà perdre l’escriure
39. Vola alt
40. Els cansats fan la feina
41. Gent jove pa tou
42. Per presumir s’ha de patir
43. Quants n’hi ha a l’ombra quan el sol tomba (quan el sol tomba ja no escalfa, i els que són a l’ombra vol dir que no hi toquen gaire del que està passant)
44. No et fiïs mai del que quan es lleva ja té el sou pagat . Equivalent a Músic pagat fa mal so
45. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era
46. La veritat és com l’oli, sempre acaba surant
47. La ignorància és molt atrevida
48. S’atrapa abans a un mentider que a un coix
49. L’aforisme és com una pedra preciosa. Més valuosa com més rara i que causa plaer només en petites dosis (Herman Hesse)
50. El treball ens allunya de tres grans mals: l’avorriment, el vici i la pobresa (Voltaire)
51. L’home que ha comès un error i no l’esmena, comet un altre error (Confuci)
52. El que s’aprèn mai del tot s’oblida (Sèneca)
53. Val més conèixer que fer-te conèixer
54. Viendo la choza se ve el guardián (Si veus com està la cosa ja veus qui la porta)
55. En aquest món ningú no regala res
56. La família no ve amb un manual d’instruccions
57. Mai diguis el que penses sense pensar el que has de dir
58. Contra l’estupidesa fins i tot els déus lluitaran debades
59. L’exigència comença per un mateix
60. Després de les rialles vénen les ploralles
61. Si tu mal tiene cura, por qué te apuras, y si no tiene cura, por qué te apuras
62. Carpe diem
63. Res tan cert com la mentida
64. Hi ha dos coses en el món que són infinites: l’univers i l’estupidesa humana. I de la primera no n’estic segur (Einstein)
65. No hi ha millor mirall que la cara d’un amic
66. Abaixar el cap només serveix perquè te’l tallin millor
67. És agradable ser important, però més important és ser agradable
68. Si te enamoras de un casado, no te pongas Rimmel
69. Tots som iguals, però alguns som més iguals que els altres (Orwell)
70. Tot està per fer i tot és possible (Miquel Martí i Pol)
71. Siguis el que siguis o facis el que facis, fes-ho bé
72. Hi ha un moment per cada cosa i una cosa per cada moment
73. No hi ha amos, només hi ha esclaus
74. Qui vol ser ben servit s’ha de fer ell mateix el llit
75. Mare feinenta fa filla dolenta
76. Si vols anar ben servit fes-te tu mateix el llit
77. La paciència és la mare de la ciència
78. Quan més anem menys valem
79. Treballa bé per viure millor
80. No fallem “lo” fàcil
81. No et riguis dels meus dols, que quan els meus seran vells, els teus seran nous
82. Sense sacrifici no hi ha benefici
83. És tan pobre que només té diners
84. Tal faràs, tal trobaràs
85. No facis als altres allò que no vulguis per tu
86. Vivim del passat, passem del present i somniem en el futur
87. Nadie se enriquece con lo que gana, si no con lo que ahorra
88. S’ha de tenir un roc a la faixa
89. S’ha de tenir una poma per a la set
90. Saber i actuar és no saber res
91. L’única veritat absoluta és que no hi ha veritats absolutes
92. Primer és el deure que la devoció
93. Treballa per viure i no visquis per treballar
94. No és més valent qui no té por, sinó qui la supera
95. Si els fills de puta volessin no es veuria mai el sol
96. Querer es poder
97. La veritable igualtat és tractar de manera diferent el que és distint
98. L’home és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules
99. Cal no penedir-se mai de res
100. No t’has de refiar ni de ton pare
101. La ignorància fa la felicitat
102. Ningú va dir que fos fàcil
103. Treballa per viure i no visquis per treballar
104. Pobre del qui entra en la panxa d’un altre
105. Déu pega amb un bastó que no fa remor
106. No diguis tot el que saps, no facis més del que puguis, no et creguis tot el que sents, no gastis tot el que tens, el que diu més que el que sap, el que fa més que el que pot (inacabada)
107. S’atrapa abans a un mentider que a un coix
108. Com més alt més animal i com més gros més talòs
109. Qui malpensi que li caigui el cap
110. Mai tindràs una segona oportunitat per donar una primera impressió
111. Gaudeix del treball com si haguessis de viure sempre amb ell, però a la vida com si demà fos el darrer dia
112. Estimar-se a si mateix és l’inici d’una aventura que dura tota la vida (Oscar Wilde)
113. El camí a totes les coses grans passa pel silenci (Nietzsche)
114. El bé pot resistir les derrotes, el mal no (Rabindranath Tagore)
115. Veure el que hi ha davant dels nostres propis ulls requereix un esforç constant (George Orwell)
116. Un li diu a un altre: mireu aquells ocells i aquells arbres. I l’altre li respon: voleu dir aquells pardals, més enllà de les pruneres (Joan Brossa). (El desig de no perdre el nom de cada cosa)
117. La desgràcia és ridícula (Simone Weil). La maleur est ridicule
118. Todos tenemos dentro un sauce (plorar per les desgracies)
119. Molta roba, tan oc sabó i tan neta que la volen
120. Si en el món hi ha alguna persona capaç d’heure-se-les tranquil·lament amb un filòsof, un bisbe, un torero, un professor de grec, un ballarí negre, un escriptor famós, una reina de la bellesa, un ministre, un saltimbanqui o un general, sense entendre res de bisbes, ni de filosofia, ni amb toros, ni amb grec, ni amb coreografia, ni amb literatura, ni amb política, ni amb estratègia, aquesta persona, ja en podeu estar segurs, és un periodista (Josep Maria Planes)
121. Si fos fàcil no ens hi guanyaríem la vida
122. Cada dia que amanece, el número de tontos crece

