Xerrada "Frases fetes. Diferents maneres de dir les mateixes coses", al Centre de Formació d’Adults dels Tarongers, de Mataró

Dijous vinent, 29 de febrer de 2024, a la Sala d'actes del Centre de Formació d'Adults dels Tarongers, de Mataró, a les 19.00 h, impartiré la xerrada "Frases fetes. Diferents maneres de dir les mateixes coses", acte que s'emmarca dins els actes del Dia Internacional de la Llengua Materna. 

El Dia Internacional de la Llengua Materna és el 21 de febrer i des d'aquell dia, a Mataró, es fan un seguit d'actes relacionats. Des d'una exposició d'expressions i frases fetes en diverses llengües (tinguem en compte que a Mataró es parlen habitualment més d'un centenar de llengües) a recorreguts o programes de ràdio amb la diversitat lingüística i les frases fetes de rerefons.

En aquest enllaç trobareu informació de totes les activitats que s'hi fan. No us ho perdeu!

Dites del foc. Enfilall de Rodolf Llorens

Estic recopilant materials per als tallers de dites i refranys catalans i, per suggeriment d'un bon amic, llegeixo Com han estat i com som els catalans, de Rodolf Llorens i Jordana (1968) (Barcelona, Raval Edicions SLU, Pòrtic. Col·lecció «Visions», 29. 2a edició: març del 2009).

I quina sorpresa quan ja a la pàgina 38 em topo amb un enfilall de dites relacionades amb el foc, que faran la delícia dels meus alumnes.

Us atreviu a cercar expressions (locucions, frases fetes, refranys...), relacionades amb el foc i mirar quin significat els donem? D'aquí uns dies ho solucionarem.

El text:

Tinguérem també la primera fàbrica de teixits mecanitzada, però la incendiaren els obrers, «El Vapor» d’en Bonaplata (juliol de 1835); i se’n cremaren més pel juliol de 1854, en la qüestió de les selfactines. I altres juliols ardorosos i abrusadors vingueren, a més dels de 1835, 1854 i 1855: 1840, 1856, 1909, 1917, 1936. Els catalans no s’han distingit per llur esperit d’inventiva, però fou famosíssima la fornal de la farga catalana i hem inventat la pólvora blanca (Josep Roura). la nostra demografia es compta per «focs». El nostre sant i senya d’insurgència ha estat: «Foc!, foc!, foc!, i morin els traïdors!». En nosaltres l’esca del pecat no és metàfora, i així els almogàvers eren soldats de «deixa’m encendre» i d’alimares i duien un «foguer» (pedra foguera) per a entrar a sang i a foc, perquè les nostres guerres han estat guerres enceses, i els nostres bandolers, uns incendiaris. Per a les turbes iconoclastes els convents han estat matèries combustibles, i les esglésies, materials inflamables, i ni els monuments nacionals no s’han salvat de la crema. Segons Engels, Barcelona és la ciutat que compta amb «més combats de barricades que cap altra ciutat del món». A Europa, la nostra capital ha estat coneguda per «la ciutat més rebel», «la ciutat més turbulenta», «la ciutat més dinamitera», «la ciutat de les bombes», «la ciutat de la por», «la ciutat de les bullangues». Els vells captaires de la nostra terra maleïen els estadants de les cases que no els feien almoina, ni d’un mos de pa, amb aquest exorcisme: 

Catric-catroc, 

el ventre ple de foc! 

Jo encara he aconseguit anarquistes catalans que saludaven dient «Salut i petroli». La nostra part del foc, el nostre endavant les atxes, les nostres torxes enceses, no són per il·luminar, sinó per incendiar. No és el foc de Prometeu, sinó el de Plutó. La nostra purificació és la Candelera. Som gent de la «terra del foc» (Pirineus) i dominadors per centúries de l’illa de foc (Sicília); som volcànics, plutònics, piròfors, ignívoms, explosius; gent del camp, gent del llamp; i, per acabar-ho d’arranjar, tararots caps de trons, ja que n’hi ha més que un foc no en cremaria. Som una pólvora, de la flamarada, inflamats, del penó flamíger —el vermell de foc i el groc de sofre—, de les tombes flamejants, de la vora del foc i del Foc Nou! Ens donem brasa, som fogosos i tenim fums; juguem amb foc i al jo te l’encendré, a fer xera i a fer cagar el tió; celebrem les festes assenyalades amb castells de focs i falles, tranques i bengales, piules i coets, petards i correcames. Esperem amb candeletes, tenim cua de palla i, en el foc de la discussió, ens encenem; cuinem a la petarrellada i sortim de fogó, estem cuits i fregits, cremats i abrandats, i per deslliurar-nos del fum ens llancem al foc i sortim del foc per caure a les brases. Si la gent de Cocentaina i de Xàtiva són «socarrats», nosaltres tenim Fogues i Flamicell, Som flama al vent i som devorats pel foc quan es revifa malament o no el podem dominar. 

Som caps calents, escalfats, abrusats, arborats, fogaters, calem foc; adustos, traiem foc pels queixals i fum pels ulls i tirem el barret al foc; ablamats, atiem la teia de la discòrdia; som de naturalesa ígnia; tenim fogots, som flama viva; tenim la sang encesa, ens bull la sang, amb foc a les venes, com expressa el nostre major poeta Ausiàs March: 

Foch amagat, nudrit dins en les venes, 

faent gran fum per vya dreta y torta. 

Ramon Llull i Arnau de Vilanova foren il·lustres «escalfats per Déu», i així mateix es consideraven els de la Busca barcelonina.

La mort i el refranyer

La festivitat de Tots Sants va estretament vinculada al cicle vida-mort a través de reminiscències antigues del cicle de la terra: després de l'abundor de les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura.

Hi ha altres llocs on expliquen l'origen de la festa i les diferents representacions. Jo em vull cenyir al que explica el refranyer sobre la mort.

Hi heu pensat mai, així en fred, sobre la relació entre el refranyer i la mort? En parla? En quins termes? No vaig gaire errat si aposto que la primera impressió que tenim és que hi ha pocs refranys sobre la mort. Almenys, així ho apuntaven inicialment en un programa de ràdio on m'han convidat a parlar del refranyer i el tema de la mort. «Una trucada curta, que tampoc hi deu haver gaire cosa al refranyer sobre la mort!»

