Us comparteixo el vídeo de la sessió del 29 de maig de 2025, a través del canal de Youtube del Gabinet d'Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC) de la Universitat de les Illes Balears (UIB):
dimarts, 3 de juny del 2025
dimarts, 27 de maig del 2025
GALMIC (UIB): XXIII Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: «La Paremiologia catalana comparada digital: un repositori de la llengua figurada catalana»
XXIII Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: «La Paremiologia catalana comparada digital: un repositori de la llengua figurada catalana»
El Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC) organitza el XXIII Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: «La Paremiologia catalana comparada digital: un repositori de la llengua figurada catalana», gràcies al suport de la Universitat de les Illes Balears i de l’Institut d’Estudis Baleàrics.
El seminari es farà en línia el 29 de maig de 2025, de18:30 a 20:00 h. A més, es facilitarà un certificat d’assistència a les persones que ho sol·licitin.
Resum
La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és un repositori en línia de la base de dades de treball i investigació del lingüista i paremiòleg Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963), fruit de gairebé 30 anys de buidatge de diferents fonts fraseològiques (escrites, orals i digitals), amb el suport i la tecnologia de Softcatalà (Pere Orga n’ha estat el desenvolupador). S’hi accedeix a través de l’enllaç https://pccd.dites.cat/.
Neix el gener de 2020, amb 150.000 registres agrupats en vora 10.000 paremiotipus diferents (un paremiotipus vindria a ser la forma estàndard d’una expressió fraseològica, que agrupa les diferents variants) i en l’actualitat, després d’actualitzacions mensuals, ha arribat a la xifra d’uns 840.000 registres agrupats en gairebé 100.000 paremiotipus diferents. Hi podeu trobar locucions, frases fetes, refranys, proverbis, parèmies, interjeccions, insults, corrandes, embarbussaments, palíndroms, endevinalles… En definitiva, tot allò que es pugui inscriure dins la llengua figurada, amb detall de la font d’on s’ha tret i continguts complementaris, com ara, definicions, etimologies, sinònims, equivalents idiomàtics, lloc on es diu la parèmia, font concreta d’on s’ha tret, etc.
Durant el seminari us explicarem la història i origen d’aquest recurs digital i, a través d’exemples diversos, us ensenyarem la manera més eficient de consultar-la i treure’n el màxim de profit.
Ponent
Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) és filòleg especialitzat en paremiologia catalana (l’estudi dels refranys i dites populars). Llicenciat en Filologia Catalana (UB) i amb un màster en Terminologia (UPF), ha centrat la seva carrera en la recopilació, estudi i difusió de la paremiologia catalana.
Ha creat diversos recursos en línia des del 2002, com diccionaris i blogs especialitzats en frases fetes i refranys. Entre aquests recursos destaca el Refranyer català-castellà, el Diccionari de citacions i el projecte Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), amb gairebé 100.000 refranys diferents.
Ha publicat diversos llibres, molts gràcies al micromecenatge, com Amb cara i ulls, En cap cap cap, Dites.cat i Els refranys més usuals de la llengua catalana. També ha participat en projectes col·laboratius i en activitats divulgatives com xerrades i tallers arreu dels territoris de parla catalana.
Inscripció
Per poder fer un seguiment de la participació, emplenau el formulari d’inscripció següent:
https://forms.gle/uVFhFM69BTJBYEqK6
Podeu fer qualsevol consulta enviant un missatge a la nostra adreça de correu electrònic: galmic@uib.cat.
dilluns, 5 de maig del 2025
Conferència a Sant Feliu de Codines com a cloenda i lliurament de premis del Corremots 2025
Conferència de paremiologia catalana
Dijous, 8 de maig de 2025 de 20:00h a 21:00h
La sala d'actes de la Bibioteca municipal acollirà el dijous 8 de maig, a les 20h, una conferència de paremiologia catalana amb Víctor Pàmies, organitzada pels Amics del Museu de Can Xifreda.
Aquest dia s'anunciarà el guanyador/a de la 2a edició del concurs Corremots.
