Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris twitter. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris twitter. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de novembre del 2019

#novafraseologia: Expressions noves en català en 31 piulades a Twitter

Com a continuació de l'article que vaig publicar sobre «Nova fraseologia: Expressions noves o aparegudes abans en català que en castellà o d'equivalència no directa entre català i castellà» penjo a continuació els texts i les 31 piulades que durant el mes d'octubre vaig anar compartint des del meu compte de Twitter.































dimecres, 14 de setembre del 2011

Blogs del Diari Ara


La gènesi d'aquest escrit neix aquest matí quan una blogaire amiga fa aquesta piulada al Twitter, reclamant més presència de determinats blogaires en mitjans de comunicació escrits com el Diari Ara.

De fet, d'uns quants anys ençà, és habitual veure blogaires escrivint en mitjans periodístics digitals i, a poc a poc, els diaris tradicionals han anat incorporant espai de blogs en les seves versions digitals.

Al seu moment, jo vaig apostar per Cultura21, del grup Comunicació 21, que obria el mitjà digital i un espai de blogs especialitzats. L'acord: ells et cedeixen l'espai i tu hi escrius. Una mena de simbiosi, on el mitjà digital et reporta visites i anomenada i tu hi aportes escrits i la teva especialització.

L'experiència va ser molt negativa. Els blogs funcionaven en l'entorn Wordpress, però això era el 2008 (crec recordar o potser una mica abans i tot) i l'entorn encara no anava prou en doina. Molts errors, reporta'ls al contacte, que miri si es pot solucionar... La comunicació no va ser mai gaire fluida.

Dos moments marquen el meu desencís. 

El primer quan veig que a portada només hi posen determinades patums, encara que el seu escrit sigui de fa dies. Tu, per molt que actualitzessis el blog, no apareixies en portada. Em queixo per la diferència de tracte i ho fan rotatiu, o almenys, quan jo faig escrit, aparec en portada encara que només siguin unes hores.

Mal senyal que hagis de queixar-te! I les visites? A través del comptador del blog (que vaig haver-me d'instal·lar jo), veia que portava jo més visites al diari que no pas a l'inrevés. Mal negoci!

El segon moment, quan un dia concret el blog desapareix sense previ avís. Si clicaves l'adreça del blog (http://paremiologia.comunicacio21.cat, em sembla que era) anaves a la portada del diari cultural. Sense previ avís, sense còpia de seguretat. Silenci per resposta. I no hi havia cap acord econòmic de per mig!

Per sort, sóc gat escaldat, i tenia reservada una adreça a Blogger amb tots els escrits en esborrany del blog de Cultura 21. I el mateix dia va aparèixer un dels meus 12 blogs ara ja fora de Cultura 21 i també sota el paraigua de Blogger: Paremiologia didàctica. Una mena de curs en lliçons breus sobre la paremiologia i eines per consultar aquesta disciplina a cavall entre la lingüística, la cultura popular, la terminologia i la etnologia i antropologia, per citar-ne només algunes de possibles.

En aquells moments, per a mi era important poder donar-me a conèixer a través d'un mitjà cultural digital i l'acord em va semblar just.

Poc abans que sortís el Diari Ara, es van posar en contacte amb mi per reeditar aquest tipus d'acord però sota el paraigua d'aquest diari que havia d'aparèixer en pocs mesos. Era l'estiu de 2010.

El mateix tracte, però em demanaven fer 2-3 actualitzacions setmanals de caire especialitzat, en el meu àmbit de paremiòleg.

I els vaig dir que no, perquè em sembla que ara, amb una presència a internet de més de 6 anys, amb més d'una dotzena de blogs especialitzats, amb més d'un milió de visites i unes puntes mensuals de 20.000 o 30.000 visites, no necessitava aquest acord.

Allotjar-te en un diari és cedir-los l'espai. Ets a casa seva i no pas a casa teva. I si cerquen un tipus de col·laborador tan específic i productiu (3 escrits a la setmana! Sovint no ho faig ni entre els 12 blogs que tinc!) això té un preu. No sé quin. Però té un preu.

Els vaig dir que al juliol els havia enviat el meu currículum personal amb la proposta de fer una columna al diari. Si ho havien desestimat pagant, trobava il·lògic que després ho volguessin tenir "per la patilla". O sigui de gorra, de baldraga o d'arròs.

Mireu si dóna de si una simple piulada al Twitter! Aquesta és la història de per què no sóc al diari Ara.

dijous, 26 de maig del 2011

Paremiologia catalana i internet, acte a Ca Revolta (València)

De València a Barcelona (o de Barcelona a València, tant se val), no hi ha efecte jet lag. Però moltes coses se somouen dins meu després d'una estada tan profitosa i agradable.

Dues ciutats cosines, sovint ignorades, a tres hores de distància, en termes temporals; a tres-cents quilòmetres, en termes espaials, i desgraciadament, a anys llum perquè políticament interessa (i dóna bons rèdits electorals a moltes formacions) i perquè nosaltres ho permetem.

He trigat 48 anys a fer estada a València i ara us podeu imaginar el meu compungiment per no haver posat remei a aquest buit molt abans. Cap excusa. Mea culpa.

El llibre era el de menys. Era només el motiu per trobar-nos i Laura Santacruz i el col·lectiu 1entretants han fet mans i mànigues per facilitar-ho i fer-ho possible.