Impressions. Però cal confirmar-les. I què millor que fer una cerca a la meva base de dades per la paraula 'mort' o apartats de llibres referits a la mort? Resultat: més de 4.500 resultats. Quina feinada! I una contradicció absoluta amb la intuïció que teníem.

Espurgo, redueixo coincidències, elimino duplicitats i em quedo amb 1.500 refranys sobre la mort. Joan Amades, al seu llibre La mort. Costums i creences, en té recollits pocs més de 150. Multiplico per deu el cabal del llibre i ho afegeixo al meu refranyer temàtic.

Seria impossible en un escrit parlar d'aquests 1.500 refranys. I per tant faré només una aproximació als més emblemàtics, a algunes curiositats i a temàtiques generals detectades en aquesta exploració.

La mort va molt lligada a la vellesa. És llei de vida! Ja se sap que De vell ningú no passa. Pensem en exhaurir la vida i fer-nos vells. I que morin els joves abans que els vells se'ns fa estrany (i ho trobem injust!):

• El jove pot morir aviat, però el vell no pot viure gaire
• El vell pot morir, però el jove pot no envellir 
• De joves, ne moren molts però de vells, no n'escapa cap

No cal deixar-ho tot per quan hàgim mort. No en sabem el moment. Sabem a on naixem i no a on morirem.

I de vegades quan volem redreçar una situació, ja fem tard:

• Quan fou mort (o Després de mort), el combregaren
• Després de mort Pasqual, li posaren l'orinal

La mort iguala tothom. No hi ha pobres ni rics davant del moment final i ningú s'emporta res del aconseguit en aquesta vida: De la mort ningú s'escapa, encara que sigui Papa o Tant hi va el rei com el papa com aquell que no té capa.

Potser per això el refranyer no té cap delicadesa en comparar els homes més influents i poderosos amb els animals més bruts i aprofitats: Al rei i al porc, l'afaiten després de mort.

També hi ha força refranys que fan referència al fet que les persones no canvien i d'alguna manera el seu comportament o caràcter ve determinat des del moment de néixer:

• Això ho deixarà amb la mortalla
• El que a la pila es pren, a la mortalla es deixa
• El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa
• El que s'aprèn a la capella, es deixa a la mortalla
• El que s'aprèn des del bres (o en els draps, o en la bolcada), se deixa amb la mortalla
• Geni i figura fins a la sepultura 

Hi ha també molta superstició al voltant de la mort. Mireu sinó:

• Bodes maials, bodes mortals
• Casa nova sepultura de la mort
• Donar sal a les ovelles en divendres, és la mort de tot el ramat
• El porró damunt la taula, sempre apunta al qui s'ha de morir primer
• Enterro en dijous, una altra mort vol
• Foc follet a la vora, la mort a la porta (Respon a la creença que la presència del foc follet al cim de les orelles del bestiar és mal averany)
• Pic d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó, la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta
• Sàlvia a l’hort espanta la mort
• Tretze a taula, al cap de l'any un de mort

També hi van molt vinculats els metges i els seus errors o limitacions:

• A mal de mort, no hi valen metges
• A mal mortal, cap metge hi val
• Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges
• Del mal de la mort, metges no en curen
• El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa
• Les errades dels metges, la terra les cobreix
• Malalt de morir, no hi valen metges
• Massa metges, mort segura
• Per al mal de la mort no hi ha metge savi

Pel que fa a la fraseologia. Hi ha força locucions i frases fetes amb la mort com a tema central o de comparació. Vegem-ne i expliquem-ne algunes:

• A mata-degolla: A sang i foc, a degolla
• A mort: A totes
• Anar a buscar la mort: Ser lent (amb ironia)
• Anar a matar la llúdriga: Emprendre grans coses
• Burlar se del mort i de qui el vetlla: Riure's de tot i de tothom
• Callar com un mort: No dir res
• Carregar-li el mort: Donar-li la culpa
• Combregar-lo un cop mort: Trigar massa a prendre una decisió
• De mala mort: Molt pobre, misèrrim
• De mort: Extraordinari
• Entre la vida i la mort: En gran perill de morir
• Estar mort de... (gana, fred, por, son, etc.): Tenir molta...
• Fer el mort: Restar completament immòbil
• Morir com a rates (o com mosques): En gran quantitat
• Morir com un gos: Sol, sense companyia
• Morir-se de ganes: Tenir un desig molt fort
• Pesar com un mort: Pesar molt
• Ser un mort de gana (o de fam): Un pobre miserable
• Ser una mosca morta: Persona que té un posat inofensiu, però que no ho és tant

No voldria acabar sense fer esment d'aquella dita que alleugereix la responsabilitat del qui fineix: Vés-te'n Anton, que el que es queda ja es compon. O aquella altra tan valenciana que fa Diu el mort al degollat qui t'ha fet eixe forat?, que es diu al·ludint a un qui manifesta estranyesa d'una cosa de què ell mateix pateix, o que recrimina un defecte que ell també té.

Patufet - Frases fetes

El bon amic McAbeu m'ha fet arribar escannejada una pàgina del setmanari "Patufet", núm. 4 (Any 2 - 2ª Època), del 17 de febrer de 1969, concretament la pàgina 65, on amb l'estil inconfusible d'aquesta revista, juguen amb les frases fetes.

Us reprodueixo el text i, si voleu veure l'original escannejat, feu clic damunt la imatge.

És natural...

... que el nen de la merceria sigui un "llepafils"

... que el terrissaire sigui un "tastaolletes"

... que una fàbrica d'armaris sigui "can penja i despenja"

... que hi hagi algun moro "tocat de l'ala"

... que el fabricant de botelles sigui "parent d'en Bufa"

... que un lladre "estiri més el braç que la màniga"

... que un poeta "l'acompanyin en el sentiment"

... que un escombriaire "s'hi posi fulles"

... que als anglesos els agradi "escampar la boira"

... que un golafre es faci "un fart de riure"

... que en els fills no hi vegem "un pam de net"

... que les lloques vulguin les coses al seu "lloc".

Fraseologia acollonant

De vegades una mica d'humor no està de més. I hi ha trameses d'aquestes que t'arriben al correu electrònic avui sí, demà també, que són ben curioses i imaginatives.