Més informació a https://www.santfeliudecodines.cat/actualitat/agenda/conferencia-de-paremiologia-catalana.html
dijous, 16 de gener del 2025
Cinc anys de la «Paremiologia catalana comparada digital (PCCD)» 2020-2025
L'altre dia discutíem amb Pere Orga, l'amic informàtic de Softcatalà que ha fet el desenvolupament de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), si ja era el cinquè aniversari de l'eina. La veritat és que es fa difícil de determinar, perquè va estar en període de proves durant força mesos abans d'obrir-la al públic en general i vam decidir fer-ne difusió un dia determinat, el dijous, 16 de gener de 2020, per anunciar que fèiem la presentació a Vilaweb el dimecres, 29 de gener.
Pere Orga ha fet un escrit al seu blog per aquesta efemèride i repassa molt bé els antecedents (que es remunten al juliol de 2017).
Per tant, la primera piulada també és d'aquest dia, tot i que anteriorment jo ja havia fet anar algunes captures de pantalla de resultats del cercador de parèmies.
Sigui com sigui, i aprofitant que diumenge vam fer l'actualització d'aquest mes de gener, podem dir que som en el cinquè aniversari i potser fora bo poder-ne fer una mica de valoració.
Primer de tot, les xifres, que parlen soles.
Vam obrir l'eina amb 150.000 registres corresponents a uns 10.000 paremiotipus diferents i, ara com ara, ja hi ha més de 780.000 registres agrupats en 85.000 paremiotipus diferents. Per tant, en cinc anys hem multiplicat el contingut per cinc. Si fem un balanç global podem dir que la mitjana de visites durant aquests cinc anys pot estar en el miler de visites diàries, que ens acosta a les 100.000 pàgines mostrades cada mes.
També cal tenir en compte que gairebé 120.000 registres contenen informació equivalent en altres llengües, per a poder aplicar la paremiologia comparada. Sobretot, castellà (més de 60.000), llatí (més de 20.000), francès (gairebé 20.000), italià (més de 10.000), gallec (vora 2.000), anglès (uns 1.500) i, amb presència més modesta, també esperanto, portuguès, alemany, occità, provençal, basc, asturià, aragonès, sicilià, suec, cors, neerlandès, romanès, sard o polonès. Però no tot ha de passar pel sedàs numèric i hi ha altres valors afegits que voldria destacar, d'una manera més desordenada i emocional.
Un cop més recordo que el nom és deutor (i fa homenatge) a la Paremiologia catalana comparada (PCC) de Sebastià Farnès, publicada pòstumament per Columna Edicions entre el 1992 i el 1999, en vuit volums, de la mà de Jaume Vidal Alcover, Magí Sunyer i Josep Lluís Savall, amb la col·laboració de J. M. Pujol, a partir de les fitxes i materials recopilats en vida per l'autor. Ell havia publicat, el 1913, per fragments, a la revista "Il·lustració Catalana", un Assaig de Paremiologia Catalana comparada. Volum I (abarcar-amich). Sens dubte és l'obra cabdal de la paremiologia catalana, per qualitat i volum. Però, si tenim en compte que Sebastià Farnés va morir el 1934, queden fora d'aquest recull enciclopèdic el mateix DCVB, que va acabar-se de publicar el 1962, bona part de l'obra de Joan Amades, publicada sobretot a partir dels anys 30, i altres obres posteriors com els materials d'Enciclopèdia Catalana.
Per a una data tan assenyalada em feia il·lusió poder-hi mostrar els resultats d'un dels millors repertoris de fraseologia catalana: el Diccionari català-valencià-balear, d'Alcover-Moll. No era una prioritat, perquè aquesta obra està digitalitzada i es pot consultar des del portal de l'Institut d'Estudis Catalans des de fa molts anys, però era una mancança que quan es feia una cerca a la PCCD no hi apareguessin les recurrències d'aquest diccionari. I ara hi he posat remei, després de molts anys de feixuga feina per destriar les aportacions fraseològiques i de llenguatge figurat d'aquesta magna obra. Són 44.640 registres (que encara no he pogut incorporar completament) i que representen poc més d'un 5% del total del repositori. Per entendre'ns, la PCCD actualment pot ser l'equivalent a 20 DCVB.
