La perdurabilitat dels blogs. Revisió de l'aposta del 2009

Imatge extreta de l'article de Vilaweb de 2005

Tot arriba i tot torna. I continuem amb el debat sobre la vitalitat dels blogs, que és com el conte de mai acabar. La cançó de l'enfadós.

Us poso en antecedents. A l'agost de 2005 Vilaweb, durant el mes d'agost, va publicar un especial sobre blogs de la catosfera: blogs per prendre'n nota. Teòricament eren els blogs tendència del moment.

Al 2009, jo vaig revisar aquells blogs i vaig aportar unes dades sobre perdurabilitat dels blogs. Un 55% dels blogs triats per Vilaweb al 2005 encara s'actualitzaven al 2009 i un 26% més encara eren consultables i en línia, encara que ja aturats o amb una actualització més remota. Déu n'hi do, per estar-se morint els blogs!

I aquell mateix 2009 vaig fer una aposta personal i vaig triar 30 blogs que pensava que a cinc anys vista (agost del 2014) encara podien seguir funcionant.

Primer de tot faré la prova del cotó a la llista de Vilaweb del 2005. I la situació resulta bastant crítica gairebé 10 anys després: 11 blogs són inaccessibles (35,5%), 13 no s'actualitzen des del 2013 (o abans) (42%) i només 7 blogs continuen immutables (22,5%).

I de la meva llista? Comptant que eren blogs una mica més moderns (alguns) o que ja havien perviscut durant uns quants anys, hi ha una mica més de sort i les estadístiques diuen que: només 5 blogs són inaccessibles (16,1%), 4 no s'han actualitzat aquest 2014, però encara són consultables en línia (12,9) i, la resta, 22 blogs, se segueixen actualitzant regularment (71%).

Com podem llegir aquestes dades? Deixeu-me fer unes consideracions que matisin o expliquin les dades estadístiques fredes:

1. Els blogs segueixen tenint una bona vitalitat i futur. Se n'ha diversificat el contingut, moltes empreses o entitats han apostat per tenir un espai d'actualitat fàcilment gestionable i n'han obert i els mantenen.
2. Els blogs ara han de compartir l'espai a internet amb diverses xarxes socials, que han entrat amb força, que són fàcilment consultables i manejables des de dispositius mòbils i tauletes (abans el tràfic venia gairebé únicament des d'ordinadors de sobretaula i portàtils). I temps. La gent escriu i comparteix molts continguts a través d'aquestes xarxes socials. Són continguts que abans només podíem compartir a través dels blogs (o altres serveis de dubtosa continuïtat). Així passa amb les fotos a Instagram o Pinterest, els vídeos a Youtube o directament al Facebook, escrits directament a les xarxes socials, com ara Twitter o Facebook, que també admeten fotografies i vídeos...
3. Als blogs hi continuem trobant informació perdurable, que no és de consum del moment. Per experiència, un 70% de les visites al blog són directes des del cercador Google. Estan ben posicionats i les cerques hi porten trànsit de consultes. Però perquè això passi ha d'haver-hi un gruix d'informació, informació especialitzada i reconeguda.
4. Hi ha en català almenys 3 serveis de blogs que es mantenen actius i amb força: Wordpress, Blogspot i els blocs de Vilaweb.
5. Molts blogs que no s'han continuat actualitzant segueixen sent consultables perquè són sota el paraigua d'aquests serveis gratuïts (Wordpress i Blogspot). Si l'autor agafa un domini (.com, .cat, .org.) i deixa d'escriure al blog, quan li caduca el domini, ja no l'acostuma a renovar i es perd el contingut.
6. L'any 2013, amb el tancament del servei de Google Reader, es va trencar el contacte i seguiment de molts blogs. La majoria de lectors de blogs ho féiem a través dels enllaços de subscripció (RSS). A més, GReader creava automàticament una categoria per als blogs que seguíem, cada cop que ens fèiem seguidors d'un blog determinat. Hi ha hagut un impàs de mesos que molta gent ha deixat de seguir notícies RSS i ha deixat de seguir els blogs, també, és clar.
7. Del 2009 cap aquí han desaparegut molts blogs, però també n'han aparegut molts de nous. I de temàtiques ben diverses i diversificades. I com hem vist amb l'estudi molts d'altres s'han mantingut.
8. El valor dels blogs que s'han mantingut és que se segueixen actualitzant i que contenen un dipòsit d'informació i de dades molt valuós.

Algú s'anima a fer aposta de blogs per al 2019? Com serà internet llavors? Seguirem dient que els blogs es moren? Hauran mort de veritat?

Ateneuesfera d'estiu 2012

M'havia perdut, molt al meu pesar, les darreres Ateneuesferes, i això ha fet que, si pot ser, visqués més intensament i amb més il·lusió aquesta nova oportunitat per trobar-nos uns quant blogaires a l'Ateneu Barcelonès, com sempre, convidats per Guillem Carbonell, l'ànima i esperit d'aquestes trobades.

Canvi de lloc de trobada, amb polèmica com en tot, aquest cop a la magnífica Sala de Juntes. Tot i trobar-la còmoda, espaiosa, condicionada i òptima, dono la raó al Galderich que la Sala Borralleras té un encant insubstituïble i aquell cert deix caòtic que fa que les trobades siguin especials i irrepetibles. Cada Ateneuesfera és diferent. Sempre. Ara bé, si el temps acompanya, jo prefereixo de llarg el Jardí Romàntic. Sense cap mena de dubte.

Una única convidada ampliava la nòmina d'ateneuesfèrics: la Neus de La meva Barcelona. Benvinguda!

Molts temes, tractats amb aquell punt de desordre ordenat que el Guillem tan sap manegar. El Guillem té l'art i la intuïció de fer que una tertúlia a 14 o a 20 o a 30, sigui una conversa ordenada, amb un fil conductor i que no esdevingui en una olla de grills o unes capelletes que se sobreposen. Un deu com sempre en la moderació!

Amb l'excusa d'explicar què havíem après durant aquest any del blog (què no hem d'aprendre en 365 dies endollats al ciberespai!) van anar apareixent temes ben diversos. La publicitat als blogs, els regals a blogaires, les cròniques induïdes per una marca que ens "afalaga" (per no dir suborna) amb algun obsequi, la mort digital, el prestigi, els blogs especialitzats...