Mireu sinó, una aproximació fraseològica al camp semàntic dels collons, amb perdó.

-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.

• UN significa car (val un colló);
• DOS significa valentia (té dos collons)
• TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).

-El verb canvia el significat:

• TENIR indica valentia (aquell té collons);però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja ( quins collons que té!)
• POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).
• ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)

-El temps del verb utilitzat canvia el significat de la frase:

• el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
• el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons! ),
• i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:

• "A" expressa por ( acollonit),
• "DES" significa riure ( descollonar-se),
• "UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
• "ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l’expressió:

• "DE" significa quantitat ( feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons),
• "PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
• "FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
• "AMB" indica valor ( és un home amb collons!);
• "SENSE" indica covardia ( és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura també tenen significat:

• el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
• la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
• el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
• la MESURA expressa rancúnia o estar enfadat (en tinc els collons plens!).

-La mida i la posició són importants:

• la MIDA (els té ben grossos ),
• la POSICIÓ (els té ben posats).
• Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
• Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja! ).
• I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit:

• Així, el DEPRESSIU diu:  tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!

-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!

-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!

Locucions onomatopeiques, traduïdes i comentades

Anem doncs a reblar el clau amb l'explicació i la traducció de les 39 locucions onomatopeiques detectades al text del Ramon Solsona.

Us les presento en l'ordre d'aparició en el text, per facilitar-ne la localització.

1. Xerric-xerrac - Onomatopeia del soroll de la carraca o dels instruments usats per a serrar - Carraca.
   
2. (Pagar) bitllo-bitllo - (Pagar) al comptat. (Pagar) al contado.
   
3. (Ésser un/a) Baliga-balaga - Persona poc seriosa, que no té formalitat en res - (Ser un/a) zascandil, tarambana.
   
4. (Fer) Cofis i moris (Fer cofis i mofis, o fer cofis-mofis, segons el DCVB) - Fer el que es vol d'una cosa, tractar-la sense mirament, sense subjectar-se a llei - Hacer mangas y capirotes.
   
5. Pengim-penjam - adv. Deixant-se anar indolentment a un costat i a l'altre, sense cap gràcia - Desgarbado/a, desmadejado/a
6. Farrigo-farrigo - m. Barreja de coses desordenades - Batiburrillo, revoltijo.
   
7. Ning-ning - interj. Onomatopeia que evoca el so d'una campaneta - Tilín-tilín.
   
8. Xano-xano - adv. A poc a poc - Chano chano, paso a paso, pasito a pasito.
9. Nyeu-nyeu- interj. Expressió que evoca el parlar d’una persona gata maula, hipòcrita - Ñi, ñi, ñi.
   
10. Nyic-nyac (Nyic-i-nyac al DIEC2) - Raons, renyines, contínues entre dues persones - Chacarrachaca, dares y tomares, dimes y diretes.
    
11. Tol·le-tol·le - Clamor d’indignació contra algú o alguna cosa - Tole tole.
    
12. (Fer la) viu-viu- Anar tirant, anar passant la vida com hom pot - Ir tirando, ir viviendo.
    
13. Nyigo-nyigo - interj. Expressió que evoca el so d'un violí, d'un violoncel, etc., mal tocats - m. Soniquete
    
14. Tiroliro - So agut, com de flabiol - Tiroliro.
    
15. Poti-poti - Desori, desordre - Batiborrillo (o batiburrillo), revoltijo.
    
16. Banzim-banzam - loc. adv. Amb un moviment de fort balanceig, especialment en l'acte de caminar - Bamboleándose.
    
17. Tau-tau - loc. adv. Així així, ni molt bé ni molt malament - Así así, regular, ni fu ni fa.
18. Bum-buum - So continuat sord i confús. Rumor públic, murmuració de molta gent - Rumor, runrún.
    
19. Nyic-nyic- Expressió que evoca el parlar d'una persona que ens martiritza amb la seva insistència. Soroll desagradable i insistent - Erre que erre, dale que dale.
    
20. Ziga-zagues - Zigzaguejar. Línia trencada en forma de Z - Zigzag.
    
21. Barrim-barram - Amb un moviment atropellat, trafegós - Barahúnda | Barroer/a - Chapucero, -ra.
    
22. (Fer la) gara-gara (a algú) - Tractar de plaure’l, d’atreure’s el seu afecte, la seva benvolença, etc., amb afalacs, llagots, compliments - Hacer la pelotilla, hacer la rosca.
    
23. Leri-leri - adv. A punt, prop d’esdevenir-se, si cau no cau - A punto (o al borde) de, en un tris (o a dos dedos) de | (Estar) leri-leri (un malalt) - A punt de morir; molt malament de salut; en perill de mort - En las últimas.
    
24. (Bacallà a la) màquili-mòquili - Sembla un tipus de recepta per preparar el bacallà. No ho he trobat documentat.
    
25. De nyigui-nyogui - loc. adj. Fet de qualsevol manera, de construcció defectuosa, feble - De baratillo, de pacotilla.
26. Xup-xup - Bull lent d'un líquid, com el suc d'un guisat, la llet, etc. - Hervor.
    
27. Cori-mori - m. Mal de cor - Ahílo.
    
28. Tal·là-tal·lera- loc. adv. Ni poc ni molt, si fa no fa, més o menys - Poco más o menos; más o menos | Mig mig - No del todo, a medias.
    
29. Rau-rau - m. Remordiment, especialment de la consciència - Resquemor, reconcomio | Malestar de nervis, de gana - Desazón, comezón.
    
30. Així així - loc. adv. Mig mig, mitjanament - Así así.
    
31. A frec a frec (A frec, o Frec a frec de, segons el DIEC2) - loc. prep. A punt de - A punto de | Molt a la vora de - Muy cerca de; al borde de; a la orilla de || Frec a frec - adv. Gairebé tocant - Muy cerca, casi rozando.
    
32. Elis elis - interj. per fer befa - Rabia, rabiña.
    
33. Trinco-trinco - adv. Al comptat - A toca teja, a tocateja, al contado.
34. Xim-xim - m. Plovisqueig - Calabobos, sirimiri | Seguit de músiques, d’actes ostensius, etc., amb què es vol donar solemnitat, importància, a un esdeveniment - Chinchín | Per a donar importància - Bombo.
    