I això és així perquè ja hi ha més de 750 obres buidades. De diferent magnitud i naturalesa. Des de gramàtiques, diccionaris i enciclopèdies a refranyers i monografies locals. Obres de literatura, articles d'investigació especialitzats, articles divulgatius de les xarxes, aportacions orals, apunts curts de xarxes socials...
No hi ha només frases fetes, locucions i refranys, sinó que hi he volgut deixar mostra d'altres elements del llenguatge figurat català, com ara embarbussaments, palíndroms, onomatopeies, corrandes, dites tòpiques, respostes de rebot, retrucs, endevinalles, interjeccions, exclamacions, mimologismes, insults, renecs, paraulotes, llenguatge d'argot, argot juvenil... En definitiva, tot allò que ens connecta amb el giny i la creativitat de la llengua figurada.
Hi he treballat a partir de diversos eixos. Sé que és una feina inacabable i inabastable i he hagut de prioritzar quines obres abordava. I en aquesta tria hi ha tingut un pes decisiu l'antiguitat de l'obra, la inaccessibilitat de determinades fonts, donar llum a materials inèdits o cercar materials representatius de tot el domini lingüístic.
Així, per antiguitat, les obres més representatives són aquestes:
Les principals fonts inèdites incorporades (filtrar per MAN o AUT al fitxer d'Access) són aquestes. Es tracta tant de manuscrits com d'autoedicions. En total, una seixantena d'obres recuperades (o incorporades) a disposició de tothom, amb una importància desigual, però sempre valuosa:
I per àmbit territorial, hi ha 292 obres de Catalunya, 64 obres del País Valencià, 45 de les Illes Balears, 40 de la Catalunya del Nord, 11 de la Franja de Ponent o 2 de l'Alguer. A banda d'obres generals o infantils, no catalogades geogràficament.
També m'alegra poder comptar amb l'ajuda inestimable d'Albert Aragonès, que m'està ajudant a localitzar i buidar moltes obres de la zona de les Terres de l'Ebre (i del Matarranya, la Plana, el Maestrat o el Cinca, preferentment). És autor d'alguna obra paremiològica de l'àrea de Tortosa i bon coneixedor del folklore i la cultura tradicional. El compromís era d'ajudar-me a buidar el Refraner tortosí de Bayerri, de 4 volums, dels quals jo només he pogut buidar el primer volum, però abans han arribat més d'una vuitantena d'altres obres que han sumat més de 17.000 registres a la base de dades global.
I la intenció és continuar en aquesta línia. Ara he plantat la llavor i he construït una base sòlida de projecte que ha de seguir creixent de manera sostinguda i ordenada. Cal detectar necessitats i buits i encarar-ho per anar-ho completant en un futur. Jo sempre he entès que ha de ser una obra que em pervisqui i en les pròximes dècades la meva intenció és garantir-ne la continuïtat cercant col·laboradors que vulguin donar un cop de mà i continuar aquesta obra, acompanyant-me en aquest camí que vaig iniciar fa més de trenta anys.dijous, 22 de febrer del 2024
Xerrada "Frases fetes. Diferents maneres de dir les mateixes coses", al Centre de Formació d’Adults dels Tarongers, de Mataró
Dijous vinent, 29 de febrer de 2024, a la Sala d'actes del Centre de Formació d'Adults dels Tarongers, de Mataró, a les 19.00 h, impartiré la xerrada "Frases fetes. Diferents maneres de dir les mateixes coses", acte que s'emmarca dins els actes del Dia Internacional de la Llengua Materna.
El Dia Internacional de la Llengua Materna és el 21 de febrer i des d'aquell dia, a Mataró, es fan un seguit d'actes relacionats. Des d'una exposició d'expressions i frases fetes en diverses llengües (tinguem en compte que a Mataró es parlen habitualment més d'un centenar de llengües) a recorreguts o programes de ràdio amb la diversitat lingüística i les frases fetes de rerefons.