No es pot descriure en quatre ratlles tres hores de converses entrecreuades. Jo us convido a participar-hi i viure-ho en viu i en directe.

Sempre acabem dient que això dels blogs s'acaba. Em sembla que ja ho deien quan vaig obrir el meu primer blog al 2005. I aquí som encara. No serà que som nosaltres que, d'alguna manera, ens hem quedat encallats, ancorats, reduïts als mateixos cercles i les mateixes temàtiques de sempre?

Jo crec que els blogs tenen corda i vitalitat per molt temps. I encara veurem moltes coses noves dins aquests espais.

Us convido, com feia dissabte, que feu una reflexió i un exercici senzill. Sobretot els qui fa anys que teniu un blog: mireu el primer escrit. O els 10 primers. Mireu la plantilla que teníeu llavors ( o recordeu-la si ja no és possible veure-la). I ara mireu els darrers escrits, les eines que s'han incorporat, la capacitat multimèdia del mitjà. Mireu-lo bé. Amb totes les funcionalitats, els seguidors, els comentaris, els canals RSS, les subscripcions, la vinculació amb les galeries de fotografies, els canals de vídeos... No penseu que ha esdevingut una xarxa social més, com Facebook i Twitter?

Participants (pispat amb nocturnitat i traïdoria de l'apunt del Guillem Carbonell):

Blog convidat per primera vegada

1. Neus Prats: La meva Barcelona http://lamevabcn.blogspot.com.es/ 

Blogs que hi tornàvem (en rigorós desordre alfabètic)

1. Guillem Carbonell http://blogs.timeout.cat/guillemcarbonell/
2. Enric H March http://enarchenhologos.blogspot.com.es/ 
3. Xavier Caballé http://caballe.cat/wp/ 
4. Víctor Pàmies http://vpamies.blogspot.com/ 
5. Pere Andreu Jariod http://elquaderndelapuntador.wordpress.com 
6. Albert Ullibarri allausz.blogspot.com 
7. Miquel Saumell http://elradardesarria.blogspot.com 
8. Galderich http://piscolabislibrorum.blogspot.com 
9. Mercè Piqueras http://lectoracorrent.blogspot.com/ 
10. Daniel Vidal http://himajina.com/ 
11. Roser Caño http://rcanovalls.blogspot.com 
12. Núria Valls http://blocs.xtec.cat/clssics/
13. Francisco José Moya http://www.nautiliaonline.com/

Altres cròniques

1. Miquel Saumell, a El radar de Sarrià: Ateneuesfera d'estiu 2012
2. Guillem Carbonell a Barcelona Cròniques: Tres hores d'Ateneuesfera d'estiu non-stop

I alguna fotografia per acabar.

19J: Desena Ateneuesfera

Ahir es va celebrar a l'Ateneu Barcelonès (C. Canuda, 6), la desena Ateneuesfera, l'esfera barcelonina més transversal de les que es fan i es desfan.

És una tertúlia distesa i informal sobre temes d'actualitat de la xarxa, per la qual ja han passat més de 40 bloguers diferents. Com sempre, l'inici de la tertúlia serveix per presentar els nouvinguts. Els d'ahir:

- Alessandro Perazzo – Espatriati.it, convidat pels SpaguettiBCN
- Albert Ullibarri - The Daily Avalanche, convidat per Joan Puigmalet
- Jaume Garrós – El blog de Met, convidat per Guillem Carbonell
- Mercè Piqueras – La lectora corrent, convidada per Guillem Carbonell
- Montserrat Vilardosa (Clídice) - Un tel als ulls, convidada pel Miquel Saumell
- Pere Andreu Jariod - Pere Andreu Jariod, convidat per Guillem Carbonell
- Roser Caño - Antaviana, convidada per mi

Vam tenir temps, entre mos i mos de les pastes i llaminadures diverses, de debatre sobre diferents temes. Daniel Garcia Peris ens va fer cinc cèntims de les Jornades de la Penedesfera, Spaghettibcn ens van assabentar de les mobilitzacions i queixes que té la comunitat italiana de Barcelona contra el consulat italià, jo vaig poder explicar una mica el meu estudi dels 10 refranys més populars de la llengua catalana, es va fer referència a la polèmica sobre les obres als museus de Sitges i el canvi de la façana litoral que això comporta (encara que la Beli Artigas no va poder venir) o de la pervivència (i possible convivència) dels blogs, del facebook o del twiter.

Dani Cortijo també ens va poder acostar a la seva experiència mediàtica amb la publicació del llibre sobre el seu blog d'històries de Barcelona i els diferents vessants que pot tenir un projecte multidisciplinar (blog, llibre, ràdio, multimèdia, facebook).

En definitiva, tres hores ben aprofitades, de les quals destaco dues frases de dos dels nous convidats d'ahir:

Albert Ullibarri: «El que m'agrada dels blogs són les costellades»

Montserrat Vilardosa: «La feina s'ha de pagar. El comentari és el salari mental dels blogs»

Malauradament ahir vaig haver de desfilar abans del que acostumo (gairebé per tancar l'Ateneu) per obligacions familiars i em vaig perdre un dels punts més interessants d'aquestes trobades: el després de l'Ateneuesfera, més informal i distès si cal. Ja em dispensareu si he oblidat o m'he perdut alguna cosa en la meva crònica!

Completen la nòmina de participants:

- Albert Domènech – Galderich - Piscolabis librorum

- Dani Cortijo - Altres Barcelones

- Daniel Garcia Peris - Daniel Garcia Peris

- Daniel Vidal - Himagina

- David Rodríguez – Vida Quotidiana
- Fabios – Spaghetti BCN
- Guillem Carbonell - Blog de Guillem Carbonell
- Joan Puigmalet - Gazophylacium
- Marta de Luna – Todoreh
- Miquel Saumell - El Radar de Sarrià
- Oriol Lladó - Retalls d'Asfalt
- Salvador Sorrosal – Sorrobloc
- Toni Rodon Casarramona – El pati descobert
- Víctor Pàmies i Riudor - Raons que rimen
- Xavier Caballé, Diari d'un llibre vell

Mireu també que n'han escrit:

• Antaviana - Reflexions en veu alta: Què és un bloc o què és un blog
• El blog d'en Met - Ateneuesfera
• El blog de Guillem Carbonell - Blog / Més de vint blogaires participen a la desena Ateneuesfera
• El radar de Sarrià - Desena Ateneuesfera
• Gazophylacium - Desena Ateneuesfera: piscolabis blocorum
  
• Himajina - Ateneuesfera X -de primavera-
• L'home dibuixat - φ a la Sala Joaquim Borralleras del Palau Savassona de Barcelona (seu de l'Ateneu Barcelonès)
  
• The Daily Avalanche - El que m'agrada més dels blogs són les costellades
• Un tel als ulls - A l'Ateneu
  

La novena Ateneuesfera

«Si segueix creixent amb la proporció que porta, algun dia acabarem omplint el camp del Barça».