35. Xiu-xiu - Remor inintel·ligible d’una conversa tinguda en veu molt baixa - Cuchicheo, susurro, bisbiseo | So o soroll suau i continuat - Pío, pío.
    
36. Fru-fru - m. Soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda - Frufrú.
    
37. Cloc-cloc - interj. Expressió que evoca la veu de la gallina - Clo clo.
    
38. Arreu arreu (o pertot arreu o a tot arreu) - Arreu - En todas partes, por todos lados.
39. De cap a cap - loc. adv. D'un extrem a l'altre - A lo largo y a lo ancho | Totalment - Totalmente.

I ara un nou repte. M'ajudeu a ampliar la llista de locucions onomatopeiques amb elements duplicats (similars, encara que no sempre idèntics)? N'hi ha un bon grapat més!

Si a sobre em dieu què volen dir i on les heu sentides (si són d'un lloc molt concret), l'agraïment serà ja ultrasideral. Au!, au!... ja m'he passat.

---

He fet servir, bàsicament, les informacions que forneix l'Optimot referides al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a. edició en línia) (DIEC2) i al Diccionari català-castellà castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a. edició, 1994), i algunes consultes puntuals al Diccionari català-valencià-balear (en línia) (DCVB).

Locucions onomatopeiques de l'article de Ramon Solsona detectades

Au, va. Donem resposta a la qüestió que us plantejava sobre l'article de Ramon Solsona: Quantes locucions onomatopeiques hi trobeu?

Qui més s'hi acosta és en Puigmalet, que diu 38... I L'ENCERTA!! Felicitats, potablava! Bé, no del tot: jo en localitzo 39 comptant el xerric-xerrac del títol.

Anem-les a detectar:

Xerric-xerrac¹

El dia de l'enterrament d'en Valeri Balari tothom el recordava com un home que tendia a la meticulositat i que pagava sempre bitllo-bitllo². Però en Valeri Balari no sempre havia estat un home formal. No és que mai hagués estat un baliga-balaga³ capaç de fer cofis i moris⁴ per embutxacar-se una pesseta que no s'hagués guanyat honradament, Però sí que de jove havia estat un pengim-penjam⁵. Sa mare es desesperava, perquè no tenia ànsia per res, la seva habitació era un farrigo-farrigo⁶ espantós on tot s'havia de buscar com qui juga a la campaneta de la ning-ning⁷. No tenia mai pressa i a tot arreu anava xano-xano⁸.

S'havia acostumat al nyeu-nyeu⁹ de la mare i al nyic-nyac¹⁰ constant amb el pare, No hi havia setmana que a cals Balari no hi hagués un tol·le-tol·le¹¹, però ell sempre acabava fent la viu-viu¹², perquè totes aquelles raons li sonaven com un nyigo-nyigo¹³ amb el qual s'havia familiaritzat.

A la seva vida va sonar un fort tiroliro¹⁴ el dia que va conèixer la Mercè Marsà. No sabia què li passava, tot ell estava fet un poti-poti¹⁵ i no se'n sabia explicar la raó: el cervell li anava banzim-banzam¹⁶ quan anava tau-tau¹⁷ cap a casa tot reflexionant: "L'amor deu ser això: sentir aquest bum-buum¹⁸ a dins del cor i aquest nyic-nyic¹⁹ al cap que no et deixa pensar en altra cosa".

No sabia com declarar-se a la Mercè Marsà. No s'atrevia a anar de dret a l'assumpte, sinó fent ziga-zagues²⁰. Va deixar-de vestir-se barrim-barram²¹ i va fer la gara-gara²² als pares d'ella, fins que un dia el van convidar a sopar. Hi va anar i, aquell mateix vespre, després de les postres, es va endur la Mercè Marsà i li va dir que si no s'havia tornat boig estava leri-leri²³. Tota la vida es va meravellar d'ell mateix per haver-se declarat amb tanta passió. Sempre va pensar que en aquell sopar, aquell bacallà a la màquili-mòquili²⁴ li havia infòs un valor extraordinari. I ja mai més no va ser un noi de nyigui-nyogui²⁵.

Des d'aleshores, sempre va associar el bacallà amb l'amor ardent. El xup-xup²⁶ d'una cassola li feia venir un cori-mori²⁷ amorós que el deixava, tal·là-tal·lera²⁸, a les portes de la glòria. Però mai no va saber la veritat i se'n va anar al sot sense saber-la. Li ha quedat a la Mercè Marsà un petit rau-rau²⁹ a la consciència: ¿Va fer bé de posar afrodisíacs al bacallà aquella remota nit, quan eren joves i ell era tan tímid? Se sent culpable només així així³⁰, perquè, gràcies a ella, cada dia a frec a frec³¹ des del viatge de nuvis a Baden Baden, en Valeri Balari va fer elis elis³² a la vida desordenada.

El dia de l'enterrament, pagat trinco-trinco³³, feia la xim-xim³⁴. La gent va marxar amb un xiu-xiu³⁵ de converses respectuoses i el fru-fru³⁶ dels impermeables. Fins que només va quedar el cloc-cloc³⁷ de les gotes que, arreu arreu³⁸, queien damunt de les làpides al cementiri de Vallmoll. L'endemà, tots els diaris publicaven de cap a cap³⁹ l'emotiu elogi funerari que li va dedicar Vidal Vidal.

Ramon Solsona, dins l'Avui, en la columna Sala i alcova, del dia 15 de maig de 1994.

Hi ha una mica de poti-poti, és cert: locucions onomatopeiques, locucions que es desenvolupen dins una frase feta, onomatopeies simples i expressions de la llengua basades en la duplicació més o menys idèntica d'un mateix element.

En qüestioneu algun? N'afegirieu algun altre? (no admeto pop-pop com animal de companyia, aviso).

Més endavant intentarem explicar-les totes i cadascuna d'elles i de cercar-los, si el sabem (m'hi haureu d'ajudar força!) equivalents idiomàtics.

---

Nota: La imatge del solucionari l'he manllevat del blog de Jordi Sanz, de l'IES Celesti Bellera, de Granollers.

Ràpidament

Quan volem dir que hem de fer una cosa ràpidament o corrents, la llengua ens permet dir-ho de molt diverses maneres.