De l'acte no en faré crònica. Us recomano llegir les que han penjat Francesc Mompó (que ens va parlar de La Iseta, la columna setmanal que va tenir durant vora un any a l'Informatiu) i Mercè Climent. O el que de ben segur que penjaran a la xarxa 1entretants.

Aniré a les anècdotes.

Presses i corredisses de darrera hora per problemes tècnics (qui no s'hi ha trobat!) i el murmuri de la gent que esperava a l'entrada ens anava fent botar el cor.

L'acte previst era de dues hores més el sopar. Va començar amb un retard més que acadèmic (mitja horeta) i es va allargar fins a les tres hores llargues i generoses, rematades amb el sopar i sobretaula a l'altell de Ca Revolta.

Ca Revolta... fa 10 anys. Quin nom més suggerent per enllaçar-lo amb els acampats de la plaça! Potser hi hagués hagut més persones (que potser no hi haurien cabut prou bé!), però feien també el seu paper a la plaça. Cada cosa té el seu temps...

Trobada 2.0. Dos canons de projecció: un per a les presentacions; un altre per al Twitter.

Que per a què serveix el Twitter? Heu seguit mai un esdeveniment en directe a través d'aquesta eina? Veieu el que s'esdevingué a Ca Revolta a través d'algunes piulades interessants, sota el hastag #AmbCaraiUlls:













dilluns, 1 de març del 2010

Paremiologia catalana al Facebook

Dissabte em vaig decidir a provar l'aventura d'obrir els materials de paremiologia a les xarxes socials, on els seguidors i amistats que hi tinc són força diferents i no coincidents amb els lectors habituals del blog.

Així, vaig obrir la pàgina de Paremiologia catalana al Facebook i vaig crear el perfil del Diccitionari al Twitter. Són dos serveis de xarxes socials on hi tinc perfil actiu des de fa força temps i que penso que funcionen molt bé per a continguts com els que ofereixen el diccitionari o la pàgina de paremiologia.

Resultat? És molt d'hora per fer-ne una valoració, però la pàgina al Facebook ja té més d'un centenar de seguidors i les actualitzacions al Twitter del Diccitionari ja arriben a més de 30 persones.

Aquestes eines permeten una interacció directa amb els lectors i ofereixen unes possibilitats d'actualització i de materials molt versàtil que es complementa amb els continguts del blog.

Així, a la Pàgina de paremiologia hi ha penjades les fotografies de la conferència de Vilafranca del Penedès, de finals de novembre i un videomuntatge amb la part sobre Amades que vaig utilitzar per a l'homenatge al folklorista en el 50 aniversari de la seva mort.

dilluns, 25 de gener del 2010

Potencialitats de les xarxes socials


Actualment parlar de les xarxes socials sembla sinònim de parlar únicament de Facebook i, en menor mesura, de Twitter.

No en sóc pas un defensor a ultrança, d'aquests serveis de web 2.0, però hi mantinc perfils més o menys actius i intento trobar-li el trellat i els avantatges de dedicar-hi un cert temps i abocar-hi possible informació i continguts. Si voleu veure una bona part dels meus perfils públics, us aconsello visitar FriendFeed.

Twitter i Facebook. La veritat és que ambdues són eines senzilles, potents, amb moltes virtuts i molts inconvenients. Privacitat? Dependència? Estafes? ... És possible.

Però m'agrada anar pel món amb una balanceta que m'ajudi a mesurar els pros i els contres de les coses i, ara per ara, en el cas d'aquestes dues eines de les xarxes socials, tenen molt més de pes les oportunitats que ofereixen que les pors a tenir-hi un perfil.

Amb les eines 2.0 perds intimitat (és clar!), però hi guanyes amb accessibilitat i visibilitat. Si el que pretens és que la gent que cerqui el teu perfil (professional, preferentment) et trobi, et cal mantenir perfils actius en aquestes xarxes.

I les possibilitats que ofereixen són il·limitades. O, si més no, hi ha encara molt camp per córrer. Avui només us posaré alguns exemples al Twitter.

Twitter és una eina social de microblogging. En altres paraules: missatges SMS a través de l'ordinador en un canal on tu tens uns seguidors (followers) i tu segueixes els comptes de determinades persones o mitjans (following).

Què es pot dir en 140 caràcters? Doncs moltes coses (els qui l'useu, ajudeu-me a ampliar-ne la llista):
  • Pots compartir enllaços
  • Pots compartir notícies
  • Pots avisar d'actualitzacions als blogs
  • Pots retransmetre actes d'actualitat en directe
  • Pots fer preguntes i demanar ajuda
  • Pots oferir informacions
  • Pots imaginar-te moltes més coses per fer
Tot amb immediatesa i en comunicació compartida.

Sense anar més lluny, @gamoia, la vígilia de la cloenda de l'Any Amades va proposar des d'un fil del fòrum de LibraryThing (un altre servei 2.0, per compartir biblioteques en aquest cas) que podíem compartir refranys i dites al Twitter, sota el Trending topic (fil de moda o de tendències) #amades.

I van començar a aparèixer persones que omplien Twitter de refranys durant unes quantes hores. Mireu-ne un fragment:

I de vegades, moltes tasques es poden automatitzar, perquè actualitzin el teu compte de manera automàtica. Així, sembla que estiguis fent molta feina, quan resulta que tot està programat i enllaçat.

Mireu-vos-ho amb bons ulls i plantegeu dubtes als comentaris i en parlem. O directament a Twitter. Ens hi veiem!