Ahir a la tarda, en Guillem Carbonell ens va convocar a la novena Ateneuesfera. Són xerrades informals de blogaires en l'entorn on fa molts anys s'hi feien un altre tipus de tertúlies, d'intel·lectuals i personalitats de la cultura catalana del moment.

L'Ateneu manté la màgia d'abans, però ha modernitzat les instal·lacions i segueix endavant una reforma constant de l'edifici que el manté operatiu i en l'avanguarda de la cultura de la ciutat.

De moment hem pogut fer les dues darreres trobades (a les quals he assitit) a la Sala Borralleras, a la primera planta, al costat del magnífic jardí romàntic i ben a prop del bar: una sala àmplia i amb elements d'antigor que et remunten a uns quants enllà.

Però el local ara té wifi i permet que els blogaires que ens hi trobem, sense arribar a la complexitat de mitjans usats, per exemple, a les Catosfera de Granollers, puguem seguir fent ús de les nostres eines informàtiques en aquest recinte on, en determinats indrets, sembla que el temps s'hi atura.

Les trobades són informals, sense condicionants previs. Es fa una convocatòria, qui pot en confirma l'assistència, es conviden nous blogaires a formar part del cercle i en la primera assistència es presenten i presenten l'obra que fan amb un cert detall. Així, sempre, la primera part de la xerrada és la presentació dels nous blogaires i després el Guillem va traient temes d'actualitat que ens poden interessar o que algú, en els correus previs, li ha comentat que voldria tractar.

Fet i debatut, tres hores que s'esmunyen amb avidesa, i que saben a poc.

Cada cop es fa més difícil llistar tots i cadascun dels participants en l'acte. Ho deixo per a qui en faci de secretari (si n'hi ha), que ahir érem vora la trentena de persones.

Tertúlia oberta, debats encesos, polèmiques sobre l'ús en directe de les noves tecnologies, per a què serveixen alguns serveis 2.0, nous blogaires amb blogs de cuina, altres de marcat interès de barri, o amb visites a comarques, entre algunes de les novetats d'ahir. Debat entorn de Twitter, dels Premiscat o de l'oportunitat i conveniència de fer ús (o abús) de les eines tecnològiques mentre ets en una reunió. Tot plegat, una petita tempesta en un got d'aigua.

I polèmiques com les que promou l'assemblea de veïns de la plaça Vil·la de Madrid, on està ubicat l'Ateneu, problemàtiques arquitectòniques a Sitges o novetats dels sempre presents Spaguetthi BCN.

Jo ho deixo aquí. Un altre cop, feu mans i mànigues per venir i no haureu d'escoltar les cròniques posteriors. Us deixo uns quants enllaços de companys que també n'han parlat.

1. Criticart: 9a Ateneuesfera i 25 sense Espriu: El món blocaire és un bon món
2. Diari MEF: El boca-orella dels blocs
3. El radar de Sarrià: Ateneneuesfera, novena edició
4. Gazophylacium: L'Ateneuesfera: la penya de l'Ateneu
5. Guillem Carbonell: Mèdia / Dissabte vam fer l'Ateneuesfera d'hivern
6. Himajina: Ateneuesfera 
7. Nunca nueve: Ateneuesfera Hivern 2010
8. Olleta de verdures: La Gastrosfera.cat, a l'Ateneu Barcelonès
9. Sorrobloc: La 9a Ateneneusfera de dissabte passat... 
10. Todoreh: Ateneuesfera 2.0
11. Vida quotidiana: Ateneuesfera d'hivern

Vuitena Ateneuesfera

Ahir a la tarda, 24 d'octubre de 2009, vaig assistir, convidat per Guillem Carbonell, a la vuitena Ateneuesfera.

Vaig saber de l'Ateneuesfera llegint el blog d'en Marcús i n'havia anat fent el seguiment. La idea és magnífica per la seva senzillesa: reeditar les tertúlies de l'Ateneu Barcelonès a través de trobades informals de blogaires.

La llavor: Guillem Carbonell convida un grup petit de blogaires per debatre i queden per a una segona trobada on cadascú pot convidar algú altre a venir. Amb aquesta estructura piramidal, que té el perill de col·lapsar el sistema, s'inicia la llavor i el nucli dels tertuliaires.

A hores d'ara, hi han passat una trentena llarga de blogaires d'àmbits diversos i amb interessos ben diferents i fins i tot contrastats.

Ja fa uns mesos, assabentat d'aquestes trobades i després de compartir diversos actes i trobades amb en Joan Puigmalet, l'Albert Domènech, "Galderich" i el Xavi Caballé, vaig escriure el Guillem Carbonell dient-li que ens interessaria participar de la següent Ateneuesfera, si era possible.

L'ordre del dia? Ben obert. És una tertúlia informal en alguna de les sales annexes del bar de l'Ateneu, si hi ha espai i prou intimitat, o en alguna sala reservada si el grup és massa nombrós o l'Ateneu bull de gent. Guillem actua d'amfitrió i ho excel·leix. Perquè dirigeix i redreça només quan cal, però durant tota la tertúlia és un més dels qui som allà.

El costum fa que en primer lloc es presentin els nouvinguts, diguin què fan i aportin, amb les seves preguntes sobre les tertúlies o amb les primeres interaccions amb la resta de convidats, els primers temes de la tarda vespre.

Ahir, excepcionalment érem gairebé més els qui hi anàvem per primer cop que els qui repetien (6 a 6 fins que van arribar els companys de l'Spaghettibcn).