No cal que aneu a cercar un diccionari de sinònims (magnífics, però que en aquest cas no us caldrà).

Quants sinònims seríeu capaços de trobar, així, de memòria per a l'adverbi Ràpidament? 5? 10? Més?

L'article A tot vent del meu blog de Dites i frases fetes ha anat creixent fins arribar a mostrar-ne més de 40. Mireu: A cent per hora, A corre-corrents, A corre-cuita, A cremadent, A la desesperada, A no poder més, A tot drap, A tot estrop, A tot gas, A tot vent, A tota brida, A tota hòstia (o màquina), A tota marxa, A tota velocitat, Amb promptitud, Anar (o passar) a carrera feta, Anar amb presses (o amb un misto al cul), Anar com el vent (o com si portés un coet al cul, o com si tingués cagarines, o com una bala, o com un esperitat, o com un llamp, o com una llebre), Anar cremat (o escopetejat, o llampat), Anar de pressa i corrents, Anar-se'n com la vista, Atropelladament, Córrer més que el vent, Cuita-corrents, Escapat, Passar de llampada, Passar volant, Ràpidament, Sallar, Tallar el vent, Volant.

Al Diccionari de sinònims, de Manuel Franquesa (1970) (uso la setena edició d'Editorial Pòrtic, de 1995), també en trobem una bona pila: Ràpidament, Volant, De pressa, Com un llamp, De llampada (o llampant), A passos de gegant, En un salt (o quatre salts), D'una revolada, Com una taca d'oli, Com una reguera de pólvora, Com una exhalació, Cames ajudeu-me.

També en trobem uns quants (no tants) al Diccionari de sinònims de Santiago Pey (1970) (faig servir la setzena edició, de 1994, d'Editorial Teide): De llampada, Corrents, De pressa, Llampant, Cames ajudeu-me, A corre-cuita.

I equivalències castellanes? Doncs també n'he anotat un grapat: A carta cabal, A escape, A la desesperada, A marchas dobles, A mata caballo, A rienda suelta, A toda máquina, A toda marcha, A toda mecha (o leche), A toda pastilla, A toda prisa, A todo gas, A todo taco, Atropelladamente, Correr alguien que se las pela, De prisa y corriendo, Pasar (o salir) echando (o cagando) leches (o hostias), Volando.

I és clar que no totes són equivalències absolutes, que es puguin intercanviar en tots els textos. I algunes expressions demanen un determinat verb que les regeixi i no n'admeten altres, però és un bon sac on poder anar a cercar informació lexicogràfica.

He aprofitat que consultava els diccionaris de sinònims per actualitzar l'article a què us remetia al principi de l'article, del blog Dites i frases fetes.

I segurament, si consulteu aquest article d'aquí un temps, en un futur, tampoc hi trobareu la mateixa informació, perquè Internet ens permet mantenir les obres vives, canviants i adaptables a la informació de què disposem a cada moment.

Més parèmies encadenades

Ja fa temps feia una crida des d'aquest blog per veure si algú em sabia donar notícia d'uns articles de Josep M. Espinàs i de Ramon Solsona sobre un enfilall de parèmies encadenades. Segur que n'hi ha molts més, però jo recordava aquests dos, de feia ja força temps.

La casualitat em va portar l'article d'Espinàs, que ja vaig reproduir fa uns mesos. I ara em retrobo amb l'article de Ramon Solsona, que el vaig trobar mentre feia endreça de papers encarpetats a casa.

Us el reprodueixo i mirarem de treballar-lo, com vam fer amb el de Josep M. Espinàs.

Xerric-xerrac

El dia de l'enterrament d'en Valeri Balari tothom el recordava com un home que tendia a la meticulositat i que pagava sempre bitllo-bitllo. Però en Valeri Balari no sempre havia estat un home formal. No és que mai hagués estat un baliga-balaga capaç de fer cofis i moris per embutxacar-se una pesseta que no s'hagués guanyat honradament, Però sí que de jove havia estat un pengim-penjam. Sa mare es desesperava, perquè no tenia ànsia per res, la seva habitació era un farrigo-farrigo espantós on tot s'havia de buscar com qui juga a la campaneta de la ning-ning. No tenia mai pressa i a tot arreu anava xano-xano.

S'havia acostumat al nyeu-nyeu de la mare i al nyic-nyac constant amb el pare, No hi havia setmana que a cals Balari no hi hagués un tol·le-tol·le, però ell sempre acabava fent la viu-viu, perquè totes aquelles raons li sonaven com un nyigo-nyigo amb el qual s'havia familiaritzat.

A la seva vida va sonar un fort tiroliro el dia que va conèixer la Mercè Marsà. No sabia què li passava, tot ell estava fet un poti-poti i no se'n sabia explicar la raó: el cervell li anava banzim-banzam quan anava tau-tau cap a casa tot reflexionant: "L'amor deu ser això: sentir aquest bum-buum a dins del cor i aquest nyic-nyic al cap que no et deixa pensar en altra cosa".

No sabia com declarar-se a la Mercè Marsà. No s'atrevia a anar de dret a l'assumpte, sinó fent ziga-zagues. Va deixar-de vestir-se barrim-barram i va fer la gara-gara als pares d'ella, fins que un dia el van convidar a sopar. Hi va anar i, aquell mateix vespre, després de les postres, es va endur la Mercè Marsà i li va dir que si no s'havia tornat boig estava leri-leri. Tota la vida es va meravellar d'ell mateix per haver-se declarat amb tanta passió. Sempre va pensar que en aquell sopar, aquell bacallà a la màquili-mòquili li havia infòs un valor extraordinari. I ja mai més no va ser un noi de nyigui-nyogui.

Des d'aleshores, sempre va associar el bacallà amb l'amor ardent. El xup-xup d'una cassola li feia venir un cori-mori amorós que el deixava, tal·là-tal·lera, a les portes de la glòria. Però mai no va saber la veritat i se'n va anar al sot sense saber-la. Li ha quedat a la Mercè Marsà un petit rau-rau a la consciència: ¿Va fer bé de posar afrodisíacs al bacallà aquella remota nit, quan eren joves i ell era tan tímid? Se sent culpable només així així, perquè, gràcies a ella, cada dia a frec a frec des del viatge de nuvis a Baden Baden, en Valeri Balari va fer elis elis a la vida desordenada.