Municions!

Arriba l'estiu, amb les hores perdudes a la platja, al parc amb els nens, a la gespa de la piscina municipal (cada any més cara)... És curiós que quan podem disposar "del nostre temps" per no fer res, tinguem la concepció que són hores perdudes.

Feia dies que no anava a veure el Manel i la Montse, del Bibliobús La Mola. A casa tots en som usuaris fidels. Aquest magnífic autobús adaptat a biblioteca de la Diputació de Barcelona omple el buit de molts pobles que no disposen de biblioteca pública. I ells (la Montse i el Manel) són encantadors i atents. Facilitadors. Res són pegues. Tot són facilitats perquè t'enduguis un llibre, un CD de música o un DVD per als més petits (abans eren pel·lícules de vídeo).

Doncs aprofitant la baixa per paternitat i que era al matí a casa, he aprofitat per atansar-m'hi amb el Lluc i fer arreplega de municions per a tota la família, abans no marxin de vacances.

La bossa de roba del bibliobús s'ha fet petita i m'ha calgut una bossa de paper addicional. Fet i fet:

- 3 pel·lícules en DVD infantils (eps, als urgellencs: una es titula: Els manairons),
- 2 contes de poca lletra per al Lluc,
- 1 conte amb força més lletra, també per a ell, que està aprenent a llegir molt bé i aquest estiu farem l'embranzida definitiva,
- 2 còmics per a l'Oriol, que els devora sempre que pot.

I tres llibres per a mi: dues lectures pendents i una lectura obligada, atesa la temàtica setmanal del Diccitionari: Moments estel·lars de la ciència, d'Isaac Asimov (Edicions de la Magrana, 1992, col·lecció «L'Esparver Ciència», 1. Cinquena edició, octubre de 1999. 181 pàgines). Traducció de Lluís Roura i Bahí (per cert, bastant dolentota).

Les lectures pendents:

- Pandora al Congo, d'Albert Sánchez Piñol, el tauromàquic (Ed. La Campana, 2005. Col·lecció Tocs, 47. 592 pàgines)
- Les set aromes del món, d'Alfred Bosch, Premi Ramon Llull 2004, de narrativa (Ed. Planeta, Barcelona, 2004. 309 pàgines).

Eps!, i n'he encarregat algun altre per la setmana que ve...

Aniversari del Diccitionari

Avui, 16 de juny de 2008, el Diccitionari, el diccionari de citacions, fa un anyet.

Més enllà de les dades fredes d'estadístiques d'ús, citacions, visites i altres galindaines, el Diccitionari va viure un moment d'inflexió definitiu per al seu enlairament i progressió:

• el dia 3 de febrer de 2008, en Joan Puigmalet afegia la primera entrada compartida al blog: Jo sóc molt més intel·ligent que els meus amics. La pena és que ells pensen el mateix de si mateixos (Jaume Perich)
• el dia 4 de febrer de 2008, en Marc Cortès afegia una altra entrada compartida al blog: El secret per ser avorrit és dir-ho tot (Voltaire).

Havien passat set mesos i mig d'aquells inicis amb una declaració de principis: Encara no som allà on anem.

Amb la perspectiva del temps i el camí recorregut, segueixo pensant que encara no som allà on anem i no sé si, després de conèixer-nos finalment en persona aquest divendres a can Marc, el Puigmalet seguirà pensant que és més intel·ligent que els seus col·laboradors o si el Marc es guardarà alguna cosa al pap, per no dir-ho tot.

Ara bé: sense tots els que ens llegiu, ens comenteu, ens esmeneu i ens encoratgeu a seguir escrivint segur que tampoc resultaria tan plaent la tasca recopilatòria. Seguiu venint que intentarem no defraudar la confiança!

El que sí que és segur és que divendres 20 serà un altre punt d'inflexió, després del 16 de juny de 2007, l'inici, i el 3 de febrer, el triumvirat.

Algun dia parlaré amb profunditat de l'experiència de compartir un blog. Arriscat? La vida és risc. Els fruits i l'entesa amb aquests dos bons jans, però, m'han demostrat que vam triar el camí adequat. I sé que hores d'ara ells senten aquest blog tan seu com jo me'l sento meu. Jo els vaig regalar un blog a les beceroles i ells m'han regalat uns moments i una experiència inoblidable.