O sigui que, entre presentacions, explicacions de què és l'Ateneusfera, alguna anècdota de l'Ateneu, reconeixement als llorejats pels Premis Blocs Catalunya (sic) i donar compte del berenar que havia preparat el Guillem i algunes anades i tornades al bar per acompanyar la tertúlia d'alguna cosa per tenir a les mans, la tarda va esdevenir nit amb una lleugeresa i rapidesa sobtada.

Vist i no vist, havíem parlat dels Premis (llàstima que finalment no vingués la Trina Milan, una de les promotores), ens havíem presentat els sis nouvinguts, la conversa havia derivat cap a les identitats digitals, cap a les xarxes socials, van sortir temes d'actualitat sobre l'arquitectura i l'urbanisme a Sitges, sobre les crítiques a l'alcalde de Barcelona o sobre problemes amb diverses plataformes de blogs, de la relació que hi ha entre els blogs i la premsa tradicional i la digital o de la possibilitat de negoci a través dels blogs.

Fet i fet, més de tres hores de debat obert i interessant, clos amb l'experiència dels Spaghettibcn, un blog molt complet i complex adreçat a la comunitat italiana de Barcelona.

Vam acabar amb una visita guiada pels llocs emblemàtics de l'Ateneu (un cop més de la mà del cicerone Guillem) i la sensació dolça i agradable d'haver entrat a formar part d'aquesta esfera blogaire transversal.

A continuació, la llista de participants i la crònica de la trobada d'ahir, els qui l'han feta.

He amanit l'escrit amb alguna fotografia que vaig fer ahir durant la tertúlia. Perdoneu-ne la qualitat. No hi surto jo (que feia les fotos), ni els tres Spaghetti, que van venir més tard, ni el Jordi Roca, que em sembla que també va venir després que fes les fotografies.

1. Albert Domènech, "Galderich" - Piscolabis librorum
   
2. Beli Artigas - Criticartt
3. Dani Cortijo – Altres Barcelones
   
4. David Rodríguez – Vida quotidiana
   
5. Fabio, Fabio i Giusseppe – Spaghetti BCN, Barcellona in Italiano
   
6. Gerard Balagué – Nunca nueve
   
7. Guillem Carbonell - Barcelona Times Blog
8. Joan Puigmalet, Gazophylacium
   
9. Jordi Roca – Diari MEF
10. Miquel Saumell - El Radar de Sarrià
11. Sílvia Cobo – Lola como mola
    
12. Víctor Pàmies - Raons que rimen
    
13. Xavier Caballé, L'home dibuixat i Diari d'un llibre vell

Mira també

Altres cròniques de l'acte d'ahir (per rigorós ordre cronològic d'aparició)

20091024 - Nunca nueve - Ateneuesfera tardor 2009
20091025 - Criticartt - Blog, bloc, blok. Crònica de la vuitena Ateneuesfera
20091025 - Gazophylacium - L'Ateneusfera: de Borralleras a Carbonell
20091025 - El blog de Guillem Carbonell - Mèdia / Crònica de la vuitena Ateneuesfera, la tertúlia de gent que escriu blogs
20091026 - El radar de Sarrià - La vuitena ateneuesfera

El tremp de la Catosfera

Fa pocs dies els mitjans es feien ressò d'unes afirmacions d'Antoni Mir, director de Linguamón-La Casa de les Llengües, en la inauguració del I Simposi Internacional sobre Multilingüisme i Ciberespai, on constatava que el català és el vuitè idioma del món amb més activitat en blogs i el quinzè a la Viquipèdia, la popular enciclopèdia electrònica, la qual cosa demostra "una presència a la xarxa molt superior al pes demogràfic dels seus 10 milions de parlants".

Voluntarisme i militància, sens dubte.

Això ja passava, sense anar més lluny amb l'Open Directory Project, un directori que cataloga adreces d'internet en un directori temàtic multilingüístic, on el català oscil·lava entre el 1oè i el 12è lloc d'una llarga llista de més de 70 idiomes presents al directori, alguns amb molts més parlants i recursos que no pas el català.

Quantitat i qualitat. No en falta ni de l'una ni de l'altra. Passegeu-vos per la Catosfera i us en meravellareu.

Diversitat. Entreu als catalogadors de blogs (Catapings, Bitàcoles...), feu una cerca restringida als blogs en català per qualsevol temàtica (Blogsearch), mireu els rànquings de blogs en català (Cercabloc, Alianzo), o als diversos premis amb categories prou diversificades (Premisblocs, Catblogs...).

Dinamisme. Si encara amb tots aquests antecedents no acabeu de copsar la vitalitat de la blogosfera catalana, farem la prova del cotó: Google des de fa uns mesos permet incloure una aplicació als blogs que presenten la llista de blogs que segueixes ordenats per la data d'actualització.

El millor fóra anar a can Tibau i estudiar la seva llista de més de 500 blogs, però ho té configurat de manera que només surt l'enllaç al blog. A l'atzar n'he visitat un altre dels que llegeixo habitualment, que també destaca per la seva qualitat i constant actualització i millores, Xarel-10, un blog d'enigmes, endevinalles i moltes coses més que us recomano de visitar.

Doncs si mireu la llista de blogs que segueix en MacAbeu, a La meva blogosfera (a la banda dreta del seu blog), veureu que dels més de 130 blogs que hi té llistats:

• més de 100 han actualitzat el blog la darrera setmana (vora un 80%)
• 40 s'han actualitzat en les últimes 24 hores (un 30%)

Crec que no hi calen més comentaris.

Treballar pel diable

S'acosten aquells mesos que les audiències a Internet cauen en picat, que les visites als blogs decreixen d'una manera alarmant... Certament segur que no puc generalitzar, però, pel que fa a la catosfera, penso que la radiografia és prou encertada.

Jo sempre dic que publicar durant els mesos d'estiu és gairebé llançar a la paperera allò que has escrit, perquè no ho llegirà ningú, tret d'algun passavolant o lector fidelitzat que no pot desconnectar ni tan sols durant les vacances.

Per tant la meva recomanació (que jo sempre em salto a la torera, perquè precisament durant l'estiu és quan tinc una micona més de temps per escriure als blogs) és que si heu de fer articles de fons, de consum al moment o de rabiosa actualitat, us n'esteu de publicar-ho durant el periode canicular.