El dia de l'enterrament, pagat trinco-trinco, feia la xim-xim. La gent va marxar amb un xiu-xiu de converses respectuoses i el fru-fru dels impermeables. Fins que només va quedar el cloc-cloc de les gotes que, arreu arreu, queien damunt de les làpides al cementiri de Vallmoll. L'endemà, tots els diaris publicaven de cap a cap l'emotiu elogi funerari que li va dedicar Vidal Vidal.

Ramon Solsona, dins l'Avui, en la columna Sala i alcova, del dia 15 de maig de 1994.

Juguem, com l'altra vegada? Apa, va, quantes locucions onomatopeiques hi trobeu? Més endavant en donarem l'explicació i mirarem de trobar-hi equivalents en castellà.

Fer endreça sense fressa

Com ja vaig avançar a uns mesos, he aturat una mica la producció als blogs per donar fortalesa als fonaments, per accelerar el buidatge dels materials amb els quals treballo. Ja diuen que Sense fonaments no es fan les cases.

Hi havia unes feines prioritàries que ja he enllestit:

• Modificar l'estructura de la base de dades: calia posar al dia una estructura pensada el 1995, per a ordinadors 246, d'1 Mb de RAM i amb una capacitat limitada (disc dur de 20 Mb).
• Capitalitzar tots els camps, llevat de les etiquetes d'índexs: vaig prendre la mala decisió, empès pel format "diccionari", d'entrar-ho tot en minúscules (diversos camps de les més de 250.000 entrades).
• Ressituar en cada camp la informació pertinent, abans partida en diversos camps, condicionat per la mida dels camps de l'antiga base de dades.
• Capitalitzar el Refranyer català-castellà (1.455 entrades) i les Dites i frases fetes (210 entrades), revisar l'estructura de totes les entrades i incorporar, quan no hi era, la dita del títol al cos de l'article en previsió de futures informacions.
• Transvasar les entrades del Refranyer català-castellà que corresponen a les Dites i frases fetes.
• Reprendre el buidatge d'obres en paper o d'Internet per engruixir la base de dades ( ara ja són més de 280.000, amb l'objectiu d'arribar a les 500.000 entrades).
• Actualitzar la base de dades sobre obres paremiològiques consultades o documentades en bibliografies d'altres obres (actualment gairebé 1.500 fitxes bibliogràfiques amb anotacions diverses).

No sé si em deixo res... Ja veieu, en lloc de treballar pel diable, poso en ordre casa meva. Així, a banda de seguir buidant obres per a la meva base de dades, puc reprendre projectes i tasques que tenia al calaix esperant a disposar d'una mica de temps. Ja us n'aniré fent cinc cèntims!

Frases fetes encadenades, traduïdes i comentades

A l'article de l'Espinàs vam dir que hi apareixien 37 frases fetes. Bé, de fet 36, perquè surt dos cops fugir d'estudi, encara que amb sentits diferents. Avui farem l'exercici (farragós, sens dubte) de cercar-ne el significat i de traduir-les al castellà.

Tingueu en compte també que moltes frases fetes són la suma d'un verb i una locució (per exemple, Anar a mal borràs = anar + a mal borràs), que sovint admet un canvi de verb (per algun d'equivalent o per fer una altra frase feta amb un altre sentit diferent), també admet canvis en el temps verbal (present, passat o futur), la intercalació de molt diversos complements (complements circumstancials, adverbis, qualificatius, etc.) i fins el canvi d'ordre d'elements de la frase (hipèrbaton), que ens podrien fer pensar que són frases fetes sinònimes o diferents.

En el cas que ens ocupa, he mirat de ser fidel a l'ús que en fa Espinàs.

Després qui ho vulgui, pot substituir al text les frases fetes per l'explicació [en cursiva] (quedarà un text net i transparent, formalment neutre) o de traduir-lo al castellà [en vermell], sense fer riure amb allò de 'alquilar sillas' o 'irle detrás con un flabiol sonando'.

Per ordre d'aparició:

1. Anar a mal borràs - Empitjorar - Ir de capa caída.
2. A tort i a dret - Pertot arreu | Sense reflexió - A diestro y siniestro | A tontas y a locas.
   