En aquest enllaç trobareu informació de totes les activitats que s'hi fan. No us ho perdeu!
dijous, 10 d’agost del 2023
Qüestionaris de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC)
El 26 de maig de 2021 escric a Lluís Calvo Calvo, antropòleg i historiador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) preguntant-li per la situació dels qüestionaris de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC), unes enquestes que es van fer entre 1915 i 1968 sobre les diverses manifestacions de la cultura tradicional i folklòrica de Catalunya.
Tot aquest fons va passar a la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats, dependent del CSIC, a través del fons de Tomàs Carreras i Artau, qui, juntament amb el seu germà Joaquim (i d’altres), van dinamitzar i gestionar aquest arxiu. Per ell sé que aquest fons està digitalitzat a SIMURG, Fondos digitalizados del CSIC i em diuen que gairebé hi són totes les fitxes dels qüestionaris.
Aquest arxiu pretenia recollir i sistematitzar, a través de diferents qüestionaris, les diverses manifestacions de la cultura tradicional de Catalunya. Així, una bona part d’aquests qüestionaris eren dedicats a recollir parèmies, adagis, frases fetes, exclamacions, renoms o comparances entre molts d’altres materials folklòrics. En concret, dels 22 qüestionaris, el qüestionari 1, elaborat principalment per Sebastià Farnés, era sobre el fons paremiològic català. Però també el 7 era sobre expressions lingüístiques i poem espigolar moltes expressions en els qüestionaris sobre el cicle de la vida (3, 8, 12 i 14), geografia humana (15), anatomia i medicina populars (16, 19, 20, 21 i 22), fenòmens atmosfèrics (2) o festes religioses, mites i llegendes (11 i 12), entre d’altres.
Els informants són ben diversos i de formació també ben diversificada: capellans de pobles, prohoms de la burgesia i també gent anònima, sense cap formació específica. Això sí, d’entre els col·laboradors hi podem trobar personatges de renom en la història del folklore català, com Joan Amades, Sebastià Farnés, Irene Rocas, Antoni Bulbena, Francesc Camps i Mercadal (de Menorca), etc.
Els estudis d’aquest fons parlen d’uns 22.000 refranys recollits en aquests qüestionaris. Després del buidatge bastant sistemàtic dels qüestionaris que he pogut localitzar a través de cerques documents de catalogació a SIMURG, n’he arribat a extreure gairebé 18.000, de contingut i qualitat molt diversa i variada.
Crec que és un fons molt important, que cal tenir en compte, perquè és una radiografia extensa de l’estat de la llengua i de la fraseologia en una franja de temps molt determinada: principalment les dècades dels anys deu i vint del segle XX.
A partir de l’actualització d’agost de 2023 de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), es podran veure els resultats en context d’aquest material amb la resta de fonts buidades en l’eina. A la PCCD, en aquests moments, hi ha gairebé 560.000 registres classificats en vora 58.000 paremiotipus diferents (un paremiotipus és l’expressió figurada que hem pres com a estàndard o principal d’un grapat de variants formals que, en el fons, volen dir el mateix, amb matisos).
Una de les intencions de la PCCD és poder fer aflorar materials inèdits o de difícil consulta com a fonts fraseològiques en contrast amb altres fonts més accessibles.
Aquest no és l’únic fons inèdit que hem incorporat, sinó que, a poc a poc, a mida que els podem anar convertint en registres digitals, apareixen noves fonts en els resultats de les cerques.
Dades de referència de la digitalització de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya:
Localització: Arxiu de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). Barcelona.
Títol: Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC).
Signatura: AMF/AEFC.
Dates: 1915-1968.
Extensió: 146 caixes, 2 carpetes i 38 calaixos de fitxes: 24,5 m lineals.