Una altra cosa és que el vostre blog sigui de continguts permanents, que no caduquen amb el pas del temps, i que us arribin les visites majoritàriament a través de cerques al Google (o altres cercadors, és clar).

Jo, per exemple, l'estiu passat, el vaig dedicar a iniciar el nou blog d'Etimologies paremiològiques, que em feia molt de respecte d'abordar, i durant el mes d'agost vaig preparar material per actualitzar-lo durant almenys dos anys, amb molt poca feina posterior de manteniment.

La idea inicial era d'oferir un escrit setmanal, però la mitjana s'acosta als dos escrits cada setmana, amb poquíssima feina d'actualització i amb uns resultats prou satisfactoris.

Suposo que aprofitaré aquest estiu per donar una empenta al Refranyer i a les Dites i frases fetes i posar ordre a la base de dades que em serveix de plataforma d'on treure el suc a tota la resta de blogs. Vull arribar a les 500.000 entrades i ja he passat el meridià: 280.000 i seguim endavant!

I fins i tot és possible que us sorprengui amb l'aparició d'algun nou blog... Mai se sap!

Raons que rimen a La nit de Vilaweb

L'emoció de veure que l'Ablogcedari Brossa sortia a La Nit de Vilaweb el 29 de desembre de l'any passat, just el dia abans del'aniversari, només és comparable a l'emoció que he sentit avui quan he vist que La nit de Vilaweb es feia ressò del meu apunt sobre la perdurabilitat dels blogs de la catosfera.

Encara estic impressionat de veure'm en portada de Vilaweb, la veritat. Sóc notícia a Vilaweb! Jo que en sóc un fervent seguidor des que vaig començar a navegar per la xarxa i he tingut el plaer de coincidir amb Vicent Partal en diversos actes i d'anar convidat a l'Internauta per parlar-hi de Dmoz (el 2005) i de l'homenatge a Brossa el 30 de desembre passat (2008). Sempre un tracte exquisit.

Realment mai saps quin impacte tindrà allò que escrius. Però veig que el meu apunt sobre la perdurabilitat dels blogs en català no ha passat desapercebut: també sortia al suplement de Cultura de dissabte passat (28 de febrer de 2009), a l'apartat de la tria de blogs.

Tot aquest ressò m'anima a fer una tria prou acurada dels 30 blogs seleccionats per al 2014. A veure si tinc tan bon ull com Vilaweb el 2005.

La perdurabilitat dels blogs

Tot sovint sentim a parlar sobre la vitalitat de la blogosfera. Que si s'obren tants blogs cada dia... Que si en tanquen tants més...

Un estudi de Technorati (animalet de Déu, qui t'ha vist i qui et veu!) ens posava sobre la pista d'una més que possible desacceleració del fenomen blog i els més catastrofistes i apocalíptics ja parlaven de la mort dels blogs.

Siguem empírics i aportem proves fefaents. L'estiu de l'any 2005 (fa gairebé 4 anys, doncs), Vilaweb va publicar un especial sobre blogs de la catosfera: Blocs per prendre'n nota. Una selecció dels millors blogs del moment a la catosfera, presentats un cada dia.

A dia d'avui, gairebé quatre anys després, en quina situació es troben aquells blogs? Dades per a l'estadística:

• Donen error: 6 blogs (19%)
• Darrer apunt del 2005: 1 blog (3%)
• Darrer apunt del 2006: 3 blogs (10%)
• Darrer apunt del 2007: 1 blog (3%)
• Darrer apunt del 2008: 3 blogs (10%)
• S'han actualitzat encara aquest any: 17 blogs (55%)

Penso que, a quatre anys vista, més del 50% dels blogs encara funcionin, és una mostra de vitalitat sorprenent. Només un 19% ja no és accessible (poden haver canviat d'adreça) i un 26% no s'actualitza, però segueix en línia i consultable.

Em proposo (no ara, més endavant), fer una tria personal de blogs per analitzar què passarà amb ells amb el pas del temps. Serà com renovar l'experiment de Vilaweb del 2005 amb blogs del 2009.

La força dels blogaires

Temps era temps no existia Internet i si volíem saber o estar informats ens havíem de conformar amb els mitjans tradicionals.

Un dia els ordinadors van començar a entrar a les llars. Vam aparcar les màquines d'escriure i vam trobar un nou mitjà que ens oferia noves fonts de lleure, d'informació i de contacte.

La població connectada, però, era minoritària. Molts recelaven d'aquestes noves màquines i de les noves tecnologies. D'altres arribaven ja tard a la revolució digital. I així, uns quants vam esdevenir consumidors d'Internet. Consumidors passius, bàsicament, que passàvem per caixa per tot allò que volguéssim fer o saber.

I un bon dia vam deixar de ser consumidors passius i vam començar a trencar motlles, a oferir allò que sabíem a través de l'anomenada web 2.0. Passem de ser només consumidors a crear i compartir continguts, amb una generositat insultant.

I trontollen els mitjans tradicionals, i trontollen les úniques veus autoritzades fins aleshores. I consumim més cultura que mai, i més oci que mai. I en som part i creem continguts que difícilment serien disponibles, altrament.

I ajudem a fer cert que a Internet hi és tot i que només cal saber-ho trobar.

I ens alimentem els uns als altres, llegint-nos, comentant-nos, recomanant-nos. Hem creat un canal alternatiu d'informació. Qui diu ara el que és notícia i el que no ho és?

Els de sempre? No. Cada cop menys, perquè cada cop hi ha un abisme més gran entre el que ens ofereixen i el que nosaltres realment volem. I ens hem de fer escoltar i hem d'aconseguir que ens acabin oferint allò que realment volem i no pas el que els interessa a ells.

Aquesta és la nostra força. I que fem pinya! Que ho sàpiguen. Que ho sapiguem.

Ara diuen que els blogs són en vies d'extinció, que desapareixeran. No us els cregueu pas!! Digues-li blog, digues-li videoblog o el nom que prengui a mida que apareguin noves plataformes per compartir contingut i coneixements. Som aquí i seguirem sent-hi el temps que calgui i a través dels mitjans que calgui. Digues-li Facebook, digues-li Youtube, o Twitter... o el que vingui demà passat. Serem allà i seguirem fent pinya i trencant motlles.