3. Fer sortir de polleguera - Exasperar - Sacar de quicio.
   
4. Fugir d'estudi - Defugir una qüestió - Escurrir el bulto.
   
5. Pagar els plats trencats - Carregar-se-la - Pagar el pato.
   
6. Cames ajudeu-me - Corrents - ¡Pies para qué os quiero!
   
7. De ca l'ample - Immens - De padre y muy señor mío.
   
8. Omplir-se de gom a gom - Completament ple - Abarrotarse.
   
9. Saber el pa que s'hi dóna - Tenir experiència - Conocer bien el percal.
   
10. No tot ser flors i violes - No ser tot plaent i fàcil - No todo el monte es orégano.
    
11. Anar-li al darrere amb un flabiol sonant - Perseguir inútilment - ¡Échale un galgo!
    
12. Demanar la lluna en un cove - Demanar un impossible - Pedir la luna.
    
13. Ser bufar i fer ampolles - Ser molt fàcil - Ser tortas y pan pintado.
    
14. Dur de clepsa - Obtús - Duro de mollera.
    
15. Tallar el bacallà - Dominar una situació - Ser el amo del cotarro.
    
16. Els testos s'assemblen a les olles - Els fills s'assemblen als pares - De tal palo, tal astilla.
    
17. Una de freda i una de calenta - Adés una cosa, adés la contrària - Una de cal y otra de arena.
    
18. Treure foc pels queixals - Irritar-se molt - Echar fuego por los ojos.
    
19. Fer els ulls grossos - Fer com qui no ho veu - Cerrar los ojos.
    
20. Fugir d'estudi - Canviar de conversa - Salirse por la tangente.
    
21. Per quins set sous - Per quin motiu - A santo de qué.
    
22. No posar-se cap pedra al fetge - No preocupar-se per res - Tener mucho estómago.
    
23. Fer la gara-gara - Adular - Hacer la rosca.
    
24. Fer la guitza - Importunar - Hacer la puñeta.
    
25. Sortir amb un ciri trencat - Sortir amb raons impertinents - Salir por peteneras.
    
26. Tenir la mà trencada - Tenir-hi habilitat - No ser manco.
    
27. Bon vent i barca nova - Expressió de comiat quan algú se'n va i no ens sap greu que marxi - ¡Buen viaje!
    
28. Arribar a misses dites - Arribar tard - Llegar a las quinientas.
    
29. Fer la viu-viu - Anar passant la vida com es pot - Ir tirando.
    
30. Perdre bous i esquelles - Perdre-ho tot - Perder hasta la camisa.
    
31. Remenar les cireres - Dirigir un assumpte - Dirigir el cotarro.
    
32. Explicar amb tots els ets i uts - Amb tots els detalls - Explicar con pelos y señales.
    
33. Tenir pa a l'ull - No veure quelcom molt evident - Estar ciego.
    
34. El més calent és a l'aigüera - No haver-hi res fet d'un assumpte que ja hauria d'estar acabat - Estar la pelota todavía en el tejado.
    
35. No haver-hi més cera que la que crema - Una cosa no té sinó allò que es veu - No hay más cera que la que arde.
    
36. Fer figa - Defallir - Flaquear.
    
37. Ja hem begut oli - No haver-hi remei - Estamos perdidos.
    

Incorporaré tota aquesta informació al blog sobre dites i frases fetes, on podreu consultar moltíssimes més dades i expressions sinònimes. Perquè, per simplificar-ho, he triat unes definicions al més concretes possibles i només una opció equivalent en castellà, però n'hi caben moltes més, que la sinonímia i el giny de la llengua no tenen deturador.

Parèmies encadenades

Feia temps que cercava un article que recordava de Josep M. Espinàs a l'Avui on encadenava tot un seguit de frases fetes. De fet, vaig fer una crida al blog ara fa més d'un any i no havia obtingut resposta.

Ja sé que és un recurs bastant amanit, però què voleu que us digui: quan estan fets amb gràcia, els trobo força ocurrents, didàctics i útils per exemplificar l'ús de parèmies ben diverses.

Doncs avui, enterenyinant-me per Internet anant d'ací cap allà, m'ha aparegut davant dels ulls en un document d'Scribd. Coneixeu Scribd? Un altre dia us en parlaré amb més detall. Quedeu-vos, però amb què és un lloc on compartir documents de moltes menes (de text, presentacions, fulls de càlcul, pdf...), amb opcions d'¡incrustar-los en qualsevol pàgina web, compartir-los, votar-los, enviar-los per correu electrònic... Us sona, oi? Implementa la majoria d'opcions que tenen aplicacions semblants del web 2.0 (Youtube, per a vídeos; Flickr, per a fotografies; Slideshare per a presentacions; Delicious, per a enllaços; Librarything, per a llibres, ...).

Com que només deixa visualitzar el text, us el reprodueixo tot seguit, que m'interessa tenir-lo sencer per poder-hi treballar posteriorment.

Un fullet de la campanya

En escoltar que aquella emissora només transmetia marxes militars, vam comprendre que les coses anaven a mal borràs; buscàvem informació a tort i a dret, i la indiferència de la televisió ens feia sortir de polleguera. Les fonts oficials fugien d'estudi, i alguns amics que tenien por d'haver de pagar els plats trencats eren partidaris del cames ajudeu-me.

Hi havia un desconcert de ca l'ample, i les botigues de queviures i les gasolineres s'omplien de gom a gom. Els qui sabien el pa que s'hi dóna quan no tot són flors i violes pensaven en la democràcia i deien: ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant. Demanar que això durés era demanar la lluna en un cove. Us pensàveu que era bufar i fer ampolles? Hi ha gent dura de clepsa, que ha rebut com a herència l'art de tallar el bacallà, i per moltes il·lusions que ens fem els testos s'assemblen a les olles.

Escoltant els rumors i les notícies, una de freda i una de calenta, trèiem foc pels queixals. Davant dels precedents, havia estat un error fer els ulls grossos i fugir d'estudi. Per quins set sous els responsables no s'havien volgut posar cap pedra al fetge? Per què fer la gara-gara als qui fan la guitza? Prou que ho avisàvem, però sempre ens sortien amb un ciri trencat, oblidant que hi ha qui té la mà trencada en la pràctica del bon vent i barca nova.

Ara sabem que la solució ha arribat gairebé a misses dites, i que de moment, l'única esperança és continuar fent la viu-viu, però sempre amb la por de perdre bous i esquelles. Els qui remenen les cireres, ens ho explicaran algun dia amb tots els ets i uts? Sabem que la democràcia no ha de tenir pa a l'ull, perquè el més calent és a l'aigüera i no hi ha més cera que la que crema. Si fem figa ja hem begut oli.

Avís al lector: m'he limitat a enfilar una darrera l'altra i improvisadament a la màquina d'escriure, les expressions que recull un parell de pàgines "Apunts de català pràctic", publicació de la Campanya AVUI 2000 patrocinada per la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Josep M. Espinàs, dins l'Avui, en la columna "A la vora de..." del dia 1 de març de 1981.

Se m'acuden molts jocs que pot donar un text com aquest: traduir-lo a diferents idiomes, substituir les frases fetes per verbs o expressions no figurades de la llengua, fer-ne un de semblant però amb noves expressions...

Començarem per la més senzilleta: Heu comptat quantes frases fetes conté el text? S'admeten apostes!

---

La imatge de la cadena l'he treta del blog de Vipoke.

Refranys i frases fetes

Ajudava aquesta tarda el meu fill gran a preparar-se l'examen de català de demà. Fa 5è de primària i repassàvem L'Arca 5, d'Edicions Text-La Galera (2006). Accentuació, els determinants, registres lingüístics, adjectius, derivats, complements del nom i... frases fetes i refranys.

El meu fill dictava i jo els responia.

• Buscar tres peus al G A T
• Anar amb peus de __ __ __ __
• Anar a escampar la __ __ __ __ __
• Anar de vint-i-un __ __ __ __
• Deixar amb un pam de __ __ __
• Esvalotar el __ __ __ __ __ __ __ __
• Ficar els peus a la __ __ __ __ __ __ __
• Fer pudor de __ __ __ __ __ __ __ __
• No tocar de peus a __ __ __ __ __
• Ofegar-se en un got d' __ __ __ __ __
• Posar els punts sobre les __ __
• Tenir el cap a tres quarts de __ __ __ __ __ __

─Com és que te'ls saps tots?