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001411080304201/17/
Joan Amades, 191u: Recull de refranys, cançonetes, dites, etc., entorn el temps.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 2. Folklore dels fenòmens afmosfèrichs - AMF/AEFC/0201/0001
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001433520304201/3/
Ariet i Domingo, Antoni, 1926: Refranys.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0019
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001435010304201/88/
Artigues i Sirvent, Ramon, 1921-22: Adagis.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0064
Ausellé i Rigau, Joaquim, 1918-19: Dites populars.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0021
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362720
Balcells Mariné, Salvador, 1917-18: Motius i comparances.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 6. Qualitats mentals del poble català: trets característics i sancions populars: motius, “àlias”, mals noms, penjaments, vituperis, etc. - AMF/AEFC/0602/0013
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001435020304201/7/
Bosch Comellas, Xavier, 1921-22: Refrans i dites.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0065
http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/49/
Camí, Modest, 1916-17: Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0066
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361914
Capdevila, Sanç, 1916-17: Termes de comparacions populars usades a S. Marti de Maldà.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 7. Qualitats mentals del poble català: comparances populars - AMF/AEFC/0705/0026
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001411360304201/3/
Carreras y Artau, Joaquín, 1917: Algunes respostes al Qüestionari dels fenómens atmosférics.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 2. Folklore dels fenòmens afmosfèrichs - AMF/AEFC/0201/0017
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001433940304201/17/
Carreras y Artau, Tomás, 1926: Dites, refranys, crits.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0029
dimarts, 16 de maig del 2023
L'home del milió de refranys
Ara sí que sí. A les 20.22 del dimarts, 16 de maig de 2023, la meva base de dades de modismes ha arribat al milió de registres. Si fa no fa, uns cinc anys abans del previst.
No són només refranys. No són un milió de refranys diferents. És un recull de fraseologia on hi tenen cabuda locucions, frases fetes, refranys, proverbis, parèmies, citacions, exclamacions, preguntes de rebot, jocs de paraules, onomatopeies, insults, corrandes, endevinalles, palíndroms, embarbussaments... I no només en català, encara que majoritàriament, sí. També tinc un bon recull de dites en castellà (vora unes 100.000), francès, occità, italià, llatí, esperanto, portuguès, anglès, gallec... Totes aquelles llengües que mínimament puc interpretar o reproduir.
Anar pas a pas, com una formigueta, durant més de vint-i-cinc anys, m'ha permès arribar a aquesta xifra astronòmica.
D'aquest milió de registres, 727.000 corresponen a obres completes que serveixen per alimentar directament la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), que després de l'actualització d'aquest mes de maig, ja té 542.476 fitxes.
També uns 70.000 registres corresponen al refranyer multilingüe que estic alimentant des de fa uns quants anys per poder oferir una altra eina de paremiologia comparada.
Em vaig autoimposar la rutina, a principis de 1990, d'introduir 100 refranys cada dia a la base de dades. No he estat sistemàtic i habitualment he fet més dels 3.000 registres mensuals que això em demanava. Però m'ha servit de mesurador de la capacitat d'aquesta base de dades de fonts. I des del 2019, amb la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), i amb el meu agraïment etern a Pere Orga, el desenvolupador de Softcatalà, la meva capacitat de buidatge s'ha vist recompensada per la facilitat de gestió i d'anàlisi dels continguts que ja tenia.
I això es veu amb els increments mensuals que està tenint la PCCD des de gener de 2020, quan la vam presentar al públic.
I ara? Doncs a seguir. Cap a l'infinit i cap a garantir la continuïtat d'aquesta tasca que he iniciat. Seguiré sent curós amb les prioritats per decidir quines obres hi buido, per seguir cercant obres d'actualitat, per seguir oferint un ventall representatiu de tots els parlars del català.
Laura Serra, el 21 de febrer de 2023, a l'Ara, ja va avançar l'exclusiva. Ara ja és una realitat.