Cap on va la Catosfera?

Ara fa uns dies es va fer públic l'estudi anual que fa Technorati sobre la vitalitat de la blogosfera. Estadístiques. Res més.I Technorati ja no és el que era ni de bon tros. Un Technorati que ens dóna rellevància amb enllaços de blogs brossa com aquest, que apareixen i desapareixen amb la mateixa facilitat i rapidesa. Blogs que només serveixen per tergiversar estadístiques.
Us recomano llegir-ne la valoració que en fan a The Inquirer, a Microsiervos, a El País o José Antonio Millán. I l'original en anglès, és clar.
Les dades que cal retenir per intentar fer-ne una anàlisi:

• 133 milons de blogs registrats des del 2002.
• Només, 7,4 milions han publicat algun article en els tres darrers mesos.
• Només 1,5 milions de blogs han publicat en la darrera setmana.
• Recull blogs en 81 llengües diferents
• Es calcula que s'escriuen 1 milió d'escrits diaris.

Sorprèn que la notícia no hagi interessat els mitjans ni els blogaires catalans. Sobretot si són certes les dades que diuen que un 70% dels blogs que s'obren a l'Estat espanyol són en català. Deixeu-me que dubti d'aquestes dades estadístiques com es van demostrar falses aquelles dades que deien que eren en català la majoria de blogs que s'obrien nous. Segur que ambdós dades vénen del mateix error.

Bé, o si més no, jo només ho he llegit en el blog de Joan Mayans. Curiosament, Mayans fa referència a un article que vaig publicar al juny sobre el camí emprès per la Catosfera, que jo titulava Reorganització o atomització. Quatre mesos! Una eternitat a Internet. Com li comentava en el mateix article de Mayans,

"Joan,
Caram recuperes un article meu de fa gairebé mig any i ja veig que podem anar una mica més enllà d’aquella anàlisi en aquell moment.
No hi ha vagons de cua i menys quan ens intentem organitzar en esferes territorials. Cada dia en neixen i en moren.
Jo no m’he integrat en cap esfera territorial, perquè no hi crec gaire. I la Catosfera és tota una altra cosa. Jo no l’entenc territorial, sinó lingüística: formada pel conjunt de blogs en català, siguin d’on siguin i els escrigui qui els escrigui, independentment dels seus orígens, ideals o objectius. És un gran calaix, una bona picossada de la blogosfera general, perquè hi caben milers de blogs.
Jo crec més en la compartició d’espais i de projectes (blogs col·laboratius, empreses o projectes mancomunats) i en l’agrupació temàtica dels blogs, just els dos darrers punts d’aquell article.
Sempre penso que Internet ens ha permès obrir la finestra al món, sense distàncies, i ens hem acabat ajuntant amb el veí de casa. Condició humana!"

Condició humana! Trenquem fronteres amb Internet per acabar-nos ajuntant amb el veí de casa...

És el camí que està fent la Catosfera. Un camí de retorn. Després dels particulars viatges a Ítaca que hem fet molts blogaires tornem a recollir-nos en el caliu de ca nostra.

Sembla clar que aquest no pot ser el camí. I jo apunto una solució vers la catosfera temàtica o la catosfera compartida. La catosfera no està exhaurida, ni de bon tros, però calen solucions imaginatives, propostes originals, si més no quan un blog ha acabat esdevenint un format més que un contingut per ell mateix.

Reorganització o atomització?

Les Jornades de la Catosfera de Granollers van ser la posada de llarg de la blogosfera catalana. Certament es pot dir que hi ha un abans i un després a la Catosfera amb aquelles jornades, a finals de gener d'enguany.

Van escenificar la posada de llarg dels blogaires catalans, en el sentit ampli del terme, des del component lingüístic del terme. Va ser el marc que va permetre prendre consciència que els qui ens dedicàvem a escriure a Internet a través dels blogs no estàvem sols, que hi havia molta gent que feien el mateix que nosaltres i cercaven també com fer-ho i cap on anar.

El nom fa la cosa. El nom esdevé la cosa. Tangible, emergent i dinàmica.


I després?

A gairebé mig any vista, aquell punt de partida ha servit per reorganitzar la Catosfera. A partir d'aquell punt d'intersecció han nascut un munt de noves iniciatives.

Algunes veus, apocalíptiques o inquietes, han parlat d'estancament, que és un model ja finiquitat. Que cal trobar-li la possibilitat de negoci i d'innovació o la bombolla 2.0 es desinflarà com la tecnològica de fa uns anys o la immobiliària que tot just comença a esclatar. Discrepo.

Arran de la Catosfera, han sorgit, bàsicament, dos tipus de reordenaments catosfèrics: els regionals i els temàtics.

És ben clar: amb qui mires d'ajuntar-te? Amb els semblants (temàtic) o amb els que tinc a la vora (territorials).

Per a seguir la vitalitat de la catosfera, ja sigui temàtica o territorial, us recomano un apunt de Saül Gordillo, sobre els principals agregadors de blogs en català, que altres han reproduït, però que no actualitzen tan regularment.


La Catosfera territorial

Així, la Catosfera territorial s'ha atomitzat en agregadors, esferes i planetes: els Arenyautes, la Bagesfera, la Berguedàsfera, els Blocaires del Pirineu, els Blocs Terrassencs, els Blocs Valencianistes, l'Ebresfera, Gent del Camp, la Girosfera, GràciaNET, Illencs, l'Osonosfera, la Penedesfera, el Planet Castelló, el Planeta Marina Alta, la Reusosfera, el Rubiplanet, Suecablocs, la Tarracosfera, la Vallesfera, la Xarxa Santboiana, etc.

No intento pas ser exhaustiu ni esgotar el llistat. I poso en el mateix sac agrupacions de més de 200 blogaires amb d'altres de més reduïdes; agrupacions consolidades i d'altres d'emergents; grups dinàmics i d'altres més aturats.

Una altra manera d'agrupar-se catosfèricament és a través de blogs compartits. Llenço només la idea, però no entro a posar exemples, que és un camí molt variat, productiu i efectiu. A més, té l'avantatge de la transversalitat, de saltar-se les classificacions temàtiques i territorials, perquè pot ser un blog de qualsevol temàtica i mantingut per gent de qualsevol punta del planeta. Jo ho he experimentat en primera persona amb el Diccitionari i us garanteixo que l'experiència és gratificant.