I mira que li he explicat vegades que em dedico a recollir refranys i veu el munt de llibres a casa i que passo hores amb els blogs a Internet... Santa innocència una altra vegada!

Us els deixo per resoldre, perquè practiqueu. Sé que en aquest camp jo no sóc un parlant neutral, però crec que fàcilment els podreu resoldre tots.

Si voleu deixar-les respostes als comentaris ho comprovarem. No tingueu pressa, que tothom hi pugui pensar i jugar. I els qui encara no ho heu resolt, no feu trampes i no llegiu les respostes abans d'hora!

Humor i frases fetes

Qui diu que la lingüística és avorrida?

Som un país de lletraferits, no ho podem pas negar. I sempre ens hem volgut empescar la manera de trobar-li la clau de volta a aquella frase o expressió.

Juguem amb les paraules des de la ludolingüística, des dels refranys, des de la televisió... o des de la ràdio.

Si l'encerto l'endevino, Bocamoll, Màrius Serra, Les 1001 dites...

Donen molt de joc, oi?

El penúltim exemple: les Farses fetes i refranys de l'altre dia de La Segona hora del Minoria absoluta de RAC1, amb una revisitació de refranys i frases fetes clàssiques, carrinclones, démodés, que han perdut actualitat i vigència. Fa pocs dies parlàvem de refranys estrafets. Fa pocs dies, també, Magdalena Ramon a IBWEB parlava de refranys actuals sobre tecnologia. I avui RAC1 sortia al carrer amb refranys inventats, refranys impossibles perquè la gent els trobés un significat.

Si voleu riure una estona, us recomano d'escoltar-lo des del podcast del programa, en format mp3. I si us animeu, podeu deixar algun missatge en el blog del programa.

Frases fetes sobre les mosques

I seguint amb la línia de fraseologia dedicada a una temàtica específica, he vist un fragment divertit al blog La panxa del bou, de la Júlia, i li manllevo el fragment dedicat a les frases fetes sobre les mosques.

De tota manera un no es pot fiar de les mosques mortes, si tanquem la boca les mosques no hi entraran, i a l’ase nafrat no li falta la seva companyia, de la mateixa manera que al gos prim castellà l’assetgen les puces. De vegades em fan pujar la mosca al nas per molts motius i no sé perquè en d’altres indrets les tenen darrera l’orella. Qui està avorrit, diuen, amb el cul caça mosques (amb perdó) i quan fas coses estranyes et diuen que ja caces mosques, també. Quan ets jove i maca tens mosquer, però més val una abella que cent mosques.

Un romanço de nassos

Fa temps que cerco un parell d'articles fets amb una corrua de frases fetes encadenades. O altres obres semblants. Jo en recordo dos, un de Ramon Solsona i un altre de Josep Maria Espinàs, ambdós a l'Avui de fa ja força anys.

De moment, com a tast, aquest poema amb locucions sobre el nas de Lo Gaiter del Besòs.

Un romanço de nassos
per al 31 de gener

Si et comunica el nas
que fas olor de tigre;
si parles amb el nas
com les monges a missa;
si tens de ganxo el nas
o dus al nas la firma;
si et raja sang del nas
o sempre t'encostipes;
si més enllà del nas
no veus i t'engalipen;
si t'han passat pel nas
la grossa de la rifa;
si sents pujar pel nas
la xispa de la vida;
si goses treure el nas
on ningú gosaria;
si et topes nas a nas
la cara del dentista;
si n'estàs fins al nas
dels crits de la veïna;
si sols arrufar el nas
quan parlen els ministres;
si tens la mosca al nas
de tant sentir mentides;
si creus tenir bon nas
flairant unes faldilles;
o si amb un pam de nas
et deixa la Maria:
alegra't perquè avui,
avui és el teu dia.

Poema de Lo Gaiter del Besòs, publicat a Sach de gemechs. Ab un prólech del ductó Llémena y una salutació de Lo Cornamussaire de Calldetenes. Barcelona: Llibres de l'Avui, 1989

---

Nota: La imatge l'he vista al blog La closca de la poma.

RodaMots

RodaMots és un servei que ofereix cada dia (de dilluns a divendres) una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús, a través de la subscripció per correu electrònic, a imatge del Word of Day anglès.

Com deien en el comunicat de premsa que van fer circular pels mitjans per celebrar l'efemèride, «'Cada dia un mot' envia paraules, frases fetes, locucions o refranys amb una unitat temàtica setmanal. Els temes són una excusa enginyosa per fer circular la llengua i la literatura entre un públic cada cop més entusiasta. Alguns d'aquests temes han estat mots relacionats amb la mandra, amb el moviment, insults i desqualificacions, marques, epònims, refranys, comparacions, onomatopeies, manlleus...»

Aquest servei, a la xarxa des del 1999, és notícia, no només per:

• haver arribat als 10.000 subscriptors,
• haver enviat més de 2.000 paraules i expressions i
• haver rebut més de 600.000 visites al seva web,

sinó perquè és la punta de llança d'un projecte molt més ambiciós: la Xarxa de mots, impulsat per Jordi Palou, que inclou altres iniciatives com ara Minimàlia, que envia una citació cada dia (i del qual en parlarem un altre dia amb més detall), o el salt a la xarxa en format blog del Quadern Gris, de Josep Pla.

Es fa càrrec de la tramesa dels butlletins el Drac Telemàtic, una empresa de Terrassa que ara fa uns dies celebrava també el seu vuitè aniversari a la xarxa.

La qualitat i volum d'informació que atesora el Rodamots és valuosíssim. Perquè el lloc web permet consultar la base de dades de tots els mots i expressions enviats a través d'uns utilíssims índexs classificats per temes, pels autors de les citacions, per ordre alfabètic i per ordre cronològic. També, darrerament, s'ha incorporat l'opció que els subscriptors o lectors hi enviïn suggeriments i comentaris.

Felicitats, doncs i endavant amb aquesta magnífica iniciativa!


No cal dir que si algun dia puc arribar a fer alguna cosa amb la base de dades de refranys, el meu mirall serà la Xarxa de mots.