Ells encara no ho saben: però per aquesta data tan especial, aquest divendres 20 de juny de 2008, que finalment ens coneixerem en persona, els he preparat una sorpresa ben grossa. Ja us en farem partíceps!!

La setmana del marro

Des del Diccitionari hem iniciat amb força l'edició compartida i el triumvirat editor hem acordat de fer setmanes temàtiques en funció de l'actualitat, l'interès o l'estat d'ànim dels editors.

Així, aquesta setmana iniciem les setmanes temàtiques del Diccitionari amb La setmana del marro.

No us ho perdeu, que veureu que hi ha tota una tradició diccitionarista de personalitats que mostren feblesa pel sexe i la filosofia que l'embolcalla (o el despulla..., vés a saber).

Us convido a què hi feu una passejada... literària, que som prou decorosos per deixar l'aliment de la vista als llocs especialitzats en aquesta temàtica.

Una mostra:

- La meva dona és un objecte sexual. Cada vegada que li demano sexe, ella objecta (Bob Hope).
- En general, l'home és el sexy dèbil (Jaume Perich).
- És més fàcil quedar bé com a amant que com a marit; perquè és més fàcil ser oportú i enginyós de tant en tant que tots els dies (Honoré de Balzac).

La tasca col·laborativa

Llegeixo amb un ampli somriure l'article d'aquest dimecres de Llorenç Valverde, vicerector de tecnologies de la UOC, i a qui vaig conèixer durant el meu pas per Llengua.org, quan ell era el director de la Fndació Observatori per a la Societat de la Informació (FOBSIC).

L'anècdota és que en Llorenç fa servir un proverbi del meu refranyer català-castellà per iniciar el seu article:

En el blog «Refranyer Català-Castellà», Víctor Pàmies escriu que el refrany «Hi veuen més quatre ulls que dos» és molt antic, atès que ja està documentat en treballs del notari Carles Ros que daten de 1736.

Però el seu article va cap a altres bandes i reflexiona sobre la tasca col·laborativa del web social o web 2.0. I m'he permès tornar-li la referència en el Diccitionari, amb l'entrada per a la citació «Hi ha més intel·ligència fora de qualsevol institució que dins». El mateix diccitionari és un reflex d'aquesta tasca col·laborativa: des que l'he compartit amb el Marc i el Puigmalet, la qualitat, el contingut i l'actualització han millorat ostensiblement.

Valverde pensa en aquest refrany per reflexionar sobre el sentit d'aquesta citació: la importància de la tasca col·laborativa, del treball en equip:

Tot plegat, la pensada de buscar referències a aquest refrany a Internet, m'ha vingut quan he començat a pensar en algun referent per al tema d'avui, referent que he trobat a aquest vell refrany que, com tantes d'altres coses, du camí de necessitar un «aggiornamento» gràcies als canvis que Internet i les tecnologies digitals estan propiciant. Ara en diuen xarxes socials, web 2.0, el poder de la comunitat, hi ha més intel·ligència fora de qualsevol institució que dins ... i tot un seguit d'enunciats semblants que indiquen una tendència d'abast mundial, com gairebé tot avui en dia: hi veuen més milions d'ulls que dos, o tenen més idees milions de cervells que un de sol.

I acaba cercant l'actualitat del refrany en la realitat d'ara:

Si en el segle divuit i anteriors, la saviesa popular encunya un refrany que elogia i encoratja la col·laboració a petita escala, la que era possible en aquell moment, valen més quatre que dos, avui aquesta col·laboració pot esdevenir planetària.

Poc puc afegir a les sàvies reflexions de Llorenç Valverde. Però penso que encara poden prendre més relleu si actualitzo una mica la informació que en aquests moments tinc sobre l'esmentat proverbi, perquè en aquests moments estic en disposició d'oferir més informació sobre la dita de referència de l'article.

Les anotacions que tinc al refranyer daten del 1997, quan vaig elaborar un manuscrit amb dites sobre l'ull. I en aquell moment el referent més antic del refrany que coneixia era el de Carles Ros.

No cal dir que les entrades del refranyer català-castellà són en constant revisió i que avui mateix penso afegir tota aquesta informació a la fitxa corresponent. Els avantatges de la publicació en línia: no calen reedicions ni edicions ampliades i corregides.

Noves investigacions en el camp paremiològic m'han permès esbrinar que, com tants d'altres, aquest proverbi és d'arrel llatina. Ho podem intuir quan trobem un mateix refrany en diferents llengües romàniques, encara que també podria tractar-se d'un calc.

En aquest cas, a través del Diccionari de locucions i frases llatines d'Antoni Peris (Barcelona 2001: Enciclopèdia Catalana) el trobem documentat en un recull de proverbis llatins sota el lema «oculi plus vident quam oculus» [Trad.: uns ulls hi veuen més que un de sol].

Per tant, podem dir amb total seguretat que l'activitat col·laborativa ja té reflex documental des de l'antigor clàssica.