Acabaré parlant dels sistemes i plataformes on s'han desenvolupat que són força diversos: agregadors de blogs, planetes de blogs, esferes, blogs compartits... des de Wordpress, Blogger, Tinet, Bloc.cat, MésVilaweb, Blog.com... Un entramat formidable i no sempre comprensible per a neòfits. Si algun dia cal i tornem sobre el tema (segur) ja definirem aquestes plataformes i sistemes d'agrupació de blogs.


La Catosfera temàtica

La Catosfera temàtica és bastant més complexa i variada. Així, tret de les xarxes de blocs polítics (adscrits a algun partit polític) que són generalment (dic generalment perquè hi ha honroses excepcions) de qualitat molt fluixa, d'actualització intermitent (acostuma a coincidir amb períodes electorals) i de contingut lineal, que s'acosta perillosament al pensament únic, hi ha tot un món a la blogosfera, ben ric i variat.

Com deia, doncs, a banda d'aquests blogs i esferes sorgides al voltant de les diferents formacions polítiques, amb l'única intenció i voluntat de generar opinió favorable i seguidisme, han sorgit altres iniciatives temàtiques interessants, que, tampoc exhaustivament, passo a enumerar: Blocs de Lletres (sobre literatura), la Blocsfera Cristiana (un agregador de blogs cristians), Dones en Xarxa (portal feminista), el Pom de Blogs (Blogs de docents) Tradiblogs (la xarxa de blogs sobre cultura popular dels Països Catalans), la Xarxa de Blogs Sobiranistes (agregador de blogs que volen un estat propi) o l'XtecBlocs (Xarxa de Blogs del Departament d'Educació, per a centres i docents), entre molts d'altres.

Ja ho veieu, només un ventall acabat d'obrir de possibilitats que apunten maneres i que els queda molt camí per recórrer.


I cap on anem tots plegats?

Penso que potser aquest ha de ser un dels debats oberts en endavant. Realment creieu que la temàtica dels blogs està exhaurida? Realment creieu que estan perdent dinamisme?

Del que estic segur és que mai abans tanta gent havíem coincidit escrivint del que sigui i llegint altres persones que ens expliquen coses personals, d'opinió, sobre política, sobre un llogarret concret, d'una temàtica molt especialitzada o, simplement, sobre el temps que fa, com passa en les converses amb desconeguts a l'ascensor.

A banda del debat, el que volia presentar amb aquest escrit és la dinàmica de la Catosfera i mostrar amb una aproximació moltes de les coses que s'estan fent.

Posar portes a la blogosfera

S'ha de regular el que escriuen els blogaires?

Oi que sí, que sona a la cançó de l'enfadós d'aquells que ho volen controlar tot i tenir-ho ben apamadet i uniformat?

Les primeres veus es van sentir a Itàlia. Però el parlament transalpí va haver de fer marxa enrere.

Ara se senten veus d'una directriu (o sigui una normativa que no té rang d'obligatorietat) europea que va pel mateix camí: fer que els blogaires s'hagin d'inscriure en un registre d'etiquetatge voluntari. Malaguanyats esforços d'un invent de conglomerat (la Unió Europea) que s'oblida dels pobles, les persones i els drets... per imposar uniformitat, negoci i majories globalitzades.

Un registre voluntari!!! Quina gran pensada! O, i tant! I per quatre blogs que els incomoden (que no s'inscriuran pas al registre voluntari), haurem de passar tots per caixa i deixar-nos encorsetar?

Senyors, això no té res a veure amb l'antiga polèmica d'una possible ètica bloguera que demanaven alguns internautes de renom i que la Catosfera va debatre també a Granollers.

Què els fa por? Què ens ha de fer por d'aquests avisos?

Diuen que volen protegir la veracitat de les informacions que es publiquen i l'ètica en els mitjans de comunicació. Bla, bla, bla. Com si ara fóssim els blogaires els culpables de la manca d'ètica de la professió de la comunicació!

Penso que l'ètica i credibilitat de les informacions es veu i es palpa. Llegeix un mitjà qualsevol durant uns quants dies i ja sabràs de quin peu calça i si el seguiràs llegint o no. I em refereixo a qualsevol mitjà comunicatiu: sigui ràdio, televisió, diaris analògics, periodisme digital...

La credibilitat d'un mitjà s'aconsegueix dia a dia. Se m'acudirien molts símils per reflectir aquest fet: des de començar la casa pels fonaments i no pas per la teulada o que a cada passa s'avança.

Però el que sí que sé del cert és que no es poden posar portes al mar... ni a la blogosfera.

---

Nota: La imatge dels interrogants l'he treta del Programa d'Actuació Municipal (PAM) de l'Ajuntament de Barcelona.
La imatge dels paperots l'he treta d'una WebQuest de l'Escola d'Estiu 2007, dissenyada per Marta Cusidó: Paperots, paperots i més paperots.

Premis Blocs Catalunya

Finalment s'ha desvelat en què consistiran els premis blocs Catalunya que des de fa mesos s'anunciava des del portal Stic.cat.

Com llegim a les Bases del concurs, són un certamen organitzat per l'Associació STIC.cat, que vol promoure la creació i manteniment de blocs en català; així com donar-los a conèixer i premiar-ne els més interessants.

El premis s'agrupen en 11 categories: deu de temàtiques (Cinema, Literatura, Economia, Educació, Esports, Periodisme, Personals, Política, TIC i Miscel·lània) i el premi al millor bloc de l'any.

S'hi poden inscriure qualsevol bloc en català que no sigui anònim. El període de presentació ha començat el 6 de maig i finalitzarà el dia 15 de setembre de 2008 a les 24 h. El període de votació començarà el dia 16 de setembre a les 1 hores i finalitzarà el dia 30 de setembre de 2008 a les 24 hores.

El lliurament dels Premis tindrà lloc el divendres 10 d'octubre de 2008, a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona.

Durant el període d'inscripció, al blog del concurs apareixen els escrits dels blogs apuntats, amb agregadors per cada una de les categories temàtiques.