Seguim.
diumenge, 2 d’abril del 2023
Taller de refranys catalans al Centre Cívic Joan Triadú de Vic
Després de més de 7 anys, reprenc els tallers de refranys a Vic. Us passo les dades més importants per si us ve de gust d'apuntar-vos-hi:
- Lloc: Centre Cívic Joan Triadú de Vic (presencial) (indicacions)
- Durada: 7,5 hores (en 5 sessions d'1,30 hores)
- Dies: 5 dimarts, entre el 18 d'abril i el 16 de maig
- Grups: Dos horaris: de 16.30 a les 18.00 h i de 18.15 a 19.45 h
- Preu: 20 €
- Inscripcions: A partir de dilluns, 3 d'abril, des de l'enllaç d'informació del taller
- Enllaç: https://centrescivics.vic.cat/esdeveniments/dites-i-refranys-catalans/
Durant els cinc dies combinarem teoria, pràctica, recursos d'internet i materials multimèdia.
dijous, 16 de març del 2023
Conferència per a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Osona a l'auditori de l'Atlàntida de Vic
Ahir, 15 de març de 2023, a les 18.00 h, vaig impartir una xerrada per a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Osona a l'auditori de l'Atlàntida de Vic amb el títol La paremiologia catalana: el seu pas de l'oralitat a internet.
I és clar, fa respecte parlar davant d'un auditori de més de 500 persones. Com que era una activitat formativa, i em van comentar que molta gent no coneixia què és la paremiologia, vaig pensar que havia de fer una mica de repàs històric pels orígens d'aquesta disciplina, per les fonts que alimenten el refranyer català i conèixer almenys algunes de les primeres obres i reculls en llengua catalana. Després, va haver-hi temps per acostar-nos a la vitalitat de la llengua figurada a Internet i que poguessin conèixer de primera mà, mòbil en mà, la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), com fer-hi cerques i com trobar la informació que hi poguessin anar a cercar.
Us deixo amb algunes fotografies de l'acte d'ahir.
divendres, 4 de novembre del 2022
Dites catalanes: Quatre-cents aforismes de Joan Carles i Amat
Edicions Morera ha reeditat els Quatre-cents aforismes catalans de Joan Carles i Amat, en el marc de l’any de la commemoració dels 450 anys del seu naixement
S’ha fixat i actualitzat el text, a partir d’una edició de la segona meitat del segle XVIII, de Girona. Carlos Pizarro ha fet la introducció biogràfica de l’autor monistrolenc i Víctor Pàmies la revisió crítica del text. Surt publicat amb el núm. 12 de la Col·lecció «L’Ermità».
Joan Carles i Amat (1572-1642), metge de Monistrol de Montserrat, entre altres obres, va fer un recull d’aforismes catalans que, des del segle XVII, s’ha reeditat profusament, amb desenes d’edicions de ben diversos punts de Catalunya: Barcelona, Girona, Vic, Cervera, Manresa…
És un breu recull de proverbis catalans (gairebé quatre-cents) de caire moral, presentats en apariats de set síl·labes. Durant molts d’anys va ser el llibre que servia a les escoles catalanes per aprendre de llegir als infants i encara avui molts d’aquests aforismes rimats de Carles i Amat tenen vigència entre nosaltres: En la boca del discret, el que és public, és secret; Ni de broma, ni de veres, amb ton senyor parteixis peres; Deia la vella Perica: «L’espina quan neix, ja pica»; Mira, sempre val més un «té», que dos «et donaré».
S’ha reproduït i seguit l’edició publicada per l’estamper i llibreter Narcís Oliva, de Girona, de la segona meitat del s. XVIII. El cos del llibre conté la reproducció facsimilar d’aquesta edició, al costat de la versió actualitzada i comentada de les dites.
Així mateix, Carlos Pizarro aborda el personatge, s’han reproduït també algunes portades d’edicions històriques de l’obra, Víctor Pàmies ha fet la revisió crítica del text i al final hi ha un recull bibliogràfic força complet. Tot plegat en un llibret de 55 pàgines, ben il·lustrat i amb una edició curosa.