Hi ha algunes ombres al respecte d'aquest concurs, que espero que durant aquests pròxims dies, amb més informació s'esvaeixin:

• Qui hi ha al darrere de l'Associació STIC? L'única informació que recordo haver llegit en alguna banda és que és una associació de Girona
• Per què Premis Catalunya si és per a blogs en català? No es pot presentar un blog del País Valencià o un blog de Menorca, per exemple?
• Quina és la quantia dels premis? Són premis en metàl·lic?
  

Reflexicografions en catalophilacium

En Marc i en Joan, són dues persones que he conegut a la Xarxa. No ens coneixem en persona, però sovint ens visitem virtualment a Can Blogspot. Jo hi vaig i ells també vénen. Puc dir, sense gaire por d'equivocar-me, que hem iniciat una bona amistat, encara que no ens coneixem.

I això, el conèixer-nos, sé que és qüestió de temps, perquè quan et trobes amb algú interessant no pots deixar-lo passar com si res. I el dia que ens coneguem farem festa grossa. Potser serà per la Catosfera? O per la Trobada de Blocaires del Pirineu? Déu proveirà.

Amb en Marc i en Joan hi estic en deute. No només pel feeling i la sintonia amb què ens hem intercanviat comentaris i correus.

També estic en deute amb el Joan perquè m'ha fet arribar un recull de refranys nord-occidentals que va recollir Blanic el 1917 i que ha reeditat Edicions El Trabucaire de Perpinyà. Rebre, per correu certificat, aquesta joia tan ben enquadernada... Bé no us podeu imaginar la il·lusió amb què vaig rebre aquest regal.

També estic en deute amb en Marc, perquè el llegia abans que tingués blog. Perquè estava subscrit als magnífics butlletins del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra: els «Flaixos de llengua» que van tancar la paradeta el 2 de juliol de 2007. Els tinc tots, del del número 27, del 9 de novembre de 2005, i em sembla recordar que em van fer arribar amablement els anteriors. I perquè ara m'ha fet arribar, també amb una gran amabilitat, els reculls de citacions i frases cèlebres de l'agenda dels dos anys anteriors de l'SPL, perquè els pugui incorporar al meu Diccitionari.

Ja veieu, dos detalls fets amb il·lusió i rebuts amb agraïment i consideració. No us ha passat mai que no sabeu què regalar a un amic? De vegades, en les coses més petites hi ha el tresor més preuat.

Gràcies, amics i que seguim fent drecera plegats molt de temps!

Cap on va la blogosfera?

Ja és ben cert allò que diuen que quan uns hi van, uns altres ja en tornen.

Vull dedicar uns quants articles a reflexionar sobre el fenomen dels blogs i les esferes que neixen i han desaparegut al seu voltant. Espero que els vostres comentaris m'ajudin a mostrar una imatge actual i real de la situació. Ja se sap, que on no arriba un, hi arriba un altre i entre tots farem el camí.

Quina és l'actualitat real de la blogosfera? Creix? Decreix? Quines són les seves fites? Quines tendències predominen?

Aquí i a tot arreu, el fenomen dels blogs ha estat aclaparador. No us sabria donar dades de cada quan s'obre un blog, però són impactants. Alhora, causa neguit saber cada quan s'obre un blog i cada quan en desapareix un altre. Perquè no deixa de ser una flor d'estiu: començo, m'hi poso i ho deixo amb la mateixa rapidesa i facilitat.

Quan penso en blogs em vénen al cap un seguit d'idees: globalització, compartir, trencar motlles, trencar fronteres... Però com tot en aquesta vida, demana dedicació i qualitat. Cal que siguem mínimament constants i que allò que escriguem sigui original o pugui interessar a algú en concret. O a molts, és clar.

Segons el tema tindrem un públic o un altre. També marquen la popularitat d'un blog l'idioma triat, la temàtica tractada... fins i tot el to i les maneres.

Aquesta reflexió em ve al cap arran de la trobada de blocaires que han fet a Terrassa aquest 4 de desembre. M'hi hagués agradat poder-hi anar. De fet em van convidar a anar-hi. Però les obligacions no m'ho han permès i em sap molt de greu.

Esperava amb candeletes les primeres reaccions a aquesta trobada. S'han fet esperar, però van arribant, en comptagotes.

I aquestes primeres reaccions em fan reflexionar sobre el fenomen dels blogs a casa nostra. La catosfera, en diuen. També diuen que els blogs cada vegada tenen més influència com a mitjà alternatiu... Permeteu-me que mantingui en quarentena aquesta afirmació... i que intenti justificar-ho.

D'entrada vull diferenciar el que és la blogosfera política de tot allò altre que conformen blogs personals, blogs d'adolescents, pàgines web mostrades en format blog o qualssevol altres continguts de qualitat que es presenten en format de blog.

Una cosa són els blogs polítics i una altra cosa tota la blogosfera. O tota la catosfera. El món dels blogs, vaja.

Precisament la blogosfera política, la que té més ínfules d'influència i d'independència... és la que em miro amb més recel. Seguidisme, agrupacions per mateixes cordes, reciclatge o copipastejat d'idees... En definitiva, previsibles, avorrits, seguidistes, poc originals i... prescindibles. En general, eh?, que hi ha honroses excepcions. Però són això: honroses excepcions.

Què vol dir que aquests mitjans són independents? Què vol dir que conformen un nou grup de pressió? Res de res. Ni d'independència ni de pressió. Perquè els blogs, a dia d'avui, tenen l'audiència i la transcendència que tenen i perquè ningú és independent.

Jo, per exemple, encara que sigui un mal exemple, perquè no tinc un blog polític ni penso que sigui transcendent, no puc dir que sóc independent, perquè mai parlaré (bé) del PP, ni mai li faré la rosca al PSC i sempre podreu intuir una tendència nacionalista en els meus escrits. I també veureu que parlo d'una colla de temes i altres ni els anomeno ni seran mai un article a cap dels meus blogs.

Perquè la majoria dels meus escrits no es poden adscriure dins de cap corrent. Vaig per lliure? Tampoc, perquè m'adscric a Catablocs, a la Xarxa de Blogs Sobiranistes, a la Catosfera, a Tradiblog, a la Vallesfera...

Doncs això, vull obrir debat sobre les multiesferes blogueres, sobre la seva transcendència i audiència real. Sobre el per què de tot plegat i cap a on anem... o ens aboquen.