Abordar la reedició d’aquesta obra ha comportat fer alguns descobriments sorprenents, com trobar alguna edició que s’aparta ostensiblement de l’edició canònica original, amb molts més aforismes que els quatre-cents anunciats al títol; o recuperar algunes edicions que no constaven en els repertoris bibliogràfics, o, fins i tot, poder avançar la data de publicació del llibre en més d’una dècada de la data que es prenia com a primera edició, mercès a una introducció datada el 1623.
Fitxa tècnica
Títol: Dites catalanes.Quatre-cents aforismes de Joan Carles i Amat
Autors: Víctor Pàmies i Riudor, Carlos Pizarro Carrasco
Data de publicació: octubre 2022
Idioma: català
Format: 14 x 21cm
Número de pàgines: 56
ISBN: 978-84-23566-5-6
Preu: 12 euros
dimecres, 26 d’octubre del 2022
101 dites il·lustrades per a tothom
Joan Antoja, Anna Maria Matas i Víctor Pàmies presenten les 101 dites il·lustrades per a tothom, que acaba de publicar Cossetània Edicions
El llibre és un recull, a doble pàgina, d’exactament 101 dites catalanes amb l’explicació, sinònims, un exemple d’ús i un rastreig pels orígens de l’expressió, en la banda esquerra, i la il·lustració proposada per Joan Antoja, en la banda dreta.
Joan Antoja i Anna M. Matas són mestres i viuen a Llers (Alt Empordà). Compaginen la seva tasca docent amb la creació i el disseny de materials didàctics. Han publicat més d’una vintena de llibres: Contes infantils, llibres de divulgació, poesia, endevinalles i cultura popular entre d’altres. Aquest és el seu primer llibre destinat al públic adult.
Víctor Pàmies, barceloní que viu a Vallromanes des de fa més de dues dècades, és lingüista, especialitzat en paremiologia i destaca per la divulgació que fa a internet i les xarxes socials d’aquesta disciplina, per exemple amb la darrera eina elaborada amb Softcatalà, la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), o amb la publicació dels 100 refranys més populars, amb Jordi Palou, també a Cossetània, el 2012.
Les 101 dites il·lustrades per a tothom és un recull de refranys, frases fetes i locucions, en proporció semblant i etiquetades amb un codi de color en cada pàgina que proposa, a partir de les il·lustracions de Joan Antoja, de furgar en els orígens d’aquestes expressions, a banda d’oferir una informació rigorosa i senzilla de l’explicació, possibles casos de sinonímia i un exemple d’ús aclaridor.
Les dites ens connecten amb la tradició de la llengua i la cultura catalanes. Conèixer-les i saber-les usar en qualsevol context comunicatiu ens acosta, doncs, a aquests orígens. S’ha fet una tria meditada i raonada d’expressions que encara són vigents en la llengua actual, però que els cal una empenta per revitalitzar-les. La millor manera és veure d’on provenen, saber què volen dir i deixar-se seduir per la il·lustració que les acompanya i que pretén obrir la possibilitat de joc amb totes elles.
Així, hi trobarem expressions que provenen del nostre llegat cultural cristià (com per exemple, Pagant, sant Pere canta, Plorar com una Magdalena), o del passat grecollatí o de l’entorn europeu on ens trobem (Tots els camins van a Roma, A la tercera va la vençuda) i altres expressions que hem sentit als nostres pares o avis que diem però mai ens havíem preguntat què va propiciar que aparegués aquesta expressió: Anar de vint-i-un botó, Baixar de l’hort, Lligar els gossos amb llonganisses, etc.
També en podem trobar moltes que provenen de la tradició rondallística. Com per exemple Demanar la lluna en un cove. Sabíeu que pot provenir d’una antiga llegenda que s’explica a Sant Feliu de Torelló (Osona) i que ha originat que el malnom dels nadius d’aquest poble sigui el de pescallunes? O que els Quatre gats tenen representació en un restaurant obert als baixos de la Casa Martí, de Barcelona, on es reunien artistes com Rusiñol, Casas i Albéniz, representants de les avantguardes culturals de l’època, que no tenien gaire seguidors inicialment?
El llibre ofereix la possibilitat de jugar a endevinar les dites recollides a partir de la il·lustració que les acompanya. Un cop endevinada, el text explicatiu ens posa en context i segur que hi aprendrem coses que no sabíem. Podreu comprovar que el rigor no està barallat amb la divulgació.
I els autors en tenien moltíssimes més de triades. Segurament podran formar part de números successius de la col·lecció si la seva proposta agrada i convida a continuar-la.
En els pròxims mesos hi ha previstos diversos actes de presentació a Badalona, Figueres, Vallromanes, Girona, Barcelona o Sabadell, entre altres. Seran presentacions que convidaran als participants a jugar amb les imatges i a descobrir els significats i els orígens de moltes expressions del català.
Fitxa tècnica
Autors: Joan Antoja | Anna M. Matas | Víctor Pàmies
Primera edició: Octubre 2022
ISBN: 978-84-1356-221-6
Enquadernació: rústica amb solapes
Mides: 15 x 15 cm
Pàgines: 232
dilluns, 6 de desembre del 2021
El fons paremiològic de Josep Ricart i Matas
Per a un acostament biogràfic de l'autor us recomano els articles de Bonastre, Francesc «XXV aniversari de la mort del mestre Josep Ricart i Matas». (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 18, 0, 2004, pàg. 317–322. ISSN: 2340-3802) i Tiñana Mbuña, Àfrica. «3.4. El fons documental Josep Ricart i Matas (1893-1978)». (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, [en línia], 2019, Vol. 33, p. 279-92. ISSN: 2340-3802).
L'autor va fer deixa de tot el seu fons a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), de la qual era acadèmic.
El 8
de febrer de 2018, Joan Antoni Solans Huguet (acs) es posava en contacte
amb mi, a través d’un correu electrònic, adreçat per l’aleshores presidenta de
la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, perquè
valorés part del fons corresponent a aquesta deixa. Havien aparegut alguns llibres de paremiologia antics i unes fitxes
«recollides per ell o per la mare, la pianista Carme Matas Aurigemma».
Així, durant el febrer de 2018 vaig poder quedar amb Núria Nus, secretaria del RACBASJ, per veure aquell material manuscrit desat en capses. Recordo que eren tres capses de sabates que contenien, bàsicament:
- Un fitxer de bibliografia paremiològica (molt complet i detallat).
- Un fitxer, ordenat alfabèticament, corresponent al buidatge sistemàtic dels primers 60 anys del Calendari dels pagesos (entre els anys 1861 i 1920, aprox.).
- Un fitxer de papers solts de dites, majoritàriament, sobre poblacions catalanes, sobre meteorologia, etc. També conté extractes de textos d’obres teòriques sobre folklore i paremiologia.
Així a cop d’ull, em va semblar un material inèdit prou interessant, per la sistematicitat de la recopilació, pel volum (vaig valorar que hi podia haver uns quants milers bons de dites allà recollides) i perquè alguns materials no eren gaire coneguts (dites de pobles, escatològiques, etc.).
Per tant, això ens demostrava que Josep Ricart i Matas tenia un gran interès per la paremiologia i havia confeccionat una obra capdavantera sobre paremiologia musical.
Al març de 2021 reprenem el contacte amb el nou president de l'entitat, el Sr. Josep Muntañola i Thornberg, i acordem digitalitzar el fons i documentar-lo.
I fins aquí puc llegir.
Només us diré, a més a més, que aquest fons s'està digitalitzant (ho fa el RACBASJ) i jo estic documentant totes aquestes fitxes en una base de dades perquè puguin ser consultades i per poder mostrar resultats a través de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD). Per al dia de la presentació ja hi apareixeran els primers resultats.
Això és un avançament de l'explicació que faré el proper dimecres, 15 de desembre, a les 19.00 h, a la seu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), al Saló d'actes de la Llotja de Mar de Barcelona. Us convido a venir-hi!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)